{"id":20037,"date":"2019-06-18T09:41:32","date_gmt":"2019-06-18T07:41:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=20037"},"modified":"2019-06-18T09:44:25","modified_gmt":"2019-06-18T07:44:25","slug":"20037-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/20037-2\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Una derrota col\u00b7lectiva"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-20039\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2019\/06\/santjaume.jpg\" alt=\"\" width=\"339\" height=\"254\" \/>Un amic raonable i equ\u00e0nime, que practica l\u2019esport de risc de situar-se enmig dels uns i dels altres, amb la il\u00b7lusa pretensi\u00f3 d\u2019evitar que Catalunya es trenqui pel mig, va tenir la mala pensada d\u2019anar dissabte a la pla\u00e7a de Sant Jaume. Al vespre, m\u2019escrivia aix\u00f2: \u201c<em>Avui he viscut una derrota col\u00b7lectiva. Una derrota sense soluci\u00f3. Una merda<\/em>\u201d. Es referia al fanatisme agressiu dels independentistes que, congregats a la pla\u00e7a, protestaven per les aliances que han perm\u00e8s <strong>Ada Colau<\/strong> mantenir-se com a alcaldessa. Aquesta inquietud per la cristal\u00b7litzaci\u00f3 del fanatisme se suma a la tristesa i al malestar que, uns dies enrere, van destil\u00b7lar els al\u00b7legats finals dels l\u00edders independentistes davant del tribunal que els jutja per rebel\u00b7li\u00f3. La pol\u00edtica va inhibir-se; els magistrats han actuat amb guant de seda i amb m\u00e0 de ferro; tot fa preveure una implacable sent\u00e8ncia correctiva: el final de les bones intencions.<\/p>\n<p>La derrota col\u00b7lectiva que viurem tots plegats ser\u00e0 apote\u00f2sica. L\u2019estat haur\u00e0 aconseguit imposar-se, per\u00f2 la factura que el plet deixar\u00e0 ser\u00e0 impagable. No podrem cancel\u00b7lar mai la hipoteca que el plet deixar\u00e0 a les nostres societats. La catalana est\u00e0 febrilment escindida, com revelen la furibunda massa de la pla\u00e7a de Sant Jaume o l\u2019esperp\u00e8ntiques escenes de Santa Coloma de Farners. La societat espanyola, una vegada m\u00e9s, haur\u00e0 caigut en la temptaci\u00f3 de fonamentar l\u2019hegemonia de la majoria de la poblaci\u00f3 nacionalment homog\u00e8nia damunt la humiliaci\u00f3 d\u2019una minoria culturalment i pol\u00edticament heterodoxa.<\/p>\n<p>El previsible final desastr\u00f3s del plet territorial provocar\u00e0 el frac\u00e0s de les possibilitats de creixement d\u2019Espanya, cosa que, en el context competitiu del m\u00f3n actual, \u00e9s tan est\u00fapid com jugar-se la vida a la ruleta russa. No es pot oblidar que un factor important del plet que estem vivint \u00e9s la pretensi\u00f3 aznariana (encara vigent) de convertir Espanya en Fran\u00e7a, cosa que implica la construcci\u00f3 d\u2019un Madrid de 20 milions d\u2019habitants que, a m\u00e9s de buidar l\u2019Espanya interior, aconsegueixi provincianitzar Barcelona. La defensa catalana ha estat cega, per\u00f2 instintiva. Un final dr\u00e0stic del plet catal\u00e0 pot gripar el motor de Barcelona, per\u00f2 Madrid no podr\u00e0 fer-se c\u00e0rrec de l\u2019energia que Barcelona vagi perdent. El dens teixit industrial catal\u00e0 pot ser perjudicat, per\u00f2 no pas traslladat. Des del punt de vista econ\u00f2mic, la manera com les elits espanyoles han encarat el problema territorial no pot ser m\u00e9s irracional i grollera. Durant d\u00e8cades, les burles, requisit\u00f2ries i cr\u00edtiques han anat nom\u00e9s en una direcci\u00f3: el nacionalisme catal\u00e0 era el diable personificat. Ara que el diable comen\u00e7a a supurar sofre (pla\u00e7a de Sant Jaume) \u00e9s f\u00e0cil assenyalar-lo. Per\u00f2, en l\u2019an\u00e0lisi de les responsabilitats, no es pot obviar que els poders pol\u00edtics, econ\u00f2mics i medi\u00e0tics espanyols bloquegen des de fa molts anys qualsevol sortida, fins la m\u00e9s moderada.