{"id":20102,"date":"2019-10-30T11:54:13","date_gmt":"2019-10-30T09:54:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20102"},"modified":"2019-10-30T11:54:13","modified_gmt":"2019-10-30T09:54:13","slug":"jordi-font-fer-proleg","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-fer-proleg\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Fer Pr\u00f2leg"},"content":{"rendered":"

\"\"El febrer de 2018<\/strong>, apareixia el grup Pr\u00f2leg<\/strong>, impulsat per Josep Maria Vall\u00e8s<\/strong> i format per divuit noms significatius de l\u2019espectre progressista de la societat catalana. Volien \u201cfer pr\u00f2leg<\/em>\u201d, \u00e9s a dir, contribuir a crear les condicions pr\u00e8vies que permetessin desarmar trinxeres, revertir encapsulaments i trobar plegats alguna sortida a l\u2019enquistament que viu Catalunya. Dic una sortida i no una soluci\u00f3, perqu\u00e8 de solucions no n\u2019hi ha: la relaci\u00f3 Catalunya\/Espanya, com tants altres binomis, sempre generar\u00e0 una dial\u00e8ctica sense solucions definitives, nom\u00e9s parcials per a una nova etapa m\u00e9s o menys duradora. \u00c9s una idea que no agrada als qui, espanyols o catalans, senten la nost\u00e0lgia dels objectius rodons i definitius.<\/p>\n

Cada cop som m\u00e9s els qui compartim aquesta sintonia \u201cprologuista<\/em>\u201d, per b\u00e9 que semblin descordades, a banda i banda, les emotivitats m\u00e9s prim\u00e0ries. Sovint, tot sembla reduir-se al blanc i al negre, amb bons i dolents, lleials i tra\u00efdors (ara ja amb Rufi\u00e1n<\/strong> entre aquests darrers), separats per una divis\u00f2ria rectil\u00ednia, sagrada, flam\u00edgera. Les greus penes dictades pel Suprem han caigut com un bid\u00f3 de benzina damunt d\u2019una espessa capa de mat\u00e8ria inflamable, feta de frustraci\u00f3 i d\u2019exasperaci\u00f3 llargament acumulades. \u00c9s el resultat de tretze anys (des del recurs del PP<\/strong> contra l\u2019Estatut) de catalanof\u00f2bia, silenci despectiu i escarni per tota resposta; i tamb\u00e9 de nou anys (des de la sent\u00e8ncia de l\u2019Estatut) de relat maximalista i fictici per compte de l\u2019independentisme.<\/p>\n

Qu\u00e8 es pot fer?, pregunten els que no s\u2019hi conformen. \u201cFer pr\u00f2leg<\/em>\u201d \u00e9s la resposta, a tot arreu, amb tothom, sense treva. Tractar de comprendre les raons de cadasc\u00fa, tractar d\u2019enraonar-hi \u2013magn\u00edfica paraula\u2013, ajudar a dissoldre els respectius mites, a generar empaties m\u00fatues, a copsar totes les cares de la veritat, tan complexa. Cal un cert activisme ciutad\u00e0 alhora auda\u00e7 i amable, mediador, destinat a collir punts escorreguts, a sargir estrips, a posar peda\u00e7os, a trobar gust en el patchwork<\/i>\u2026 Com diu Raimon<\/strong> Obiols<\/strong>, ens calen m\u00e9s \u201cmilloradors<\/em>\u201d i menys \u201cempitjoradors<\/em>\u201d.<\/p>\n

I cal esperar sobretot que sorgeixin, on ara hi manquen, lideratges veritables, coratjosos, que posin els llums llargs i gosin assenyalar un cam\u00ed que porti a metes precises i viables. I que s\u00e0piguen adre\u00e7ar-se als m\u00e9s irats, als que estan disposats a cremar-ho tot per una idea rodona, i dir-los prou, assumint-ne els costos. El veritable lideratge \u00e9s aix\u00f2 i no donar peixet a la clientela, que \u00e9s feina del molt digne botiguer. Per\u00f2 encara no gosen. La competici\u00f3 end\u00e8mica dins de l\u2019independentisme ho enverina tot i ho fa especialment dif\u00edcil. I la dilataci\u00f3 electoral espanyola, amb l\u2019espiral de confrontaci\u00f3 que comporta, ha vingut a complicar-ho encara m\u00e9s. Per\u00f2 no hi ha dreceres que valguin. Cal esperar que el 10 de novembre no comporti una involuci\u00f3, sin\u00f3 que confirmi el relleu d\u2019esquerres al govern de l\u2019Estat. I, l\u2019endem\u00e0 mateix, cal baixar del cavall i trobar-se a peu pla. I revertir, pel m\u00e8tode que sigui, els efectes nefastos de la via penal. Cal donar, de nou, ocasi\u00f3 al di\u00e0leg. I aix\u00f2 demana anar al fons de la q\u00fcesti\u00f3, sense succedanis ni cortines de fum destinades a esquivar els reptes veritables. \u00c9s a dir, demana dues coses:<\/p>\n

1.<\/strong> Que l\u2019independentisme superi la via unilateral, amb el corresponent conte de la lletera, tan est\u00e8ril, i que es disposi, sense ren\u00fancies estrat\u00e8giques, a retornar a la taula de la pol\u00edtica reformadora, de la negociaci\u00f3 seriosa i del pacte. Catalunya endins, cal retrobar l\u2019ample consens que fa la naci\u00f3 i en garanteix el futur. I, Catalunya enfora, cal negociar amb l\u2019Estat, des de la for\u00e7a de la m\u00e0xima unitat possible, sense perdre de vista la correlaci\u00f3 de forces real i sabent que no es pot sacrificar el progr\u00e9s d\u2019avui a cap futur exultant, divisat entre les boires febroses de cap absolut.<\/p>\n

2.<\/strong> I que la pol\u00edtica espanyola es disposi a abordar el veritable problema, sense m\u00e9s subterfugis, obrint-se al degut reconeixement de les \u201cnacionalitats<\/em>\u201d constitucionals que integren Espanya i que no han merescut, en quaranta anys, el m\u00e9s m\u00ednim desenvolupament espec\u00edfic. Que es disposi, d\u2019una vegada, a rectificar les derives pol\u00edtiques, log\u00edstiques i financeres acumulades, sobretot des de la involuci\u00f3 aznariana; les derives que l\u2019Estatut del 2006<\/strong> tractava de compensar i darrere de les quals s\u2019hi percep, end\u00e8mic, l\u2019absolut imperial i assimilador. No demanem gaire: el reconeixement nacional de Catalunya no \u00e9s m\u00e9s que l\u2019autoreconeixement de la realitat espanyola tal com \u00e9s, sense can\u00e7ons de gesta que la desfigurin i la facin inviable.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El febrer de 2018, apareixia el grup Pr\u00f2leg, impulsat per Josep Maria Vall\u00e8s i format per divuit noms significatius de l\u2019espectre progressista de la societat catalana. Volien \u201cfer pr\u00f2leg\u201d, \u00e9s a dir, contribuir a crear les condicions pr\u00e8vies que permetessin desarmar trinxeres, revertir encapsulaments i trobar plegats alguna sortida a l\u2019enquistament que viu Catalunya. Dic …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-20102","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20102","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20102"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20102\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20106,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20102\/revisions\/20106"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20102"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20102"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20102"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}