{"id":19980,"date":"2019-06-05T18:46:01","date_gmt":"2019-06-05T16:46:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19980"},"modified":"2019-06-05T18:46:01","modified_gmt":"2019-06-05T16:46:01","slug":"pau-luque-erc-2019-segon-round","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pau-luque-erc-2019-segon-round\/","title":{"rendered":"Pau Luque: ERC 2019, segon “round”"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n

\"\"Per entendre algunes implicacions dels possibles pactes a l\u2019Ajuntament de Barcelona conv\u00e9 remuntar-se al 2003<\/strong>. Molts vam pensar que era oport\u00fa, despr\u00e9s de m\u00e9s de dues d\u00e8cades convergents, intentar l\u2019aventura d\u2019un Tripartit<\/strong> a la Generalitat.<\/p>\n

Des de l\u2019esquerra no independentista se sabia de sobres que ERC<\/strong> era un partit independentista. Per\u00f2 tamb\u00e9 ens vam conv\u00e8ncer que, una vegada superada l\u2019etapa infantil de la pol\u00edtica catalana, en la qual qui manava la Generalitat des del centredreta no havia de compartir la joguina del poder amb ning\u00fa m\u00e9s, ERC<\/strong> havia decidit prioritzar l\u2019agenda social sobre la nacional. Nom\u00e9s hav\u00edem conegut, fins al 2003<\/strong>, un tipus de decepci\u00f3: la de la derrota davant de la piconadora pujolista. Era una oportunitat d\u2019or.<\/p>\n

El Pacte del Tinell<\/strong> ens va fer con\u00e8ixer un altre tipus de decepci\u00f3: la de la vict\u00f2ria imperfecta i agredol\u00e7a, feta de transaccions, pactes i cessions. Era una vict\u00f2ria pr\u00f2pia de l\u2019edat adulta. Tot i aix\u00f2, vam creure de bona fe l\u2019aposta d\u2019ERC<\/strong> per un Govern d\u2019esquerres i catalanista.<\/p>\n

Em sembla que molta gent a ERC<\/strong> no ho va veure aix\u00ed. El seu objectiu no era el de la unitat de l\u2019esquerra catalana. Hi havia un pla de llarg abast, mai confessat, que els va impulsar a conformar el Tripartit, i que consistia a tenir visibilitat institucional, repartir poder, teixir el seu relat des de dalt i, piano piano<\/em>, ocupar l\u2019espai pol\u00edtic central fins a esdevenir la nova Converg\u00e8ncia<\/strong> i potser des d\u2019all\u00e0, a llarg termini, catapultar Catalunya cap a la independ\u00e8ncia, una empresa amb la qual pensava que Converg\u00e8ncia<\/strong> no va estar mai genu\u00efnament compromesa. ERC<\/strong> va prioritzar en realitat l\u2019agenda nacional sobre l\u2019agenda social. El Tripartit<\/strong> era, sobretot, un vehicle de camuflatge per rec\u00f3rrer el cam\u00ed cap a la boirosa centralitat de la pol\u00edtica catalana i l\u2019hegemonia del nacionalisme catal\u00e0.<\/p>\n

En aquella ocasi\u00f3, ERC<\/strong> va fracassar. Ara, el 2019<\/strong>, sembla que es troba en una millor posici\u00f3 per restaurar i encarnar l\u2019anhelat rol que va jugar Converg\u00e8ncia. No s\u00e9 si el segon round<\/em> ser\u00e0 el bo. El que \u00e9s cert \u00e9s que est\u00e0 intentant reproduir la mateixa estrat\u00e8gia de Converg\u00e8ncia<\/strong>: ocupar espais de poder fins a ocupar el carril central \u2013descomunalment ample\u2013 de la pol\u00edtica catalana.<\/p>\n

\u00c9s en aquesta l\u00f2gica en qu\u00e8 s\u2019ha de situar la pugna per l\u2019Ajuntament de Barcelona. Governar Barcelona no t\u00e9, per a ERC<\/strong>, un valor intr\u00ednsec; l\u2019Ajuntament de Barcelona \u00e9s, abans que qualsevol altra cosa, un instrument important en la ja esmentada estrat\u00e8gia d\u2019aire leninista i necessita que hi hagi altres forces que l\u2019ajudin a desplegar-se sobre aquest carril central perqu\u00e8 no ho faci el PDeCAT<\/strong>.<\/p>\n

