{"id":1978,"date":"2010-05-17T20:13:49","date_gmt":"2010-05-17T18:13:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1978"},"modified":"2010-05-17T20:17:13","modified_gmt":"2010-05-17T18:17:13","slug":"carlos-berzosa-els-mercats-financers-contra-la-democracia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carlos-berzosa-els-mercats-financers-contra-la-democracia\/","title":{"rendered":"Carlos Berzosa: Els mercats financers contra la democr\u00e0cia"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El desembre de 1997 Ignacio Ramonet va publicar un editorial a Le Monde Diplomatique<\/em> amb el t\u00edtol “Desarmar els mercats financers” en el que deia, entre altres coses molt saboroses, el seg\u00fcent: “El desarmament del poder financer ha de convertir-se en un inter\u00e8s c\u00edvic de primera magnitud si es vol evitar que el m\u00f3n del proper segle es transformi en una jungla on els depredadors imposin la seva llei”.\u00a0Ja entrats al segle XXI podem contemplar que aquestes paraules han resultat premonit\u00f2ries i que, efectivament, per no haver desarmat aquest poder financer s’ha desencadenat la gran crisi que estem travessant, i el que \u00e9s pitjor, que els mercats segueixen imposant la seva llei a l’hora de buscar una sortida a aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n

Aquell editorial va iniciar el moviment ATTAC. Des de llavors aquest moviment ha defensat la necessitat d’implantar la Taxa Tobin i eliminar els paradisos fiscals, entre d’altres reivindicacions, per atenuar aquest gran poder del m\u00f3n financer i establir algunes de les bases per construir un m\u00f3n m\u00e9s just. S’ha aconseguit mobilitzar a molta gent a l’ample del m\u00f3n, per\u00f2 sense \u00e8xit a l’hora d’aconseguir que les propostes es portin a terme. L’esclat de la crisi ha posat sobre la taula la import\u00e0ncia de les propostes d’ATTAC, i les que eren reivindicacions d’un moviment social han arribat a formar part del discurs dels governs m\u00e9s influents de l’economia mundial. No obstant aix\u00f2, res del que es va proposar en el G-20, com combatre els paradisos fiscals, s’ha plasmat en actuacions concretes.<\/p>\n

Els mercats causants de la crisi segueixen imposant la seva llei sobre els drets de ciutadania i la democr\u00e0cia, el que tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies molt negatives de cara a la sortida de la crisi. La situaci\u00f3 \u00e9s tan escandalosa que fins i tot una persona tan moderada com Miguel Boyer ha escrit un article, “Guanyar diners apostant al desastre” (EL PA\u00cdS, 30-04-2010), en qu\u00e8 den\u00fancia amb lucidesa el que est\u00e0 passant.<\/p>\n

En aquest article posa de manifest com les ag\u00e8ncies de valoraci\u00f3 van tenir una gran responsabilitat en el per\u00edode anterior a l’actual crisi sobreponderant actius, empreses i solv\u00e8ncies i, per tant, contribuint en primera l\u00ednia a la generaci\u00f3 de bombolles desmesurades en el sector immobiliari i en les Borses en general, aix\u00ed com a encoratjar una err\u00f2nia confian\u00e7a dels inversors i de les entitats de cr\u00e8dit. Va ser aquell sens dubte -al costat de la pol\u00edtica d’interessos baix\u00edssims de la FED, la desregulaci\u00f3 financera i els blindatges d’executius- un dels factors principals de la crisi.<\/p>\n

En aquests primers mesos de 2010, segueix dient Boyer, l’orientaci\u00f3 ha canviat: els que van exagerar l’optimisme i la confian\u00e7a en el passat ara exageren not\u00f2riament el pessimisme sobre la solv\u00e8ncia dels deutes p\u00fablics i privats d’un cert nombre de pa\u00efsos. La propagaci\u00f3 del pessimisme augmenta les primes de risc dels prestadors de tota classe. Com a resultat, els que van guanyar en l’\u00e8poca de bonan\u00e7a, ara segueixen guanyant amb la caiguda.<\/p>\n

