{"id":20138,"date":"2020-03-21T20:12:25","date_gmt":"2020-03-21T18:12:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20138"},"modified":"2020-03-21T21:09:46","modified_gmt":"2020-03-21T19:09:46","slug":"raimon-obiols-notes-de-la-gran-pausa-1-passar-la-pesta-agraiment-imprevisions-i-previsions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-notes-de-la-gran-pausa-1-passar-la-pesta-agraiment-imprevisions-i-previsions\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Notes de la Gran Pausa – 1 (“Passar la pesta”, agra\u00efment, imprevisions i previsions)"},"content":{"rendered":"

Passar la pesta<\/h3>\n

Quan \u00e9rem petits, jug\u00e0vem a “passar la pesta<\/em>“. Era una variant del “tocar i parar<\/em>” que t’obligava a enfilar-te als bancs i fanals o a penjar-te dels llocs m\u00e9s ins\u00f2lits, per tal d’evitar el “contagi<\/em>“. No recordo que en digu\u00e9ssim de la “pesta alta<\/em>“, com \u00e9s conegut, per exemple, a la Conca de Barber\u00e0<\/a>). En d\u00e8iem,\u00a0 simplement, “jugar a la pesta<\/em>“.<\/p>\n

\u00c9s un un joc antiqu\u00edssim. Com a m\u00ednim, d’origen medieval; per\u00f2 diria que \u00e9s m\u00e9s vell encara; que ve del fons dels temps.<\/p>\n

En les dram\u00e0tiques circumst\u00e0ncies actuals, el “passar la pesta<\/em>” s’ha convertint en un s\u00f2rdid joc d’adults. Els exemples es multipliquen aquests dies. Per no referir-me als m\u00e9s propers, esmentar\u00e9 els m\u00e9s considerables: Trump<\/strong> parla repetidament del “Chinese Virus<\/em><\/strong><\/a>“, mentre el seu entorn a la Casa Blanca difon l’expressi\u00f3 “\u201cKung Flu<\/em><\/strong>“. Per la seva banda, a la Xina,\u00a0 un portaveu del ministeri d’afers estrangers, Lijian Zhao<\/strong> (@zlj517<\/strong>) difon en les seves piulades el terme “American Virus<\/em><\/strong>” mentre en una de les cadenes de la TV estatal\u00a0 s’ha suggerit<\/a> <\/strong>que els EUA podrien haver produit i transm\u00e8s el virus a Wuhan de manera oculta.<\/p>\n

En una entrevista que li han fet a Jean-Fran\u00e7ois Kahn,<\/strong> el vell periodista franc\u00e8s – que no ha estalviat mai les cr\u00edtiques i que no \u00e9s precisament un tendre – ha dit: “Assenyalar amb el dit els responsables, ho trobo totalment indecent<\/em>“. \u00c9s el m\u00ednim que es pot dir. En el cas dels responsables p\u00fablics, “passar la pesta<\/em>” consisteix en traslladar les culpes als altres i, si se’m permet l’expressi\u00f3, treure’s el mort de sobre.<\/p>\n

Kahn<\/strong> diu que ja hi ha tonelades d’articles, editorials, declaracions i piulades que obeeixen a un model est\u00e0ndard, de dues parts: en la primera \u00e9s critica i s’acusa “als altres<\/em>“; en la segona, es reclama que no es faci pol\u00edtica partidista amb la pand\u00e8mia. “\u00c9s totalment hip\u00f2crita<\/em>“, conclou.<\/p>\n

Ens haur\u00edem de limitar a donar les gr\u00e0cies als qui mereixen el nostre agraiment:\u00a0 els homes i dones que, com diu la gran Remei<\/strong> Margarit<\/strong><\/a> “donen la cara en la primera l\u00ednia i treballen m\u00e9s del que poden,\u00a0 humanament parlant<\/em>“. Am\u00e9n.<\/p>\n

A tots ells, a les persones afectades pel virus, i\u00a0 a tots els confinats i confinades, els meus millors desitjos.<\/p>\n

Imprevisions i previsions<\/h3>\n

Remei Margarit<\/strong> parla d’imprevisions del passat que cal corregir. Em sembla que sobre aix\u00f2, els fets acuals li\u00a0 donen tota la ra\u00f3: “Malgrat les males pol\u00edtiques dels darrers anys pel que fa a la sa\u00adnitat, seguim tenint un dels millors sistemes sanitaris del m\u00f3n. I ara ja \u00e9s una urg\u00e8ncia esmenar les retallades en sanitat i dotar-la de recursos personals i mate\u00adrials per fer front a aquesta epid\u00e8mia que ens ha arribat”. <\/em>Am\u00e9n, tamb\u00e9.<\/p>\n

Per\u00f2 si aix\u00f2 val per les imprevisions,\u00a0 qu\u00e8 es pot dir pel que fa a les previsions? Qu\u00e8 hem d’esperar, per despr\u00e9s de la pand\u00e8mia?<\/p>\n

El Day After<\/strong><\/em>, quina inc\u00f2gnita! Hem vist masses pel\u00b7licules americanes sobre el tema, que ens poden desorientar a l’hora de pensar en una situaci\u00f3 de despr\u00e9s del diluvi.<\/p>\n

