{"id":19929,"date":"2019-04-17T11:04:45","date_gmt":"2019-04-17T09:04:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19929"},"modified":"2019-04-17T11:04:45","modified_gmt":"2019-04-17T09:04:45","slug":"raimon-obiols-un-record-de-notre-dame","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-un-record-de-notre-dame\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Un record de Notre-Dame"},"content":{"rendered":"

\"\"\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 En les seves darreres disposicions, Mitterrand va deixar escrit que volia ser enterrat en la m\u00e9s estricta intimitat a Jarnac, a la Charente. Per\u00f2, molt a la seva manera, sembl\u00e0 suggerir (\u00abune messe est possible<\/em>\u00bb) que no veuria malament uns funerals d\u2019Estat a la catedral de Notre-Dame, a Par\u00eds.<\/p>\n

Es feren, naturalment, i els vaig presenciar. Un mat\u00ed de gener de 1996, despr\u00e9s d\u2019una inacabable espera dins del temple ple de gom a gom, vam veure entrar el seguici que havia de protagonitzar la cerim\u00f2nia. Primer, una dotzena d\u2019escolans, seguits d\u2019un cruciferari que al\u00e7ava una gran creu, i de quatre turiferaris brandant encensers; despr\u00e9s, una sisena de vel\u00b7liferaris amb els ciris corresponents. A continuaci\u00f3, l\u2019arquebisbe de Par\u00eds, monsenyor Jean-Marie Lustiger, una persona remarcable, a qui acompanyava el seu secretari. Finalment, a respectuosa dist\u00e0ncia, el president de la Rep\u00fablica, Jacques Chirac, i la seva esposa. En terra sagrada, la rep\u00fablica laica seguia tenint les seves servituds.<\/p>\n

Jo havia anat a aquell funeral amb Felipe Gonz\u00e1lez, Ricard Torrell i Luis Y\u00e1\u00f1ez. Recordo que, moments abans que una coral enton\u00e9s el De Profundis, vam comentar que entre el p\u00fablic d\u2019aquell ofici solemne hi havia el millor de cada casa: un centenar de reis, presidents i caps de Govern. Fidel Castro havia entrat dels primers, agafat de bracet amb Javier Solana; despr\u00e9s passaren pel corredor central del temple els reis d\u2019Espanya, de Su\u00e8cia i de Cambodja, el pr\u00edncep hereu del Marroc i el de M\u00f2naco, el president rus Bor\u00eds Ieltsin, un Helmut Kohl visiblement emocionat, el premier brit\u00e0nic John Major, Al Gore, Shimon Peres, Hosni Mubarak, Valery Giscard d\u2019Estaing, Ion Iliescu i un llarg etc\u00e8tera.<\/p>\n

\u00abTrons, dominacions, pot\u00e8ncies, testes coronades, potentats, caps d\u2019Estat, prelats, primers ministres, g\u00e0ngsters del planeta\u2026<\/em>\u00bb: George Steiner va descriure aix\u00ed una cerim\u00f2nia similar que havia presenciat, quan es feren a Jerusalem els funerals d\u2019Itzhak Rabin, el novembre de 1995.<\/p>\n

Mirem l\u2019altra cara de la moneda. El vespre anterior a la cerim\u00f2nia a Notre-Dame, jo havia assistit al comiat multitudinari que el poble de Par\u00eds dedic\u00e0 a Mitterrand, a la pla\u00e7a de la Bastilla. Desenes de milers d\u2019homes i dones en silenci, fent cua pacientment per deixar una rosa i escriure un comentari en els llibres de condol dipositats sota un gran retrat del l\u00edder socialista, i escoltant enmig d\u2019un gran silenci, cadasc\u00fa amb les seves emocions personals i intransferibles, Barbara Hendricks cantant \u00abLe temps des cerises<\/em>\u00bb, la can\u00e7\u00f3 popular que evoca la Comuna de Par\u00eds: \u00abJ\u2019aimerai toujours le temps des cerises \/ tombant comme des goutes de sang. \/ C\u2019est de ce temps-l\u00e0 que je garde au c\u0153ur \/ une plaie ouverte<\/em>.\u00bb<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquell emocionant comiat popular, vam sopar amb Pierre Mauroy i Jacques Delors a la Maison de l\u2019Am\u00e9rique Latine. Mentre pren\u00edem una sopa de verdures, Mauroy f\u00e9u un comentari evocant el president difunt:<\/p>\n

\u00abMitterrand, quina personalitat complexa!\u00bb.<\/p>\n

Es f\u00e9u una llarga pausa, que don\u00e0 per a dues o tres cullerades.<\/p>\n

\u00abMolt complexa, certament\u00bb, sospir\u00e0 Delors.<\/p>\n

Segu\u00edrem amb la sopa, rememorant en silenci els clarobscurs del personatge.<\/p>\n

\u00abL\u2019home no \u00e9s ni \u00e0ngel ni b\u00e8stia i la desgr\u00e0cia \u00e9s que qui vol fer l\u2019\u00e0ngel, fa la b\u00e8stia<\/em>\u00bb, va escriure Pascal. On aix\u00f2 \u00e9s potser m\u00e9s rigorosament exacte \u00e9s en el m\u00f3n de la pol\u00edtica i dels seus personatges, on una divisi\u00f3 entre \u00abbons<\/em>\u00bb i \u00abdolents<\/em>\u00bb \u00e9s una simplificaci\u00f3 que sovint es mostra impossible. Amb combinacions diverses, que et permeten apreciar si el resultat final de la mescla t\u2019agrada o no, cadasc\u00fa \u00e9s el resultat d\u2019una barreja d\u2019ingredients.<\/p>\n

(De “El m\u00ednim que es pot dir”<\/a>)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 En les seves darreres disposicions, Mitterrand va deixar escrit que volia ser enterrat en la m\u00e9s estricta intimitat a Jarnac, a la Charente. Per\u00f2, molt a la seva manera, sembl\u00e0 suggerir (\u00abune messe est possible\u00bb) que no veuria malament uns funerals d\u2019Estat a la catedral de Notre-Dame, a Par\u00eds. Es feren, naturalment, i els …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,32,1],"tags":[],"class_list":["post-19929","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19929","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19929"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19929\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19933,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19929\/revisions\/19933"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19929"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19929"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19929"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}