{"id":19800,"date":"2019-02-01T17:09:32","date_gmt":"2019-02-01T15:09:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19800"},"modified":"2019-02-06T12:24:45","modified_gmt":"2019-02-06T10:24:45","slug":"rafael-jorba-catalanistes-tanmateix","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rafael-jorba-catalanistes-tanmateix\/","title":{"rendered":"Rafael Jorba: Catalanistes, tanmateix"},"content":{"rendered":"

\"\"Charles<\/strong>\u00a0de Gaulle<\/strong>\u00a0comen\u00e7a les seves mem\u00f2ries de guerra amb una frase que resumeix el seu pensament pol\u00edtic: \u201cToute ma vie, je me suis fait une certaine id\u00e9e de la France… Le sentiment me l\u2019inspire aussi bien que la raison<\/em>\u201d. (Tota la meva vida m\u2019he fet una certa idea de Fran\u00e7a… Me la inspira tant el\u00a0sentiment\u00a0com la\u00a0ra\u00f3<\/em>). Pensava en aquesta citaci\u00f3 la setmana passat, al final de\u00a0la presentaci\u00f3 del llibre coral\u00a0Catalanisme. 80 mirades (i+)<\/em><\/strong>, editat per ED Libros. Es tracta d\u2019una iniciativa de l\u2019associaci\u00f3\u00a0Portes Obertes del Catalanisme<\/a>, que presideix el notari\u00a0Mario Romeo<\/strong><\/a>, i aplega m\u00e9s de 80<\/strong> textos de pol\u00edtics, acad\u00e8mics, escriptors i periodistes. El m\u00ednim com\u00fa denominador \u00e9s el catalanisme ent\u00e8s com un\u00a0moviment transversal\u00a0que comparteix una certa idea de\u00a0Catalunya,\u00a0d\u2019Espanya\u00a0\u00a0i\u00a0d\u2019Europa,\u00a0i que \u201cno cap en un sol partit<\/em>\u201d, com apunta Romeo<\/strong> al pr\u00f2leg, \u201catesos els seus contorns amplis i les diverses visions de la vida, l\u2019economia, la cultura i la pol\u00edtica<\/em>\u201d.<\/p>\n

Aquest arc de Sant Mart\u00ed que conforma el\u00a0catalanisme pol\u00edtic, ara eclipsat, tornar\u00e0 a emergir quan minvi la tempesta i escampi la boira. Ho resumeix magistralment\u00a0Raimon Obiols<\/strong>\u00a0en un dels textos del llibre: \u201cDes de posicions antag\u00f2niques i confrontades, uns plantegen la\u00a0independ\u00e8ncia\u00a0i d\u2019altres la\u00a0liquidaci\u00f3 de l\u2019autogovern. Tenen, a m\u00e9s, un adversari com\u00fa: el catalanisme. El presenten com una\u00a0bandiera de festa gi\u00e0 scorsa<\/em>, per dir-ho en paraules del poeta\u00a0Salvatore Quasimodo<\/strong>: com la bandera d\u2019una festa que s\u2019ha acabat. A mi em sembla exactament el contrari. Estic segur que\u00a0el catalanisme t\u00e9 una vida molt llarga per davant, justament pel fet que nosaltres, i les generacions que venen, ni veurem una Catalunya independent ni tampoc una Catalunya assimilada, submisa o sotmesa\u201d.<\/p>\n

Obiols<\/strong>, que escriu des del seu observatori de Brussel\u00b7les, emmarca la\u00a0crisi catalana en el context europeu\u00a0i evoca la\u00a0manipulaci\u00f3\u00a0de les emocions, l\u2019explotaci\u00f3 de les\u00a0pors, la\u00a0mistificaci\u00f3\u00a0de la hist\u00f2ria, la\u00a0simplificaci\u00f3 maniquea\u00a0dels problemes del present i l\u2019oferta de\u00a0falses promeses\u00a0de futur. Des d\u2019aquesta perspectiva, vaticina que a Catalunya s\u2019apropa\u00a0un\u00a0temps de rectificacions: \u201cQue no seran col\u00b7lectives: ens equivoquem en grup i corregim en solitari\u201d<\/em>. Mentrestant, en la presentaci\u00f3 del llibre, l\u2019escriptor\u00a0Antoni Puigverd<\/strong>\u00a0va explicar que l\u2019humus del catalanisme sobreviur\u00e0 a la simplificaci\u00f3 bin\u00e0ria dels \u00faltims anys: \u201cLes enquestes del\u00a0CEO\u00a0confirmen una i altra vegada que el 70% dels catalans comparteixen en graus diversos\u00a0catalanitat i espanyolitat<\/em>\u201d.<\/p>\n

