{"id":20585,"date":"2021-01-05T10:47:13","date_gmt":"2021-01-05T09:47:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20585"},"modified":"2021-01-05T10:47:14","modified_gmt":"2021-01-05T09:47:14","slug":"anna-balletbo-salvar-el-turisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/anna-balletbo-salvar-el-turisme\/","title":{"rendered":"Anna Balletb\u00f3: Salvar el turisme"},"content":{"rendered":"\n<p>L&#8217;expansi\u00f3 del turisme no \u00e9s un fet a\u00efllat a Barcelona. Es tracta d&#8217;un canvi radical a nivell mundial que, en els \u00faltims deu anys, ha transformat la ciutat a tots els nivells: econ\u00f2mic, social, cultural i pol\u00edtic. D&#8217;una banda, algunes destinacions mediterranis han sofert canvis pol\u00edtics i socials que han provocat inestabilitat i, per altra, s&#8217;ha produ\u00eft una expansi\u00f3 d&#8217;oferta de canals d&#8217;internet, companyies a\u00e8ries de baix cost, ofertes d&#8217;allotjament a preus econ\u00f2mics i altres. Per a molts europeus, viatjar s&#8217;ha convertit en un h\u00e0bit i les ciutats europees s\u00f3n una destinaci\u00f3 preferent a nivell mundial.<\/p>\n\n\n\n<p>El <strong>2019<\/strong> la ciutat de Barcelona va rebre un total de <strong>11, 977<\/strong> milions de turistes. De mitjana, cada visitant va realitzar una despesa di\u00e0ria aproximada de 200 euros. S\u00f3n les xifres m\u00e9s altes des que l&#8217;ajuntament recopila aquestes dades. Amb una estada mitjana de cinc dies, la ciutat va ingressar uns <strong>12.000<\/strong> milions d&#8217;euros.<\/p>\n\n\n\n<p>L&#8217;\u00e8xit va comportar queixes dels ciutadans locals per alguns comportaments i el bullici dels clients en vacances &#8216;<em>versus<\/em>&#8216; la necessitat de descans dels locals. Davant la manca d&#8217;accions de fons per a disciplinar l&#8217;oferta, va sorgir un moviment de turismof\u00f2bia amb pintades en fa\u00e7anes, queixes a les autoritats i mobilitzacions ve\u00efnals. Es van produir danys a hotels i grafits en marquesines contra el turisme. L&#8217;episodi m\u00e9s greu va ser la irrupci\u00f3 d&#8217;uns encaputxats en un bus tur\u00edstic amena\u00e7ant a viatgers. La &#8216;<em>borroka<\/em>&#8216; tur\u00edstica guanyava cos.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>La mis\u00e8ria de l&#8217;escassetat<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La irrupci\u00f3 de l&#8217;covid-19 i els confinaments i rebrots han posat punt final a mol\u00e8sties i ingressos. L&#8217;hostaleria de Barcelona ha perdut tot l&#8217;any <strong>2020<\/strong> i pot perdre la primavera i l&#8217;estiu del <strong>2021<\/strong>. No hi ha salons ni congressos a la vista en els propers <strong>12<\/strong> mesos m\u00e9s enll\u00e0 dels ajornaments d&#8217;<strong>Alimentaria<\/strong> a finals de maig i el <strong>MWC<\/strong> a finals de juny del <strong>2021<\/strong>. Dels <strong>434<\/strong> hotels existents a Barcelona tot just <strong>50<\/strong> han anat obrint i tancant al llarg de <strong>2020<\/strong>. Una cat\u00e0strofe. Hotelers, restauradors, taxistes, museus \u2026 S\u00f3n molts els que enyoren ara el &#8216;<em>tric-tric<\/em>&#8216; de les rodes de les maletes circulant per la ciutat. A m\u00e9s, el sector del turisme movia a la nostra ciutat m\u00e9s de <strong>150.000<\/strong> llocs de treball directes, indirectes i agregats<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Entre tots <\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 dels desitjos que el turisme es readapti a noves exig\u00e8ncies i a una demanda sostenible, incrementi la seva digitalitzaci\u00f3 i aconsegueixi una major formaci\u00f3 dels seus treballadors, el principal \u00e9s que el sector pugui salvar els propers sis mesos. El turisme est\u00e0 en greu crisi despr\u00e9s d\u2019haver emprat tots els recursos disponibles per tapar el buit que ha provocat la pand\u00e8mia tractant de reactivar un sector que de moment no es mou. Dels <strong>12<\/strong> milions de visitants que va rebre Barcelona el <strong>2019<\/strong>, <strong>9,9<\/strong> van venir en avi\u00f3. Fins que el transport aeri no es reactivi no vindran turistes. El grup aeri <strong>IAG<\/strong>, que reuneix les principals companyies que connecten Espanya i Barcelona amb els mercats emissors m\u00e9s importants, anunci\u00e0 p\u00e8rdues de<strong> 1.500<\/strong> milions en el tercer trimestre del <strong>2020<\/strong> i estima una recuperaci\u00f2 lenta el <strong>2023<\/strong> i <strong>2024<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n<p>Esperem que la vacuna ajudi a cremar etapes, per\u00f2 encara cal salvar el laberint del primer semestre del <strong>2021<\/strong>. Els governs d&#8217;Espanya, auton\u00f2mic i de Barcelona han bolcar-se en ajudar a empreses, aut\u00f2noms i fam\u00edlies a arribar vius a l&#8217;estiu del <strong>2021<\/strong>. Cal salvar el proper estiu. Els ponts de connexi\u00f3 s\u00f3n molt fr\u00e0gils. Augmentades les mancances dels <strong>ICOs<\/strong>, cal allargar les car\u00e8ncies de les hipoteques, posposar el pagament de l&#8217;<strong>IAE<\/strong> i reduir el pagament de l<strong>&#8216;IBI<\/strong> i altres impostos municipals. Hi haur\u00e0 temps per pagar quan tornin a sonar les caixes registradores. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil salvar empreses solvents que crear-ne de noves i fer-les rendibles. Caldr\u00e0 parlar de turisme i de noves exig\u00e8ncies i demandes de les joves generacions de visitants, m\u00e9s conscients i exigents amb la sostenibilitat. Hi ha idees.<br><br><strong><a href=\"https:\/\/www.elperiodico.com\/es\/opinion\/20210104\/salvar-turismo-barcelona-anna-balletbo-articulo-11434280\">El Peri\u00f3dico<\/a><\/strong>, 5 de gener de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;expansi\u00f3 del turisme no \u00e9s un fet a\u00efllat a Barcelona. Es tracta d&#8217;un canvi radical a nivell mundial que, en els \u00faltims deu anys, ha transformat la ciutat a tots els nivells: econ\u00f2mic, social, cultural i pol\u00edtic. D&#8217;una banda, algunes destinacions mediterranis han sofert canvis pol\u00edtics i socials que han provocat inestabilitat i, per altra, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20592,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72],"tags":[],"class_list":["post-20585","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-economia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20585","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20585"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20585\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20591,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20585\/revisions\/20591"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20592"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20585"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20585"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20585"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}