{"id":2049,"date":"2010-06-09T20:15:03","date_gmt":"2010-06-09T18:15:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2049"},"modified":"2010-06-09T20:16:18","modified_gmt":"2010-06-09T18:16:18","slug":"enrique-gil-calvo-la-revenja-dels-mercats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enrique-gil-calvo-la-revenja-dels-mercats\/","title":{"rendered":"Enrique Gil Calvo: La revenja dels mercats"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Malgrat ens pesi, l’economia espanyola est\u00e0 protagonitzant com a v\u00edctima propiciat\u00f2ria el que cal anomenar la segona ronda de la crisi del cr\u00e8dit per la que travessa el capitalisme occidental. Segons es diu, som el nou malalt d’Europa<\/em>, en la mesura que la nostra solv\u00e8ncia credit\u00edcia amena\u00e7aria ru\u00efna i\u00a0la nostra gran mida determina que una possible fallida espanyola arrossegaria a l’euro amb si. Tot aix\u00f2 ha desencadenat una epid\u00e8mia d’hist\u00e8ria col.lectiva tant medi\u00e0tica (els blocs de la premsa color salm\u00f3 rivalitzen en esc\u00e0ndols amb els de la premsa rosa) com financera (les altres Borses s’esgarrifen de volatilitat mentre l’espanyola s’enfonsa en caiguda lliure) i pol\u00edtica (preses del p\u00e0nic, els governants conspiren en l’Ecofin caient en la m\u00e9s est\u00e8ril cacofonia). De manera que sembla a punt de complir-se la profecia de Ni\u00f1o Becerra, l’economista que va augurar el crac de 2010.<\/p>\n

Qu\u00e8 est\u00e0 passant? Una explicaci\u00f3 plausible \u00e9s entendre-ho com una nova fase en la guerra oberta entre els Estats i els mercats pel control del capitalisme creditici actual.\u00a0Com se sap, l’energia que mou l’economia postindustrial \u00e9s el flux creditici: un cabal que quan s’embassa formant bombolles especulatives tendeix a desbordar-se negant amb els seus deutes insolvents l’economia real. I aix\u00ed ha tornat a passar aquesta vegada amb la crisi del cr\u00e8dit a la qual m’he referit abans, que ha cursat com un proc\u00e9s en dues fases. En la seva primera ronda, iniciada el 2008 amb la bombolla de les hipoteques subprime<\/em>, la causant de la crisi va ser l’ingent deute privat impossible de refinan\u00e7ar. I per posar-hi remei, els Tresors p\u00fablics van anar al rescat dels mercats privats: es va proclamar l’estat d’excepci\u00f3, es va decretar la guerra contra la crisi, es va nacionalitzar l’economia, es van suspendre les lleis de l’oferta i la demanda, es va avalar el deute privat amb la garantia p\u00fablica de l’Estat i es va injectar liquiditat il.limitada a tipus zero.<\/p>\n

Aix\u00ed va ser com es van asseure les bases d’una bombolla de deute p\u00fablic que ara acaba d’esclatar-nos entre les mans. \u00c9s el que est\u00e0 passant durant aquesta segona ronda en qu\u00e8 tot passa exactament al rev\u00e9s que fa dos anys. Ara el deute insolvent impossible de tornar o refinan\u00e7ar ja no \u00e9s el deute privat sin\u00f3\u00a0el p\u00fablic acumulat pels Tresors estatals. I els que van al seu rescat per refinan\u00e7ar s\u00f3n ara els propis mercats privats, que subscriuen els bons de deute p\u00fablic emesos pels Estats en crisi. Per\u00f2 amb una gran difer\u00e8ncia entre ambdues rondes, i \u00e9s que en la de fa dos anys es van avalar els deutes privats a inter\u00e8s zero per facilitar-ne m\u00e9s aviat el rescat, mentre que en aquesta segona ronda els deutes p\u00fablics subscriuen a preus de mercat. \u00c9s a dir, a un tipus d’inter\u00e8s tan elevat que en el cas espanyol es pot qualificar d’usurari, el que prolongar\u00e0 la durada d’aquesta crisi de deute fins a les calendes gregues. Tot aix\u00f2 d’acord amb les lleis de l’oferta i la demanda, que en aquesta segona ronda, a difer\u00e8ncia de l’anterior, no han estat suspeses, sin\u00f3 confirmades pel nou consens de Washington, imposat pels mercats.<\/p>\n

Com explicar aquest gir estrat\u00e8gic? Molt senzill: la balan\u00e7a de poder entre mercats i Estats ha tornat a invertir el seu signe, recuperant aquells el seu predomini hegem\u00f2nic sobre aquests. Com vaig dir, aquesta crisi credit\u00edcia \u00e9s una batalla de poder entre estats i mercats en la que la primera ronda va suposar la moment\u00e0nia vict\u00f2ria d’aquells en el curs 2008-2009, mentre que en aquesta segona ronda est\u00e0 suposant la derrota dels Estats deutors a mans dels seus mercats creditors . Es recordar\u00e0 que fa nom\u00e9s dos anys es deia que el neoliberalisme havia mort i que l’Estat interventor keynesi\u00e0 tornava pels seus furs per controlar els mercats i sotmetre’ls al seu poder. Era l’\u00e8poca en que els culpables de la crisi ens semblaven els inversors privats (els bancs, els hedge funds<\/em>, etc\u00e8tera), mentre que els salvadors eren els poders p\u00fablics: reguladors estatals, rescats keynesians, etc\u00e8tera.<\/p>\n

