DEIXAR DE FUMAR<\/p>\n
A vegades hem veig absurdament com \u00a0una mostra microsc\u00f2pica (una nanomet\u00e0fora) de \u00a0la nostra condici\u00f3 general. S\u00f3c tecn\u00f2fil i aficionat a la ci\u00e8ncia per curiositat; per\u00f2 ho s\u00f3c, sobretot, per una pura constataci\u00f3 de les meves dades personals: visc gr\u00e0cies a un marcapassos i a quatre injeccions di\u00e0ries d’insulina. Si no fos aix\u00ed, estaria fent malves des de fa anys. Tamb\u00e9 he constatat que deixar de fumar millor\u00e0 sensiblement el meu estat f\u00edsic. Si projecto aquestes dues constatacions tan elementals (per\u00f2 vitals per a mi) arribo a la doble conclusi\u00f3 que, en general, necessitem el progr\u00e9s cient\u00edfic i t\u00e8cnic i que ens convindria prolongar la desintoxicaci\u00f3 que la pand\u00e8mia ha imposat.<\/p>\n
Necessitem m\u00e9s recerca cient\u00edfica i necessitem deixar de fumar. No ho dic en sentit literal (que tamb\u00e9) sin\u00f3 referint-me a una altra depend\u00e8ncia: l’adicci\u00f3 al petroli, al creixement depredador; a un model de producci\u00f3 i consum inviable.<\/p>\n
A Europa, la sortida de la crisi pot prendre la forma d’una represa cap al “business as usual<\/i>“, o pot significar una transici\u00f3 cap a una nova \u00e8poca millor. \u00c9s una ocasi\u00f3 extraordin\u00e0ria, perqu\u00e8, amb la lli\u00e7\u00f3 apresa, tindrem la oportunitat d’un viratge: menys consum d’energia f\u00f2ssil i m\u00e9s energies renovables, menys depend\u00e8ncia enfront de la brutalitat dels productors de petroli, menys emissions de CO2, protecci\u00f3 de la biodiversitat en perill, millors estructures, salut p\u00fablica, habitatges dignes, inversions en una economia m\u00e9s inclusiva i sostenible, formes de vida col.lectiva m\u00e9s s\u00f2bries i equilibrades. \u00c9s a dir: un nou model de racionalitat econ\u00f2mico-ecol\u00f2gica i social.<\/p>\n
Les opinions p\u00fabliques poden donar suport a aquest programa de transici\u00f3, de la mateixa manera que despr\u00e9s d’un greu episodi de bronquitis o neumonia tothom voldria deixar de fumar. Hem vist les orelles al llop: per primera vegada \u00a0la humanitat ha temut simult\u00e0niament la mateixa cosa.<\/p>\n
Els serveis p\u00fablics (la sanitat en primer lloc) s\u00f3n plebiscitats; les privatitzacions i desregulacions han esdevingut altament impopulars. Tothom anhela un paper refor\u00e7at del govern en la vida econ\u00f2mica. Es parla, per primera vegada en d\u00e8cades, d’augment de la participaci\u00f3 p\u00fablica en sectors estrat\u00e8gics (sanitat, agroalimentari). S’ha pres consci\u00e8ncia del valor social i de la import\u00e0ncia vital d’oficis i funcions abans menystinguts. Molta gent ha obert els ulls pel que fa al balan\u00e7 d’un model econ\u00f2mic financiaritzat, neoliberal, productivista, consumista.<\/p>\n
Es tracta d’una reacci\u00f3 conjuntural, una resposta emotiva i moment\u00e0nia a un xoc d’enorme gravetat i d’abast mundial? O b\u00e9 significar\u00e0 un canvi en profunditat i de llarga durada? Ser\u00e0 el final de quatre d\u00e8cades d’hegemonia neoliberal a Europa i els EUA? I, sobretot: quin perfil tindr\u00e0 la nova \u00e8poca?<\/p>\n
POSTGUERRA<\/p>\n
Si “estem en guerra”, com es diu i es repeteix, ens conv\u00e9 amb urg\u00e8ncia pensar en la postguerra i preparar-la, impedint que sigui un retorn a la “normalitat” d’abans, que no era normal.<\/p>\n
Cal fer-ho, perqu\u00e8 seria pueril creure que un dem\u00e0 millor vindr\u00e0 sol. Aquesta crisi, amb les pors i inquietuds que ha generat, amb les realitats que posat de manifest, \u00e9s una extraordin\u00e0ria oportunitat per organitzar una majoria potencial existent: la dels “pessimistes”, l\u00facids i solidaris. Aix\u00f2 requereix un combat pel relat i per la proposta, una mobilitzaci\u00f3 organitzada dels dem\u00f2crates, de les esquerres, de les noves generacions; un proc\u00e9s de conflu\u00e8ncia federadora, plural, unit\u00e0ria, a l’entorn d’un projecte compartit.<\/p>\n
