{"id":20188,"date":"2020-04-07T20:51:41","date_gmt":"2020-04-07T18:51:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20188"},"modified":"2020-04-07T20:55:39","modified_gmt":"2020-04-07T18:55:39","slug":"raimon-obiols-notes-de-la-gran-pausa-4-rumiar-constatacions-i-pronostics-organitzar-el-pessimisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-notes-de-la-gran-pausa-4-rumiar-constatacions-i-pronostics-organitzar-el-pessimisme\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Notes de la gran pausa – 4 ( Rumiar, constatacions i pron\u00f2stics, organitzar el pessimisme)"},"content":{"rendered":"

Rumiar<\/strong><\/p>\n

Fa ang\u00fania escriure sobre la situaci\u00f3 actual. Amb tantes persones en risc i en dol, la discreci\u00f3 hauria de dominar, per\u00f2 mai s’havia parlat i escrit tant, amb tanta fac\u00fandia reiterativa, amb tanta intensitat de piulades, sobre un \u00fanic tema. \u00c9s un efecte del confinament universal, com l’allau d’exabruptes i discussions inacabables. La piulada m\u00e9s l\u00facida que he llegit aquests dies \u00e9s aquesta: “La culpa de tot la t\u00e9 el partit amb el que ja no simpatizaves abans. Quina meravellosa coincid\u00e8ncia!”. \u00c9s una piulada normativa: t’ajuda a calibrar totes les altres.<\/p>\n

Els qui, per ra\u00f3 d’edat o de condici\u00f3, ens trobem en la relativa seguretat del confinament tenim la possibilitat de rumiar (la quarentena deixa tot el temps de fer-ho), per\u00f2 ens haur\u00edem d’imposar una restricci\u00f3: no immiscir-nos en els problemes del dia a dia, m\u00e9s enll\u00e0 d’aplaudir a les persones que, de grat o per for\u00e7a, per necessitat o per altruisme, actuen en la primera l\u00ednia del risc. Rumiem, doncs (“Rumiar: Sotmetre (quelcom) detingudament, una vegada i una altra vegada, a la consideraci\u00f3 de la ment”).<\/p>\n

Pere Vilanova ha suggerit que pensem en tres nivells: “el m\u00f3n d\u2019ara, el m\u00f3n de dem\u00e0 i el m\u00f3n de dem\u00e0 passat”. Un bon m\u00e8tode.\u00a0Pel que fa al “m\u00f3n d’ara”, haur\u00edem de dedicar-nos a fer un “recompte d’exist\u00e8ncies”, a efectuar un inventari del “m\u00f3n d’ara”, de les seves desigualtats i disfuncions, dels seus excessos i car\u00e8ncies. Ara cal fer tot el possible per contenir i extingir la pand\u00e8mia. Per\u00f2 quan passi haurem de recordar que no ha estat un fet ocasional, una desgr\u00e0cia \u00fanica i irrepetible, sin\u00f3 que ha sigut el resultat (bastant anunciat, per cert) d’uns processos econ\u00f2mics, socials, ambientals i pol\u00edtics que cal inventariar, analitzar, denunciar i mirar de corregir.<\/p>\n

Constatacions<\/b><\/p>\n

Una primera constataci\u00f3 \u00e9s que la velocitat i l’abast global de l’expansi\u00f3 del virus s’han degut a uns factors caracter\u00edstics de la globalitzaci\u00f3: comer\u00e7 global, migracions, turisme de masses, etc. D’en\u00e7\u00e0 que les autoritats xineses alertaren de l’epid\u00e8mia, almenys 430.000 persones havien arribat als EUA en vols directes provinents de la Xina, i unes 40.000 ho havien fet despr\u00e9s que s’imposessin les restriccions. La dist\u00e0ncia en hores entre la Xina, els EUA o Europa permet que els virus es desplacin c\u00f2modament instal\u00b7lats en els passatgers.<\/p>\n

Si en l’origen de la pand\u00e8mia hi ha el comer\u00e7 d’animals silvestres per a menjar (amb cadenes de subministrament que s’estenen per \u00c0sia, \u00c0frica i, en menor mesura, pels Estats Units i altres pa\u00efsos), molts cient\u00edfics alerten del fet que la p\u00e8rdua de biodiversitat ha creat tamb\u00e9 les condicions de la pand\u00e8mia. Ho explica b\u00e9 David Quammen<\/b> en un article recent: “Tallem els arbres, matem els animals o els engabiem i els enviem als mercats. Desorganitzem els ecosistemes i sacsegem els virus, allunyant-los del seus amfitrions naturals. Quan aix\u00f2 passa, els virus necessiten nous amfitrions. Sovint som nosaltres<\/i>“.
\nUna tercera constataci\u00f3 \u00e9s que ha estat possible, en poques setmanes, que milers de milions de persones es tanquin a casa, aturant de facto una bona part de l’activitat econ\u00f2mic. S\u2019ha demostrat que una part important de la poblaci\u00f3 del planeta reacciona davant d’una amena\u00e7a comuna. “Si tot es pot aturar, \u00e9s que tot es pot canviar<\/i>“, diuen alguns. Bruno Latour<\/b>, per exemple: “Si tot s’atura, tot pot ser q\u00fcestionat, inflexionat, seleccionat, triat, interromput a fi de b\u00e9 o, pel contrari, accelerat<\/i>“.<\/p>\n