B\u00e9,\u00a0doncs va\u00a0ser un somni que a penes va durar un curs acad\u00e8mic. Avui s’imposa de nou el realisme creditici i qui torna pels seus furs \u00e9s el victori\u00f3s mercat creditor, exigint lleonines condicions a l’Estat deutor. Per aix\u00f2, els que avui semblen ser els dolents d’aquesta hist\u00f2ria ja no s\u00f3n els mercats, sin\u00f3 els governs insolvents i deficitaris, especialment si s\u00f3n PIGS<\/em>. I amb aix\u00f2 retorna la ideologia de l’ajustament pressupostari i la consolidaci\u00f3 fiscal: el nou consens de Washington que imposa un voluble FMI, ahir gener\u00f3s keynesi\u00e0, avui estricte neoliberal. Per\u00f2 les v\u00edctimes reals d’ambdues crisi credit\u00edcies s\u00f3n les mateixes: els ciutadans del carrer, que van pagar ahir amb el seu atur massiu i avui amb la retallada de sous i la congelaci\u00f3 de pensions. I els seus beneficiaris reals tamb\u00e9 s\u00f3n els mateixos: els inversors crediticis, que sempre surten guanyant, ja que se’ls rescata a inter\u00e8s zero quan s\u00f3n deutors mentre se’ls s’enriqueix amb inter\u00e8s usurari quan s\u00f3n creditors. Un qui prodest<\/em>? Inequ\u00edvoc.<\/p>\n

Per\u00f2 si tot aix\u00f2 \u00e9s tan evident, com \u00e9s que ning\u00fa q\u00fcestiona aquest\u00a0estat de les coses, acceptant-lo amb fatalisme? Hi ha dos factors extraecon\u00f2mics, al seu torn connectats entre si, que ho expliquen b\u00e9. El primer \u00e9s el tractament medi\u00e0tic de la crisi, que ha naturalitzat<\/em> un proc\u00e9s tan desequilibrat i injust fent-lo semblar l\u00f2gic i necessari. I aix\u00f2 s’ha fet ficant la por medi\u00e0tica<\/em> en el cos de la gent, per tal de paralitzar-la pel p\u00e0nic deixant inerme i disposada a deixar fer i deixar-se fer. \u00c9s la hist\u00e8ria medi\u00e0tica sobre la qu\u00e8\u00a0al.ludia al principi, indu\u00efda per la reiterada publicaci\u00f3 de revelacions financeres escandaloses (a l’estil de La fallida de Caja Sur amena\u00e7a l’euro<\/em>), i generadora d’un clima artificial de cat\u00e0strofe impossible de controlar que contagia amb el seu gregari efecte-ramat (herd effect<\/em>) a tots per igual: tant els que prenen decisions incoherents a la babal\u00e0 (cas dels nostres governants, de Merkel a Zapatero, que ahir corrien a rescatar els deutes privats i avui van a retallar despeses per saldar els seus deutes p\u00fablics) com els desarticulats ciutadans que les pateixen amb estupor i impot\u00e8ncia, sense m\u00e9s signes de resist\u00e8ncia que la contraproduent crispaci\u00f3 pol\u00edtica i l’est\u00e8ril bronca sindical.<\/p>\n

I l’altre factor \u00e9s la discriminaci\u00f3 credit\u00edcia pura i dura. La primera oraci\u00f3 cristiana \u00e9s el perd\u00f3 dels deutes, per\u00f2 nom\u00e9s s’aplica de manera perversa, tal com diu la par\u00e0bola de Sant Mateu: “A qui t\u00e9 m\u00e9s, se li donar\u00e0. I a qui no t\u00e9, tot li ser\u00e0 pres”. Doncs b\u00e9, amb la crisi del deute passa igual: a certs deutors privilegiats (els protestants anglo-germ\u00e0nics) se’ls rescaten els seus deutes a molt baix tipus d’inter\u00e8s, mentre que als estigmatitzats (per cat\u00f2lics i llatinomediterranis) se’ls exigeix refinan\u00e7ar-les a tipus d’inter\u00e8s usurari. \u00c9s el que\u00a0succeeix amb els t\u00edtols de deute p\u00fablic, als quals es discrimina no pels seus indicadors quantitatius, sin\u00f3 per prejudicis desqualificadors tan fal.la\u00e7os com injustos, castigant al bo espanyol en comparaci\u00f3 l’holand\u00e8s o brit\u00e0nic (segons va denunciar en aquestes p\u00e0gines Xavier Vidal- Folch): tot per ser un PIG<\/em> en lloc d’un WASP<\/em>. La qual cosa determina que a la zona euro estiguin ressuscitant les velles monedes nacionals, ara transvestides com a t\u00edtols de cada tresor estatal. Ara b\u00e9, aquesta discriminaci\u00f3 credit\u00edcia tamb\u00e9 est\u00e0 operada per la definici\u00f3 medi\u00e0tica de la realitat, ja que s\u00f3n els mitjans informatius anglosaxons, i no les ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3 de risc, els que fabriquen amb els seus judicis performatius aquestes percepcions estigmatitzadores del risc-pa\u00eds. \u00c9s de nou l’efecte manada-medi\u00e0tica<\/em>, ja que si ho afirma el Financial Times<\/em>, tots els altres mitjans ho reproduiran i amplificaran, inclosos els PIGS<\/em>.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Malgrat ens pesi, l’economia espanyola est\u00e0 protagonitzant com a v\u00edctima propiciat\u00f2ria el que cal anomenar la segona ronda de la crisi del cr\u00e8dit per la que travessa el capitalisme occidental. Segons es diu, som el nou malalt d’Europa, en la mesura que la nostra solv\u00e8ncia credit\u00edcia amena\u00e7aria ru\u00efna i\u00a0la nostra gran mida determina que una …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,16],"tags":[],"class_list":["post-2049","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-europa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2049","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2049"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2049\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2055,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2049\/revisions\/2055"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2049"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2049"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2049"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}