{"id":19864,"date":"2019-03-12T12:31:03","date_gmt":"2019-03-12T10:31:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19864"},"modified":"2019-03-12T12:32:21","modified_gmt":"2019-03-12T10:32:21","slug":"grup-proleg-baixar-del-tigre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/grup-proleg-baixar-del-tigre\/","title":{"rendered":"Grup Pr\u00f2leg: Baixar del tigre…?"},"content":{"rendered":"

\"\"La “nova pol\u00edtica”<\/strong><\/span><\/p>\n

Un dels elements caracter\u00edstics del moviment independentista a Catalunya ha estat, a difer\u00e8ncia d’altres casos, la seva divisi\u00f3 pol\u00edtica. Mentre el partit escoc\u00e8s, posem per cas, no ha de retre comptes davant d’un altre partit similar, els partits catalans tenen por que altres partits del moviment els critiquin, els denunci\u00efn o els cridin “tra\u00efdors<\/em>“. De manera que el PDeCAT<\/strong> ha de prendre precaucions davant ERC<\/strong>, ERC davant la CUP<\/strong>, tots ells davant la Crida<\/strong>, etc .; i el resultat \u00e9s el bloqueig de les posicions pol\u00edtiques.<\/p>\n

Per\u00f2 al costat d’aquesta divisi\u00f3, diguem-ne, “horitzontal<\/em>“, entre forces pol\u00edtiques que s\u00f3n alhora aliades i competidores, ha aparegut amb for\u00e7a una divisi\u00f3 “vertical<\/em>“, una divis\u00f2ria que contraposa als representants pol\u00edtics i “la base<\/em>“, el poble , “la gent<\/em>“. Ja no es tracta nom\u00e9s d’entitats com \u00d2mnium Cultural<\/strong> o l’ANC,<\/strong> que intervenen de manera activa i influeixen en opcions i en decisions estrat\u00e8giques, sin\u00f3 un col\u00b7lectiu m\u00e9s ampli, format per periodistes i opinadors, activistes locals, xarxes socials, comit\u00e8s d’acci\u00f3 poc formalitzats, grups de base i entitats similars. Com el cor en les trag\u00e8dies gregues, intervenen, jutgen, critiquen i assenyalen amb el dit; i com el cor, les seves opinions s\u00f3n canviants, poc previsibles per\u00f2 alhora molt determinants de l’acci\u00f3 dels protagonistes. Les declaracions dels encausats i d’alguns dels testimonis m\u00e9s ben informats en el judici al “Proc\u00e9s<\/em>” d’aquests dies han mostrat com, per exemple, l’opci\u00f3 final del president Puigdemont<\/strong> per no convocar eleccions en els dies cr\u00edtics d’octubre de 2017 es va decantar per la pressi\u00f3 dels manifestants de la pla\u00e7a Sant Jaume, les amenaces d’alguns alcaldes del seu propi partit i un fam\u00f3s “tweet<\/em>” d’un portaveu d’un altre partit.<\/p>\n

Aix\u00f2 sintonitza amb un tret m\u00e9s general de la pol\u00edtica espanyola, i fins i tot de m\u00e9s enll\u00e0: el descr\u00e8dit de les velles maquin\u00e0ries pol\u00edtiques de partit ha condu\u00eft al sorgiment, no ja de nous partits, o de plataformes pol\u00edtiques m\u00e9s soltes i menys r\u00edgides, sin\u00f3 a la generaci\u00f3 d’una polifonia de veus que, amb m\u00e9s o menys informaci\u00f3 i sense el deure d’assumir responsabilitats per les seves opinions, animen,\u00a0 insulten o vociferen l’actualitat pol\u00edtica, fan sentir les seves veus i condicionen fortament les formes i els continguts de les accions pol\u00edtiques. Si en el nostre 15-M<\/strong> aix\u00f2 es va materialitzar en les multituds que es van reunir en assemblea permanent en les places de les ciutats, a It\u00e0lia aix\u00f2 va portar al Moviment “5 estrelles<\/em>“, un partit sense locals ni publicacions, sin\u00f3 amb nom\u00e9s una p\u00e0gina web, de l’ mateixa manera que “La Rep\u00fablica en marxa<\/em>” de Macron<\/strong> a Fran\u00e7a es va constituir i es va convertir en el partit guanyador de les eleccions presidencials, mentre a Espanya el 15-M<\/strong> va constituir el brou de cultiu del sorgiment de Podem<\/strong>, partit sense seu per\u00f2 amb Telegram<\/strong>. I, amb tots els matisos del cas, l’estil presidencial de Trump<\/strong> no queda lluny de tot aix\u00f2.<\/p>\n

A lloms del tigre<\/strong><\/p>\n

El que s’ha anomenat “nova pol\u00edtica<\/em>” ha constitu\u00eft aix\u00ed un llenguatge i un estil diferents al de la pol\u00edtica tradicional; \u00e9s d’hora per saber si es tracta d’una vict\u00f2ria definitiva o d’una moda passatgera, per\u00f2 la veritat \u00e9s que la vella pol\u00edtica segueix acomplexada davant les noves formes, i que aquestes s’han anat imposant.<\/p>\n

