{"id":19936,"date":"2019-04-18T19:55:34","date_gmt":"2019-04-18T17:55:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19936"},"modified":"2019-05-14T18:06:53","modified_gmt":"2019-05-14T16:06:53","slug":"raimon-obiols-configuracio-del-pais-somiar-una-patria-dreta-sense-complexos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-configuracio-del-pais-somiar-una-patria-dreta-sense-complexos\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Configuraci\u00f3 del pa\u00eds, somiar una p\u00e0tria, dreta “sense complexos”"},"content":{"rendered":"

\"\"Configuraci\u00f3 del pa\u00eds<\/strong><\/p>\n

El 1896, C\u00e9zanne<\/strong>, diab\u00e8tic i sentint-se vell (per\u00f2 es trobava nom\u00e9s en la ratlla dels 60 anys!), escrivia a un amic:<\/p>\n

“D’altra banda, estic com mort (..) Qu\u00e8 he de fer en aquesta situaci\u00f3?<\/span> <\/em>Hauria d’escapar discretament\u00a0 i, si no fos perqu\u00e8 estimo enormement la configuraci\u00f3 del meu pa\u00eds, ja no seria aqu\u00ed.”<\/em> (<\/span><\/span>\u201cD\u2019ailleurs, je su\u00eds comme mort (..) que me reste-t-il \u00e0 faire dans cette situation? C\u2019est de filer doux, et n\u2019e\u00fbt \u00e9t\u00e9 que j\u2019aime \u00e9norm\u00e9ment la configuration de mon pays, je ne serais pas ici.<\/em>\u201d)<\/p>\n

Ara: a qu\u00e8 es devia referir C\u00e9zanne<\/strong> exactament, quan deia \u201cestimo enormement la configuraci\u00f3 del meu pa\u00eds<\/em>\u201d?\u00a0 M\u00e9s aviat al paisatge d\u2019Ais de Proven\u00e7a i dels seus alentorns que no pas a la seva gent, que sovint execrava, especialment, deia, en una\u00a0 carta al seu fill que no cal traduir,\u00a0 \u201cles intellectuels de mon pays, un tas d\u2019encul\u00e9s, de cr\u00e9tins et de dr\u00f4les.<\/em>\u201d<\/p>\n

Aquell ogre, un geni temperamental\u00a0 i obs\u00e9s, d\u2019opinions contradict\u00f2ries i extremes, al seu marxant li deia, amb un fort accent proven\u00e7al que divertia els refinats de Par\u00eds: \u201cVoyez-vous, monsieur Vollard<\/strong>, pour r\u00e9ussir dans la vie, il faut avoir du \u2018temmp\u00e9remmennte\u2019.<\/em> \u201d La pintura dels seus coetanis, C\u00e9zanne<\/strong> la dividia en dos grups, segons Vollard<\/strong>: \u201cla \u201cbien couillarde\u201d – la sienne – et celle des \u2018ottres\u2019.<\/em>\u201d<\/p>\n

Ara: qu\u00e8 diria C\u00e9zanne<\/strong> quan el paisanatge es dedica sistem\u00e0ticament a destruir el paisatge? \u00c9s el que hem vist a Catalunya, aquesta terra tan victorejada per tants patriotes gesticulants, i\u00a0 tan tena\u00e7ment agredida en silenci,\u00a0 tan encimentada impunement; amb un paisatge\u00a0 destru\u00eft sense compassi\u00f3 al llarg dels anys, a cops de cobd\u00edcia, de\u00a0 mal gust i de deixadesa. Hi hauria d\u2019haver penes greus per \u201cviol\u00e8ncia de paisatge<\/em>\u201d.\u00a0 Si l\u2019agressor es declara “patriota<\/em>“, doble pena.<\/p>\n

Somiar una p\u00e0tria<\/strong><\/p>\n

Beno\u00eet Pellistrandi<\/strong>, un hispanista franc\u00e8s, ha publicat un llibre sobre el \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d, bastant s\u00f2lid, que pren partit i dictamina. A la tele francesa l’he vist en algunes ocasions comentant el \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d i deixant caure de tant en tant alguns petits mots<\/em>: \u201cpathologie sociale<\/em>\u201d, \u201ccomposante raciste<\/em>\u201d, etc.<\/p>\n

Fa pocs dies, entrevistat a La Vanguardia, Pellistrandi<\/strong> deia : “Hi ha hagut una idealitzaci\u00f3 fant\u00e0stica de Catalunya, que no te res a veure amb la real, amb els seus problemes econ\u00f2mics, socials, culturals. No \u00e9s una Catalunya sobrevalorada sino una altra Catalunya, totalment inventada<\/em>“.<\/p>\n