Ser\u00e0 “un altre m\u00f3n<\/em>“, diu Jean – Fran\u00e7ois Kahn<\/strong>, tot afegint: “Caldr\u00e0 reflexionar sense apriorismes i mirar de respondre a aquesta pregunta: qu\u00e8 ens ensenya aquesta cat\u00e0strofe?<\/em>“.<\/p>\n

A mi em sembla que de la pand\u00e8mia en podem extreure una primera lli\u00e7\u00f3: una gran desconfian\u00e7a pel que fa a les previsions. Qui hauria pogut preveure, en efecte, la dimensi\u00f3 brutal d’all\u00f2 que estem vivint? S\u00ed, d’acord, no manquen les veus que s’aixequen dient “Jo ja ho havia previst!<\/em>“, per\u00f2 de tota manera… Em fan pensar en el que deia Claude Simon<\/strong> parlant de Karl Marx<\/strong>: “Aquesta refotuda vella senyora barbuda que ho ha previst tot<\/em>“…\u00a0 (“Cette sacr\u00e9e ch\u00e8re bonne vieille femme \u00e0 barbe qui a tout pr\u00e9vu”<\/em>).<\/p>\n

Ara:\u00a0 no podem abdicar de la voluntat democr\u00e0tica de discutir i treballar per un dem\u00e0 millor. M\u00e9s enll\u00e0 del dolor, les alarmes i les inc\u00f2gnites que planteja la pand\u00e8mia, hi ha algunes coses que em sembla que es poden constatar en la situaci\u00f3 actual, i\u00a0 sobre els seus possibles efectes futurs.<\/p>\n

Primer<\/strong>: En una situaci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia greu com l’actual, la gent s’adre\u00e7a als governs en cerca de resposta. Els t\u00f2pics neoliberals (\u201cM\u00e9s mercat i menys Estat<\/em>“, “El govern no \u00e9s la soluci\u00f3, el govern \u00e9s el problema<\/em>“, etc.) queden desacreditats en el sentit com\u00fa de la gent.<\/p>\n

Segon<\/strong>: la pand\u00e8mia revela les forces i febleses dels diferents tipus de r\u00e8gim. Els m\u00e9s autoritaris, com la Xina o l’Iran, sense llibertat de premsa i amb c\u00e0rrecs p\u00fablics que, per por, tendeixen a ocultar la gravetat d’una situaci\u00f3, s\u00f3n m\u00e9s vulnerables\u00a0 en la fase inicial d’una epid\u00e8mia. En canvi, en una fase posterior, un r\u00e8gim autoritari com el xin\u00e8s es pot percebre com m\u00e9s operatiu, mentre\u00a0 que altres apareixen m\u00e8s lents i m\u00e8s laxes (el New York Times<\/em> <\/strong>deia, fa uns dies, que Trump<\/strong> combina els trets negatius d’un i altre tipus de r\u00e8gim).<\/p>\n

Un tercer<\/strong> aspecte a tenir en compte \u00e9s que si la pand\u00e8mia no acaba r\u00e0pidament (cosa poc probable), les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques seran enormes, i\u00a0 s’incrementar\u00e0 molt la tend\u00e8ncia a la desglobalitzaci\u00f3 que ja era en curs abans de l’expansi\u00f3 del coronavirus. No \u00e9s probable una evoluci\u00f3 cap a plantejaments aut\u00e0rquics, per\u00f2 s\u00ed que h\u00e0gim viscut, aquests darrers anys, un l\u00edmit m\u00e0xim de la globalitzaci\u00f3 per un per\u00edode llarg de temps.<\/p>\n

De la Gran Acceleraci\u00f3<\/strong> hem passat, en sec, a la Gran Pausa<\/strong>. Aquesta gran inquietud que esclata (amb noves icones: la cara de Greta Thunberg<\/strong>, les morts al Mediterrani, els incendis australians, la imatge microsc\u00f2pica del coronavirus, els carrers buits de les nostres ciutats) potser obre, enmig de la desgr\u00e0cia, una esperan\u00e7a de represa d’una nova pol\u00edtica democr\u00e0tica a l’al\u00e7ada dels perills que ens encalcen. Cal\u00a0 un projecte de salvaci\u00f3. Hi serem a temps? Aprofitem la Gran Pausa del confinament, per a pensar-hi i parlar-ne.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Passar la pesta Quan \u00e9rem petits, jug\u00e0vem a “passar la pesta“. Era una variant del “tocar i parar” que t’obligava a enfilar-te als bancs i fanals o a penjar-te dels llocs m\u00e9s ins\u00f2lits, per tal d’evitar el “contagi“. No recordo que en digu\u00e9ssim de la “pesta alta“, com \u00e9s conegut, per exemple, a la Conca …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":20144,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,32,1],"tags":[235,24],"class_list":["post-20138","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-politica","category-general","tag-pandemia","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20138","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20138"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20138\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20150,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20138\/revisions\/20150"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/20144"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20138"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20138"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20138"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}