{"id":20605,"date":"2021-01-05T15:18:25","date_gmt":"2021-01-05T14:18:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20605"},"modified":"2021-01-06T19:13:33","modified_gmt":"2021-01-06T18:13:33","slug":"rafael-jaraba-la-medicina-del-doctor-illa-un-antidot-contra-la-frivolitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rafael-jaraba-la-medicina-del-doctor-illa-un-antidot-contra-la-frivolitat\/","title":{"rendered":"Gabriel Jaraba: La medicina del doctor Illa, un ant\u00eddot contra la frivolitat"},"content":{"rendered":"\n

Quan al juliol de l\u2019any passat un servidor es va permetre un exercici de wishful thinking<\/em> i va imaginar com a molt estimulant la possibilitat de col\u00b7locar el ministre Salvador Illa<\/strong> al capdavant de la llista del PSC per a les pr\u00f2ximes eleccions auton\u00f2miques (en un article titulat Posi un Illa a la seva vida<\/a>) ho va fer precisament perqu\u00e8 ho considerava altament improbable. El que pretenia era subratllar l\u2019ins\u00f2lit d\u2019una pres\u00e8ncia a l\u2019escena pol\u00edtica de Madrid aliena al guirigall permanent que s\u2019hi d\u00f3na, un entorn que Illa<\/strong> va interpretar amb gran intel\u00b7lig\u00e8ncia pol\u00edtica: l\u2019esbroncada continuada exercida per les dretes no \u00e9s \u00fanicament un tret definitori d\u2019una determinada actitud cultural i personal, \u00e9s una estrat\u00e8gia en ella mateixa orientada a imposar una hegemonia.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estrat\u00e8gia del merder neix als think tanks<\/em> reaccionaris dels Estats Units, es desenvolupa amb el Tea Party i triomfa amb l\u2019elecci\u00f3 de Donald Trump<\/strong>. Aznar<\/strong> ja l\u2019havia assajat abans aqu\u00ed (amb el \u201c\u00a1V\u00e1yase, se\u00f1or Gonz\u00e1lez!<\/em>\u201d i Federico Jim\u00e9nez Losantos<\/strong> a la COPE) i ha acabat per impregnar tot el panorama medi\u00e0tic-pol\u00edtic del pa\u00eds. L\u2019excepci\u00f3 Illa<\/strong> era cridanera per efecte de contrast, tot projectant-se des del mateix govern i de la tribuna de l\u2019orador al Congr\u00e9s, una mena de \u201cfor\u00e7a tranquil\u00b7la<\/em>\u201d mitterrandiana que desvetllava com l\u2019esbronca permanent era, en el fons, summament fr\u00e0gil quan era contrastada amb la ra\u00f3 i tenia la capacitat, potencialment si m\u00e9s no, de mostrar que el relat fal\u00b7la\u00e7 i imp\u00fadic de la dreta podia ser derrotat. L\u2019actitud assenyada, respectuosa i en\u00e8rgica alhora ha guanyat per al ministre Illa el respecte de tot l\u2019arc parlamentari.<\/p>\n\n\n\n

Ni seny ni rauxa: frivolitat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019interrogant era i \u00e9s veure si la follia que les dretes nacionalistes inoculen als cossos socials t\u00e9 un ant\u00eddot \u2013la vacuna del doctor Illa<\/strong>, podem dir, continuant amb la broma que ara ja va de veres\u2014 i si podria ser operatiu en el cas de Catalunya. Es parla de la capacitat de gesti\u00f3 del ministre de Sanitat com a atractiu electoral, per\u00f2 estic conven\u00e7ut que molts d\u2019altres veuen en l\u2019home del vestit gris alguna cosa m\u00e9s: un factor d\u2019apaivagament de les passions que han tirat la naci\u00f3 pel pedregar durant l\u2019\u00faltima d\u00e8cada. Un servidor no creu que l\u2019ant\u00eddot pugui ser tan eficient com la purga del Xato \u2013una expressi\u00f3 de quan encara parl\u00e0vem amb dites i acudits\u2014perqu\u00e8 el patiment \u00e9s pitjor que un mal de ventre. Ara sembla que alguns sectors han comen\u00e7at a percebre que un per\u00edode de decad\u00e8ncia de la societat catalana \u00e9s del tot possible, com fa pocs dies ha advertit l\u2019agut Enric<\/strong> Juliana<\/strong>; alguns vam indicar a l\u2019inici de la d\u00e8cada nefasta, i gaireb\u00e9 tothom se n\u2019estranyava aleshores, que la conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica de l\u2019aven\u00e7 nacionalpopulista era precisament la decad\u00e8ncia de la naci\u00f3. Seria la percepci\u00f3 d\u2019aquest risc el que conferiria a Salvador Illa<\/strong> un potencial mobilitzador de l\u2019abstenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La decad\u00e8ncia catalana seria un fruit inesperat a causa d\u2019una confusi\u00f3: la falsa creen\u00e7a que la dicotomia hist\u00f2rica de la naci\u00f3 \u00e9s o seny o rauxa. I no; entre nosaltres l\u2019alternativa al seny no \u00e9s la rauxa sin\u00f3 la frivolitat. Si es mira la hist\u00f2ria tot buscant una pauta repetitiva, es veu com all\u00f2 que frustra els aven\u00e7os del pa\u00eds \u2013aven\u00e7os no cap a un estat \u201cpropi<\/em>\u201d sin\u00f3 en direcci\u00f3 al progr\u00e9s\u2014\u00e9s la capacitat de tirar-se els trastos pel cap tots plegats en els moments decisius. Em sembla que un dels m\u00e8rits que han fet tan llegida la novel\u00b7la El c\u00f2nsol de Barcelona<\/em>, d\u2019Andreu Claret<\/strong>, aquest any passat, ha estat l\u2019evocaci\u00f3 del rerefons de l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 transcorre l\u2019acci\u00f3, un moment que la Catalunya aut\u00f2noma ha de resistir i v\u00e8ncer el cop d\u2019estat feixista i la guerra subseg\u00fcent i en canvi els sectors populars que en tenen la responsabilitat es dessagnen entre l\u2019eclosi\u00f3 d\u2019un putsch<\/em> a la rereguarda, una acci\u00f3 governamental de manteniment de l\u2019ordre diguem-ne trontollant i la reducci\u00f3 de Catalunya a un pe\u00f3 d\u2019una estrat\u00e8gia internacional precursora de les pol\u00edtiques de blocs de la guerra freda.<\/p>\n\n\n\n

