{"id":20069,"date":"2019-09-08T18:11:42","date_gmt":"2019-09-08T16:11:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20069"},"modified":"2019-09-08T19:57:44","modified_gmt":"2019-09-08T17:57:44","slug":"raimon-obiols-un-llibre-de-francesc-marc-alvaro-teologia-de-catalunya-teatrocracia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-un-llibre-de-francesc-marc-alvaro-teologia-de-catalunya-teatrocracia\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Un llibre de Francesc-Marc \u00c0lvaro, “teologia de Catalunya”, teatrocr\u00e0cia"},"content":{"rendered":"

\"\"Un llibre de Francesc-Marc \u00c0lvaro\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/p>\n

Hi ha pendent un treball objectiu i aprofondit, de descripci\u00f3, balan\u00e7 i desconstrucci\u00f3 anal\u00edtica, sobre el pujolisme com a doctrina,\u00a0 com a prolongat exercici de poder, i\u00a0 com a arqueologia del “proc\u00e9s<\/em>“.\u00a0 Avui no \u00e9s f\u00e0cil de fer.<\/p>\n

Francesc Marc \u00c0lvaro<\/strong> va escriure fa poc que el pujolisme \u00e9s, cinc anys despr\u00e9s de la “confessi<\/em>\u00f3<\/em>” de Jordi Pujol<\/strong>, una mena de Txern\u00f2bil<\/strong>, un \u00e0rea de perillosa contaminaci\u00f3 on ning\u00fa s’atreveix a penetrar. Llu\u00eds Bassets<\/strong> va fer sobre el tema un llibre espec\u00edfic (“La gran vergonya<\/em><\/strong><\/a>“). Hi ha altres bons llibres que, a prop\u00f2sit del \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d, tamb\u00e9 l\u2019han tractat indirectament. Ara \u00e9s el mateix \u00c0lvaro<\/strong>, ignorant els seus propis advertiments,\u00a0 qui ha fet unes passes per\u00a0 Txern\u00f2bil<\/strong>,\u00a0 en un llibre (“Assaig general d’una revolta<\/em><\/strong><\/a>“) on es parla molt de Pujol<\/strong> i del pujolisme, sobretot en relaci\u00f3 amb les vicissituds del \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d.<\/p>\n

En la mesura que es mostra cr\u00edtic amb la conducci\u00f3 del \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d, \u00c0lvaro<\/strong> t\u00e9\u00a0 les cr\u00edtiques i els atacs garantits. No voldria estimular-ne m\u00e9s, ni que sigui m\u00ednimament, fent l\u2019elogi del llibre des d’unes posicions vagament proscrites. Per\u00f2 vull comentar\u00a0 un parell de coses del llibre d\u2019\u00c0lvaro<\/strong> que m\u2019han interessat particularment.<\/p>\n

Una \u201cteologia de Catalunya\u201d <\/strong><\/p>\n

En un moment del seu llibre, \u00c0lvaro<\/strong> esmenta dos lemes utilitzats pel \u201cprocessisme<\/em> de base<\/em>\u201d (\u201cEl poble mana, el govern obeeix<\/em>\u201d, i \u201cSols el poble salva el poble<\/em>\u201d), on hi veu, i crec que t\u00e9 ra\u00f3, una concepci\u00f3 \u201cgaireb\u00e9 sagrada<\/em>\u201d; unes consignes que introdueixen \u201cun verb t\u00edpicament religi\u00f3s\u201d.<\/em><\/p>\n

Ara, jo li diria a \u00c0lvaro<\/strong>: Aquesta \u201creligiositat pol\u00edtica\u201d, no es troba en la mateixa arrel del pujolisme?\u00a0 Jaume Lor\u00e9s<\/strong> ja el descrivia, \u00a0el 1980<\/strong>, com “una inconfessada teologia de Catalunya<\/em>“, com una “projecci\u00f3 <\/em>d’esquemes teol<\/em>\u00f2<\/em>gics sobre la realitat del nostre pa<\/em>\u00eds<\/em>“,\u00a0 “la secularitzaci\u00f3 <\/em>d’un latent, ni desenvolupat ni definit, nacionalcatolicisme genu<\/em>\u00ef<\/em>nament catal\u00e0<\/em>\u201d.<\/p>\n

