![\"\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/Castanyer.jpg\")
Una nit sense lluna de l\u2019agost de 1947, \u00c0ngel Castanyer va creuar a peu, clandestinament, amb la mare i altres fam\u00edlies, la frontera cap a l\u2019exili de Fran\u00e7a.<\/p>\nUna nit sense lluna de l\u2019agost de 1947, \u00c0ngel Castanyer va creuar a peu, clandestinament, amb la mare i altres fam\u00edlies, la frontera cap a l\u2019exili de Fran\u00e7a.<\/p>\n
Aquesta frontera, Castanyer la torn\u00e0 a creuar, de retorn cap a casa, un dia de finals d\u2019octubre de 1977, en l\u2019avi\u00f3 que portava a Catalunya el vell President de la Generalitat exiliat, Josep Tarradellas.<\/p>\n
De ben petit, doncs, l\u2019autor d\u2019aquest llibre s\u2019exili\u00e0 a Fran\u00e7a passant penosament a peu els Pirineus; i trenta anys despr\u00e9s retorn\u00e0 definitivament al nostre pa\u00eds, formant part del redu\u00eft grup que acompanyava el President de Catalunya, que el poble havia fet tornar al Palau de la Generalitat, en l\u2019episodi m\u00e9s pur, en el seu sentit de fons i en el seu resultat final, de tota la transici\u00f3 democr\u00e0tica a Catalunya i a Espanya[1]<\/a>.<\/p>\n Un observador convencional podria deduir, a prop\u00f2sit d\u2019aquest contrast gaireb\u00e9 novel\u00b7lesc entre l\u2019infant que passa caminant la frontera cap a l\u2019exili i l\u2019home fet que retorna en el seguici d\u2019un President rebut apote\u00f2sicament a Catalunya, que Castanyer f\u00e9u, al llarg d\u2019aquest per\u00edode de tres decennis, una remarcable carrera pol\u00edtica. S\u2019equivocaria. Malgrat haver participat molt de prop en diverses vicissituds de la resist\u00e8ncia catalana i del combat pel restabliment de les nostres llibertats, Castanyer no ha estat mai un pol\u00edtic sin\u00f3 un ciutad\u00e0 lliure i comprom\u00e8s. Professional competent, amb una veta art\u00edstica que els seus amics apreciem, Castanyer \u00e9s, essencialment, un home actiu i comprom\u00e8s, identificat, com indica el t\u00edtol del seu llibre (Els valors dels ven\u00e7uts<\/em>) amb el m\u00f3n dels qui perderen la guerra civil i amb els seus valors. Molt especialment amb el valor de la ciutadania activa, sense la qual, ens diu en el seu llibre (i aquest \u00e9s potser el seu missatge essencial), no hi ha pol\u00edtica, ni partits ni governs que valguin.<\/p>\n \u00c0ngel Castanyer ha volgut regalar-nos el relat d\u2019aquests trenta anys de la seva vida de ciutad\u00e0 actiu, entre els seus dos periples, cap a l\u2019exili i cap a casa. Fent aix\u00f2, no sols ha escrit un llibre interessant, divertit i alli\u00e7onador en molts aspectes, sin\u00f3 que ha acomplert, una vegada mes, un exercici de ciutadania.<\/p>\n Giuseppe Tomasi di Lampedusa, el c\u00e8lebre autor del Gattopardo<\/em>, escrigu\u00e9, en el seu llibre de records d\u2019inf\u00e0ncia, que \u201cescriure a una certa edat les mem\u00f2ries hauria de ser un deure imposat per una llei de l\u2019Estat: el material que s\u2019hauria acumulat despr\u00e9s de tres o quatre generacions tindria un valor inestimable\u201c.<\/p>\n En el nostre pa\u00eds, amb una tradici\u00f3 memorialista tan escadussera, tan aleat\u00f2ria i migrada, aquesta sarc\u00e0stica llei lampedusiana per convertir en obligat\u00f2ria l\u2019escriptura dels records de cadasc\u00fa no ens hauria anat pas malament.<\/p>\n En tot cas, \u00c0ngel Castanyer no l\u2019ha necessitada, aquesta llei del testimoni obligatori dels records: per lliure i pr\u00f2pia voluntat, en un moment donat de la seva vida, ha sentit la necessitat de posar negre sobre blanc el relat d\u2019un llarg fragment de la seva traject\u00f2ria, per contar als altres (i deixar al judici de les generacions que vindran) tot all\u00f2 que ha vist, ha conegut i ha fet.