Si fos tan senzill! A efectes concrets no ho \u00e9s, per desgr\u00e0cia. Cal la for\u00e7a per realitzar els canvis (i els qui s’hi oposen tenen molta for\u00e7a), cal \u00a0la intel\u00b7lig\u00e8ncia per establir el programa dels canvis necessaris, i cal la capacitat pol\u00edtica per construir majories.<\/p>\n

Pron\u00f2stics<\/b><\/p>\n

Em sembla que no es poden fer pron\u00f2stics. De tots els que he llegit, nombrosos i contradictoris, el que m’ha semblat m\u00e9s encertat i faria meu \u00e9s el de Dani Rodrik<\/b>. Preveu que la pand\u00e8mia “podria no alterar – i encara menys capgirar – les tend\u00e8ncies evidents abans de la crisi. El neoliberalisme continuar\u00e0 la seva mort lenta. Els aut\u00f2crates populistes es faran encara m\u00e9s autoritaris. La hiperglobalitzaci\u00f3 es mour\u00e0 a la defensiva, mentre els estats naci\u00f3 recuperen espai pol\u00edtic. La Xina i els Estats Units continuaran el seu rumb de col\u00b7lisi\u00f3. I la batalla dins dels estats naci\u00f3 entre oligarques, populistes autoritaris i internacionalistes progressistes s\u2019intensificar\u00e0, mentre l\u2019esquerra lluitar\u00e0 per establir un programa que atregui a la majoria dels electors”<\/i>.<\/p>\n

Organitzar el pessimisme<\/b><\/p>\n

Els governs estan reaccionant de manera bastant semblant davant les enormes dificultats econ\u00f2miques i socials produ\u00efdes per la pand\u00e8mia: prenen mesures p\u00fabliques d’una amplitud excepcional, mesures que semblaven ut\u00f2piques o impossibles fa ben poques setmanes.<\/p>\n

Quin resultat obtindran? Ho ignorem. La incertesa deriva del fet que no se sap quan i com se sortir\u00e0 de la pand\u00e8mia. Es d\u00f3na per fet un nivell excepcional d’endeutament dels Estats (com succe\u00ed l’endem\u00e0 de les dues guerres mundials), per\u00f2 la inc\u00f2gnita – enorme – \u00e9s que passaria si la situaci\u00f3 s’allargu\u00e9s molts mesos, o un any.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s endimoniada ser\u00e0 com gestionar la sortida del confinament i de les altres mesures de protecci\u00f3, a mesura que la pand\u00e8mia vagi perdent virul\u00e8ncia. Si la recuperaci\u00f3 d’una massa cr\u00edtica d’activitat econ\u00f2mica \u00e9s retard\u00e9s molt, el risc seria passar de la pand\u00e8mia al pandem\u00f2nium.<\/p>\n

En aquestes circumst\u00e0ncies, no caldria fer-se il\u00b7lusions per tal d’actuar en\u00e8rgicament de manera col\u00b7lectiva. M\u00e9s: ens hauria d’avergonyir una mica el fet de ser capa\u00e7os d’organitzar-nos nom\u00e9s quan ho exigeix una emerg\u00e8ncia humana com l’actual, o quan se’ns promet la lluna en un cove.<\/p>\n

\u00c9s cert que la nostra situaci\u00f3 s’assembla a la que comentava Heine<\/b>: “En el relat d\u2019un viatge al nord drealitzat per un ministre dan\u00e8s, aquest ens explic\u00e0 que va preguntar a un vell sobre les creences actuals del poble groenland\u00e8s. L\u2019home va respondre: Antigament encara creiem en la lluna, per\u00f2 avui ja no hi creiem”<\/i>.<\/p>\n

Pietro Ingrao va escriure en les seves mem\u00f2ries (“Volevo la luna”<\/i><\/b>) que “a la vida has de ser cada cop m\u00e9s boig, m\u00e9s ut\u00f2pic. Cal tenir el coratge de somiar. De jovenet li vaig dir al meu pare que volia la lluna. Avui no he canviat d\u2019opini\u00f3<\/i>“. Potser no cal, per\u00f2 d’aquestes frases d’Ingrao<\/b>, la que em sembla necess\u00e0ria \u00a0\u00e9s la que diu “cal tenir el coratge de somniar<\/i>“.\u00a0Tenint en compte els coneixements actuals, l’estat de coses en el m\u00f3n i les lli\u00e7ons de la hist\u00f2ria, no haur\u00edem de deixar als il\u00b7lusos l’organitzaci\u00f3 de l’entusiasme. Haur\u00edem de tenir el coratge de somniar amb aquest oximoron: l’ entusiasme \u00a0pessimista, l’organitzaci\u00f3 del pessimisme com a via de salvaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Rumiar Fa ang\u00fania escriure sobre la situaci\u00f3 actual. Amb tantes persones en risc i en dol, la discreci\u00f3 hauria de dominar, per\u00f2 mai s’havia parlat i escrit tant, amb tanta fac\u00fandia reiterativa, amb tanta intensitat de piulades, sobre un \u00fanic tema. \u00c9s un efecte del confinament universal, com l’allau d’exabruptes i discussions inacabables. La piulada …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20194,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-20188","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20188","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20188"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20188\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20195,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20188\/revisions\/20195"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20194"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20188"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20188"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20188"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}