{"id":20255,"date":"2020-12-28T20:14:58","date_gmt":"2020-12-28T18:14:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20255"},"modified":"2021-01-03T20:22:37","modified_gmt":"2021-01-03T18:22:37","slug":"grup-proleg-alliberar-se-del-fantasma-dortega","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/grup-proleg-alliberar-se-del-fantasma-dortega\/","title":{"rendered":"Grup Pr\u00f2leg: Alliberar-se del fantasma d\u2019Ortega"},"content":{"rendered":"\n

L\u2019any 1927<\/strong>, en portes a l\u2019adveniment de la Segona Rep\u00fablica, Ortega y Gasset<\/strong> demanava a catalans, bascos i gallecs que abandonessin \u201cla creencia, tan falsa como ingenua, de que basta con que exista una cierta peculiaridad \u00e9tnica, un cierto modo de ser corporal y moral, para tener derecho a constituir un Estado<\/em>\u201d. Gaziel<\/strong> li demanava a Ortega<\/strong> (el \u201ccastellan\u00edssim Ortega<\/strong><\/em>\u201c, deia) que abandon\u00e9s \u201c...la creencia, tan falsa com ing\u00e8nua, de que basta con que exista un Estado, por anacr\u00f3nico y deficiente que sea, para que se produzca un\u00e1nimemente una energ\u00eda nacional\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Que a finals de 2020<\/strong> i quasi un segle despr\u00e9s seguim discutint sobre la q\u00fcesti\u00f3, semblaria confirmar que \u00e9s un assumpte insoluble. Ortega<\/strong> aix\u00ed ho afirmava, quan es debatia l\u2019Estatut a les Corts republicanes de 1932<\/strong>: \u201cel problema catal\u00e1n no puede resolverse\u2026 es un problema perpetuo<\/em>\u201d. Aquest diagn\u00f2stic derivava de la seva concepci\u00f3 sobre el dest\u00ed dels pobles: hi ha els que s\u00f3n cridats a assolir la plenitud de la condici\u00f3 nacional, dotats per construir la naci\u00f3 des del poder estatal. Posseeixen \u201cun quid divinum, un genio o un talento tan peculiar como la poesia, la m\u00fasica y la invenci\u00f3n religiosa<\/em>\u201d. I hi ha pobles que no tindran mai aquesta capacitat. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que diferenciava Castella de Catalunya, segons el mateix Ortega<\/strong>. Aquesta concepci\u00f3 orteguiana va inspirar directament la doctrina nacional de la Falange, tal com va documentar Javier<\/strong> Pradera<\/strong> en \u201cLa mitologia falangista 1933-36<\/em>\u201d (Madrid, 2014). Traslladat matusserament al franquisme, aquest argument persisteix de manera estilitzada i difosa entre bona part de les elits pol\u00edtiques, burocr\u00e0tiques i intel\u00b7lectuals de l\u2019Estat.<\/p>\n\n\n\n

Plantejat en aquests termes, deia Ortega<\/strong>, ens trobem davant d\u2019un problema que \u201csolo se puede conllevar\u201d. <\/em>Per\u00f2 la idea que hi ha una soluci\u00f3 per a cada problema \u00e9s doblement falsa. Hi ha problemes que permeten diverses solucions, i hi ha problemes insolubles. \u00c9s simptom\u00e0tic que avui es torni a parlar, a favor i en contra, de la \u201cconllevancia<\/em>\u201c. Ara:\u201cconllevar\u201d, <\/em>en el DRAE, t\u00e9 distintes accepcions.Entre elles, pot significar \u201ccongeniar, llevarse bien\u201d<\/em>. Per\u00f2 tamb\u00e9 pot significar patir i suportar alg\u00fa o alguna cosa que \u00e9s advers i pen\u00f3s. Parlant d\u2019Espanya i Catalunya, Ortega<\/strong>usava clarament aquesta accepci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Segons ell, la feixuga c\u00e0rrega de la \u201cconllevancia<\/em>\u201d havia de caure, principalment, sobre les espatlles dels catalans.  La causa i l\u2019explicaci\u00f3 d\u2019aquesta sent\u00e8ncia a perpetu\u00eftat era el desgraciat fat hist\u00f2ric dels catalans, del qu\u00e8 ning\u00fa n\u2019era responsable: \u201c\u00c9ste es el caso doloroso de Catalu\u00f1a; es algo de que nadie es responsable; es el car\u00e1cter mismo de ese pueblo; es su terrible destino, que arrastra angustioso a lo largo de toda su historia.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

