{"id":19924,"date":"2019-04-16T13:53:54","date_gmt":"2019-04-16T11:53:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19924"},"modified":"2019-04-16T13:56:26","modified_gmt":"2019-04-16T11:56:26","slug":"jordi-font-fer-la-nacio-i-no-desfer-la","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-fer-la-nacio-i-no-desfer-la\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Fer la naci\u00f3 i no desfer-la"},"content":{"rendered":"

\"\"L\u2019associaci\u00f3 \u201cPortes Obertes del Catalanisme\u201d<\/strong><\/em> em va invitar a participar en una taula intitulada \u201cCatalanisme \u00fatil\u201d<\/em><\/strong>, al costat <\/em>de Llu\u00eds Rabell <\/strong>i de Montserrat Surroca<\/strong>, el dia 11 d\u2019abril, a l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s. A petici\u00f3 seva, transcric ara la meva intervenci\u00f3, tot agraint \u00a0la invitaci\u00f3, aix\u00ed com els meritoris esfor\u00e7os d\u2019aquesta associaci\u00f3 per emp\u00e8nyer el carro cap a la sortida del laberint abans no se\u2019ns cruspeixi el minotaure.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u201cCatalanisme \u00fatil\u201d <\/strong>\u00e9s el t\u00edtol d\u2019aquest acte.<\/strong> La primera cosa que aquesta expressi\u00f3 em suggereix \u00e9s una pregunta: \u00fatil<\/em> <\/strong>per fer qu\u00e8? \u00a0Tot –isme <\/em>pot tenir utilitats<\/em> <\/strong>diverses, algunes de lloables i altres de no tan lloables. Per\u00f2 hi ha una utilitat<\/em><\/strong> que cap –isme <\/em>no pot ignorar sense esdevenir una estafa: la utilitat <\/em><\/strong>b\u00e0sica que el defineix.<\/p>\n

En el cas del catalanisme, \u00e9s clar que ha desenvolupat utilitats<\/em> <\/strong>realment ben\u00e8fiques (combatre les dictadures, acollir la pluralitat, guanyar l\u2019autogovern, tractar de reformar Espanya, contribuir al moviment europeista…), encara que tamb\u00e9 se l\u2019ha fet servir per a altres utilitats<\/em><\/strong> no tan ben\u00e8fiques (camuflar interessos particulars, simplificar la visi\u00f3 de la realitat, generar cofoisme, derivar cap a concepcions absolutes…). M\u00e9s o menys com succeeix amb tots els –ismes <\/em>en general, essent com s\u00f3n fills de la inevitable ambival\u00e8ncia de l\u2019anhel hum\u00e0.<\/p>\n

El catalanisme, per\u00f2, tamb\u00e9 com els altres –ismes<\/em>, t\u00e9 una utilitat<\/em><\/strong> b\u00e0sica que el defineix i a la qual ha de servir si no vol buidar-se de sentit: fer Catalunya, construir la naci\u00f3 catalana, aglutinar la immensa majoria en un projecte nacional compartit.<\/p>\n

Rafael Campalans<\/strong> criticava el \u201ccatalanisme utilitari<\/strong>\u201d<\/em> de la Lliga, massa sovint redu\u00eft a utilitats<\/em><\/strong> de part. Es referia a les vibrants gesticulacions patri\u00f2tiques que, despr\u00e9s, acabaven fatalment en la negociaci\u00f3 d\u2019algun aranzel proteccionista. Campalans<\/strong> tamb\u00e9 criticava el catalanisme essencialista, naturalista, de matriu rom\u00e0ntica (Herder<\/strong>)<\/em>, segons el qual les nacions eren un fet natural, com les esp\u00e8cies de la flora i la fauna, aix\u00f2 s\u00ed, habitades cada una per un esperit etern i immutable, compendi de les seves particulars ess\u00e8ncies. Enfront d\u2019aquesta concepci\u00f3, Campalans<\/strong> afirmava: \u201c<\/em>Catalunya \u00e9s, sobretot, aquest deler regenerador que s\u2019encomana a tots els homes i dones que hi viuen, \u00e9s a dir, aquesta voluntat d\u2019hist\u00f2ria futura. No \u00e9s la hist\u00f2ria que ens han contat, sin\u00f3 la hist\u00f2ria que nosaltres volem escriure. No \u00e9s el culte als morts, sin\u00f3 el culte als fills que encara han de venir\u201d.<\/em><\/p>\n

