{"id":19902,"date":"2019-03-27T11:35:49","date_gmt":"2019-03-27T09:35:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19902"},"modified":"2019-03-27T11:38:49","modified_gmt":"2019-03-27T09:38:49","slug":"jordi-font-nova-veu-metropolitana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-nova-veu-metropolitana\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Nova veu metropolitana"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-19909\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/hospitalet2.jpg\" alt=\"\" width=\"288\" height=\"175\" \/>Ressorgeix la q\u00fcesti\u00f3 metropolitana, com no podia ser d\u2019altra manera. Cap dels municipis que conformen l\u2019actual \u00c0rea Metropolitana de Barcelona, ni tan sols la vella Barcelona, poden resoldre per separat els grans problemes que afecten la ciutadania i dels quals dep\u00e8n el futur col\u00b7lectiu. A m\u00e9s del degut reconeixement metropolit\u00e0 \u2013pol\u00edtic, competencial i econ\u00f2mic\u2013 per compte dels governs de Catalunya i d\u2019Espanya, fa falta una autoritat metropolitana amb prou capacitat decis\u00f2ria, tant en el planejament com en la gesti\u00f3, amb prou recursos i amb prou legitimitat democr\u00e0tica.<\/p>\n<p>L\u2019any <strong>1999<\/strong>, tretze anys despr\u00e9s de la liquidaci\u00f3 del Consell Metropolit\u00e0 londinenc per <strong>Margaret Thatcher<\/strong> (<strong>1986<\/strong>), el <strong>Labour<\/strong> <strong>Party<\/strong> reimplantava una autoritat metropolitana, amb assemblea i elecci\u00f3 directa de l\u2019alcalde metropolit\u00e0, despr\u00e9s del refer\u00e8ndum metropolit\u00e0 de <strong>1998<\/strong>, amb un <strong>72%<\/strong> del vot favorable. Entre nosaltres, el <strong>1987<\/strong>, un any despr\u00e9s que la Dama de Ferro, <strong>Jordi Pujol<\/strong> liquidava tamb\u00e9 la Corporaci\u00f3 Metropolitana de Barcelona. Ara far\u00e0 ja <strong>32<\/strong> anys. El <strong>2010<\/strong> ref\u00e8iem la meitat del cam\u00ed, amb la creaci\u00f3 del Consorci de l\u2019\u00c0rea Metropolitana, inst\u00e0ncia de coordinaci\u00f3 intermunicipal, presidida per l\u2019alcalde de Barcelona. Ens falta encara l\u2019altra meitat del cam\u00ed per assolir el govern metropolit\u00e0 que necessiten avui les grans metr\u00f2polis.<\/p>\n<p>A m\u00e9s de la posici\u00f3 conservadora de <strong>Jordi Pujol<\/strong>, amb la contraposici\u00f3 entre la \u201c<em>Catalunya catalana<\/em>\u201d i l\u2019altra (\u00f2bviament, la metropolitana), cal convenir que, en els fets del <strong>1987<\/strong>, hi van contribuir tamb\u00e9 altres factors. En primer lloc, la inconvenient \u201c<em>\u00e8pica<\/em>\u201d maragalliana sobre el futur \u201c<em>Consell de Cent metropolit\u00e0<\/em>\u201d, que va aixecar el fantasma del \u201c<em>contrapoder<\/em>\u201d respecte del govern de la Generalitat i que va donar peu al cop de destral conservador. Tamb\u00e9, entre els alcaldes dels municipis metropolitans, es feien perceptibles les retic\u00e8ncies cap a l\u2019embranzida maragalliana, en la qual temien que s\u2019hi amagu\u00e9s el cl\u00e0ssic assimilacionisme barcelon\u00ed. No tan sols ells, tamb\u00e9 alguns l\u00edders d\u2019opini\u00f3 locals van posar-se en gu\u00e0rdia, tement per la identitat local i la gesti\u00f3 de proximitat, propera a la ciutadania, participada. M\u00e9s encara: les in\u00e8rcies estatals de Kil\u00f2metre Zero, amb els seus designis de configuraci\u00f3 radial de l\u2019Estat, s\u2019acomodaven complagudes a la deriva de les coses, encantades que el \u201c<em>nacionalisme catal\u00e0<\/em>\u201d els pass\u00e9s al davant i els fes la feina.