{"id":2002,"date":"2010-06-02T20:13:15","date_gmt":"2010-06-02T18:13:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2002"},"modified":"2010-06-03T11:29:32","modified_gmt":"2010-06-03T09:29:32","slug":"josep-lluis-sureda-comptem-be-als-nostres-aturats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-lluis-sureda-comptem-be-als-nostres-aturats\/","title":{"rendered":"Josep Llu\u00eds Sureda: Comptem b\u00e9 els nostres aturats?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Entre els resultats de l’enquesta de poblaci\u00f3 activa (EPA) del primer trimestre de 2010, que estima el nombre total de persones ocupades, parades i inactives, el de persones en atur \u00e9s desolador: la taxa d’atur del 20,05% representa 4.612 700 persones aturades sobre una poblaci\u00f3 activa de 23.006.900. No serveix de consol que l’enquesta reflecteixi al mateix temps la fortalesa d’una economia que t\u00e9 18.394.200 persones ocupades, nombre de llocs de treball superior a l’existent en el primer trimestre de 2004. Qualsevol que sigui la fortalesa de l’economia espanyola, \u00e9s obvi que la taxa d’atur mereix atenci\u00f3 priorit\u00e0ria, ja que la gran cohort de nous treballadors aturats \u00e9s la seq\u00fcela m\u00e9s dolorosa i perjudicial que les crisis econ\u00f2miques deixen darrere seu. Seq\u00fcela dolorosa perqu\u00e8 els treballadors deixen de percebre els salaris amb que contribu\u00efen al manteniment de les seves fam\u00edlies, i perjudicial no nom\u00e9s perqu\u00e8 el pa\u00eds en el seu conjunt perd els b\u00e9ns i serveis que podrien haver-se produ\u00eft amb la seva for\u00e7a de treball, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 la reducci\u00f3 del poder de compra d’aquests treballadors, nom\u00e9s pal.liada amb les ajudes p\u00fabliques a la desocupaci\u00f3, pot retardar la recuperaci\u00f3 de l’activitat econ\u00f2mica i generar m\u00e9s atur.<\/p>\n

Per aix\u00f2, no sorpr\u00e8n que una taxa d’atur superior al 20%, encara que nom\u00e9s sigui per cinc cent\u00e8simes, que ens situa per davant de gaireb\u00e9 tots els pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea (UE) en aquesta mat\u00e8ria, sigui utilitzada incansablement dins i fora de les nostres fronteres com l’\u00edndex que millor reflecteix la gravetat especial que els malastrucs atribueixen a la crisi de l’economia espanyola.<\/p>\n

La qualitat dels resultats de l’enquesta est\u00e0 fora de tot dubte, garantida per una metodologia irreprotxable, comuna a tots els pa\u00efsos de la UE, i per l’excel.l\u00e8ncia dels t\u00e8cnics de l’Institut Nacional de Estad\u00edstica (INE) que la fan, o sigui , que l’INE calcula els aturats amb una aproximaci\u00f3 similar a la dels altres pa\u00efsos de la UE. Davant d’aquesta constataci\u00f3, seria \u00fatil preguntar per qu\u00e8 entre el ritme de contracci\u00f3 de l’activitat econ\u00f2mica i el ritme de destrucci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 existeix a Espanya una diverg\u00e8ncia molt m\u00e9s \u00e0mplia que en la majoria d’aquells pa\u00efsos. Segons l’oficina estad\u00edstica de la UE (Eurostat), en el darrer trimestre de 2009 comparat amb el mateix trimestre de 2008 (\u00e9s a dir, en el gran any de la crisi), la taxa negativa de creixement del PIB va ser a Espanya de -3,1%, nom\u00e9s un punt percentual superior a la mitjana de l’eurozona (-2,1%), mentre que la taxa negativa de creixement de l’ocupaci\u00f3 va ser de -6,0%, quatre punts percentuals m\u00e9s que la mitjana de l’eurozona (-2,0%).<\/p>\n

Tenir presents els motius d’aquesta forta diverg\u00e8ncia \u00e9s \u00fatil perqu\u00e8 el seu coneixement ajudar\u00e0 a seleccionar les mesures que puguin reconduir les nostres taxes d’atur a nivells homologables amb les de la resta de la UE.<\/p>\n

Un d’aquests motius pot ser el pes en la nostra economia d’alguns sectors caracteritzats per ser molt intensius en l’ocupaci\u00f3 de m\u00e0 d’obra i molt escassos en la seva aportaci\u00f3 al PIB, motiu que hauria d’influir en les mesures orientades en l’anomenat canvi de model productiu.<\/p>\n

Un altre motiu, vinculat a la reforma de les nostres institucions laborals, s’hi va referir el governador del Banc d’Espanya en la seva intervenci\u00f3 del passat 3 de febrer en una trobada sobre el sistema financer. Per a justificar la reforma d’una regulaci\u00f3 laboral que considera fracassada i per a subratllar la necessitat d’esbrinar qu\u00e8 \u00e9s el que fan altres pa\u00efsos amb les institucions laborals per aconseguir les seves redu\u00efdes taxes d’atur i les seves altes cotes de productivitat laboral, el governador va invocar les taxes d’atur que “per tercera vegada en les \u00faltimes d\u00e8cades” ronden la xifra inassumible del 20%, i la circumst\u00e0ncia que “en els per\u00edodes de major creixement de l’economia mundial” les nostres taxes d’atur continuen sent les m\u00e9s altes. El governador del Banc d’Espanya va proposar una reforma laboral profunda que implicaria la implantaci\u00f3 de mecanismes d’ajustament de plantilles m\u00e9s flexibles i simples que els que el marc institucional vigent ofereix.<\/p>\n

