{"id":19844,"date":"2019-02-07T11:46:48","date_gmt":"2019-02-07T09:46:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19844"},"modified":"2019-02-07T11:52:36","modified_gmt":"2019-02-07T09:52:36","slug":"enric-company-una-setmana-dinfart","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-una-setmana-dinfart\/","title":{"rendered":"Enric Company: Una setmana d’infart"},"content":{"rendered":"

\"\"La majoria parlament\u00e0ria que va portar Pedro S\u00e1nchez<\/strong> al Govern d’Espanya en substituci\u00f3 de Mariano Rajoy<\/strong> viu una setmana d’infart. Est\u00e0 en joc un dels factors principals de tota acci\u00f3 de govern: l’aprovaci\u00f3 dels Pressupostos anuals. Una setmana abans de la primera votaci\u00f3, els partits independentistes catalans estan immersos en dubtes i dividits sobre si han de tombar el projecte de pressupostos o b\u00e9 avalar-lo i donar almenys un any m\u00e9s de vida al Govern del PSOE<\/strong>.<\/p>\n

El permanent neguit en qu\u00e8 viuen els independentistes s’ha aguditzat aquesta setmana amb el trasllat a Madrid dels dirigents d’ERC<\/strong> i el PDeCAT<\/strong> que seran jutjats pel Tribunal Suprem a partir del 12<\/strong> de febrer. Una mena de dest\u00ed tr\u00e0gic ha fet coincidir les primeres sessions del macrojudici, que pot durar tres mesos o m\u00e9s, amb la votaci\u00f3 al Congr\u00e9s dels Diputats en la qual els diputats independentistes han de decidir si li tallen l’oxigen al Govern del PSOE<\/strong>.<\/p>\n

La situaci\u00f3 \u00e9s realment xocant. Un dels presos, el secretari general d’Esquerra<\/strong>, Oriol Junqueras<\/strong>, ha de decidir des de la pres\u00f3, mentre espera si els magistrats del Suprem li atribueixen o no uns delictes pels quals li poden caure 25<\/strong> anys de pres\u00f3, si el seu partit aprova o no els Pressupostos del Govern d’Espanya. El cas del PDeCAT<\/strong> \u00e9s nom\u00e9s diferent en els matisos, ja que la seva c\u00fapula ha estat escap\u00e7ada diverses vegades en els \u00faltims anys i el principal dirigent d’aquest partit, acusat pels mateixos fets que Junqueras<\/strong>, Carles Puigdemont<\/strong>, s’ha escapat de les mans del Suprem. No \u00e9s a la pres\u00f3, sin\u00f3 que est\u00e0 refugiat a Brussel\u00b7les. Aix\u00f2 suposa que, en cas que hi hagi una sent\u00e8ncia condemnat\u00f2ria per als altres independentistes acusats, el futur de Puigdemont<\/strong> \u00e9s un llarg exili.<\/p>\n

Alhora tamb\u00e9 est\u00e0 en joc que la Generalitat tingui els seus Pressupostos, que en bona mesura depenen dels fons que se li atribueixin als de l’Estat. Dirigents socialistes i independentistes buscaven ahir f\u00f3rmules per allunyar les votacions pressupost\u00e0ries del clima d’exaltaci\u00f3 pol\u00edtica generat per la immediatesa del judici als independentistes. Aquests intents topen amb l’inter\u00e8s dels sectors del mateix independentisme partidaris d’incloure el PSOE<\/strong> en la llista dels enemics de Catalunya als quals no s’ha de donar ni aigua. Els partidaris del com pitjor va, millor, especulen amb la possibilitat de fer caure el Govern de S\u00e1nchez<\/strong> i substituir-lo, mitjan\u00e7ant unes eleccions anticipades, per un altre format sobre una majoria parlament\u00e0ria del PP<\/strong>, Ciutadans<\/strong> i Vox<\/strong> com la que ja governa a Andalusia. Aquests sectors sobiranistes creuen que un Govern d’Espanya condicionat per la ultradreta del nacionalisme espanyolista seria un revulsiu que podria desfer al seu favor l’empat entre autonomistes i independentistes a Catalunya.<\/p>\n

Aquests c\u00e0lculs s\u00f3n la nova versi\u00f3 dels castells en l’aire que han portat els independentistes a la permanent fugida cap endavant a partir del 2012<\/strong>. Per\u00f2 ara, igual que llavors, tenen una part de versemblan\u00e7a que prov\u00e9 de la crid\u00f2ria no menys permanent dels partidaris de no donar ni aigua als catalans, tal com no paren de proclamar dia s\u00ed, dia tamb\u00e9 des de fa anys el PP<\/strong>, Ciutadans<\/strong> i ara Vox<\/strong>, els partidaris de l'”a por ellos<\/em>” que insisteixen a configurar l’independentisme catal\u00e0 com l’enemic interior d’Espanya que cal esclafar.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el brou en qu\u00e8 es cou el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2019<\/strong>. Una situaci\u00f3 enverinada dominada aquests dies, sobretot a Catalunya, per\u00f2 no nom\u00e9s aqu\u00ed, per renovats factors emocionals derivats de les incid\u00e8ncies judicials. El president S\u00e1nchez<\/strong> va advertir fa unes setmanes que pretenia esgotar la legislatura tot i que no pogu\u00e9s aprovar els Pressupostos del 2019<\/strong>, per\u00f2 aquesta afirmaci\u00f3 procedeix d’un voluntarisme poc justificat. Prorrogant els Pressupostos elaborats en el seu moment pel Govern del PP<\/strong>, un Govern del PSOE<\/strong> amb 84<\/strong> diputats al Congr\u00e9s es veuria for\u00e7at a convocar eleccions. La perspectiva d’un avan\u00e7ament electoral en les condicions pol\u00edtiques actuals \u00e9s, paradoxalment, el factor que pot induir els grups parlamentaris d’ERC<\/strong> i el PDeCAT<\/strong> a donar a S\u00e1nchez<\/strong> el suport que ara necessita. L’argument \u00e9s avui, com ho va ser en el moment de la moci\u00f3 de censura, que a Espanya no hi ha a la vista cap opci\u00f3 millor per al catalanisme en el seu conjunt que una majoria parlament\u00e0ria formada pel PSOE<\/strong>, Podem<\/strong> i els partits valencians, bascos, gallecs i catalans. Tota la resta \u00e9s pitjor.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La majoria parlament\u00e0ria que va portar Pedro S\u00e1nchez al Govern d’Espanya en substituci\u00f3 de Mariano Rajoy viu una setmana d’infart. Est\u00e0 en joc un dels factors principals de tota acci\u00f3 de govern: l’aprovaci\u00f3 dels Pressupostos anuals. Una setmana abans de la primera votaci\u00f3, els partits independentistes catalans estan immersos en dubtes i dividits sobre si …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-19844","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19844","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19844"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19844\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19850,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19844\/revisions\/19850"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19844"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19844"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19844"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}