En aquest context, Puigverd<\/strong> va argumentar que el catalanisme havia d\u2019afavorir que tots els\u00a0<\/strong>ciutadans\u00a0es retrobessin de nou a\u00a0l\u2019\u00e0gora,\u00a0\u00e9s a dir, a la pla\u00e7a p\u00fablica, davant la temptaci\u00f3 de tancar-se al\u00a0temple de les veritats revelades. Aquesta\u00a0reflexi\u00f3 enlla\u00e7a amb el paper hist\u00f2ric del catalanisme pol\u00edtic majoritari: va ser pioner en la defensa d\u2019un model nacional de base c\u00edvica, a manera d\u2019un\u00a0gran pacte de ciutadania. Ja en el primer ter\u00e7 del segle XX,\u00a0Rafael Campalans<\/strong>\u00a0va deixar escrit que Catalunya no era tan solament\u00a0una geografia i una hist\u00f2ria passada: \u201c\u00c9s, sobretot, aquest deler regenerador que s’encomana a tots els que hi viuen, \u00e9s a dir, aquesta voluntat d\u2019hist\u00f2ria futura. No \u00e9s la hist\u00f2ria que ens han contat, sin\u00f3\u00a0la hist\u00f2ria que volem escriure. No \u00e9s el culte als morts, sin\u00f3 el culte als fills que encara han de venir<\/em>\u201d.<\/p>\n

Cent anys despr\u00e9s, el\u00a0catalanisme del segle XXI\u00a0ha de continuar responent a aquesta pregunta: qu\u00e8 volem ser i, sobretot, qu\u00e8 volem fer junts. Una l\u00f2gica que \u00e9s aplicable a Catalunya, al conjunt d\u2019Espanya i a tot Europa. Per poder sortir del temple (o dels temples dels nacionalismes) reitero una idea que centra la meva aportaci\u00f3 en aquest llibre: tard o d\u2019hora es plantejar\u00e0 a\u00a0Europa\u00a0la necessitat d\u2019impulsar\u00a0reformes constitucionals per introduir el concepte de\u00a0segona la\u00efcitat<\/em>. De la mateixa manera que el segle XIX va representar l\u2019inici de la lluita per un marc de la\u00efcitat en el qual la creen\u00e7a religiosa va passar a formar part de l\u2019\u00e0mbit privat, el segle XXI hauria\u00a0de permetre que la naci\u00f3 \u2013la nacionalitat\u2013 pass\u00e9s tamb\u00e9 a formar part de l\u2019esfera privada. La religi\u00f3 en va sortir aleshores engrandida i la naci\u00f3 es veuria enfortida ara. Que ning\u00fa, en cap lloc, ens obligui a haver de triar, per\u00f2 que tothom\u00a0actu\u00ef\u00a0com a ciutad\u00e0, \u00e9s a dir, subjecte\u00a0a un mateix codi de drets i deures, entre ells els lligats a la resid\u00e8ncia. La f\u00f3rmula del\u00a0president<\/em>\u00a0Tarradellas<\/strong>: \u201cCiutadans de Catalunya<\/em>\u201d. S\u00ed, perqu\u00e8 Tarradellas<\/strong> ens va llegar una certa idea de Catalunya.<\/p>\n

El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Charles\u00a0de Gaulle\u00a0comen\u00e7a les seves mem\u00f2ries de guerra amb una frase que resumeix el seu pensament pol\u00edtic: \u201cToute ma vie, je me suis fait une certaine id\u00e9e de la France… Le sentiment me l\u2019inspire aussi bien que la raison\u201d. (Tota la meva vida m\u2019he fet una certa idea de Fran\u00e7a… Me la inspira tant el\u00a0sentiment\u00a0com la\u00a0ra\u00f3). …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[221,225,24],"class_list":["post-19800","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-antoni-puigverd","tag-josep-tarradellas","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19800","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19800"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19800\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19809,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19800\/revisions\/19809"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19800"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19800"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19800"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}