No hi ha pari\u00f3 entre el desgovern de la Catalunya republicana dels anys 30 i el del temps del proc\u00e9s en ple segle XXI. Per\u00f2 s\u2019hi pot percebre un element com\u00fa que es mostra sota diversos aspectes: fets pol\u00edtics els autors dels quals els proposen com a actes de coratge i s\u00f3n veritables su\u00efcidis; la percepci\u00f3 de determinats esdeveniments i personatges com a l\u00edders guanyadors quan de fet s\u00f3n aventurers o tocats de l\u2019ala; la capacitat de menystenir i malbaratar els guanys obtinguts gr\u00e0cies al progr\u00e9s o senzillament la fortuna. No hi ha rauxa en aquestes actituds i percepcions, a tot estirar en una manera de fer subseg\u00fcent i conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una causa anterior: una frivolitat de fons que ens a\u00eflla de la realitat, ens du a sobreestimar les mateixes forces, a interpretar justament a l\u2019inrev\u00e9s les circumst\u00e0ncies, a situar una emocionalitat desfermada com a mesura de la fidelitat a un ideal, a considerar gestos amb intenci\u00f3 simb\u00f2lica accions de contingut i resultat pol\u00edtic. I \u00e9s la simple percepci\u00f3 d\u2019un candidat que no sembla un tocat de l\u2019ala o un irresponsable el que suscita, per contrast, l\u2019efecte Illa<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Coratge, fe i congru\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ara sabem quin \u00e9s l\u2019abast de la frivolitat particular i el que pot arribar a fer del seny dels homes (Torra<\/strong> com a exemple). Salvador<\/strong> Illa<\/strong> \u00e9s cridat a convocar l\u2019esperit de moderaci\u00f3 que roman als sectors socials i pol\u00edtics molt diversos. Aix\u00f2 pot tenir un reflex mesurable als sondejos electorals. Per\u00f2 la tasca necess\u00e0ria que en aquest moment hauria de fer un l\u00edder c\u00edvic consisteix a establir un cam\u00ed de dues direccions: una, convertir el disgust dels sectors moderats de la ciutadania en una decisi\u00f3 electoral deliberada que marqui un punt d\u2019inflexi\u00f3 en l\u2019actual moment de la frivolitat hist\u00f2rica nostrada; una altra, convertir la barreja de frustraci\u00f3 i desmobilitzaci\u00f3 dels ciutadans d\u2019esquerres i progressistes en mobilitzaci\u00f3 efectiva per a atreure una majoria decisiva que modifiqui la situaci\u00f3 pol\u00edtica. No es tracta d\u2019una feina el que espera a Illa<\/strong> (el ganxo electoral) sin\u00f3 de dues: oferir una oportunitat de canviar un relat delirant per una oportunitat de progr\u00e9s i proporcionar al PSC i a les esquerres una motivaci\u00f3 militant capa\u00e7 de mostrar una manera pr\u00e0ctica d\u2019aconseguir-ho.<\/p>\n\n\n\n

El coratge de Pedro S\u00e1nchez<\/strong>, Miquel Iceta<\/strong> i Salvador Illa<\/strong> ha estat prou gran com perqu\u00e8 aquesta milit\u00e0ncia, amb carnet i sense, recuperi, en correspond\u00e8ncia, la seva porci\u00f3 de valor i trenqui el nus gordi\u00e0 del \u201crelat<\/em>\u201d. Quina espasa alexandrina pot partir pel mig el nus? Una de ben esmolada: que el candidat estigui conven\u00e7ut que pot guanyar, ho demostri davant els seus i actu\u00ef en conseq\u00fc\u00e8ncia. Nom\u00e9s aix\u00ed podria recuperar per a la salut el malalt que el coratj\u00f3s i realista Iceta va ser capa\u00e7 de mantenir en vida. No hi ha millor ant\u00eddot contra la frivolitat que es basa en la mentida i l\u2019engany que la veritat. I aquesta ha de ser creguda com a certa pels propis partidaris.<\/p>\n\n\n\n

Catalunya Plural<\/a><\/strong>, 5 de gener de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan al juliol de l\u2019any passat un servidor es va permetre un exercici de wishful thinking i va imaginar com a molt estimulant la possibilitat de col\u00b7locar el ministre Salvador Illa al capdavant de la llista del PSC per a les pr\u00f2ximes eleccions auton\u00f2miques (en un article titulat Posi un Illa a la seva vida) …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20611,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[269,267],"class_list":["post-20605","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","tag-gabriel-jaraba","tag-salvador-illa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20605","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20605"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20605\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20612,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20605\/revisions\/20612"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20611"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20605"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20605"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20605"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}