En el cas de la pol\u00edtica catalana, aix\u00f2 crea una situaci\u00f3 de bloqueig generalitzat, tant en els partits com en l’acci\u00f3 de govern de la Generalitat, que porta a vegades a pensar en el refrany xin\u00e8s: “Es pot viatjar r\u00e0pid a lloms d’un tigre per\u00f2 el dif\u00edcil \u00e9s baixar sense ser devorat<\/em>“. \u00c9s a dir: el suport incondicional d’un ampli sector popular constitueix una enorme for\u00e7a de suport, per\u00f2 alhora un l\u00edmit (i, potencialment, un rival) quan el xoc amb la realitat obliga a reconsiderar les pr\u00f2pies posicions i a plantejar un possible canvi d’orientaci\u00f3, per m\u00ednim que sigui. \u00c9s a dir: el que podria ser “baixar del tigre<\/em>” \u00e9s vist com impossible per la por a la reacci\u00f3 contr\u00e0ria de qui va creure, amb la fe del carboner, en els plantejaments previs. Seguim cavalcant, o el tigre ens pot devorar.<\/p>\n

Pot ser que aquesta actitud subvalori\u00a0 la societat catalana; pot ser que siguem m\u00e9s madurs, raonables i comprensius del que es creu. \u00c9s interessant recordar que els sondejos anuals de l’ICPS<\/strong> troben una difer\u00e8ncia estable entre els que declaren que els agradaria que el Proc\u00e9s port\u00e9s a la independ\u00e8ncia de Catalunya (al voltant del 35%<\/strong> dels enquestats), i els que creuen que efectivament acabar\u00e0 aix\u00ed (un 16%<\/strong> del total).<\/p>\n

Aquestes variacions poden explicar el que ha passat al Quebec. A principis d’aquesta d\u00e8cada, un dirigent del “Parti Qu\u00e9b\u00e9cois<\/em>” i exmembre del govern, Fran\u00e7ois Legault<\/strong>, el va abandonar per formar un nou partit, anomenat “Coalition Avenir Qu\u00e9bec<\/em>” (\u00e9s a dir, “Coalici\u00f3 Futur Quebec<\/em>“, CAQ<\/strong>).<\/p>\n

\n
\n

Reunint alhora federalistes i sobiranistes, per\u00f2 rebutjant la hip\u00f2tesi d’un nou refer\u00e8ndum, el partit de Legault<\/strong> va passar d’uns resultats mitjans (nom\u00e9s uns 20<\/strong> diputats a les eleccions provincials de 2012<\/strong>) a un \u00e8xit espectacular\u00a0 l’octubre passat, sent el primer partit amb un 37%<\/strong> dels vots, el que (magnificat pel sistema electoral) els ha donat una majoria absoluta al parlament, amb 75<\/strong> escons sobre 125<\/strong>. Avui, el CAQ<\/strong> \u00e9s el partit que governa al Quebec.<\/span><\/p>\n

Al rev\u00e9s, el “Parti Qu\u00e9b\u00e9cois<\/em>“, durant molt temps el partit \u00fanic dels nacionalistes, ha anat perdent suport: des dels resultats superiors al 40%<\/strong> en els anys 90<\/strong>, a un 32%<\/strong> el 2012<\/strong>, 25%<\/strong> el 2014<\/strong> i un modest 17%<\/strong> el 2018<\/strong>.<\/p>\n

Alguna conclusi\u00f3 …?<\/strong><\/p>\n

Quina \u00e9s la lli\u00e7\u00f3, si hi ha alguna? Un moviment com el del nacionalisme quebequ\u00e8s, massiu i enormement popular, capa\u00e7 de generar una proposta pol\u00edtica de gran atractiu, articulada en un llenguatge seductor (aqu\u00ed va n\u00e9ixer, per exemple, l’expressi\u00f3 “dret<\/em> a decidir<\/em>“), despr\u00e9s de topar amb el mur de els l\u00edmits de la realitat, ha donat lloc a una nova for\u00e7a pol\u00edtica, que s’ha dedicat a, simplement, dir la veritat als ciutadans. I aquests ni l’han rebutjat ni ho han considerat una tra\u00efci\u00f3: el tigre ha considerat raonable el que deia el seu genet, i no nom\u00e9s no ho ha devorat: li ha donat un suport majoritari.<\/p>\n

Un gir aix\u00ed no s’improvisa, ni t\u00e9 per qu\u00e8 obtenir un \u00e8xit instantani, i encara menys en un context com l’actual, atrapats entre el judici als dirigents del Proc\u00e9s<\/em>, el creixement de l’extrema dreta i dues convocat\u00f2ries electorals; per\u00f2 serveix per fer entendre que \u00e9s possible, i que els ciutadans de societats cultes i avan\u00e7ades poden estar disposats a veure descavalcar el genet sense devorar-lo.<\/p>\n<\/div>\n


\nEl Grup Pr\u00f2leg<\/strong> est\u00e0 format per Jordi Amat, Marc Andreu, Marga Arboix, Laia Bonet, Joan Botella, Vict\u00f2ria Camps, Joan Coscubiela, Jordi Font, Mercedes Garc\u00eda-Aran, Gemma Lienas, Pilar Malla, Oriol Nel\u00b7lo, Raimon Obiols, Llu\u00eds Rabell, Joan Subirats, Marina Subirats, Josep M. Vall\u00e8s.<\/strong><\/span><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La “nova pol\u00edtica” Un dels elements caracter\u00edstics del moviment independentista a Catalunya ha estat, a difer\u00e8ncia d’altres casos, la seva divisi\u00f3 pol\u00edtica. Mentre el partit escoc\u00e8s, posem per cas, no ha de retre comptes davant d’un altre partit similar, els partits catalans tenen por que altres partits del moviment els critiquin, els denunci\u00efn o els …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[229,228],"class_list":["post-19864","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-grup-proleg","tag-proces"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19864","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19864"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19864\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19869,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19864\/revisions\/19869"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19864"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19864"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19864"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}