{"id":19972,"date":"2019-06-05T14:55:22","date_gmt":"2019-06-05T12:55:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19972"},"modified":"2019-06-05T14:55:22","modified_gmt":"2019-06-05T12:55:22","slug":"federalistes-desquerres-el-federalisme-es-fa-des-dels-municipis-i-comencant-per-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/federalistes-desquerres-el-federalisme-es-fa-des-dels-municipis-i-comencant-per-barcelona\/","title":{"rendered":"Federalistes d’esquerres: El federalisme es fa des dels municipis (i comen\u00e7ant per Barcelona \u2026)"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n

\"\"El federalisme sempre ha considerat que els municipis s\u00f3n el primer nivell, la primera passa, en\u00a0 la construcci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n federal. Sense caure ara en utopies, el municipi, la ciutat, \u00e9s el lloc on es plantegen amb major claredat els problemes fonamentals de la societat actual, des de la contaminaci\u00f3 ambiental fins a la integraci\u00f3 de comunitats diverses, passant per la defensa de les identitats o la construcci\u00f3 de mecanismes democr\u00e0tics innovadors. I a m\u00e9s les ciutats s\u00f3n l\u2019h\u00e0bitat hum\u00e0 en expansi\u00f3 m\u00e9s constant: la meitat de la humanitat viu en ciutats.<\/p>\n

Les eleccions municipals del passat 26<\/strong> de Maig han de ser vistes en aquesta perspectiva. Contra una visi\u00f3 reductora, administrativista, de l\u2019activitat del m\u00f3n local, les recents eleccions municipals plantejaven uns quants receptes essencials, des d\u2019una perspectiva federalista. Es mantindria el vent de canvi manifestat a les eleccions generals del 28<\/strong> d\u2019abril? Conseguiria la nova extrema dreta espanyola fer-se present als nostres ajuntaments? A escala m\u00e9s local, podrien els partits separatistes aprofundir els seus resultats a l\u2019\u00e0rea metropolitana? O encara m\u00e9s, donada la coincid\u00e8ncia entre eleccions municipals i eleccions europees, \u00bfpodrien els populismes aprofitar aquest context favorable per augmentar la seva pres\u00e8ncia en els ajuntaments?<\/p>\n

Des del punt de vista de Federalistes d\u2019Esquerres<\/strong>, les respostes a aquests reptes han estat, essencialment, respostes positives. Si deixem de banda per ara l\u2019elecci\u00f3 del Parlament europeu i les eleccions auton\u00f2miques a 11 CC.AA. (unes i altres, tamb\u00e9, amb resultats positius), el panorama municipal espanyol mostra una notable complexitat per\u00f2 una tend\u00e8ncia general positiva. Les forces populistes han quedat for\u00e7a redu\u00efdes; les candidatures socialistes han millorat de manera significativa els seus anteriors resultats; i, en general, les din\u00e0miques locals s\u2019han sobreposat als intents de donar-hi, des de governs o des dels populismes, una significaci\u00f3 pol\u00edtica general.<\/p>\n

\u00c9s cert, per\u00f2, que l\u2019evoluci\u00f3 del nostre sistema de partits fa que no hi hagin enlloc, o gaireb\u00e9 enlloc, partits pol\u00edtics majoritaris, que puguin assegurar, tots sols, el funcionament de les institucions. S\u00f3n precisos acords, pactes, negociacions, que acabin donant lloc a governs plurals, compartits per forces pol\u00edtiques diverses. I aquest element representa ja un primer pas cap a una visi\u00f3 m\u00e9s federal de les coses: m\u00e9s di\u00e0leg, m\u00e9s negociaci\u00f3, m\u00e9s forces pol\u00edtiques implicades. Alguns poden considerar aix\u00f2 una dificultat; per\u00f2 des del nostre punt de vista, m\u00e9s que un problema, constitueix una obertura cap a un millor panorama pol\u00edtic.<\/p>\n

Els resultats, en segon lloc, han confirmat el que van mostrar les eleccions generals un mes abans: hi ha m\u00e9s partits, hi ha pluralitat, per\u00f2 aquesta s\u2019ha redu\u00eft. \u00c9s visible a Catalunya: el PSC<\/strong> es consolida, mentre els Comuns retrocedeixen; ERC<\/strong> creix a costa de JxCat<\/strong>; i PP<\/strong> i Ciutadans<\/strong> es veuen molt limitats.<\/p>\n