Sempre he pensat que el pujolisme tenia molt de religi\u00f3 pol\u00edtica. Crec que aprofit\u00e0 amb gran efic\u00e0cia\u00a0 els residus del vell i terrible poder, de vida i mort, que en el passat va tenir la paraula sagrada. Que aix\u00f2 fos deliberat no ho dir\u00e9 pas, com tampoc ho faria en el cas, m\u00e9s radical, de Xirinacs. <\/strong>Serien\u00a0 suposicions improcedents i\u00a0 injustes. Per\u00f2 tinc la convicci\u00f3 que\u00a0 el discurs i\u00a0 la pol\u00edtica pujolistes,\u00a0 ja des dels anys anys 60<\/strong> i 70<\/strong> del segle passat, van tenir caracter\u00edstiques de religi\u00f3 secular. Sorgiren en un per\u00edode propici en qu\u00e8, com ha remarcat Salvador Oliva<\/strong>, “l\u2019<\/em>abandonament progressiu de la fe cristiana havia anat deixant un buit que, amb el pas del temps, reclamava que s<\/em>\u2019ompl\u00ed<\/em>s amb alguna altra fe col<\/em>\u00b7<\/em>lectiva m<\/em>\u00e9<\/em>s tangible<\/em>.” Llu\u00eds Duch<\/strong> es refer\u00ed sovint al mateix fenomen: \u201cLa nost\u00e0lgia d\u2019absolut<\/em> troba un dels seus t\u00f2tems predilectes en la veneraci\u00f3 per la suposada \u2018identitat\u2019, vidriosa noci\u00f3 de la que inescrupulosament abusen els mesianismes i demag\u00f2gies que per tot arreu s\u2019estenen.\u201c<\/em><\/p>\n

Que els nacionalismes europeus dels segles XIX<\/strong> i XX<\/strong> van prendre en molts casos un car\u00e0cter de religi\u00f3 secular (a vegades amb \u00e9sser suprem incorporat) \u00e9s quelcom perfectament descrit i conegut, al llarg del temps. Referint-se a Napole\u00f3<\/strong>, deia Heine<\/strong>: “S’equivoquen els que diuen que el poble franc\u00e8s \u00e9s irreligi\u00f3s, perqu\u00e8 no creu en Crist i els seus sants. Cal m\u00e9s aviat dir: la irreligiositat dels francesos consisteix a creure en un home en comptes de creure en els d\u00e9us immortals”. <\/em>Dom Sturzo<\/strong>, en la It\u00e0lia dels anys vint del segle passat, criticava els que \u201cde\u00effiquen la\u00a0 naci\u00f3\u201d. <\/em><\/p>\n

Hi ha com una constant\u00a0 “llei de ferro\u201d <\/em>del lideratge nacionalista, que diu:\u00a0 “Deifica la Naci\u00f3 i fes-te’n el seu representant<\/em>\u201c. El pujolisme n\u2019ha estat una aplicaci\u00f3, amorosida pels referents democr\u00e0tics i \u201cpersonalistes<\/em>\u201d, per\u00f2 clarament inserida en la tradici\u00f3 pol\u00edtica instrumental de tots els nacionalismes que cerquen utilitzar la for\u00e7a d\u2019un “nosatres<\/em>” nacional com a eina de conquesta de suports i de poder, com a marc ideol\u00f2gic, i com a prescripci\u00f3 normativa dels t\u00f2tems i tab\u00fas, de les fidelitats i\u00a0 tra\u00efcions\u00a0 corresponents.<\/p>\n