Tamb\u00e9 Antoni Rovira i Virgili<\/strong>, en contraposici\u00f3 al naturalisme de Prat de la Riba<\/strong>, afirmava: \u201cLa hist\u00f2ria, la llengua, poden existir sense formar una nacionalitat viva (…). El principal element constitutiu d\u2019una nacionalitat es troba en la consci\u00e8ncia que hom t\u00e9 de pert\u00e0nyer a aquesta nacionalitat, \u00e9s a dir, en la voluntat dels qui la constitueixen\u201d. <\/em>Si no \u00e9s aix\u00ed, no hi ha \u201cnacionalitat viva\u201d<\/em>, nom\u00e9s en queden peces per al museu.<\/p>\n

\u00c9s la matriu conceptual de la il\u00b7lustraci\u00f3 i de la revoluci\u00f3 democr\u00e0tica. La naci\u00f3 com a societat d\u2019individus, que pot fer-se i pot desfer-se. Ernest Renan<\/strong> havia dit: \u201cLa naci\u00f3 \u00e9s el plebiscit diari de la ciutadania\u201d<\/em>, \u00e9s a dir, el consens b\u00e0sic que fonamenta la vida en com\u00fa i on recolza la construcci\u00f3 del futur. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 sabem que nom\u00e9s a partir d\u2019aquest consens b\u00e0sic \u00e9s possible garantir algunes continu\u00eftats importants com ho \u00e9s la continu\u00eftat de la llengua.<\/p>\n

Vicens Vives<\/strong> ens explicava el passat i el present de Catalunya abundant en aquesta mateixa clau: un pa\u00eds que s\u2019ha pastat en la seva condici\u00f3 de \u201cpa\u00eds de marca\u201d<\/em> o de tr\u00e0nsit, a partir de la barreja d\u2019ingredients diversos, incorporant les successives onades immigrat\u00f2ries, vingudes primer del nord i despr\u00e9s del sud. Deia: \u201cCatalunya \u00e9s fruit de molts llevats\u201d<\/em>.<\/p>\n

Els setantes, en dir\u00edem \u201cel gresol catal\u00e0\u201d o \u201cla Catalunya-gresol\u201d<\/em>. \u00c9s el model que es basa en l\u2019acceptaci\u00f3 de la diversitat i alhora en un designi integrador irrenunciable, vinculat al progr\u00e9s social, sempre mitjan\u00e7ant l\u2019actualitzaci\u00f3 del consens b\u00e0sic que fa la naci\u00f3. El debat internacional al respecte n\u2019acabaria dient interculturalitat<\/em>, en contraposici\u00f3 a la multiculturalitat<\/em> que perpetua la segregaci\u00f3 i el gueto. El debat nord-americ\u00e0, com correspon a un pa\u00eds fet de grans immigracions, va ser especialment viu i va concloure amb dues negacions i una afirmaci\u00f3: ni \u201cangloconformitat\u201d<\/em> assimiladora ni \u201cseparaci\u00f3 en la igualtat\u201d <\/em>d\u2019efectes segregadors, <\/em>sin\u00f3 interculturalitat<\/em>, \u00e9s a dir, fusi\u00f3 cultural, indestriable de la promoci\u00f3 social.<\/p>\n