Una Catalunya totalment inventada? Entre els cr\u00edtics hispanoc\u00e8ntrics del \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d hi ha sempre la tend\u00e8ncia a llan\u00e7ar l\u2019infant amb l\u2019aigua de la banyera. Pierre Vilar<\/strong>, que Pellistrandi<\/strong> ha llegit i esmenta, s\u2019atenia sempre a una distinci\u00f3 rigorosa entre \u201cfet catal\u00e0<\/em>\u201d (\u201cque salta als ulls<\/em>\u201d) i \u201cfen\u00f2men catal\u00e0<\/em>\u201d. Mai hauria dit, em sembla, que el “fen\u00f2men<\/em>” s’inventava\u00a0 el “fet<\/em>“.<\/p>\n

Idealitzar una p\u00e0tria \u00e9s dolent si es delira; fins i tot criminal, si la p\u00e0tria \u00e9s potent i el deliri \u00e9s b\u00e8l\u00b7lic o agressiu. Per\u00f2 somiar una p\u00e0tria? D\u2019aix\u00f2, m\u2019en declaro culpable. M\u2019agrada el poema d\u2019Hannah Arendt<\/strong>: \u201cFeli\u00e7 qui no t\u00e9 p\u00e0tria; la veu encara en els seus somnis\u201d<\/em>.<\/p>\n

Entre el somni i el deliri instrumental hi ha una difer\u00e8ncia substancial, com la que existeix entre la imaginaci\u00f3 i la fantasia. La imaginaci\u00f3 permet trascendir l\u2019immediat, superar la dada i la emoci\u00f3 del moment, la reacci\u00f3 elemental i instintiva; obre la perspectiva de les possibilitats alternatives, permet fonamentar i raonar una opci\u00f3, desenvolupar una acci\u00f3 amb sentit.<\/p>\n

La pol\u00edtica imaginativa \u00e9s exactament el contrari de la pol\u00edtica fantasiosa, delirant: \u00e9s de pensament llarg i tracta d\u2019apropar la realitat al somni. \u00c9s oposada a la pol\u00edtica de pensament m\u00e0gic que substitueix la realitat pel deliri. El pol\u00edtic que somia (\u201cI have a dream<\/em>\u201d) \u00e9s l\u2019ant\u00edtesi del c\u00ednic i del seu correlat a l’altra banda, el somniatruites.<\/p>\n

Dreta “sense complexos”<\/strong><\/p>\n

\u00c9s freq\u00fcent l\u2019\u00fas de l’expressi\u00f3 \u201csense complexos<\/em>\u201d per qualificar els exponents de la dreta que \u201cparlen clar<\/em>\u201d, que les etziben pel broc gros, amb duresa, sense p\u00e8ls a la llengua. D\u2019Aznar<\/strong> es va dir molt, i ara es repeteix d\u2019\u00c1lvarez de Toledo<\/strong>. De Pablo Casado<\/strong> en canvi no es diu, malgrat que les engega de l’al\u00e7ada d’un campanar; tan evident \u00e9s la seva inseguretat, que el fa vacil\u00b7lar i rec\u00f3rrer al recurs de les f\u00f3rmules memoritzades.<\/p>\n

Ara: en el cas d\u2019Aznar<\/strong> i d\u2019\u00c1lvarez de Toledo<\/strong>, que tenen\u00a0 una orat\u00f2ria aut\u00f2noma i recursos mentals propis (amb expressions, ganyotes i fums, de tota manera, molt semblants), crec que l\u2019 expressi\u00f3 \u201csense complexos<\/em>\u201d \u00e9s totalment errada, i que la realitat \u00e9s exactament la contr\u00e0ria.<\/p>\n

\u00c9s a dir:\u00a0 que la inflada exhibici\u00f3 de fermesa d\u2019aquestes persones (a l\u2019estil del \u201cm\u00edreme a los ojos<\/em>\u201d i altres fanfarroneries) indica m\u00e9s aviat l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019alguna mena de complexos, camuflats per\u00f2\u00a0 evidents, que s\u00f3n la causa de la seva manera de parlar, d’actuar i de pensar. En aquesta simptomatologia no s\u00f3n cap excepci\u00f3: vegeu Trump<\/strong> i tants altres que han anat apareixent darrerament a escena. Aix\u00f2 \u00e9s inquietant, perqu\u00e8 la hist\u00f2ria ha mostrat de sobres que la dreta amb complexos \u00e9s molt m\u00e9s perillosa que la dreta que no en t\u00e9.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Configuraci\u00f3 del pa\u00eds El 1896, C\u00e9zanne, diab\u00e8tic i sentint-se vell (per\u00f2 es trobava nom\u00e9s en la ratlla dels 60 anys!), escrivia a un amic: “D’altra banda, estic com mort (..) Qu\u00e8 he de fer en aquesta situaci\u00f3? Hauria d’escapar discretament\u00a0 i, si no fos perqu\u00e8 estimo enormement la configuraci\u00f3 del meu pa\u00eds, ja no seria …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,15,1],"tags":[],"class_list":["post-19936","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19936","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19936"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19936\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19969,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19936\/revisions\/19969"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19936"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19936"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19936"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}