{"id":19911,"date":"2019-04-01T17:55:04","date_gmt":"2019-04-01T15:55:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19911"},"modified":"2019-04-01T17:55:04","modified_gmt":"2019-04-01T15:55:04","slug":"grup-proleg-la-negociacio-inevitable","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/grup-proleg-la-negociacio-inevitable\/","title":{"rendered":"Grup Pr\u00f2leg: La negociaci\u00f3 inevitable"},"content":{"rendered":"

\"\"Deia Joan Tard\u00e0<\/strong> en una entrevista recent que l’independentisme ha de recon\u00e8ixer que el refer\u00e8ndum mai no podr\u00e0 ser entre “independ\u00e8ncia s\u00ed, independ\u00e8ncia no<\/em>“. Afegia que, al seu torn, els no independentistes hauran d’acceptar que l’\u00fanic refer\u00e8ndum pactable ser\u00e0 el que plantegi escollir “entre l’oferta que ells facin i la independ\u00e8ncia<\/em>“. Tot i que l’objectiu segueixi sent el refer\u00e8ndum, produeix un cert alleujament comprovar un lleu acostament de postures fins ara introbables.<\/span><\/p>\n

Les manifestacions de Tard\u00e0<\/strong> mostren una obertura cap a una negociaci\u00f3 possible, no tancada per endavant a qualsevol altra opci\u00f3 que no contempli per endavant un refer\u00e8ndum sobre la secessi\u00f3. \u00c9s evident que qualsevol que sigui l’oferta del Govern espanyol s’emmarcar\u00e0 en l’\u00e0mbit de l’autogovern. Aix\u00ed doncs, independ\u00e8ncia o m\u00e9s autogovern podrien ser els termes d’un pacte negociable amb vista a una futura consulta, d’altra banda inexcusable si la proposta no independentista inclou una reforma constitucional que modifiqui el marc de l’organitzaci\u00f3 territorial existent.<\/p>\n

Caldria afegir un aspecte m\u00e9s, derivable de les moltes lli\u00e7ons que cal aprendre del Proc\u00e9s que, com molts han assenyalat, ha errat no tant en la fi com en els mitjans, un dels quals era el refer\u00e8ndum com a punt de partida i de ruptura per emprendre la desconnexi\u00f3. Davant d’un conflicte de les dimensions del que ens ocupa, el di\u00e0leg sobre els fins \u00e9s una empresa est\u00e8ril. Els fins es nodreixen de conviccions, actes de fe, en molts casos, sobre els quals no cal discutir ja que no es basen en raons ni en fets, sin\u00f3 en creences. La secessi\u00f3 \u00e9s un projecte pol\u00edtic acceptable sempre que es desenvolupi sense trencar els procediments jur\u00eddics que la Constituci\u00f3 t\u00e9 previstos. Per\u00f2 \u00e9s un projecte que es fonamenta en una creen\u00e7a abstracta, en una il\u00b7lusi\u00f3 indeterminada, ja que ning\u00fa sap ni pot saber del cert com seria una Catalunya independent. \u00c9s precisament aqu\u00ed, en les conseq\u00fc\u00e8ncies previsibles de la independ\u00e8ncia, on hauria d’estar el moll de la q\u00fcesti\u00f3 i l’\u00e0mbit d’all\u00f2 que \u00e9s negociable. La lli\u00e7\u00f3 fonamental que cal aprendre del que ha passat fins ara, aqu\u00ed i fora d’aqu\u00ed, com s’est\u00e0 veient en l’esdevenir del Brexit, \u00e9s que negociar les conseq\u00fc\u00e8ncies \u00e9s imprescindible abans d’emprendre l’aventura de trencar amb el passat.<\/p>\n

Una explicaci\u00f3, per part dels independentistes, del projecte pol\u00edtic que tenen entre mans, una explicaci\u00f3 m\u00e9s expl\u00edcita i realista que les meres declaracions de principis que s’han vingut succeint fins ara, hauria de poder contrastar amb una oferta de l’altra part que modifiqui substancialment els termes de l’encaix territorial entre Catalunya i Espanya. Tampoc aqu\u00ed \u00e9s leg\u00edtim emparar-se en l’abstracci\u00f3 d’una possible reforma constitucional o, m\u00e9s abstracte encara, una evoluci\u00f3 cap a un model m\u00e9s federal, sense m\u00e9s detalls. Hi ha multitud de propostes intel\u00b7ligents i ponderades a favor de reformes en l’autogovern que podrien satisfer tant als no independentistes com segurament a bastants dels independentistes que, a hores d’ara, anhelen m\u00e9s que res l’estabilitat pol\u00edtica i social que es va perdre fa anys. Nom\u00e9s cal que els grups pol\u00edtics no secessionistes s’uneixin en el coratge de proposar l’oferta de reforma que els independentistes diuen estar esperant. I que el Govern espanyol mostri tamb\u00e9 amb valentia que t\u00e9 alguna cosa concreta que proposar.<\/p>\n