Catalunya ha hagut de lidiar contra el nacionalisme espanyol, el de l\u2019Estat-naci\u00f3 uniforme, a la francesa, excloent, assimilador, per al qual Catalunya \u00e9s una aut\u00e8ntica nosa que cal escombrar com sigui. Primer, ho intentaria \u201cde manera<\/em> que se consiga el efecto sin que se note el cuidado\u201d<\/em> (instrucci\u00f3 secreta als corregidors reials establerts a Catalunya arran de la Nova Planta<\/em>), per\u00f2 no se\u2019n sortiria i acabaria recorrent a les dictadures militars, per tal de liquidar tant la diversitat nacional com les exig\u00e8ncies de just\u00edcia social i les demandes de llibertat. L\u2019estrat\u00e8gia amb m\u00e9s possibilitats, per\u00f2, seria apuntar a un objectiu intermedi: encallar \u201cel gresol catal\u00e0\u201d<\/em>, tractant de fracturar la societat fins a la\u00a0 cristal\u00b7litzaci\u00f3 de dues comunitats separades i en conflicte. \u00c9s a dir, aconseguir que Catalunya acab\u00e9s esdevenint un territori amb dues comunitats nacionals, moment a partir del qual l\u2019assimilaci\u00f3 acabaria caient com fruita madura.<\/p>\n

Un primer intent en aquesta direcci\u00f3 va ser l\u2019impuls del lerrouxisme<\/em>, a comen\u00e7aments del segle XX. Va reeixir durant un llarg per\u00edode, encara que, per sort, va fer crisi davant de la gran onada republicana, basada en un ampl\u00edssim consens ciutad\u00e0, sobretot popular, integrador de catalans d\u2019origen i de catalans de dest\u00ed. El consens que fa la naci\u00f3 va articular-se al voltant d\u2019un denominador com\u00fa que inclo\u00efa autogovern de Catalunya i Rep\u00fablica espanyola. Va ser aix\u00ed per solidaritat, per sentit de la realitat i perqu\u00e8 molts ciutadans de Catalunya tenien les arrels m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019Ebre. Per tot aix\u00f2, Maci\u00e0 va proclamar la Rep\u00fablica Catalana \u201ccom Estat integrant de la Federaci\u00f3 ib\u00e8rica\u201d<\/em> i, per tot aix\u00f2, va transigir a permutar-la per la Generalitat.<\/p>\n

Els anys setanta, tornaria a haver-hi les condicions necess\u00e0ries i no faltarien nous intents: les maniobres de Manuel Fraga<\/strong> prop de les Cases Regionals, l\u2019impuls de la UCD a la candidatura del Partido Socialista de Andaluc\u00eda<\/em> a les eleccions catalanes… No va funcionar. Va predominar l\u2019onada democr\u00e0tica, la cultura pol\u00edtica de l\u2019Assemblea de Catalunya. Tant CCOO com el PSUC havien fet una gran feina de fons. I el proc\u00e9s d\u2019unitat socialista acabaria barrant el pas per molt de temps a qualsevol intent neolerrouxista<\/em>. \u201cSom i serem un sol poble\u201d <\/em>va ser el mot d\u2019ordre; un poble divers, tal com era i tal com \u00e9s, cadasc\u00fa amb el seu inexcusable farcell identitari, per\u00f2 amb una opci\u00f3 clara per un projecte compartit, cap a una d\u2019identitat comuna de futur (\u201cun sol poble\u201d<\/em>), una identitat en construcci\u00f3.<\/p>\n

La clau va ser un catalanisme que sumava accents pol\u00edtics diversos i, sobretot, intensitats diverses, basat en un denominador com\u00fa amb el que s\u2019identificaria la immensa majora, formada tant per nadius com per nouvinguts. El sintetitzaven els quatre punts de l\u2019Assemblea de Catalunya: llibertat, amnistia, autogovern catal\u00e0 i solidaritat amb els pobles germans. Aquest darrer punt, discret en l\u2019enunciat escrit, va ser molt important en el discurs p\u00fablic: no era nom\u00e9s la solidaritat amb els pobles que havien patit i lluitat amb nosaltres contra el franquisme, sin\u00f3 que es tractava tamb\u00e9 dels pobles on havia nascut mitja Catalunya. Aquest va ser el denominador com\u00fa d\u2019aleshores, al voltant del qual va quallar de nou el consens b\u00e0sic que fa la naci\u00f3.<\/p>\n

