{"id":19852,"date":"2019-02-26T10:18:46","date_gmt":"2019-02-26T08:18:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19852"},"modified":"2019-02-26T10:25:07","modified_gmt":"2019-02-26T08:25:07","slug":"jordi-font-cercle-virtuos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-cercle-virtuos\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Cercle virtu\u00f3s"},"content":{"rendered":"

\"\"Cultura i pol\u00edtica conformen un binomi alhora necessari i perill\u00f3s. Un binomi necessari, perqu\u00e8 \u00e9s vital el comprom\u00eds del poder democr\u00e0tic amb la cultura, amb l\u2019acc\u00e9s de la ciutadania als b\u00e9ns culturals i a la iniciativa cultural, amb la creaci\u00f3 i la producci\u00f3 art\u00edstiques… I un binomi perill\u00f3s, perqu\u00e8 el poder pol\u00edtic dep\u00e8n de l\u2019hegemonia cultural que es dona a la societat, ra\u00f3 per la qual, de vegades, se sent irremissiblement impel\u00b7lit a instrumentalitzar la cultura; i, en els extrems, a generar una est\u00e8tica oficial, al servei del poder absolut, fora de la qual nom\u00e9s hi ha \u201cart degenerat<\/em>\u201d; aix\u00ed va ser amb el feixisme com amb l\u2019estalinisme.<\/p>\n

De vegades, alguns mandarinatges civils fan un cam\u00ed semblant. No cal anar als extrems ni gaire lluny. El nostre Noucentisme, tan decisiu per a la institucionalitzaci\u00f3 de la cultura catalana i amb una potent imatgeria que assoliria una gran projecci\u00f3 popular i fins i tot republicana, no va deixar de comportar, en els seus inicis, en mans de l\u2019inefable X\u00e8nius<\/strong> (\u201cel Pantarca<\/em>\u201d), una ortod\u00f2xia a voltes asfixiant, que va engegar molts modernistes a l\u2019infern de l\u2019exili interior i que va acabar donant molts versos i molt poca novel\u00b7la, posse\u00eft com estava per l\u2019enravenament apol\u00b7lini, ignorant de la pulsi\u00f3 dionis\u00edaca que tamb\u00e9 habita l\u2019\u00e0nima humana.<\/p>\n

Tots els poders, en un moment o altre, han assajat d\u2019embridar la cultura. \u00c9s el cabdill de la tribu que enyora els bons serveis del bruixot. S\u00ed, cal un fort comprom\u00eds del poder democr\u00e0tic amb la cultura, per\u00f2 sense que aquesta sucumbeixi en l\u2019abra\u00e7ada. Aquest era un dels prop\u00f2sits que hi va haver darrere del virtu\u00f3s Pacte Cultural<\/strong> de 1985<\/strong>. Joan Rigol<\/strong> va comen\u00e7ar reconeixent la pluralitat del catalanisme i en va deduir la necessitat d\u2019una ampla entesa que reun\u00eds voluntats i recursos al servei de la cultura i que fos capa\u00e7 tamb\u00e9 de salvaguardar-ne l\u2019autonomia. Hi vam col\u00b7laborar amb entusiasme. Per\u00f2 va durar poc. Va donar, aix\u00f2 s\u00ed, alguns resultats importants i el seu esperit va perdurar i va cr\u00e9ixer fins a convertir-se en un clamor. Aix\u00ed va ser com va comen\u00e7ar a reivindicar-se la creaci\u00f3 d\u2019un Arts Council<\/em> catal\u00e0. L\u2019any 1999<\/strong>, al voltant de Pasqual Maragall<\/strong>, esbossar\u00edem un primer projecte de Consell de la Cultura i de les Arts. El 2004<\/strong>, vindria l\u2019enc\u00e0rrec del govern a Josep M. Bricall<\/strong>, que en faria una s\u00e0via i rigorosa formulaci\u00f3 definitiva. Finalment, el 2008<\/strong>, una llei del Parlament creava el Consell de la Cultura i de les Arts (Conca<\/strong>).<\/p>\n