Antoni Bayona<\/strong>, en l’imprescindible llibre que acaba de publicar, No tot s’hi val. La mirada d’un jurista a les entranyes del Proc\u00e9s<\/strong><\/em>, explica molt b\u00e9 que l’avui tan criticada Constituci\u00f3 Espanyola no t\u00e9 una lectura \u00fanica, sin\u00f3 que el model d’organitzaci\u00f3 territorial que contempla \u00e9s molt obert. L’aspecte heterogeni del seu esperit -diu- no ha estat explotat, i seria el moment de intentar-ho. \u00c9s cert que la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut desmenteix aquesta premissa. Tot i aix\u00f2, la Constituci\u00f3 t\u00e9 altres lectures possibles, les que li correspon fer, sobretot, a la part catalana no independentista, que espera i desitja que comenci a esvair-se el clima enrarit i desestabilitzador a tots els nivells en qu\u00e8 estem assentats.<\/p>\n

Seguirem encallats si la inevitable negociaci\u00f3 queda bloquejada d’entrada per l’encara proposta independentista p\u00fablica de “refer\u00e8ndum, s\u00ed o s\u00ed<\/em>“. Aix\u00ed plantejat, estem davant d’una nova abstracci\u00f3. El que, d’entrada, cal discutir \u00e9s el model d’organitzaci\u00f3 territorial que tenen uns i altres i fer-ho amb la m\u00e0xima concreci\u00f3 i sentit de la realitat possible. Max Weber<\/strong> ja va advertir fa temps que els pol\u00edtics no nom\u00e9s han de defensar principis, sin\u00f3 les conseq\u00fc\u00e8ncies de portar-los a la pr\u00e0ctica. Mentre no estiguin clars tant els termes de l’oferta d’un millor autogovern, d’una banda, com, de l’altra, les conseq\u00fc\u00e8ncies previsibles d’una independ\u00e8ncia negociada, oblidem-nos del refer\u00e8ndum.<\/p>\n

El Parlament brit\u00e0nic est\u00e0 en el desconcert en qu\u00e8 est\u00e0 perqu\u00e8 van preguntar al poble abans d’hora. Els brit\u00e0nics van votar sense saber qu\u00e8 votaven. Aix\u00f2 \u00e9s el que no s’ha de repetir entre nosaltres. \u00c9s irresponsable sotmetre a votaci\u00f3 popular una proposta que no \u00e9s res m\u00e9s que una idea nebulosa i poc estudiada. Que ni tan sols va entrar a considerar les complicacions que podria tenir una Catalunya independent per a formar part de la Uni\u00f3 Europea. Se sol adduir que un dels problemes de la democr\u00e0cia \u00e9s la ignor\u00e0ncia de la ciutadania per prendre decisions importants. Una ignor\u00e0ncia fins a cert punt invencible, el que no impedeix que sigui un deure pol\u00edtic intentar pal\u00b7liar-la amb tota la informaci\u00f3 a m\u00e0.<\/span><\/p>\n

El Grup Pr\u00f2leg<\/strong> est\u00e0 format per Jordi Amat<\/strong>, Marc Andreu<\/strong>, Marga Arboix<\/strong>, Laia Bonet<\/strong>, Joan Botella<\/strong>, Vict\u00f2ria Camps<\/strong>, Joan Coscubiela<\/strong>, Jordi Font<\/strong>, Mercedes Garc\u00eda-Aran<\/strong>, Gemma Lienas<\/strong>, Pilar Malla<\/strong>, Oriol Nel\u00b7lo<\/strong>, Raimon Obiols<\/strong>, Llu\u00eds Rabell<\/strong>, Joan Subirats<\/strong>, Marina Subirats<\/strong>, Josep M. Vall\u00e8s<\/strong>.<\/p>\n

(Versi\u00f3 en castell\u00e0 a Diario.es: La negociaci\u00f3n inevitable<\/a>).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Deia Joan Tard\u00e0 en una entrevista recent que l’independentisme ha de recon\u00e8ixer que el refer\u00e8ndum mai no podr\u00e0 ser entre “independ\u00e8ncia s\u00ed, independ\u00e8ncia no“. Afegia que, al seu torn, els no independentistes hauran d’acceptar que l’\u00fanic refer\u00e8ndum pactable ser\u00e0 el que plantegi escollir “entre l’oferta que ells facin i la independ\u00e8ncia“. Tot i que l’objectiu …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[229],"class_list":["post-19911","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-grup-proleg"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19911","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19911"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19911\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19922,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19911\/revisions\/19922"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19911"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19911"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19911"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}