El problema – el greu problema -, \u00e9s que ara aquestes forces han estat revifades\u00a0 d\u2019una manera extrema, a Catalunya, i de retop a Espanya. Xavier Melero<\/strong>, un dels advocats defensors en el judici del \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d,\u00a0 probablement fart de tant nacionalisme contraposat, resum\u00ed b\u00e9 la q\u00fcesti\u00f3: \u201cQuan la pol<\/em>\u00ed<\/em>tica es converteix en religi<\/em>\u00f3<\/em>, la discrep<\/em>\u00e0<\/em>ncia es converteix en blasf<\/em>\u00e8<\/em>mia<\/em>\u201d.<\/p>\n

Aquest fort biaix cap a la conflictivitat maniquea, contra els \u201cenemics<\/em>\u201d exteriors i interiors (“l’enemic a casa<\/em>“), \u00e9s un impuls que el \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d ha heretat i exacerbat,\u00a0 per\u00f2 que\u00a0 es trobava ja en els inicis del pujolisme. Com ha escrit Jordi Amat<\/strong>: \u201cEl desplegament del pujolisme va ser, des del minut zero, conflictiu\u201d. <\/em>\u00a0Es podria parlar ac\u00ed d\u2019una segona \u201cllei de ferro<\/em>\u201d, de car\u00e0cter essencialment il\u00b7liberal, que diria: \u201cRefor\u00e7a’t confrontant els adversaris i\u00a0 margina els adversaris que no et reforcen\u201d. <\/em><\/p>\n

Un segon problema de la pol\u00edtica entesa com a causa sagrada \u00e9s que tendeix a ocultar i excusar la deixadesa \u00e8tica. La ret\u00f2rica del \u201ctot per la naci\u00f3<\/em>\u201d esdev\u00e9 sovint la coartada d\u2019una m\u00e0niga ampl\u00edssima en les conductes personals. Aix\u00f2 genera par\u00e0boles com la del general della Rovere<\/strong>, \u00a0a l\u2019inrev\u00e9s. En el film de Rossellini<\/strong>, un traficant \u00e9s infiltrat pels nazis entre els resistents empresonats, s’encomana de la dignitat d’aquests i mor heroicament cridant \u201cVisca It\u00e0lia!<\/em>\u201d. Arreu, en les experi\u00e8ncies de poder nacionalista,\u00a0 sobreabunden les traject\u00f2ries de sentit invers.<\/p>\n

Teatrocr\u00e0cia<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/em>Hi ha en l\u2019an\u00e0lisi d\u201d\u00c0lvaro<\/strong> un\u00a0 leitmotiv<\/em> recurrent: all\u00f2 que anomena un \u201cenorme<\/em> \u2018trompe-l\u2019oeil\u2019\u201d, <\/em>que \u201cmarca la hist\u00f2ria del nacionalisme catal\u00e0 des de fa d\u00e8cades\u201d.\u00a0 <\/em>\u00c9s l\u2019estrat\u00e8gia del \u201ccom si\u201d<\/em>, que \u201cforma part de l\u2019estil de govern de Pujol<\/strong> durant vint-i-tres anys de mandat\u201d, <\/em>fent \u201cmans i m\u00e0nigues perqu\u00e8 l\u2019acci\u00f3 de la Generalitat sembli la d\u2019un petit Estat d\u2019Europa\u201d, \u201cdins i fora de Catalunya\u201d. <\/em><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/em>\u00c0lvaro<\/strong> escriu que Pujol<\/strong> ho f\u00e9u inspirat en Prat de la Riba<\/strong>, per tal de \u201cmostrar m\u00e9s pot\u00e8ncia institucional i pol\u00edtica de la que veritablement es t\u00e9\u201d.\u00a0 <\/em>Per\u00f2 Prat<\/strong> no feia els gegants, no aparentava. Prat<\/strong> exercia.<\/p>\n