Passat el temps, el 2008 i el 2010 marquen l\u2019inici d\u2019un nou moment cr\u00edtic. El 2008, es declara una crisi financera, econ\u00f2mica i social, amb greus i duradores conseq\u00fc\u00e8ncies de precaritzaci\u00f3 i desagregaci\u00f3 social, i de desconfian\u00e7a en la pol\u00edtica democr\u00e0tica. El 2010, la sent\u00e8ncia de l\u2019Estatut, dictada per un Tribunal Constitucional trucat, feia vessar un got que venia omplint-se de feia molt de temps (LOAPA, diluci\u00f3 de les \u201cnacionalitats\u201d constitucionals, atacs a la llengua, greu d\u00e8ficit inversor de l\u2019Estat a Catalunya, finan\u00e7ament deficitari, manca de pedagogia plurinacional, manca de disposici\u00f3 federal, recurs de nou a la catalanof\u00f2bia…).<\/p>\n

Calia una resposta inequ\u00edvoca i forta des de Catalunya, \u00e9s a dir, amb una enumeraci\u00f3 precisa d\u2019exig\u00e8ncies i amb tota la for\u00e7a disponible al seu darrere, sense fissures. \u00c9s a dir, calia establir un nou denominador com\u00fa que pogu\u00e9s aglutinar la gran majoria de Catalunya, tant parlament\u00e0ria com social. I, sobretot, calia estar a l\u2019aguait dels nous intents fracturadors que, sens dubte, havien de produir-se. No va ser possible<\/p>\n

El nou govern de la Generalitat va optar per una altra via, infinitament m\u00e9s vulnerable, determinada per la competici\u00f3 entre CDC i ERC per fer-se amb l\u2019espai del vell pujolisme<\/em>. Aix\u00ed va ser com prendria cos l\u2019aposta independentista. El \u201cjo m\u00e9s\u201d<\/em> entre les dues formacions continuaria fins al paroxisme, per acabar produint la mutaci\u00f3 de l\u2019independetisme cap a l\u2019unilateralisme,<\/em> que \u00e9s l\u2019ant\u00edtesi del denominador com\u00fa i que comporta la ruptura del consens b\u00e0sic que fa la naci\u00f3 (un consens que hav\u00edem blindat per acord un\u00e0nim, establint la cota del 60% per modificar l\u2019Estatut). Una ruptura que afalagava i coagulava la meitat de la ciutadania (el 47% en vots), aquella que tenia un sentiment nacional catal\u00e0 m\u00e9s fort, i que ignorava ol\u00edmpicament l\u2019altra meitat, menystenint la seva identitat, que no era nom\u00e9s catalana sin\u00f3 que, en un grau considerable, era tamb\u00e9 espanyola… La primera meitat viuria \u201cel proc\u00e9s\u201d euf\u00f2ricament, mentre que l\u2019altra meitat el viuria, d\u2019una o altra manera, com un menyspreu, si no com una estafa, com una manca flagrant de correspond\u00e8ncia amb la seva implicaci\u00f3 catalanista de sempre…<\/p>\n

Jos\u00e9 M\u00aa Aznar<\/strong> s\u2019hi havia avan\u00e7at i, emergint de les boires, havia fet una lac\u00f2nica advert\u00e8ncia, que en realitat expressava un ancestral desig: \u201cAntes de romperes Espa\u00f1a,\u00a0 va a fracturarse Catalu\u00f1a\u201d. <\/em>Deuria pensar: aquesta \u00e9s la nostra.<\/p>\n

Anna Cabr\u00e9<\/strong> explica que els 7,5 milions de catalans es poden distribuir en tres blocs: prop de 3 milions resulten de la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona de primers del segle XX; una mica m\u00e9s de 3 milions resulten de les successives immigracions espanyoles del segle XX, sumant-hi l\u2019increment de natalitat que han produit; mentre que 1,5 milions resulten de les darreres immigracions no espanyoles. Aquesta \u00e9s la realitat de la Catalunya d\u2019avui.<\/p>\n