El problema d\u2019aquest enfocament \u00e9s doble. D\u2019una banda, subministra un vern\u00eds a la visi\u00f3 terraplanista dels nacionalismes (i dels nacionalpopulismes), encara que siguin de signe antag\u00f2nic:  una naci\u00f3, un Estat; un Estat, una naci\u00f3. M\u00e9s pr\u00f2piament un \u201cnacional-estatisme<\/em>\u201d que un \u201cnacionalisme<\/em>\u201d. D\u2019altra part, anima la idea que som davant d\u2019una situaci\u00f3 que nom\u00e9s t\u00e9 soluci\u00f3 si uns o altres l\u2019imposen. Aix\u00f2 t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la primacia de les alternatives dr\u00e0stiques confrontades. Les greus ventades hist\u00f2riques que hem patit, algunes d\u2019elles terriblement violentes, tenen molt a veure amb aquestes concepcions que, a l\u2019extrem, duen a pol\u00edtiques  d\u2019un inacceptable (i m\u00e8s greu encara: impossible) \u201cmors tua vita mea<\/em>\u201c. O, en termes menys tr\u00e0gics i m\u00e9s economicistes, es converteixen en conflictes de suma zero.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s de fil\u00f2sof reconegut, Ortega<\/strong> fou un escriptor i conferenciant que excel\u00b7lia en les  reflexions i les f\u00f3rmules agudes, mnemot\u00e8cniques, quasi publicit\u00e0ries. S\u00f3n recordades, han deixat petja. I encara hi ha molts, \u00e0dhuc entre molts que es declaren no nacionalistes, que segueixen veient Espanya amb les ulleres de l\u2019Ortega<\/strong> de 1921<\/strong> (la \u201cEspa\u00f1a invertebrada<\/em>\u201c), de 1927<\/strong> (el \u201cnuevoregionalismo<\/em>\u201d contra el \u201cviejo regionalismo<\/em>\u201c) o de 1932<\/strong> (la \u201cconllevancia<\/em>\u201c). Algunes de les seves f\u00f3rmules de fa moltes d\u00e8cades, redu\u00efdes a un essencialisme irreal, segueixen creant una  atmosfera pol\u00edtica i cultural que no ajuda a desbloquejar els problemes. <\/p>\n\n\n\n

Potser inspirar-se en Ortega<\/strong> produeix una certa satisfacci\u00f3 en els que s\u2019identifiquen  amb els seus innegables sentiments nacionals. Potser en altres agrada la distinci\u00f3 orteguiana entre \u201chombre masa<\/em>\u201d i \u201cminoria directora<\/em>\u201d que sustentava la seva concepci\u00f3 aristocr\u00e0tica de la hist\u00f2ria (Pradera<\/strong>). Creiem, per\u00f2, que aquest plantejament representa una via morta, i que la pedagogia dels fets ho ha mostrat clarament. Ni s\u2019ha imposat la \u201cnacionalitzaci\u00f3<\/em>\u201d d\u2019una Espanya \u201corteguiana<\/em>\u201d des del centre d\u2019una Castella ideal, ni  tampoc ho far\u00e0 all\u00f2 que Ortega<\/strong> denominava la \u201ct\u00e8rbola ideologia<\/em>\u201d del \u201cregionalisme nacionalista<\/em>\u201c. <\/p>\n\n\n\n