Mentre aix\u00f2 succeeix, els treballadors perden la seva feina o es redueixen els seus salaris, molts petits, mitjans empresaris i aut\u00f2noms tanquen els seus negocis, i els governs no tenen autonomia per realitzar pol\u00edtiques econ\u00f2miques pr\u00f2pies, sin\u00f3 que aquestes v\u00e9nen dictades pels poderosos mercats financers. El pessimisme no solament influeix en haver de pagar m\u00e9s pel deute p\u00fablic em\u00e8s per finan\u00e7ar el d\u00e8ficit, el que hipoteca el futur dels pa\u00efsos amb pagaments excessius d’amortitzaci\u00f3 del deute, que no poden aix\u00ed tampoc realitzar un altre tipus de despeses socials, sin\u00f3 que obliga a reduir el d\u00e8ficit amb les pol\u00edtiques d’ajust conseg\u00fcents.<\/p>\n

L’economia grega est\u00e0 vivint un calvari amb l’ajustament que se li obliga fer per afrontar tant el d\u00e8ficit com el deute, que es considera excessiu. La contestaci\u00f3 social que est\u00e0 provocant aquest ajust ja ha causat morts, i estem assistint a la trag\u00e8dia grega no com a representaci\u00f3 teatral, sin\u00f3 com tr\u00e0gica realitat. La delicada situaci\u00f3 econ\u00f2mica per la que travessa est\u00e0 conduint a una gran crisi social i pol\u00edtica. No conv\u00e9 oblidar els costos econ\u00f2mics i socials causats per les pol\u00edtiques d’ajust que es va obligar a aplicar als pa\u00efsos menys desenvolupats en la d\u00e8cada dels vuitanta del segle passat.<\/p>\n

Per\u00f2 sembla que no es vol aprendre. Els costos de la crisi els paguen els de sempre, mentre que els causants segueixen beneficiant-se de la situaci\u00f3. Cal acabar amb les ag\u00e8ncies de valoraci\u00f3, i avui m\u00e9s que mai, cal plantejar amb for\u00e7a el necessari desarmament dels mercats financers si volem apostar per una economia m\u00e9s sana, m\u00e9s igualit\u00e0ria i sostenible. Els mercats financers amb la seva for\u00e7a i poder ataquen la democr\u00e0cia i els drets humans i de ciutadania. S\u00f3n un perill per a aconseguir la conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica i soscaven els fonaments del desenvolupament econ\u00f2mic i de l’estat democr\u00e0tic de dret.<\/p>\n

En aquest sentit, resulta molt aclaridora l’an\u00e8cdota que explica Alex Callinicos en el seu llibre “Contra la tercera via” (Cr\u00edtica 2002). En un moment determinat Blinder i altres economistes assessors del president Clinton li diuen a aquest que el m\u00e9s urgent no era dur a terme les reformes econ\u00f2miques per a les quals havia estat elegit, sin\u00f3 disminuir el d\u00e8ficit p\u00fablic per calmar al mercat de bons. Davant d’aix\u00f2 Clinton, amb la cara encesa per la c\u00f2lera i la incredulitat va dir: “\u00bfPretenen dir-me que l’\u00e8xit del programa i de la meva reelecci\u00f3 dep\u00e8n de la Reserva Federal i d’un grapat de comerciants de bons?”. Hi va haver assentaments en tota la taula. Ni una negaci\u00f3. Li va semblar a Blinder que llavors Clinton va entendre que la seva sort passava per les mans del no elegit Alan Greenspan i el mercat de bons. Si aix\u00f2 passa en l’economia m\u00e9s forta del planeta, qu\u00e8 no ens passar\u00e0 als m\u00e9s febles.<\/p>\n

Rebeli\u00f3n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El desembre de 1997 Ignacio Ramonet va publicar un editorial a Le Monde Diplomatique amb el t\u00edtol “Desarmar els mercats financers” en el que deia, entre altres coses molt saboroses, el seg\u00fcent: “El desarmament del poder financer ha de convertir-se en un inter\u00e8s c\u00edvic de primera magnitud si es vol evitar que el m\u00f3n del …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72],"tags":[],"class_list":["post-1978","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1978","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1978"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1978\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1981,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1978\/revisions\/1981"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1978"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1978"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1978"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}