<\/p>\n<p>Els intel\u00b7lectuals implicats en la lluita contra <strong>ETA<\/strong>, que, gustosos, es van deixar instrumentalitzar per Aznar (i van acabar inspirant Ciutadans), van comen\u00e7ar a propagar una ficci\u00f3 per a Espanya tant o m\u00e9s somiatruites que la de la independ\u00e8ncia catalana: l\u2019Espanya a la francesa va ser descrita com l\u2019\u00fanica democr\u00e0cia possible (com si els models su\u00eds o alemany no fossin democr\u00e0tics: permetrien la f\u00f3rmula austriacista que defensaven<strong> Lluch<\/strong> i <strong>Herrero de Mi\u00f1\u00f3n<\/strong>). Aquesta visi\u00f3 a la francesa va esdevenir hegem\u00f2nica a tot Espanya, i continua sent-ho.<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, malgrat els intents d\u2019uniformaci\u00f3 espanyola, sovint implementats per dictadures, la hist\u00f2ria ens havia deixat d\u2019her\u00e8ncia una Espanya plural. Era l\u00f2gic que l\u2019estructura pol\u00edtica s\u2019hi adapt\u00e9s. El pacte territorial de la constituci\u00f3 (que no parla de nacionalitats per casualitat) era un primer intent d\u2019adaptar l\u2019estructura (autonomies) a la realitat plural. Per\u00f2 tan bon punt la dreta va accedir amb <strong>Aznar<\/strong> al poder, el pacte es va vulnerar de facto. Va comen\u00e7ar la recentralitzaci\u00f3. L\u2019aventura del segon estatut ja va deixar en evid\u00e8ncia els errors d\u2019una i altra part. <strong>Aznar<\/strong> havia suscitat una reacci\u00f3 al\u00b7l\u00e8rgica: <strong>Carod<\/strong> i la seva clau. El problema es va fer coent, per\u00f2 en comptes de buscar-hi soluci\u00f3, l\u2019Espanya aznariana (que <strong>Rajoy<\/strong> continuava sense virior) va tancar tota via de sortida.<\/p>\n<p>L\u2019escalada independentista que ens ha portat al cul de sac \u00e9s, sens cap mena de dubte, un error capital del nacionalisme catal\u00e0, incapa\u00e7 d\u2019entendre que la pluralitat interna catalana \u00e9s el veritable l\u00edmit del seu somni, com estem veient tristament ara. El proc\u00e9s, tan semblant al Brexit per les emocions i falsedats fabricades, mereixia un c\u00e0stig pol\u00edtic. Per\u00f2 la pres\u00f3 i el judici per rebel\u00b7li\u00f3 bloquegen la pol\u00edtica i frenen l\u2019autocr\u00edtica. Una sent\u00e8ncia dura ho acabar\u00e0 de rebentar tot.<\/p>\n<p>Estem atrapats. La derrota col\u00b7lectiva \u00e9s un fet. Nom\u00e9s una sent\u00e8ncia intel\u00b7ligent podria salvar-nos. Per\u00f2 la disputa \u00e9s entre dos fanatismes. Dos \u00adsomnis: Espanya a la francesa, Catalunya a la danesa. Amb gran entusiasme, uns i altres ens han portat al precipici. Insensats, creuen que el seu somni emergir\u00e0 despr\u00e9s d\u2019un gran desastre.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20190616\/462906218575\/una-derrota-collectiva.html\">La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un amic raonable i equ\u00e0nime, que practica l\u2019esport de risc de situar-se enmig dels uns i dels altres, amb la il\u00b7lusa pretensi\u00f3 d\u2019evitar que Catalunya es trenqui pel mig, va tenir la mala pensada d\u2019anar dissabte a la pla\u00e7a de Sant Jaume. Al vespre, m\u2019escrivia aix\u00f2: \u201cAvui he viscut una derrota col\u00b7lectiva. Una derrota sense &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[221],"class_list":["post-20037","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-antoni-puigverd"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20037","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20037"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20037\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":20043,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20037\/revisions\/20043"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20037"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20037"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20037"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}