No va ser un decantament cap al model anglosax\u00f3. Aquest, d\u2019influ\u00e8ncia protestant, situava la cultura \u2013com la lectura de la B\u00edblia pels fidels i la seva lliure interpretaci\u00f3\u2013 en el terreny estrictament privat, lluny de tuteles sacerdotals o pol\u00edtiques. En els casos m\u00e9s extrems (EUA), de fet, abandonava la cultura als poders econ\u00f2mics. En alguns llocs, els Arts Council<\/em> havien corregit aquesta tend\u00e8ncia inicial: serien els organismes p\u00fablics responsables de les pol\u00edtiques culturals, sempre des d\u2019una posici\u00f3 aut\u00f2noma, no governamentals. El balan\u00e7 resultaria positiu, encara que no faltarien les cr\u00edtiques: peri\u00f2dicament, se sentirien els marrameus que acusaven conniv\u00e8ncies amb uns o altres interessos. I \u00e9s que, entre els humans, ja se sap, tota poma tendeix a criar algun petit cuc rosegador. D\u2019aqu\u00ed, la conveni\u00e8ncia democr\u00e0tica dels contrapesos.<\/p>\n

El nostre CONCA<\/strong> tampoc no es dissenyaria a la mida dels Arts Council<\/strong><\/em>. De bon comen\u00e7ament, va situar-se en un terreny intermedi, que integrava dues nocions: 1.<\/strong> La democratitzaci\u00f3 i la iniciativa culturals, enteses com a drets universals, fan imprescindibles les pol\u00edtiques de govern i, doncs, un Ministeri o Conselleria de Cultura. 2.<\/strong> Cal complementar aquesta inst\u00e0ncia governamental amb una altra inst\u00e0ncia p\u00fablica no governamental, aut\u00f2noma, dotada d\u2019un paper prescriptor, que aporti coneixement, capacitat avaluadora, rigor t\u00e8cnic, a les pol\u00edtiques culturals, encara tan poc pautades, i que vetlli per l\u2019autonomia de la cultura, assumint especialment la promoci\u00f3 de la creaci\u00f3 art\u00edstica en la seva pluralitat.<\/p>\n

Des del 2008<\/strong>, els reiterats canvis al govern no han afavorit gens l\u2019assentament \u00f2ptim del model. Aix\u00f2 ha fet que la ingent tasca de Carles Duarte<\/strong> i el seu equip, merit\u00f2ria per tantes raons, hagi resultat de vegades una mica ranquejant. La relaci\u00f3 entre la Conselleria i el Conca<\/strong> est\u00e0 cridada, de fa temps, a generar un potent cercle virtu\u00f3s. Caldr\u00e0 superar, per\u00f2, el cercle vici\u00f3s al qual tendim quan ens limitem a ensumar i defensar els respectius territoris. En els balls a dos, cal un esfor\u00e7 per no trepitjar-se, cal aprendre\u2019s b\u00e9 els passos i cal sobretot deixar-se endur per la m\u00fasica. En aquest cas, per la voluntat compartida de servei p\u00fablic en favor de la cultura catalana.<\/p>\n

El Punt Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cultura i pol\u00edtica conformen un binomi alhora necessari i perill\u00f3s. Un binomi necessari, perqu\u00e8 \u00e9s vital el comprom\u00eds del poder democr\u00e0tic amb la cultura, amb l\u2019acc\u00e9s de la ciutadania als b\u00e9ns culturals i a la iniciativa cultural, amb la creaci\u00f3 i la producci\u00f3 art\u00edstiques… I un binomi perill\u00f3s, perqu\u00e8 el poder pol\u00edtic dep\u00e8n de l\u2019hegemonia …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,1],"tags":[],"class_list":["post-19852","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19852","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19852"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19852\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19862,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19852\/revisions\/19862"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19852"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19852"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19852"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}