Per\u00f2 si aquesta panor\u00e0mica general \u00e9s correcta, t\u00e9 una excepci\u00f3: Barcelona. A la capital catalana, ERC<\/strong> i els Comuns<\/strong> queden igualats en nombre de regidors, i amb un petit avantatge en vots pel partit independentista. I en tot cas, molt lluny de la majoria absoluta de regidors a l\u2019ajuntament.<\/p>\n

Caldr\u00e0, doncs, definir coalicions de partits i pactes per a fer possible la designaci\u00f3 d\u2019alcalde i, despr\u00e9s, permetre una acci\u00f3 de govern regular. Hi ha hagut i hi haur\u00e0 especulacions i fortes pressions sobre quin hagi de ser el sentit d\u2019aquests pactes, per\u00f2 al final est\u00e0 clar que tot es reduir\u00e0 a una disjuntiva: fer alcalde Ada Colau<\/strong> o Ernest Maragall<\/strong>.<\/p>\n

Del mandat d\u2019Ada Colau<\/strong> es recordar\u00e0 com les grans esperances suscitades inicialment s\u2019han vist satisfetes nom\u00e9s parcialment, en part per les limitacions de la seva majoria de govern (accentuades per l\u2019expulsi\u00f3 dels regidors socialistes el desembre de 2017<\/strong>) i en part pels intents de sortir de la dial\u00e8ctica bin\u00e0ria en torn del moviment independentista. Aquests intents, orientats a definir una inviable posici\u00f3 interm\u00e8dia entre legalitat i \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d, han contribu\u00eft a generar dubtes sobre quina seria la seva posici\u00f3 de fons;\u00a0 dubtes que, units a les cr\u00edtiques sobre la gesti\u00f3 municipal (cr\u00edtiques de vegades justes per\u00f2 molt sovint aprior\u00edstiques i massa organitzades), han acabat restant-li suports.<\/p>\n

Ernest Maragall<\/strong> no sembla ser la persona adequada per a l\u2019alcaldia de Barcelona. No es tracta ara de parlar del passat o de recordar la seva experi\u00e8ncia de gesti\u00f3 municipal sota unes altres sigles de partit, sin\u00f3 d\u2019entendre el sentit pol\u00edtic de la seva candidatura actual: membre del govern Torra<\/strong> fins a fa uns mesos, es recordar\u00e0 com va presidir la Mesa d\u2019edat del Parlament de Catalunya en la present legislatura, on va tallar un debat afirmant \u201cEl Parlament ser\u00e0 sempre nostre<\/em>\u201d. Les maniobres pre-electorals destinades a afeblir els Comuns (com els fitxatges de Nuet<\/strong> o d\u2019Elisenda Alemany<\/strong>) indiquen clarament que no hi ha sinceritat en l\u2019afirmaci\u00f3 d\u2019un projecte de col.laboraci\u00f3 entre partits d\u2019esquerres, sin\u00f3 un projecte excloent, de posta de la ciutat de Barcelona al servei del govern Torra<\/strong> i del projecte separatista (ara sota les paraules \u201cdrets i llibertats<\/em>\u201d).<\/p>\n

Federalistes d\u2019Esquerres<\/strong> creiem que Barcelona, en la situaci\u00f3 actual, necessita un govern de col.laboraci\u00f3 entre forces d\u2019esquerres, d\u2019\u00e0mplia majoria ( i amb eventuals suports addicionals per part d\u2019altres grups municipals) i que aspiri a un programa de reformes urbanes, de millora de la qualitat de vida dels sectors populars, d\u2019abordatge en\u00e8rgic dels grans problemes de la ciutat ( de l\u2019habitatge a la contaminaci\u00f3, passant per la seguretat o el turisme) i en la perspectiva de poder parlar amb veu pr\u00f2pia a Catalunya, al conjunt d\u2019Espanya, a Europa i al m\u00f3n. I en termes concrets, aix\u00f2 significa l\u2019elecci\u00f3 com a alcaldessa d\u2019Ada Colau<\/strong>, i la formaci\u00f3 una majoria de govern integrada pels Comuns<\/strong> i el PSC<\/strong>.<\/p>\n

federalistesdesquerres.org<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El federalisme sempre ha considerat que els municipis s\u00f3n el primer nivell, la primera passa, en\u00a0 la construcci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n federal. Sense caure ara en utopies, el municipi, la ciutat, \u00e9s el lloc on es plantegen amb major claredat els problemes fonamentals de la societat actual, des de la contaminaci\u00f3 ambiental fins a la integraci\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[195,69,231],"class_list":["post-19972","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","tag-ada-colau","tag-barcelona","tag-ernest-maragall"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19972","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19972"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19972\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19979,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19972\/revisions\/19979"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19972"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19972"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19972"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}