\u00c9s evident que reduir o eliminar les anomenades rigideses del nostre mercat laboral \u00e9s un objectiu plausible sempre que no es concreti en un simple retallada dels drets dels treballadors assalariats, com es ve suggerint.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, instaurar mecanismes d’ajustament m\u00e9s flexibles no sembla la reforma laboral priorit\u00e0ria en aquestes circumst\u00e0ncies, ni ser\u00e0 efica\u00e7 per resoldre la paradoxa d’unes taxes d’atur m\u00e9s altes, en qualsevol fase del cicle, que les del nostre entorn. No \u00e9s prioritat en un mercat de treball que ha exhibit un alt grau de flexibilitat donada la rapidesa amb que dos milions de treballadors han perdut la seva ocupaci\u00f3 en els \u00faltims dos anys i la seva inefic\u00e0cia la reconeixia el governador en afirmar en la seva intervenci\u00f3 que l’aprovaci\u00f3 de la mateixa “no assegura la resoluci\u00f3 immediata dels nostres problemes de creixement, finances p\u00fabliques o salut del nostre sistema bancari”, que seguiran requerint altres mesures.<\/p>\n

El que la paradoxa de les nostres taxes d’atur sembla reclamar de moment \u00e9s una reforma espec\u00edfica per als sectors productius en qu\u00e8 predominen els assalariats temporals, els assalariats amb contractes que acaben per expiraci\u00f3 del termini o realitzaci\u00f3 d’una obra, tant si l’economia est\u00e0 en una fase de recessi\u00f3 com si est\u00e0 en una fase de creixement. La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s intranscendent si es t\u00e9 en compte que, segons l’enquesta de l’INE, la taxa de temporalitat dels assalariats ronda el 25%. A m\u00e9s, els assalariats amb contracte temporal alimenten en una proporci\u00f3 encara m\u00e9s gran la reducci\u00f3 del nombre total d’assalariats, que l’enquesta xifra en 15.253.300. En l’\u00faltim any, la reducci\u00f3 del total d’assalariats va ser de 589.800, 305.200 d’ells amb contracte temporal, i, en el primer trimestre del 2010, els assalariats amb contracte temporal han baixat a 165.700 i els que tenien contracte indefinit en 73.700.<\/p>\n

Qualsevol que sigui el pes que la reducci\u00f3 dels assalariats temporals tingui en la xifra d’aturats, intueixo que \u00e9s prou considerable per suggerir una reforma que s’adapti a la realitat econ\u00f2mica de la seva situaci\u00f3 laboral. En molts casos, es tracta d’assalariats d’empreses que no cessen la seva activitat a causa de la crisi sin\u00f3 que, fins i tot en fases de prosperitat, la suspenen per per\u00edodes m\u00e9s o menys regulars. La situaci\u00f3 d’aquests treballadors en els per\u00edodes d’inactivitat no respon al perfil d’una persona sense treball i buscant activament ocupaci\u00f3, sin\u00f3 al d’una persona en suspensi\u00f3 temporal del seu treball i a l’espera de reprendre-la.<\/p>\n

Davant aquesta situaci\u00f3, ve a conte l’exal\u00e7at r\u00e8gim de kurzarbeit <\/em>a Alemanya, que ha evitat l’increment de les xifres d’atur perqu\u00e8, segons tinc ent\u00e8s, l’Administraci\u00f3 es fa c\u00e0rrec de la retribuci\u00f3 per les hores no treballades de la jornada redu\u00efda, a manera de suport al manteniment de l’ocupaci\u00f3. Que les hores no treballades pels assalariats espanyols en suspensi\u00f3 temporal del seu treball corresponguin a setmanes o mesos sencers, en lloc de distribuir-se entre totes les jornades laborals de l’any, no hauria de ser un obstacle per pagar-les des d’un fons per al manteniment de l’ocupaci\u00f3 i no des subsidis a la desocupaci\u00f3 que obliguen a l’INE a comptar-los com a aturats.<\/p>\n

La reforma desitjable seria llavors, com alguns han suggerit, la instauraci\u00f3 de mecanismes que incentivin els contractes indefinits d’aquests treballadors, afavorint amb aix\u00f2 la fidelitzaci\u00f3 a una empresa (no a la borsa d’aturats d’un sector productiu) i, probablement, la millora de la seva formaci\u00f3 professional. Potser perdem un r\u00e8cord, per\u00f2 podr\u00edem guanyar en autoestima, una cosa favorable per la recuperaci\u00f3 de la credibilitat d’Espanya com un pa\u00eds seri\u00f3s.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entre els resultats de l’enquesta de poblaci\u00f3 activa (EPA) del primer trimestre de 2010, que estima el nombre total de persones ocupades, parades i inactives, el de persones en atur \u00e9s desolador: la taxa d’atur del 20,05% representa 4.612 700 persones aturades sobre una poblaci\u00f3 activa de 23.006.900. No serveix de consol que l’enquesta reflecteixi …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-2002","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2002","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2002"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2002\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2005,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2002\/revisions\/2005"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2002"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2002"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2002"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}