{"id":2061,"date":"2010-06-13T19:48:58","date_gmt":"2010-06-13T17:48:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2061"},"modified":"2010-06-13T19:49:56","modified_gmt":"2010-06-13T17:49:56","slug":"oriol-bohigas-barcelona-despres-de","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bohigas-barcelona-despres-de\/","title":{"rendered":"Oriol Bohigas: Barcelona despr\u00e9s de…"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Fa pocs dies, l’arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Oriol Clos, <\/strong>deia en una confer\u00e8ncia a l’Ateneu Barcelon\u00e8s que, despr\u00e9s de la desconcertant aventura de la consulta popular, la reforma de la Diagonal hauria de seguir sent una preocupaci\u00f3 fonamental en la pol\u00edtica urban\u00edstica. Els resultats de l’aventura no neguen \u2013m\u00e9s aviat confirmen\u2013 que l’avinguda, en la forma i el contingut, t\u00e9 problemes que mereixen una atenci\u00f3 especial\u00edssima com a signe i identitat de la ciutat. Em va semblar una posici\u00f3 esperan\u00e7adora perqu\u00e8 em temia que el rebuig popular a l’operaci\u00f3 Diagonal podia influir negativament en la pol\u00edtica urban\u00edstica, apartant-la encara m\u00e9s de la tradici\u00f3 dels valors socials i culturals del disseny de l’espai p\u00fablic, un dels signes d’identitat de la Barcelona democr\u00e0tica.<\/p>\n

La pol\u00e8mica generada per la consulta ha subministrat molts punts de vista cr\u00edtics, des de la manera impr\u00f2pia d’utilitzar l’opini\u00f3 popular fins a la discutible efic\u00e0cia funcional de les solucions proposades; des de la reclamaci\u00f3 d’altres prioritats, ennavegats com estem en una crisi, fins a l’acusaci\u00f3 de faraonisme electoral en la recerca d’uns escenaris que pretenien enriquir nom\u00e9s la imatge. Tots els arguments partien d’algunes mancances de coher\u00e8ncia en el plantejament de la consulta, per\u00f2 tamb\u00e9 hi suraven algunes idees generals que sovint conformen amb demag\u00f2gia les discussions sobre les perspectives urbanes de Barcelona: l’acusaci\u00f3 que la ciutat est\u00e0 creixent com un escenari sense contingut, \u00e9s a dir, sense conseq\u00fc\u00e8ncies positives per als ciutadans, com si la forma de l’espai p\u00fablic \u2013amb tots els seus atributs culturals, socials i funcionals– no fos en si mateixa i en els seus significats l’aut\u00e8ntic instrument de la civilitat. Perqu\u00e8 la ciutat \u00e9s, precisament, un \u00e0mbit artificial f\u00edsic projectat per modificar les inadaptacions de la natura, inhumana i agressiva, i fer possible la conviv\u00e8ncia civilitzada.<\/p>\n

Per aix\u00f2, semblen fora de lloc les cr\u00edtiques progressistes<\/em> a dos fets que s\u00f3n evidents a Barcelona: la justificaci\u00f3 i la promoci\u00f3 dels grans canvis urban\u00edstics com a conseq\u00fc\u00e8ncia de grans esdeveniments socials (exposicions, Jocs Ol\u00edmpics, F\u00f2rum, etc\u00e8tera) i l’aparent prioritat que s’ofereix a les exig\u00e8ncies del turisme, m\u00e9s que a les dels ciutadans aut\u00f2ctons. Les dues em semblen radicalment equivocades.<\/p>\n

Si la forma urbana \u2013la de l’espai p\u00fablic\u2013 explica i d\u00f3na suport a la civilitat \u00e9s perqu\u00e8 en cada moment respon a una realitat col\u00b7lectiva i, al final, n’ofereix la imatge i les refer\u00e8ncies d’identitat que perduren en l’acumulaci\u00f3 hist\u00f2rica. Per tant, \u00e9s l\u00f2gic que un esdeveniment social marqui les possibilitats i el valor de la conviv\u00e8ncia dins d’un marc f\u00edsic i social. Una de les difer\u00e8ncies entre una capital i una ciutat provinciana \u00e9s que la primera rep cont\u00ednuament una oferta d’esdeveniments i programes urbans fastuosos, mentre que l’altra s’ha d’inventar, i promoure, esdeveniments similars per superar el seu provincianisme. O per fer-ne un nou argument de la col\u00b7lectivitat reivindicativa. No ens han de semblar malament, doncs, les pol\u00edtiques municipals de grans esdeveniments encara que ens semblin excessivament grandiloq\u00fcents si, finalment, comporten reformes i millores territorials. Si estan ben programades poder convertir-se, fins i tot, en la millor reclamaci\u00f3 d’un tractament continu de capitalitat en molts aspectes. Potser escudant-nos contra el perill del nouriquisme el que fem \u00e9s fugir de la responsabilitat de l’acci\u00f3, adormits en l’eleg\u00e0ncia despreciativa del vellriquisme.<\/p>\n

El tema del turisme encara \u00e9s pitjor. Hi ha molts llepafils que asseguren que Barcelona s’est\u00e0 convertint en un simple aparador per a turistes \u2013sobretot per a turistes d’espardenya– i, per tant, cada vegada \u00e9s m\u00e9s i m\u00e9s invivible. Als que arrufen el nas se’ls ha de recordar tres arguments: 1) el turisme representa una part important\u00edssima del nostre PIB i, per tant, cal, almenys, tenir-li un bon respecte, afavorint-lo i situant-lo adequadament; 2) el turisme \u00e9s un fenomen culminant de socialitzaci\u00f3, sobretot el d’espardenya, uns fluxos que cal afavorir si encara ens queda una mica d’esperit esquerr\u00e0; 3) per molt que s’exageri i que caiguem en el perill de la \u00abciutat tem\u00e0tica\u00bb de la qual tant es parla, el turisme no pot ser mai contradictori amb el benestar dels habitants. Al contrari: una ciutat m\u00e9s acollidora \u00e9s sempre una ciutat m\u00e9s vivible. Una ciutat que mant\u00e9 un sistema creixent de turisme com Barcelona deu tenir algunes virtuts que la fan tamb\u00e9 m\u00e9s habitable.<\/p>\n

Finalment, cal recordar que la ciutat moderna \u00e9s una estructura de serveis, una composici\u00f3 productiva terci\u00e0ria. Una ciutat moderna \u00e9s una ciutat de cambrers, professors universitaris, artistes, professionals, taxistes, policies, bur\u00f2crates, botiguers. I, sobretot, de turistes. Queixar-se d’aquesta situaci\u00f3 \u00e9s fer un pas enrere, tornar cap a la vella ciutat de la vella civilitzaci\u00f3 industrial.<\/p>\n

Arquitecte<\/p>\n

El Peri\u00f3dico<\/a> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa pocs dies, l’arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Oriol Clos, deia en una confer\u00e8ncia a l’Ateneu Barcelon\u00e8s que, despr\u00e9s de la desconcertant aventura de la consulta popular, la reforma de la Diagonal hauria de seguir sent una preocupaci\u00f3 fonamental en la pol\u00edtica urban\u00edstica. Els resultats de l’aventura no neguen \u2013m\u00e9s aviat confirmen\u2013 que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2061","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2061","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2061"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2061\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2071,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2061\/revisions\/2071"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2061"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2061"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2061"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}