\u201cMostrar\u201d o \u201cexercir\u201d?\u00a0 <\/em>En aquesta distinci\u00f3, em sembla, toquem el moll de l\u2019os. Prat de la Riba<\/strong>, per usar una expressi\u00f3 d\u2019Alexandre Gal\u00ed<\/strong>, \u201cexercia<\/em> en funci\u00f3 d\u2019Estat<\/em>\u201d. Cre\u00e0, en poc temps i amb recursos escassos, una muni\u00f3 de realitats socials i institucionals b\u00e0siques,\u00a0 que avui perduren. El pujolisme, diu \u00c0lvaro<\/strong>, \u201cconstrueix uns decorats i col\u00b7loca uns miralls que aconsegueixen donar una imatge de m\u00e9s poder del que veritablement es t\u00e9<\/em>\u201d. Durant molts anys i amb m\u00e9s recursos, les seves realitzacions pr\u00e0ctiques foren escasses i controvertides.<\/p>\n

En aquest sentit, es podria descriure el\u00a0 pujolisme com una teatrocr\u00e0cia, per usar un terme de Nietzsche<\/strong>: un r\u00e8gim de representaci\u00f3 i espectacle, de gran efecte, prolongat i efica\u00e7, sobre un ample sector de la societat. En una teatrocr\u00e0cia, deia Nietzsche<\/strong>, “la consci\u00e8ncia m\u00e9s personal <\/em>sucumbeix a l<\/em>\u2019<\/em>encant anivella<\/em>dor<\/em> del <\/em>gran<\/em> nombre<\/em>\u201d.<\/p>\n

Tarradellas<\/strong>, que tenia ull, deia de Pujol<\/strong> que era “un comediant genial<\/em>“. Potser haur\u00edem de concloure que ha estat, efectivament, un home de teatre, i que la fixaci\u00f3 d\u2019Albert Boadella<\/strong> pel personatge s\u2019ha d’ entendre en clau de rivalitat o gelosia.<\/p>\n

Des d\u2019aquest punt de vista, el pujolisme en el poder hauria estat teatrocr\u00e0cia, i tamb\u00e9 hauria estat teatrocracia (i no oclocr\u00e0cia, poder de la plebs, com medita \u00c0lvaro<\/strong>) el \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d, amb els seus enormes espectacles i els seus drames. Un prolongat \u201cefecte Potemkin<\/em>\u201d ha creat sens dubte un\u00a0 nombr\u00f3s p\u00fablic. Per\u00f2 d\u2019aquests grans constructes emotivistes \u00e9s molt f\u00e0cil perdre\u2019n el control, que \u00e9s el qu\u00e8 ha passat, amb totes les seves p\u00e8ssimes conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n

Jordi Amat<\/strong>, comentant el llibre de Francesc-Marc \u00c0lvaro<\/strong>, ha escrit que \u201cmatisa la investigaci\u00f3 de la veritat amb la llum del dubte<\/em>\u201d, i conclou: \u201cles velles preguntes tornen i no tenim una resposta clara i satisfact\u00f2ria<\/em>\u201d. No podria estar-hi m\u00e9s d\u2019acord.<\/p>\n

Necessitem noves idees i tamb\u00e9 abandonar-ne algunes de velles. El llibre d\u2019\u00c0lvaro<\/strong> indica algunes pistes. En retinc dues: la superaci\u00f3 de les estrat\u00e8gies de \u201ctrompe-l\u2019oeil<\/em>\u201d, de \u201ccom si<\/em>\u201d;\u00a0 i, en conseq\u00fc\u00e8ncia,\u00a0 la necessitat i el deure de treballar pel futur amb realisme i imaginaci\u00f3, sense enganyar-nos. De debatre’n, des d’unes posicions o altres, i entre elles.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un llibre de Francesc-Marc \u00c0lvaro\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Hi ha pendent un treball objectiu i aprofondit, de descripci\u00f3, balan\u00e7 i desconstrucci\u00f3 anal\u00edtica, sobre el pujolisme com a doctrina,\u00a0 com a prolongat exercici de poder, i\u00a0 com a arqueologia del “proc\u00e9s“.\u00a0 Avui no \u00e9s f\u00e0cil de fer. Francesc Marc \u00c0lvaro va escriure fa poc que el pujolisme \u00e9s, cinc …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-20069","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20069","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20069"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20069\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20083,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20069\/revisions\/20083"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20069"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20069"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20069"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}