{"id":2040,"date":"2010-06-08T14:44:52","date_gmt":"2010-06-08T12:44:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2040"},"modified":"2010-06-08T14:45:37","modified_gmt":"2010-06-08T12:45:37","slug":"jordi-font-el-repte-de-les-finances-globals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-el-repte-de-les-finances-globals\/","title":{"rendered":"Jordi Font: El repte de les finances globals"},"content":{"rendered":"

<\/a>\"\"<\/a>No ha estat nom\u00e9s Zapatero<\/strong>. Els governs europeus, sense excepci\u00f3, s’han notat, amb m\u00e9s o menys intensitat, la pistola al pit. Eren els mercats financers, mentre xiuxiuejaven a l’orella dels encanonats: “Vost\u00e8s no ens acaben d’inspirar prou confian\u00e7a: o emprenen un ajustament draconi\u00e0, que suposi abaixar el d\u00e8ficit al 3% per al 2013, o els enfonsem ara mateix en la mis\u00e8ria<\/em>“. No hi fa res que aquesta veu coral inclogui els tons dels derivats financers m\u00e9s opacs, dels productes especulatius de destrucci\u00f3 massiva. No hi fa res tampoc que aquests productes hagin estat el desencadenant de la crisi ni que el conseg\u00fcent pagament p\u00fablic dels rescats bancaris hagi contribu\u00eft greument a l’increment dels d\u00e8ficits estatals. L’acceptaci\u00f3 incondicional i silenciosa dels governs fa pensar en la sort de l’ostatge, obligat a fer bondat i abocat a la s\u00edndrome d’Estocolm.<\/p>\n

ANDR\u00c9 BORG<\/strong>, MINISTRE SUEC de finances, ha gosat descarar-se i assenyalar les “manades de llops<\/em>“. I Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong>, no gens suspecte de radicalitats, ha apuntat la recepta: “El sistema financer […], que ens ha portat a aquesta cat\u00e0strofe, ha de ser regulat i controlat. La paradoxa es fa cada vegada m\u00e9s xocant per a tothom: els seus errors [dels actors financers] ens han portat a les operacions de rescat i, ara, ataquen els governs pels desequilibris que aquests rescats han provocat. S’ha de canviar el funcionament d’aquestes institucions, d’aquests fons sense control, d’aquestes figures plenes de fum i mentida<\/em>“.<\/p>\n

SEMBLA CLAR QUE ELS GOVERNS, avui, han de fer, de manera inexcusable, el cam\u00ed de l’ajustament. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que no hi ha una sola manera de fer-ho i que podria fer-se de maneres m\u00e9s flexibles i progressives, que no frenessin la incipient represa, compatibles amb un paper p\u00fablic dinamitzador, favorables a l’increment de l’ocupaci\u00f3 i la demanda. Podria fer-se en uns altres terminis, sense els greus costos socials que causen les urg\u00e8ncies imposades pels mercats financers.<\/p>\n

JOHN MAYNARD KEYNES<\/strong> ens havia ensenyat a manejar el d\u00e8ficit i a constatar que, dins de l’economia de mercat, era possible un predomini suficient de la pol\u00edtica; que era viable un capitalisme regulat, capa\u00e7 de compensar la llei del m\u00e9s fort, d’atendre els drets b\u00e0sics de les persones, de construir una societat basada en la llibertat i alhora en la just\u00edcia. Aix\u00f2 va donar lloc a l’Estat de benestar, amb el qual l’Estat de dret, la democr\u00e0cia, va guanyar un elevat grau de legitimitat a Europa: a m\u00e9s de ser la garantia d’una persona, un vot, havia esdevingut tamb\u00e9 l’eina de la redistribuci\u00f3 de la riquesa, de la igualtat d’oportunitats, de la protecci\u00f3 social. Va ser l’era gloriosa de la socialdemocr\u00e0cia europea.<\/p>\n

AMB LA REVOLUCI\u00d3 TECNOL\u00d2GICA, per\u00f2, l’economia ha saltat de l’\u00e0mbit estatal a l’\u00e0mbit global. \u00c9s a dir, de la regulaci\u00f3 a la desregulaci\u00f3 i a la jungla, sense cap mena de governaci\u00f3 democr\u00e0tica, on impera la llei del m\u00e9s fort sense pal\u00b7liatius. Aquesta \u00e9s la realitat que mostra l’espectacle dels govern democr\u00e0tics de tots els colors encanonats contra la paret. Entre els quals, els governs d’esquerra, desposse\u00efts del seu discurs regulador. En aquest cas, el buit narratiu \u00e9s colossal i insuportable. Tothom, de grat o a desgrat, pot assumir restriccions, per\u00f2 ning\u00fa que no sigui un c\u00ednic no pot assumir la liquidaci\u00f3 de tot horitz\u00f3 desitjable. No \u00e9s el cas d’ara, per\u00f2 el mutisme que produeix la mordassa financera fa que ho sembli.<\/p>\n

CAL TORNAR EN SI I RECUPERAR LA VEU. I dir ben clar que no podem limitar-nos a obeir el dictat dels mercats financers, sin\u00f3 que afegim a aquest imponderable un discurs i unes pol\u00edtiques que van m\u00e9s enll\u00e0, superadores d’aquest estat de coses: la culminaci\u00f3 urgent de la Uni\u00f3 Europea i l’impuls d’una converg\u00e8ncia global, amb els altres grans poders regionals del m\u00f3n, per tal d’establir un grau suficient de governaci\u00f3 global, destinada a recuperar la preemin\u00e8ncia de la pol\u00edtica democr\u00e0tica sobre l’economia, la preemin\u00e8ncia de la responsabilitat moral sobre el cinisme. En primera inst\u00e0ncia, \u00e9s un desafiament a l’esquerra, al socialisme democr\u00e0tic. Per\u00f2 no tan sols: \u00e9s tamb\u00e9 i sobretot un desafiament a la democr\u00e0cia mateixa.<\/p>\n

Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No ha estat nom\u00e9s Zapatero. Els governs europeus, sense excepci\u00f3, s’han notat, amb m\u00e9s o menys intensitat, la pistola al pit. Eren els mercats financers, mentre xiuxiuejaven a l’orella dels encanonats: “Vost\u00e8s no ens acaben d’inspirar prou confian\u00e7a: o emprenen un ajustament draconi\u00e0, que suposi abaixar el d\u00e8ficit al 3% per al 2013, o els …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-2040","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2040","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2040"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2040\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2044,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2040\/revisions\/2044"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2040"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2040"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2040"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}