<\/p>\n Castanyer ha volgut fer-ho per deixar const\u00e0ncia d\u2019un m\u00f3n i d\u2019unes circumst\u00e0ncies que s\u00f3n ja part del passat, del nostre passat, per\u00f2 que no han de ser oblidats, que no poden ser oblidats. I amb aix\u00f2 ens ha deixat, no sols un llibre bellament escrit, amb restitucions curioses i fidels d\u2019ambients, fets i circumst\u00e0ncies que ja han desaparegut, sin\u00f3 tamb\u00e9 un llibre de ben \u00fatils reflexions, que expressen una filosofia ben constru\u00efda de la vida i de la pol\u00edtica.<\/p>\n Ha estat una sort pels futurs lectors. No sols perqu\u00e8 els colors dels seus records (per usar una imatge de Llu\u00eds Llach) ens s\u00f3n transmesos en aquest llibre d\u2019una manera viva i efectiva, sin\u00f3 perqu\u00e8 la perip\u00e8cia dels trenta anys de la seva vida, que ens narra Castanyer, \u00e9s una hist\u00f2ria interessant, que s\u2019entrella\u00e7a amb algunes de les circumst\u00e0ncies i contradiccions m\u00e9s significatives de l\u2019exili catal\u00e0 de la \u00e8poca i dels processos ciutadans que dugueren al restabliment de la democr\u00e0cia i de la Generalitat a Catalunya.<\/p>\n Quan Castanyer infant s\u2019exilia a Fran\u00e7a amb la seva fam\u00edlia, deixa enrere un pa\u00eds d\u2019uniformes i sotanes, de repressi\u00f3 i cartilles de racionament: el Foios natal, que retrata d\u2019una manera v\u00edvida i minuciosa. Un poble que, malgrat la trag\u00e8dia de la guerra civil (o \u201cincivil<\/em>\u201c, com ens recorda l\u2019autor), per damunt de la desfeta i les pen\u00faries, \u00e9s un poble alegre i vital per la quitxalla, amb les seves festes, els seus petits o grans plaers.<\/p>\n El pare de Castanyer s\u2019embarc\u00e0 cap a l\u2019exili en el darrer vaixell, ple de gom a gom de refugiats, que sort\u00ed del port d\u2019aquell Alacant assetjat per les tropes franquistes que de manera tan impressionant ha deixat retratat Max Aub, en el seu cicle novel\u00b7l\u00edstic de la guerra civil. D\u2019aquell port, en el que una multitud de ven\u00e7uts esperava la darrera oportunitat de l\u2019exili, i on se sentia intermitentment, en el transcurs de les llargues hores de l\u2019espera, el tret de pistola dels su\u00efcides, l\u2019Angel\u00ed Castanyer pare, dirigent del valencianisme d\u2019esquerra, pass\u00e0 a Alg\u00e8ria i d\u2019all\u00ed a Fran\u00e7a. Fou all\u00ed, vuit anys despr\u00e9s, on la fam\u00edlia pogu\u00e9 reunir-se de nou.<\/p>\n El retrobament del pare i dels seus amics, els ven\u00e7uts, junt amb l\u2019aire nou d\u2019un pa\u00eds lliure on no mancaren les expressions de la solidaritat, van marcar l\u2019inici i el desenvolupament d\u2019una educaci\u00f3 sentimental i pol\u00edtica a la que Castanyer s\u2019ha mantingut fidel, amb una total discreci\u00f3 i amb una const\u00e0ncia intransigent. El t\u00edtol del llibre ens ho recorda: fou una educaci\u00f3 recolzada en els valors dels ven\u00e7uts, en les lli\u00e7ons vives del m\u00f3n de l\u2019exili, amb el seu clarobscur de generositat i de diverg\u00e8ncies, de moments d\u2019esperan\u00e7a i de desesperaci\u00f3.<\/p>\n Castanyer no mitifica els seus \u201csoldats de Salamina<\/em>\u201c: simplement ens assenyala all\u00f2 que \u00e9s evident. Ens diu que en aquell m\u00f3n hi havia una extraordin\u00e0ria generositat, exemples impressionants de despullament altruista, de solidaritat, d\u2019abnegaci\u00f3.<\/p>\n I ens explica tamb\u00e9 que amb l\u2019amargor de les causes perdudes, amb les picabaralles que formen el contrapunt del seu relat, s\u2019hi vivia tamb\u00e9 el plaer de treballar junts per una causa justa i compartida: aquesta dimensi\u00f3 de la felicitat personal que els revolucionaris americans del XVIII anomenaren la \u201cfelicitat p\u00fablica\u201c.