El CEO de la Generalitat deia que un 28,5% se sent \u201cnom\u00e9s catal\u00e0\u201d<\/em> i que un 6,4% se sent \u201cnom\u00e9s espanyol\u201d<\/em>. Enfront d\u2019aquestes dues pertinences un\u00edvoques, detectava un 60,6% que se sent \u201ccatal\u00e0 i espanyol\u201d<\/em> en graus molt diversos. L\u2019unilateralisme<\/em> ha impactat traum\u00e0ticament en aquesta realitat: ha emp\u00e8s abruptament una part d\u2019aquest 60,6% cap a l\u2019influx del 6,4% de \u201cnom\u00e9s espanyols\u201d<\/em>. N\u2019\u00e9s una expressi\u00f3 inequ\u00edvoca i molt preocupant l\u2019increment extraordinari que ha experimentat \u201cCiutadans\u201d, fins a erigir-se en primera for\u00e7a del Parlament de Catalunya (!).<\/p>\n

Vet aqu\u00ed la gran paradoxa. Acabar\u00e0 l\u2019unilateralisme<\/em> fent-li la feina al nacionalisme espanyol assimilador? acabar\u00e0 fent, de Catalunya, un territori amb dues comunitats nacionals? Ser\u00e0 aquest vell objectiu frustrat del nacionalisme espanyol la tr\u00e0gica utilitat<\/em> final de l\u2019unilateralisme<\/em>? Quin sentit tindria una independ\u00e8ncia (cas que result\u00e9s possible) el preu de la qual fos deixar-se la naci\u00f3 pel cam\u00ed?<\/p>\n

Vivim un moment extrem. Ens calen dirigents a l\u2019altura, que no tinguin la competici\u00f3 entre partits com a \u00fanic nord, dirigents responsables, aut\u00e8ntics patriotes, capa\u00e7os de passar full, de deixar enrere les can\u00e7ons de gesta i adoptar un \u00a0\u201ccatalanisme \u00fatil\u201d<\/em><\/strong>, amb la<\/em> utilitat <\/em><\/strong>que \u00e9s definit\u00f2ria del catalanisme, que constitueix la seva ra\u00f3 de ser: fer la naci\u00f3 i no desfer-la.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Respostes al col\u00b7loqui:<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

    \n
  1. El catalanisme \u00e9s residual?<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

    No caiguem en discussions sem\u00e0ntiques, nominalistes. El nom no fa la cosa. L\u2019expressi\u00f3 \u201ccatalanisme\u201d<\/em> ha estat vilipendiada amb sanya des de la fe independentista. Per\u00f2 el seu contingut \u00e9s d\u2019una vig\u00e8ncia creixent: Catalunya, pluralitat, denominador com\u00fa, conviv\u00e8ncia… La realitat es dura i acaba desfent els miratges. Es va percebent com molta gent comen\u00e7a a estar de tornada. Al menys, on abans es discutia abrandadament, ara es calla molt, es passa de puntetes sobre una actualitat massa lamentable… Hi ha decepci\u00f3, hi ha frustraci\u00f3 (vet aqu\u00ed una conseq\u00fc\u00e8ncia que caldria revertir). Cal donar sortida a tot aix\u00f2, obrir noves vies, canalitzar-ho cap a una finalitat satisfact\u00f2ria…<\/p>\n

     <\/p>\n

      \n
    1. Els -ismes<\/em> decauen?<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