L’alternativa, si no fem aix\u00f2, ser\u00e0 un campi qui pugui individualista, esporuguit, angoixat, un terreny propici per a la contraofensiva implacable d’unes dretes nacionalpopulistes que combinaran una desregulaci\u00f3 encara m\u00e9s radical i m\u00e9s contaminant de l’economia (en nom de l’urg\u00e8ncia de remuntar-la), i noves formes de control social i d’autoritarisme pol\u00edtic (amb els arguments de la inseguretat, de la por i de l’odi contra els bocs expiatoris del moment).<\/p>\n
No haur\u00edem d’acceptar que el sentit com\u00fa que genera la pand\u00e8mia s’afebl\u00eds i \u00e9s difumin\u00e9s una vegada es vagi deixant enrere l’angoixa dolorosa que provoca, i es vagin reabsorbint lentament les seves seq\u00fceles econ\u00f2miques i socials. En bona part va passar despr\u00e9s de la crisi anterior, la de 2008, i no hauria de repetir-se.<\/p>\n
<\/p>\n
CRISI CAPGIRADA<\/p>\n
Jean Tirole (que va guanyar el Nobel d’economia el 2014) explica amb claredat que “la crisi del Covid-19 \u00e9s diferent de la de 2008. En aquella, uns bancs mal regulats i amb riscos excessius van fer fallida. Aquesta fallida podia, per un efecte de d\u00f2mino, contaminar altres bancs creditors dels primers. La por era que aquestes fallides, o una reducci\u00f3 del cr\u00e8dit, afectessin les empreses, especialment les PIME’s, que podien quedar asfixiades, implicant una reducci\u00f3 de l’activitat i l’atur”.<\/p>\n
“La situaci\u00f3 avui \u00e9s diferent”, diu Tirole, perqu\u00e8 “all\u00f2 que cal salvar s\u00f3n les empreses. Aquestes redueixen la seva activitat, b\u00e9 perqu\u00e8 els serveis que donen creen riscos de contaminaci\u00f3 (restaurants, espectacles, etc.), b\u00e9 perqu\u00e8 les seves condicions de producci\u00f3 requereixen una proximitat dels treballadors. Es produeix un efecte de rebot invers, cap a uns bancs fragilitzats per les morat\u00f2ries de pagament dels deutes i per les p\u00e8rdues d’actius”.<\/p>\n
Em sembla que aquesta crisi, amb els factors capgirats si es compara amb la de 2008, confirma tamb\u00e9 la oportunitat d’un canvi d’\u00e8poca, amb una for\u00e7a pol\u00edtica recobrada i un major marge de maniobra dels governs i de les institucions europees.\u00a0Els plans de rellan\u00e7ament, d’una amplitud in\u00e8dita, estructuraran el futur. Una de dos: o ens endinyen unes d\u00e8cades m\u00e9s d’un model contaminador, inefica\u00e7 i no sostenible, o aconseguim una transici\u00f3 cap a un m\u00f3n millor. M\u00e9s que plans de rellan\u00e7ament haurien de ser plans de transformaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
DEIXAR DE FUMAR A vegades hem veig absurdament com \u00a0una mostra microsc\u00f2pica (una nanomet\u00e0fora) de \u00a0la nostra condici\u00f3 general. S\u00f3c tecn\u00f2fil i aficionat a la ci\u00e8ncia per curiositat; per\u00f2 ho s\u00f3c, sobretot, per una pura constataci\u00f3 de les meves dades personals: visc gr\u00e0cies a un marcapassos i a quatre injeccions di\u00e0ries d’insulina. Si no fos …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20198,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-20196","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20196","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20196"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20196\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20205,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20196\/revisions\/20205"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20198"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20196"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20196"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20196"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}