<\/em><\/p>\n Trobareu en aquest llibre el testimoni, nom\u00e9s desdibuixat per la mod\u00e8stia, d\u2019una traject\u00f2ria de ciutadania activa que \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica d\u2019aquella educaci\u00f3 en els \u201cvalors dels ven\u00e7uts\u201c: un conjunt d\u2019accions dutes a terme col\u00b7lectivament per catalans i catalanes de distintes generacions i experi\u00e8ncies que compartiren llargs anys d\u2019exili, sempre, ens diu l\u2019autor, \u201camb el valor afegit de l\u2019entusiasme i l\u2019abnegaci\u00f3\u201c<\/em>.<\/p>\n Per edat, \u00c0ngel Castanyer form\u00e0 part, aix\u00ed com el seu inseparable Rom\u00e0 Planas, del grup de \u201cFoc Nou<\/em>\u201d de l\u2019exili parisenc, sorgit entre els m\u00e9s joves del Casal Catal\u00e0 de la capital de Fran\u00e7a. En un marc de pluralisme, all\u00f2 que defin\u00ed b\u00e0sicament els membres d\u2019aquest grup, i que defineix tota la traject\u00f2ria c\u00edvica de l\u2019autor d\u2019aquest llibre, fou l\u2019anhel de superar les divisions del passat i encendre, en efecte, un foc nou en el combat per la llibertat i per Catalunya.<\/p>\n Fou el seu un esfor\u00e7 coincident amb els qui, a l\u2019interior, pensaven tamb\u00e9 en termes d\u2019unitat de totes les forces democr\u00e0tiques i de mobilitzaci\u00f3 unit\u00e0ria del poble de Catalunya per les llibertats i per l\u2019autogovern. No es estrany que es produ\u00eds, doncs, una coincid\u00e8ncia creixent entre la mobilitzaci\u00f3 creixent de l\u2019interior, que culmin\u00e0 amb l\u2019eclosi\u00f3 de l\u2019Assemblea de Catalunya, i l\u2019acci\u00f3 dels amics de Paris.<\/p>\n \u00c9s aix\u00ed com vaig tenir la sort de con\u00e8ixer Castanyer. Fou a Paris, a comen\u00e7aments dels anys setanta. Em sembla recordar que vaig parlar amb ell per primera vegada en una manifestaci\u00f3 del Primer de Maig, en una tarda lluminosa de primavera, en la que un grup nombr\u00f3s de catalans, exiliats, emigrats, estudiants, s\u2019aplegaven sota l\u2019ensenya unit\u00e0ria de l\u2019Assemblea de Catalunya: homes i dones de totes les edats, des de vells combatents de diversos partits d\u2019esquerra que malgrat un passat de relacions molt dif\u00edcils donaven suport a la nova plataforma de mobilitzaci\u00f3 i unitat democr\u00e0tica de l\u2019Assemblea de Catalunya, fins els m\u00e9s joves estudiants acabats d\u2019arribar de Catalunya, per efectuar els seus estudis o escapats de les grapes de la Brigada Pol\u00edtico-social del franquisme.<\/p>\n Me\u2019l present\u00e0 Rom\u00e0 Planas, el gran i enyorat amic, que \u00e9s un dels protagonistes, potser el central, de tot el que narra Castanyer en aquest llibre de records i recapitulacions. Rom\u00e0 Planas, el company de totes les iniciatives, de totes les generositats, injustament mort pocs mesos despr\u00e9s de ser elegit alcalde de La Roca del Vall\u00e8s, el poble on va n\u00e9ixer i que va haver d\u2019abandonar el 1939, exiliat infant, com Castanyer\u2026<\/p>\n En el frontispici d\u2019aquest llibre hi trobareu una citaci\u00f3 de Marsillach. Diu aix\u00ed: \u201cS\u00f3c molt millor amic quan els meus amics perden que quan els meus amics guanyen\u201c. Puc donar testimoni que aquesta frase representa, de manera exacta i fidel, el tarann\u00e0 constant d\u2019\u00c0ngel Castanyer.<\/p>\n Devot de l\u2019amistat, l\u2019autor ens diu en aquest llibre que \u201cconsidera un privilegi haver tingut l\u2019ocasi\u00f3 de con\u00e8ixer aquells homes\u201c<\/em> amb els qui compart\u00ed l\u2019enyor, les amargors, la r\u00e0bia i les esperances d\u2019un llarg exili.<\/p>\n Haver-lo conegut, haver compartit amb ell l\u2019amistat que salva i ennobleix tantes coses i que tants bons fruits produeix, ha estat tamb\u00e9 una sort i un aut\u00e8ntic privilegi pels seus amics.<\/p>\n Ho ser\u00e0 tamb\u00e9, sens dubte, per totes i tots els que llegeixin aquestes p\u00e0gines de record fidel i de mem\u00f2ria viva.<\/p>\n Raimon Obiols. Brussel.les, juny de 2003.<\/p>\n