      Decauen els -ismes<\/em> racionals, reflexius, que no venen referits a cap pensament absolut, que no s\u00f3n portadors de certeses plenes. Tota la cultura democr\u00e0tica n\u2019est\u00e0 afectada. No, en canvi, els -ismes<\/em> forts que, avui, denominem populismes. Tenen l\u2019\u00e8xit garantit. Per qu\u00e8? Som en plena transici\u00f3, determinada per la mutaci\u00f3 tecnol\u00f2gica que ho est\u00e0 canviant tot i que no sabem ben b\u00e9 cap a on ens porta. No sabem quin ser\u00e0 l\u2019efecte de la robotitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 sobre el mercat de treball i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, sobre la redistribuci\u00f3 de la renda. Ni tan sols sabem qu\u00e8 implicar\u00e0 per a la vida quotidiana la \u201cdigitalitzaci\u00f3 de les coses\u201d que ha d\u2019implantar-se en els propers anys m\u00e9s immediats…. No toquem vores. I, doncs, no podem formular projectes i obrir perspectives ni aixecar esperances. Nom\u00e9s els perills s\u00f3n clars. Tot aix\u00f2 ha fet que s\u2019ensorr\u00e9s l\u2019horitz\u00f3. Sempre, per dolent que fos el punt de partida, el futur havia estat una esperan\u00e7a, una certesa de millora. En la situaci\u00f3 actual de transici\u00f3 cega, sense horitz\u00f3 a la vista, el futur es veu com un perill. La gent pateix aquesta incertesa i no la vol, vol certeses. I s\u2019arrapa a la primera certesa que se li ofereix, encara que no tingui cap ni peus i que nom\u00e9s valgui per a una estona… \u00c9s el parad\u00eds dels xarlatans, dels venedors de safr\u00e0, dels farsants, dels estafadors… i dels feixistes. Tots ells amb les seves \u201ccerteses\u201d que conviden a la \u201cfe del carboner\u201d, a la tranquil\u00b7litat de situar-se a recer de qui ho t\u00e9 tot clar… \u00c9s hora dels -ismes<\/em> forts i falsos. Caldr\u00e0 resistir, defensar pam a pam la cultura democr\u00e0tica. I esperar que ben aviat puguem estar en condicions de con\u00e8ixer prou la nova topografia i puguem tornar a fer projectes transformadors i a crear els instruments democr\u00e0tics capa\u00e7os de dur-los a terme, principalment en el pla global.<\/p>\n

       <\/p>\n

        \n
      1. Distingir entre catalanisme, nacionalisme i independentisme?<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

        En falta un: unilateralisme. S\u00f3n com unes nines russes, unes matriusques. El catalanisme \u00e9s la nina grossa, on hi cap la pluralitat social i pol\u00edtica. El nacionalisme \u00e9s un segment del catalanisme, la segona nina. L\u2019independentisme \u00e9s el nacionalisme que vol un Esta-Naci\u00f3 a la seva mida, la tercera nina. I, finalment, l\u2019unilateralisme<\/em> (l\u2019independentisme que prescindeix del consens ciutad\u00e0 b\u00e0sic, fins i tot de la majoria del vot ciutad\u00e0 i es disposa a saltar-se la llei democr\u00e0tica) \u00e9s la darrera nina, la m\u00e9s petita, aquella que ja no s\u2019obra ni en t\u00e9 cap a dins. Conceptualment, entre elles, hi ha una disminuci\u00f3 de volum, la qual cosa no vol dir que disminueixin les seves respectives capacitats d\u2019atracci\u00f3, que poden ser molt grans, tant grans com sigui la seva capacitat de suscitar certeses -per falses que siguin-…, cosa que augmenta amb la disminuci\u00f3 del volum conceptual.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        L\u2019associaci\u00f3 \u201cPortes Obertes del Catalanisme\u201d em va invitar a participar en una taula intitulada \u201cCatalanisme \u00fatil\u201d, al costat de Llu\u00eds Rabell i de Montserrat Surroca, el dia 11 d\u2019abril, a l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s. A petici\u00f3 seva, transcric ara la meva intervenci\u00f3, tot agraint \u00a0la invitaci\u00f3, aix\u00ed com els meritoris esfor\u00e7os d\u2019aquesta associaci\u00f3 per emp\u00e8nyer el carro …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,1],"tags":[],"class_list":["post-19924","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19924","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19924"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19924\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19928,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19924\/revisions\/19928"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19924"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19924"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19924"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}