Seria bo que l\u2019esquerra, singularment la dels Comuns<\/strong>, es pregunt\u00e9s per qu\u00e8 hauria de voler prendre partit en aquesta batalla entre ERC<\/strong> i el PDeCAT<\/strong>. Alguns respondran que, mal que mal, conv\u00e9 que el partit hegem\u00f2nic del nacionalisme catal\u00e0 sigui d\u2019esquerres. Per\u00f2 jo, per posar un exemple potser carregat de futur, veig Carles Campuzano<\/strong> a l\u2019esquerra d\u2019Oriol Junqueras<\/strong> (tot i que tamb\u00e9 confesso que tinc debilitat pels meus ve\u00efns del Garraf).<\/p>\n

Una altra resposta possible \u00e9s que cal fer pol\u00edtiques que trenquin els blocs. L\u2019argument, en boca d\u2019ERC<\/strong>, \u00e9s doblement c\u00ednic perqu\u00e8, d\u2019una banda, el sostenen els qui continuen sense renunciar a la via unilateral \u2013la quinta ess\u00e8ncia de la pol\u00edtica de blocs\u2013 i, de l\u2019altra, perqu\u00e8 \u201ctrencar blocs<\/em>\u201d \u00e9s, en el context actual, una manera de camuflar un nou vehicle per a un altre episodi en la feixuga cursa per l\u2019hegemonia del nacionalisme\/independentisme catal\u00e0.<\/p>\n

Per\u00f2 el m\u00e9s important de tot \u00e9s: per qu\u00e8 hauria de renunciar l\u2019esquerra a retenir l\u2019alcaldia? Un fenomen peculiar de la pol\u00edtica catalana \u00e9s que certa esquerra \u00e9s qui pitjor acostuma a entendre les lli\u00e7ons estrat\u00e8giques potents del leninisme i qui en treu m\u00e9s bon profit \u00e9s el centredreta i el nacionalisme catal\u00e0. A qui es deu aquesta mutaci\u00f3 heredit\u00e0ria de l\u2019esquerra catalana? \u00c9s, una vegada m\u00e9s, por de les lli\u00e7onetes morals independentistes? Quan entendr\u00e0 l\u2019esquerra que l\u2019independentisme \u00e9s un projecte pol\u00edtic entre d\u2019altres i no un expenedor de certificats de rectitud moral?<\/p>\n

Sigui com sigui, ERC<\/strong> no pot ser lleial al projecte de l\u2019esquerra perqu\u00e8 el seu (leg\u00edtim) projecte pol\u00edtic no \u00e9s aquest. Est\u00e0 b\u00e9 que utilitzi la ret\u00f2rica, les ofertes i les dades que consideri convenients per intentar conv\u00e8ncer l\u2019esquerra d\u2019una altra cosa. Per\u00f2, al meu parer, hi ha una \u00fanica dada que l\u2019esquerra hauria de tenir en compte: ERC<\/strong> t\u00e9 el mateix pla que el 2003<\/strong>, per\u00f2 el 2019<\/strong> ja sabem quin \u00e9s.<\/p>\n<\/div>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per entendre algunes implicacions dels possibles pactes a l\u2019Ajuntament de Barcelona conv\u00e9 remuntar-se al 2003. Molts vam pensar que era oport\u00fa, despr\u00e9s de m\u00e9s de dues d\u00e8cades convergents, intentar l\u2019aventura d\u2019un Tripartit a la Generalitat. Des de l\u2019esquerra no independentista se sabia de sobres que ERC era un partit independentista. Per\u00f2 tamb\u00e9 ens vam conv\u00e8ncer …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[87,145],"class_list":["post-19980","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-erc","tag-oriol-junqueras"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19980","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19980"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19980\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19986,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19980\/revisions\/19986"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19980"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19980"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19980"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}