{"id":20206,"date":"2020-04-11T13:11:19","date_gmt":"2020-04-11T11:11:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20206"},"modified":"2020-04-11T14:13:54","modified_gmt":"2020-04-11T12:13:54","slug":"jordi-font-el-genere-huma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-el-genere-huma\/","title":{"rendered":"Jordi Font: \u00c9s el g\u00e8nere hum\u00e0"},"content":{"rendered":"<p>L\u2019endem\u00e0 d\u2019aix\u00f2 ser\u00e0 diferent, per diverses raons. Per\u00f2 sobretot ho ser\u00e0 perqu\u00e8 nosaltres serem diferents. Es parla molt de la recessi\u00f3 que haurem d\u2019afrontar i del salt endavant dels <em>big data<\/em>, amb totes les possibilitats i riscs que comporta. Per\u00f2 la cosa m\u00e9s important \u00e9s la que ens est\u00e0 passant a nosaltres, al nostre cor i al nostre cap, en la \u201c<em>cultura difusa<\/em>\u201d que conforma els nostres valors i reflexos b\u00e0sics. Recordo una llarga conversa amb Ernest Lluch, que es valia del concepte \u201c<em>cultura difusa<\/em>\u201d per expressar algunesncontinu\u00eftats de fons, de llarga durada, observables en les col\u00b7lectivitats humanes. Hi ha un primer nivell del comportament hum\u00e0 que es m\u00e9s variable, que canvia en funci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies i percepcions de cada moment. Per\u00f2 n\u2019hi ha un altre de molt m\u00e9s assentat i profund, fet de conceptes i sentiments m\u00e9s arrelats, que no s\u2019altera f\u00e0cilment.<\/p>\n<p>Els canvis, en aquest segon nivell, solen ser molt lents i espaiats, sovint cosa de generacions. La dificultat en el tr\u00e0nsit d\u2019una hegemonia cultural a una de nova, en bona mesura, rau en la resist\u00e8ncia que hi oposa la \u201c<em>cultura difusa\u201d<\/em>. Per aix\u00f2, un error pol\u00edtic cl\u00e0ssic \u00e9s confondre unes eleccions guanyades, una vict\u00f2ria pol\u00edtica circumstancial, amb un canvi d\u2019hegemonia cultural, amb una mutaci\u00f3 de la \u201c<em>cultura difusa<\/em>\u201d. El canvi, en aquesta, demana m\u00e9s temps i que s\u2019hi congri\u00efn bastants m\u00e9s astres. Nom\u00e9s de tard en tard, davant de fets que ho trontollen tot de cap a peus, es poden produir mutacions sobtades dins de la \u201ccultura difusa\u201d. Per\u00f2 han de ser moments molt singulars, fets molt extraordinaris, d\u2019efectes cat\u00e0rtics sobre les consci\u00e8ncies.<\/p>\n<p>I no es dif\u00edcil endevinar que som en un d\u2019aquests moments. Aix\u00f2 \u00e9s el que ens est\u00e0 passant a nosaltres. A un nosaltres que, alerta!, per primer cop, \u00e9s la humanitat sencera, tota alhora. El fam\u00f3s i esc\u00e0pol \u201c<em>g\u00e8nere hum\u00e0<\/em>\u201d de tantes esperances i tantes ret\u00f2riques,nsembla prendre forma ara, quan ning\u00fa no l\u2019invoca (\u201c<em>la p\u00e0tria dels humans\u201d<\/em> de la versi\u00f3 catalana de \u201c<em>La Internacional<\/em>\u201d). I ho fa en una forma sofrent, fr\u00e0gil, desemparada, assedegada de socors mutus. Paradoxalment, aix\u00f2 passa en un moment d\u2019eclosi\u00f3 creixent del nostre poder tecnol\u00f2gic i fa que ens adonem que, en realitat, seguim a la intemp\u00e8rie, a l\u2019atzar de la natura m\u00e9s fer\u00e9stega, la microsc\u00f2pica. Sense perdre de vista la natura geol\u00f2gica que borbolleja sota dels nostres peus i la natura maltractada del clima que ens avisa una i altra vegada i la natura sideral que gira sobre els nostres caps\u2026<\/p>\n<p>Quina lli\u00e7\u00f3! No tan sols. Ens estem adonant que, en el naufragi, l\u2019\u00fanica andr\u00f2mina que flota damunt de les onades, on ens podem arrapar per no ofegar-nos i on podem apaivagar la por i el dolor, \u00e9s la vella andr\u00f2mina p\u00fablica, l\u2019aparell compartit que alimentem de mala gana amb els nostres impostos, all\u00f2 que no \u00e9s de ning\u00fa perqu\u00e8 \u00e9s de tothom. I tamb\u00e9 ens adonem que, enfront de l\u2019encongiment i les mis\u00e8ries que desvetlla en nosaltres l\u2019udol de la selva, nom\u00e9s hi ha una sortida digna i un refugi efectiu: la cota moral de la fraternitat, de la responsabilitat de tots i cadasc\u00fa envers els altres, envers el com\u00fa.