{"id":20505,"date":"2021-01-03T21:06:29","date_gmt":"2021-01-03T19:06:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20505"},"modified":"2021-01-04T12:35:27","modified_gmt":"2021-01-04T11:35:27","slug":"enric-company-tota-la-carn-a-la-graella","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-tota-la-carn-a-la-graella\/","title":{"rendered":"Enric Company: Tota la carn a la graella"},"content":{"rendered":"\n

Els socialistes han em\u00e8s el missatge que van a totes a les eleccions catalanes del 14 de febrer. I ho han fet llan\u00e7ant el coet m\u00e9s potent que tenen en aquests moments. Salvador Illa<\/strong>, el ministre de Sanitat al Govern d’Espanya des del gener d’aquest any, encap\u00e7alar\u00e0 les seves llistes i ser\u00e0 candidat a la presid\u00e8ncia de la Generalitat. Amb l’entrada d’Illa en lli\u00e7a, el PSC es col\u00b7loca en una cursa que fins ara semblava un joc de dos reservat als candidats independentistes Pere Aragon\u00e8s<\/strong>, d’ERC, i Laura Borr\u00e0s<\/strong>, de Junts.<\/p>\n\n\n\n

El PSC va ser el principal damnificat per la polaritzaci\u00f3 entre independentistes i espanyolistes en les eleccions al Parlament del 2017<\/strong>, de les quals va sorgir una majoria absoluta sobiranista, per\u00f2 en les quals el partit m\u00e9s votat va ser Ciutadans, amb el 25%<\/strong> dels sufragis i 36<\/strong> diputats. Els socialistes, encap\u00e7alats en aquella ocasi\u00f3 per Miquel Iceta<\/strong>, van quedar en quarta posici\u00f3, amb un pobre 13,6%<\/strong> dels vots i 17 escons.<\/p>\n\n\n\n

La pot\u00e8ncia del missatge rau en el fet que els socialistes posen al capdavant del seu cartell el pol\u00edtic m\u00e9s ben valorat amb qu\u00e8 compten a Catalunya en aquests moments, encara que aix\u00f2 els obligui a perdre un ministre en una posici\u00f3 molt rellevant. \u00c9s com si diguessin: \u201cPosem tota la carn a la graella. Volem guanyar<\/em>\u201d. Tenir aquesta determinaci\u00f3 \u00e9s condici\u00f3 imprescindible per v\u00e8ncer, encara que per descomptat no \u00e9s l’\u00fanica. El perfil que ha mostrat Illa durant l’any que fa que \u00e9s al capdavant de la lluita contra l’epid\u00e8mia del coronavirus s’ha convertit en un valu\u00f3s argument electoral per al seu partit en la conjuntura actual. Per\u00f2 tot plegat desborda els l\u00edmits de la filiaci\u00f3 partidista o la simpatia electoral. \u00c9s una oferta de serietat, humilitat, positivitat, una aposta sostinguda per la col\u00b7laboraci\u00f3 institucional, la negociaci\u00f3 i el di\u00e0leg. La bona valoraci\u00f3 que les enquestes atorguen a Illa<\/strong> prov\u00e9 del fet que la seva manera de fer contrasta vivament amb les maneres tremendistes i guerracivilistes amb les quals les dretes ataquen tot el que ensumen que \u00e9s progressista, tant en l’escenari catal\u00e0 com en l’espanyol, i s’allunya al mateix temps de les solucions m\u00e0giques i les propostes il\u00b7lus\u00f2ries amb les quals els independentistes han estat enganyant-se durant els \u00faltims anys.<\/p>\n\n\n\n

Illa<\/strong> \u00e9s el revers dels dirigents de Ciutadans, que incomprensiblement s’autoqualifiquen com a centristes i moderats, mentre un dia s\u00ed i l’altre tamb\u00e9 exigeixen pres\u00f3 per als seus rivals i parlen de rebel\u00b7li\u00f3 i cop d’Estat en referir-se al greu conflicte constitucional i pol\u00edtic del qual Catalunya encara no ha sortit, del qual tant el Tribunal Suprem com l’Audi\u00e8ncia Nacional han dit en sent\u00e8ncia que no \u00e9s ni rebel\u00b7li\u00f3 ni cop d’Estat. Amb aquests falsos moderats com a competidors, Illa apareix com un excel\u00b7lent actiu per recuperar els suports perduts en moments de polaritzaci\u00f3 extrema. En posar Illa<\/strong> al capdavant de la seva candidatura, el PSC interpreta, amb ra\u00f3, que el que es troba a faltar a Catalunya \u00e9s sensatesa, calma i voluntat de resoldre problemes, no d’exacerbar-los o enquistar-los.<\/p>\n\n\n\n

L’aposta per l’encara ministre arriba despr\u00e9s d’una d\u00e8cada en la qual el PSC ha perdut a poc a poc la primacia que tenia entre l’esquerra catalana des del 1977<\/strong>. Els socialistes catalans van guanyar les eleccions legislatives del 2008<\/strong> amb el 45%<\/strong> dels vots, un resultat estratosf\u00e8ric, per\u00f2 despr\u00e9s van perdre les del 2010<\/strong> davant de CiU; les del 2015<\/strong> i el 2016<\/strong> davant d’En Com\u00fa-Podem i les dues celebrades el 2019 davant d’ERC. Durant aquest mateix per\u00edode, el PSC ha perdut el lideratge als ajuntaments de Barcelona, Lleida i Tarragona, entre molts altres. La seva caiguda davant de Ciutadans a les auton\u00f2miques del 2017<\/strong> era tamb\u00e9 fruit d’aquest declivi general del qual ara vol sortir amb aquesta forta aposta.<\/p>\n\n\n\n

La decisi\u00f3 del PSC t\u00e9 l’inter\u00e8s afegit que pot millorar la correlaci\u00f3 de forces de l’esquerra respecte a unes dretes que apareixen com a irreconciliables, amb el tripartit del nacionalisme espanyolista format per Ciutadans, el PP i Vox, d’una banda, i una dreta catalana nacionalista summament dividida entre les diverses marques que es disputen els vots de l’extinta CiU, de l’altra.<\/p>\n\n\n\n

Tret que la covid-19 serveixi per ajornar uns mesos unes eleccions a les quals la dreta catalana t\u00e9 p\u00e0nic, les urnes diran al febrer si la febre ha baixat prou a Catalunya perqu\u00e8 sigui l’hora dels moderats, en aquest cas, els de l’esquerra.<\/p>\n\n\n\n

El Pa\u00eds<\/a>, 30 de desembre de 2020<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els socialistes han em\u00e8s el missatge que van a totes a les eleccions catalanes del 14 de febrer. I ho han fet llan\u00e7ant el coet m\u00e9s potent que tenen en aquests moments. Salvador Illa, el ministre de Sanitat al Govern d’Espanya des del gener d’aquest any, encap\u00e7alar\u00e0 les seves llistes i ser\u00e0 candidat a la …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20509,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[261],"tags":[],"class_list":["post-20505","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eleccionsalparlament"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20505","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20505"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20505\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20511,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20505\/revisions\/20511"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20509"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20505"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20505"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20505"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}