{"id":20512,"date":"2020-12-29T21:22:00","date_gmt":"2020-12-29T19:22:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20512"},"modified":"2021-01-03T21:22:47","modified_gmt":"2021-01-03T19:22:47","slug":"francesc-trillas-per-una-sortida-calida-al-trilema-de-rodrik","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-per-una-sortida-calida-al-trilema-de-rodrik\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas: Per una sortida c\u00e0lida al trilema de Rodrik"},"content":{"rendered":"\n

Properament sortir\u00e0 a la revista Pol\u00edtica<\/strong> &<\/strong> Prosa<\/strong> l’entrevista que li vaig fer recentment per Skype a l’economista Dani<\/strong> Rodrik<\/strong>. Quan li vaig preguntar pel seu fam\u00f3s “trilema<\/em>” sobre les tensions que es produeixen entre sobirania nacional, democr\u00e0cia i globalitzaci\u00f3, vaig suggerir que les tensions existeixen, per\u00f2 que em plantejava dubtes que la seva sortida preferida del trilema semblava ser limitar la globalitzaci\u00f3 i donar per bo l’estat-naci\u00f3. Em va contestar aix\u00f2: “Per al m\u00f3n en conjunt, la seva interpretaci\u00f3 \u00e9s correcta. No puc imaginar una pol\u00edtica global de prou gruix per traslladar la democr\u00e0cia al nivell global. Ho trobo dif\u00edcil d\u2019imaginar, donades les difer\u00e8ncies actuals al m\u00f3n. Per a la Uni\u00f3 Europea (UE), crec que els fundadors de la UE tenien l\u2019ideal que la integraci\u00f3 econ\u00f2mica europea podria ser la base d\u2019una forta uni\u00f3 pol\u00edtica quasi-federal que reforc\u00e9s la integraci\u00f3 econ\u00f2mica. En aquest model dels pares fundadors, la sobirania nacional estaria molt debilitada. Els estats naci\u00f3 a Europa serien com els estats als USA. Aix\u00f2 de moment no ha passat. Jo a Europa, encara triaria aix\u00f2, aquestes serien les meves prefer\u00e8ncies, una Europa mes integrada i uns estats menys sobirans. Per\u00f2 els pol\u00edtics dominants no han extret totes les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019 aquesta tensi\u00f3, sempre han volgut el millor dels dos m\u00f3ns: mantenir la sobirania nacional, i integrar algunes pol\u00edtiques, com la monet\u00e0ria. No admeten que m\u00e9s integraci\u00f3 vol dir limitacions a la sobirania nacional. I aquesta actitud poc clara ha donat lloc a una reacci\u00f3 de l\u2019extrema dreta. Un ministre holand\u00e8s de finances em va dir una vegada que l\u2019extrema dreta ultra-nacionalista \u00e9s l\u2019\u00fanica que admet de veritat el trilema. Ells no trien la sortida al trilema que triaria jo, perqu\u00e8 no estan interessats en la democr\u00e0cia com ho estic jo, per\u00f2 ells capitalitzen sobre el trilema perqu\u00e8 l\u2019entenen”.<\/em><\/p>\n\n\n\n

A mi el trilema de Rodrik<\/strong> em sembla una de les millors maneres d’explicar un dels grans reptes del m\u00f3n d’avui: com solucionar democr\u00e0ticament problemes que cada vegada s\u00f3n m\u00e9s interdependents. El debat afecta per descomptat les tensions entre sobirania nacional i federalisme, i aix\u00ed ho vaig explicar una vegada a Agenda P\u00fablica<\/a>. Tamb\u00e9 en vaig parlar una vegada amb un altre gran economista, Branko Milanovic<\/strong>, que ho va reflectir<\/a> en un post al seu blog. Tamb\u00e9 en parlo al meu llibre “Missi\u00f3 Federal<\/em>” i als llibres “Econom\u00eda de una Espa\u00f1a Federal<\/em>” i “Qu\u00e9 es el federalismo<\/em>“.<\/p>\n\n\n\n

Un llibre recent<\/a> de Josep M. Colomer<\/strong> posa l’\u00e8mfasi en una soluci\u00f3 obertament globalista, de democr\u00e0cia global, amb el mat\u00eds que aquesta ser\u00e0 diferent de la democr\u00e0cia que coneixem per als estats-naci\u00f3. Un risc d’aquest debat seria caure en una perspectiva excessivament tecnocr\u00e0tica, i oblidar que darrera les fronteres s’hi amaguen sovint sentiments tribals i greus conflictes comunitaris. La perspectiva de democratitzar la globalitzaci\u00f3 seria en aquest sentit complement\u00e0ria de la perspectiva de construir comunitats pol\u00edtiques semblants a les grans ciutats multi-culturals, on poden conviure, idealment compartint espais i b\u00e9ns p\u00fablics, persones de diferents \u00e8tnies, religions i or\u00edgens. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta perspectiva per\u00f2 no \u00e9s la que s’ha imposat en casos com els del Brexit, Irlanda del Nord (aqu\u00ed, amb matisos), Israel-Palestina (ja va avisar dels perills l’historiador Tony<\/strong> Judt<\/strong><\/a>), o l’antiga Iugosl\u00e0via. Vist amb perspectiva, els principis de reconeixement \u00e8tnic, que potser van ser necessaris per frenar guerres i matances als anys 1990, dif\u00edcilment serveixen com a soluci\u00f3 a llarg termini per a la conviv\u00e8ncia. Avui Irlanda del Nord, Israel-Palestina i les etnocr\u00e0cies de l’antiga Iugosl\u00e0via, s\u00f3n societats segregades on comunitats etiquetades viuen d’esquena les unes a les altres (en el cas d’Irlanda del Nord, com explica Patrick Radden Keefe<\/strong> a “Say Nothing<\/em>” tradu\u00eft al catal\u00e0 com “No diguis res<\/em>“). L’esp\u00e8cie humana \u00e9s una esp\u00e8cie social i cooperativa. L’abast de la cooperaci\u00f3 s’ha anat ampliant des del petit grup pre-hist\u00f2ric, fins a les grans comunitats humanes del present. Els problemes d’ara, molt especialment les desigualtats estructurades internacionalment i el canvi clim\u00e0tic, ens exigeixen aixecar la mirada. Ernest Lluch<\/strong> parlava de federalisme c\u00e0lid. Al segle XXI, aquest prendr\u00e0 la forma de democr\u00e0cia global (i c\u00e0lida).<\/p>\n\n\n\n

Progr\u00e9s real,<\/a><\/strong> 28 de desembre de 2020 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Properament sortir\u00e0 a la revista Pol\u00edtica & Prosa l’entrevista que li vaig fer recentment per Skype a l’economista Dani Rodrik. Quan li vaig preguntar pel seu fam\u00f3s “trilema” sobre les tensions que es produeixen entre sobirania nacional, democr\u00e0cia i globalitzaci\u00f3, vaig suggerir que les tensions existeixen, per\u00f2 que em plantejava dubtes que la seva sortida …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20518,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72],"tags":[],"class_list":["post-20512","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-economia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20512","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20512"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20512\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20519,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20512\/revisions\/20519"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20518"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20512"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20512"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20512"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}