Potser \u00e9s hora d\u2019anar acabant amb aquest encadenament secular de pors i d\u2019ambicions inviables, de vict\u00f2ries que resulten p\u00edrriques i de derrotes que animen els ven\u00e7uts. Hi ha q\u00fcestions urgents i molt greus que ho exigeixen. La soluci\u00f3 d\u2019aquest problema (catal\u00e0 per uns, espanyol per altres) significa adoptar la m\u00e9s ben\u00e8vola accepci\u00f3 del verb \u201cconllevar<\/em>\u201c. \u00c9s a dir: mirar de congeniar.<\/p>\n\n\n\n

No cal \u201ccerrar el sepulcro de Ortega<\/strong> bajo siete llaves<\/em>\u201c. Deixem-lo descansar en pau, reconeguem els seus m\u00e8rits eminents, llegim-lo i estudiem-lo. Per\u00f2 revoquem la seva sent\u00e8ncia per a Catalunya: una \u201cconllevancia\u201d<\/em> perp\u00e8tua i penosa, a causa dels seus pecats pol\u00edtics i del seu \u201cterrible dest\u00ed<\/em>\u201c. A difer\u00e8ncia dels qui -sabent-ho o sense saber-ho- segueixen sota la influencia d\u2019aquesta difusa visi\u00f3 orteguiana, pensem que cal construir i refor\u00e7ar una majoria pol\u00edtica i social que s\u2019oposi als terraplanismes nacionals. La Terra no \u00e9s plana, ni Espanya ni Catalunya s\u00f3n ess\u00e8ncies metaf\u00edsiques. All\u00f2 que cal \u00e9s di\u00e0leg i imaginaci\u00f3. Ho remarcava Elliott<\/strong> en el seu llibre sobre Catalunya i Esc\u00f2cia, i ho fem nostre: \u201cSovint, el frac\u00e0s del di\u00e0leg \u00e9s el resultat d\u2019un frac\u00e0s de la imaginaci\u00f3: de la incapacitat de ficar-se en la pell de l\u2019altre i de comprendre el poder de l\u2019emoci\u00f3 i els sentiments\u201d.<\/em>La conjuntura pol\u00edtica actual est\u00e0 repetint  all\u00f2 que Aza\u00f1a<\/strong> descrivia el 1932: una \u201coportunitat pol\u00edtica i una satisfacci\u00f3 hist\u00f2rica<\/em>\u201c. Les oportunitats no s\u2019han de desaprofitar. Potser hi una via de soluci\u00f3 en un pragm\u00e0tic federalisme dels fets i en un reconeixement rec\u00edproc de la nostra pluralitat de sentiments nacionals. 

Jordi Amat, Marc Andreu, Marga Arboix, Oriol Bartomeus, Laia Bonet, Joan Botella, Vict\u00f2ria Camps, Joan Coscubiela, Jordi Font, Mercedes Garc\u00eda-Aran, Gemma Lienas, Pilar Malla, Oriol Nel\u00b7lo, Raimon Obiols, Llu\u00eds Rabell, Joan Subirats, Marina Subirats<\/strong> i Josep Maria Vall\u00e8s<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n


La Vanguardia<\/strong>, 19 de desembre de 2020<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019any 1927, en portes a l\u2019adveniment de la Segona Rep\u00fablica, Ortega y Gasset demanava a catalans, bascos i gallecs que abandonessin \u201cla creencia, tan falsa como ingenua, de que basta con que exista una cierta peculiaridad \u00e9tnica, un cierto modo de ser corporal y moral, para tener derecho a constituir un Estado\u201d. Gaziel li demanava a Ortega (el \u201ccastellan\u00edssim Ortega\u201c, deia) que abandon\u00e9s \u201c…la creencia, tan falsa com ing\u00e8nua, de que basta con que exista un Estado, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":16242,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-20255","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20255","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20255"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20255\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20258,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20255\/revisions\/20258"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16242"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20255"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20255"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20255"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}