<\/p>\n<p>Qui gosar\u00e0, l\u2019endem\u00e0 de tot plegat, reiterar pol\u00edtiques de privatitzaci\u00f3 sanit\u00e0ria a la comunitat de Madrid? O repetir les retallades de la sanitat que van practicar-se amb ufanosa desimboltura a casa nostra despr\u00e9s de l\u2019anterior crisi? Qu\u00e8 diran ara, als EEUU, els enemics a mort de l\u2019\u201d<em>Obama-Care<\/em>\u201d? Qui repetir\u00e0 doctrin\u00e0riament i amb cara saberuda que cal m\u00e9s mercat i menys Estat? I, d\u2019altra banda, qui s\u2019oposar\u00e0 a les reformes administratives imprescindibles per desfer els nusos i incompet\u00e8nciesobservats i que no han estat pocs?<\/p>\n<p>Est\u00e0 canviant la nostra consci\u00e8ncia de les coses i de nosaltres mateixos. Veiem que no hi ha seguretat que no ho sigui per a tota la humanitat. I que es fa ineludible una sortida mancomunada europea i un cert grau obligat de \u201c<em>governan\u00e7a global<\/em>\u201d. Aix\u00ed com una gran inversi\u00f3 p\u00fablica, un \u201c<em>New Deal<\/em>\u201d, un Pla Marshall, que doni feina -o renda b\u00e0sica- i reactivi les coses, dins d\u2019un model m\u00e9s calculat, m\u00e9s contingut, m\u00e9s previsor, m\u00e9s alerta dels efectes que produ\u00efm, m\u00e9s reequilibrador, m\u00e9s harm\u00f2nic amb el medi natural.<\/p>\n<p>Diuen els pedagogs que, per aprendre de veritat, no valen les lli\u00e7ons magistral ni les memoritzacions, sin\u00f3 l\u2019experimentaci\u00f3. Res no s\u2019apr\u00e8n tant com all\u00f2 que es viu, que es gaudeix, que es pateix. I aix\u00f2 val tant a nivell individual com col\u00b7lectiu. Fins ara, els humans hem patit i hem gaudit per separat, en formaci\u00f3 dispersa (\u201c<em>ande yo caliente\u2026<\/em>\u201d). Ara, en canvi, per primer cop, tots els humans estem tenint alhora la mateixa viv\u00e8ncia, estem passant la mateixa por, estem patint el mateix dolor\u2026 I, confinats, estem pensant. Quanta estona per pensar. I perqu\u00e8 unes coses perdin valor i altres el guanyin. I som\u00a0 molts els qui estem pensant que no an\u00e0vem gens b\u00e9 i que, certament, cal un gran canvi per sobreviure i per fer-ho amb dignitat.<\/p>\n<p>No ser\u00e0 pas f\u00e0cil que aix\u00f2 qualli pol\u00edticament. Altres derives de signe invers tractaran de dur l\u2019aigua al seu mol\u00ed i d\u2019imposar-se: poders econ\u00f2mics, pirates pol\u00edtics, xarlatans de fira\u2026. Per\u00f2 la mutaci\u00f3 en la \u201c<em>cultura difusa<\/em>\u201d s\u2019est\u00e0 produ\u00eft. Una nova hegemonia cultural s\u2019est\u00e0 covant, na nova consci\u00e8ncia global, un nou al\u00e8 transformador. \u00c9s el \u201c<em>g\u00e8nere hum\u00e0<\/em>\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019endem\u00e0 d\u2019aix\u00f2 ser\u00e0 diferent, per diverses raons. Per\u00f2 sobretot ho ser\u00e0 perqu\u00e8 nosaltres serem diferents. Es parla molt de la recessi\u00f3 que haurem d\u2019afrontar i del salt endavant dels big data, amb totes les possibilitats i riscs que comporta. Per\u00f2 la cosa m\u00e9s important \u00e9s la que ens est\u00e0 passant a nosaltres, al nostre cor &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20210,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-20206","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20206","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20206"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20206\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20211,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20206\/revisions\/20211"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20210"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20206"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20206"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20206"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}