{"id":20228,"date":"2020-06-14T10:06:46","date_gmt":"2020-06-14T08:06:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20228"},"modified":"2021-01-03T20:24:39","modified_gmt":"2021-01-03T18:24:39","slug":"jordi-font-rosa-maria-sarda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-rosa-maria-sarda\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Rosa Maria Sard\u00e0"},"content":{"rendered":"
\n

\"\"Formava part d\u2019un escamot de Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya<\/em>, el de Sant Andreu, el que millor pintava de tot Barcelona. Sortien amb les primeres llums del dia, quan els carrers amb prou feines estaven posats, i, mentre uns vigilaven a les cantonades que no vingu\u00e9s la policia, els altres confegien uns espl\u00e8ndids murals de colors, que glossaven les reivindicacions democr\u00e0tiques i nacionals d\u2019aleshores. Tamb\u00e9 formava part d\u2019un grupet d\u2019amics amb una gran projecci\u00f3 durant la darrera resist\u00e8ncia i els primers anys de la transici\u00f3, integrat, a m\u00e9s d\u2019ella, per Josep M\u00aa Mainat<\/strong>, el seu company, i per \u00a0Joan Ramon Mainat<\/strong>, Toni Cruz<\/strong>, Sergi Schaff<\/strong>, \u00c0ngels<\/strong> Moll<\/strong>\u2026 En sortirien moltes coses valuoses, entre les quals bona part de les millors produccions de la televisi\u00f3 catalana de TVE-Sant Cugat.<\/p>\n

Tenia fama de c\u00f2mica, per\u00f2, a parer meu, el seu fort era el drama i la trag\u00e8dia. Mai no oblidar\u00e9 aquella \u201cSopa de pollastre amb ordi\u201d<\/em> d\u2019Arnold Wesker<\/strong>, amb el Grup d\u2019Estudis Teatrals d\u2019Horta<\/em>, l\u2019any 1978. O la \u201cMadre Coraje\u201d<\/em> de Bertold Brecht<\/strong>, l\u2019any 1985. O les pel\u00b7l\u00edcules \u201cActrius\u201d<\/em> i \u201cCar\u00edcies\u201d<\/em> de Ventura<\/strong> Pons<\/strong>\u2026 O com deia Segarra<\/strong>! Va esdevenir la gran dama de l\u2019escena catalana, amb pocs noms d\u2019una envergadura semblant.<\/p>\n

S\u2019havia fet en una fam\u00edlia treballadora de postguerra, d\u2019economia molt prec\u00e0ria i amb arrels en el m\u00f3n de l\u2019espectacle. De molt jove, en faltar la mare, es va veure abocada a fer de mare dels seus germans, encara petits. Aquesta va ser la seva primera i decisiva matriu: mai no oblidaria d\u2019on venia i qui eren els seus.<\/p>\n

Era una dona d\u2019esquerres, en el sentit m\u00e9s ple de la paraula: abans que d\u2019una opci\u00f3 pol\u00edtica, es tractava d\u2019una opci\u00f3 moral. Estava contra dels privilegis i contra els milhomes . I sempre amb els de baix, amb els desposse\u00efts, amb els rebels. Per aix\u00f2, era socialista i feminista.<\/p>\n

S\u2019havia sentit morir amb la mort d\u2019un seu germ\u00e0 estimat, encara jove, i tamb\u00e9 amb la mort de Terenci<\/strong> Moix<\/strong>, el seu amic de l\u2019\u00e0nima, amb el que havia constru\u00eft una mena de \u201cCamelot\u201d a Ventall\u00f3. S\u2019hi afegiria el c\u00e0ncer, amb el que ha conviscut i ha batallat durant anys, fins que se l\u2019ha endut. Era una dona molt intel\u00b7ligent i molt forta. Tamb\u00e9 molt tendra i molt solid\u00e0ria. Feia molts anys que havia fet seva la causa \u201csaharaui\u201d. Durant molt de temps, hi anava cada any, amb la Ver\u00f3nica Forqu\u00e9<\/strong>. I va acabar allotjant a casa seva una nena \u201csaharaui\u201d que \u00e9s apunt de graduar-se en filologia \u00e0rab i amb la que ha viscut tots aquest anys.<\/p>\n

No s\u2019estava de roman\u00e7os. Parlava clar i catal\u00e0, sense p\u00e8ls a la llengua. De vegades, massa clar si atenem als seus interessos. Davant de \u201cla confessi\u00f3\u201d de Jordi Pujol<\/strong>, va tornar la Creu de Sant Jordi que aquest li havia atorgat. Va viure molt malament les esquerdes que \u201cel proc\u00e9s\u201d va anar obrint a la societat catalana. Era dels que, feia molt de temps, havia fet seva la causa de la unitat civil del poble de Catalunya i no comprenia que alg\u00fa que es consider\u00e9s un patriota pogu\u00e9s menystenir-la i posar-la en risc. Compartia les exig\u00e8ncies justes de Catalunya envers Espanya, per\u00f2 s\u2019incomodava especialment davant del blasme contra \u201cels espanyols\u201d, del cofoisme que lliscava cap al supremacisme. Tenia amics a Madrid, la colla dels germans Trueba<\/strong> especialment, i sabia, per experi\u00e8ncia, que a tot arreu hi havia de tot i que era m\u00e9s a prop de segons quin madrileny i de segon quin esquimal que de segons quin catal\u00e0.<\/p>\n

Va ser una socialista de la primera hora i no va deixar de ser-ne quan tot es va fer molt m\u00e9s complex, quan no decebedor. Plogu\u00e9s o tron\u00e9s, era la presentadora per antonom\u00e0sia dels grans rituals del socialisme catal\u00e0. Una vegada, potser era al Palau Sant Jordi, va explicar-se. Va dir que, quan se sentia decebuda, li venien al cap les paraules de Sarah<\/em>, la dona coratjosa que ella havia interpretat en el teatre, a \u201cSopa de pollastre amb ordi\u201d<\/em> de Wesker<\/strong>. Sarah, quan alguna cosa important havia fallat i tantes veus li deien que ho deix\u00e9s c\u00f3rrer, que renunci\u00e9s al seu somni, a la seves idees i al seu comprom\u00eds, reaccionava i exclamava: \u201cHe de renunciar a l\u2019electricitat si el lampista que he cridat em fa saltar els ploms en lloc de reparar-los? Per aix\u00f2 m\u2019he de quedar sense llum?\u201d<\/em>. Paraules a les que ella hi afegia: \u201cTrobo que t\u00e9 tota la ra\u00f3, la Sarah: all\u00f2 que ens cal no \u00e9s renunciar \u00a0a res, sin\u00f3 procurar-nos un bon operari o una bona oper\u00e0ria. L\u2019electricitat existeix i volem fer-ne llum. Ning\u00fa no ens en far\u00e0 desistir. Ni els incompetents ni, encara menys, els bandarres\u201d. <\/em>La Sard\u00e0<\/strong> era aix\u00ed.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Formava part d\u2019un escamot de Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya, el de Sant Andreu, el que millor pintava de tot Barcelona. Sortien amb les primeres llums del dia, quan els carrers amb prou feines estaven posats, i, mentre uns vigilaven a les cantonades que no vingu\u00e9s la policia, els altres confegien uns espl\u00e8ndids murals de colors, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20231,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,7,1],"tags":[],"class_list":["post-20228","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20228","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20228"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20228\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20232,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20228\/revisions\/20232"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20231"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20228"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20228"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20228"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}