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2 \u00e9s important que, ara, una nova veu, amb unes connotacions molt diferents, hi hagi pres cartes. Em refereixo al discurs metropolit\u00e0 que, d\u2019un temps en\u00e7\u00e0, ve formulant <strong>N\u00faria Mar\u00edn<\/strong>, alcaldessa de l\u2019Hospitalet, la segona ciutat de Catalunya, cridada a tenir un paper determinant en la configuraci\u00f3 del fet metropolit\u00e0. L\u2019Hospitalet ha sabut passar de suburbi a ciutat emergent, ha sabut espr\u00e9mer la seva ubicaci\u00f3 metropolitana per crear espais d\u2019oportunitat, en els quals prenen cos projectes que poden ser de refer\u00e8ncia catalana, espanyola i europea (el gran cl\u00faster biom\u00e8dic al capdavant). D\u2019altra banda, es tracta d\u2019una ciutat zelosa de la seva identitat i de la gesti\u00f3 de proximitat, que \u00e9s la dels seus barris carregats d\u2019hist\u00f2ria i de personalitat (des del fam\u00f3s Collblanc-La Torrassa \u2013\u201c<i>la Murcia chica<\/i>\u201d dels anys vint\u2013 fins al combatiu Bellvitge del franquisme i la transici\u00f3).<\/p>\n<p><strong>Mar\u00edn<\/strong> parla des d\u2019aquestes posicions i no t\u00e9 a veure amb cap suposada temptaci\u00f3 assimiladora barcelonina ni amb cap pretesa \u00e0nsia de contrapoder catal\u00e0. Nom\u00e9s considera imprescindible avan\u00e7ar cap a una governan\u00e7a metropolitana efectiva, amb recursos suficients, cosa que nom\u00e9s pot anar associada a la legitimitat d\u2019un govern metropolit\u00e0 amb capacitat de planejament i avalat democr\u00e0ticament per l\u2019elecci\u00f3 directa de l\u2019alcalde metropolit\u00e0 (o de l\u2019alcaldessa metropolitana, \u00e9s clar). I \u00e9s que cal posar fil a l\u2019agulla abans no sigui massa tard. L\u2019any <strong>2016<\/strong>, la Divisi\u00f3 de Poblaci\u00f3 de les Nacions Unides, estimava que la nostra \u00e0rea metropolitana tindr\u00e0<strong> 5,7<\/strong> milions d\u2019habitants l\u2019any <strong>2030<\/strong>. \u00c9s indispensable governar-la a tots els efectes des d\u2019ara mateix, en benefici de la ciutadania i perqu\u00e8 sigui el motor global que Catalunya necessita.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.elpuntavui.cat\/opinio\/article\/1577015-nova-veu-metropolitana.html\">El Punt Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ressorgeix la q\u00fcesti\u00f3 metropolitana, com no podia ser d\u2019altra manera. Cap dels municipis que conformen l\u2019actual \u00c0rea Metropolitana de Barcelona, ni tan sols la vella Barcelona, poden resoldre per separat els grans problemes que afecten la ciutadania i dels quals dep\u00e8n el futur col\u00b7lectiu. A m\u00e9s del degut reconeixement metropolit\u00e0 \u2013pol\u00edtic, competencial i econ\u00f2mic\u2013 per &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[69,230],"class_list":["post-19902","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-barcelona","tag-nurian-marin"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19902","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19902"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19902\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19910,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19902\/revisions\/19910"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19902"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19902"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19902"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}