{"id":19760,"date":"2019-01-28T18:00:20","date_gmt":"2019-01-28T16:00:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19760"},"modified":"2019-01-28T21:38:27","modified_gmt":"2019-01-28T19:38:27","slug":"weber-conviccions-responsabilitats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/weber-conviccions-responsabilitats\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Weber, conviccions, responsabilitats"},"content":{"rendered":"

\"\"Avui fa cent anys, dia per dia, que Max Weber<\/strong> pronunci\u00e0 a Munic la confer\u00e8ncia titulada “Pol\u00edtica com a professi\u00f3<\/em>“. O vocaci\u00f3, perqu\u00e8 Politik<\/strong> als<\/strong><\/em> Beruf\u00a0<\/strong> <\/em>te aquestes dues possibles traduccions; de fet, el traductor del text al catal\u00e0, Guillem Calaforra<\/strong>, opt\u00e0 amb encert pel t\u00edtol “La pol\u00edtica com a professi\u00f3 i vocaci\u00f3<\/em>” (“La ci\u00e8ncia i la pol\u00edtica”,<\/strong> <\/em>PUV<\/strong><\/a>)<\/strong>.<\/p>\n

Cal situar-se al Munic de gener de 1919<\/strong>, despr\u00e9s d’una terrible desfeta, no sols d’Alemanya sin\u00f3 d’Europa, que sortia d’una guerra amb milions\u00a0 i milions de morts; amb la caiguda de l’imperi alemany i l’adveniment de la rep\u00fablica, en el temps efervescent i convuls de “revoluci\u00f3 bavaresa<\/em>” (que Weber<\/strong> qualificava d'”embriagadora<\/em>” per\u00f2 tamb\u00e9, durament, de “carnaval que s’orna amb el nom glori\u00f3s de ‘Revoluci\u00f3’<\/em>“).<\/p>\n

La petita hist\u00f2ria pr\u00e8via a la confer\u00e8ncia \u00e9s plena de significaci\u00f3. L\u2019organitz\u00e1 una associaci\u00f3 estudiantil i inicialment Weber<\/strong> refus\u00e0 la invitaci\u00f3 (“Ning\u00fa t\u00e9 menys vocaci\u00f3 que jo per a parlar de la vocaci\u00f3 del pol\u00edtic<\/em>“). Nom\u00e9s l’amena\u00e7a que convidessin en lloc seu a Kurt<\/strong> Eisner<\/strong>, aleshores cap del govern bavar\u00e8s,\u00a0 el persuad\u00ed. Weber<\/strong> veia\u00a0 Eisner<\/strong>, periodista i pol\u00edtic de l\u2019esquerra socialista, com\u00a0 un arquetip del l\u00edder carism\u00e0tic mogut per conviccions m\u00e9s que per responsabilitat, alhora que deplorava les seves accions.<\/p>\n

Potser alguna cosa tingu\u00e9 a veure aquella perip\u00e8cia amb la distinci\u00f3 que Weber<\/strong> establ\u00ed, en el punt culminant de la seva confer\u00e8ncia, entre \u201c\u00e8tica de les conviccions<\/em>\u201d i \u201c\u00e8tica de les responsabilitats<\/em>\u201d; una distinci\u00f3 tan sovint recordada despr\u00e9s. Seguint la primera, el pol\u00edtic act\u00faa en base als principis, sense preocupar-se dels efectes que produeix, culpant-ne als altres si s\u00f3n negatius.Seguint la segona, el pol\u00edtic act\u00faa\u00a0 pensant tamb\u00e9 en les conseq\u00fc\u00e8ncies de les seves accions. Entre ambdues hi ha una tensi\u00f3 permanent que pot esdevenir dram\u00e0tica.<\/p>\n

Mentre Weber <\/strong>admirava el pol\u00edtic que sabia\u00a0 establir un l\u00edmit ferm en funci\u00f3 dels\u00a0 seus principis (“No puc obrar altrament, ac\u00ed em quedo<\/em>“),\u00a0\u00a0 desconfiava, i\u00a0 molt,\u00a0 dels pol\u00edtics que invocaven principis i conviccions a tort i a dret: \u201cLa meva impressi\u00f3 \u00e9s que, en nou casos de cada deu, es tracta de poca-soltes, gent intoxicada amb sensacions rom\u00e0ntiques per\u00f2 que no son realment conscients de les conseq\u00fc\u00e8ncies d’all\u00f2 que estan fent<\/em>\u201d.<\/p>\n

Weber<\/strong> no parl\u00e0 en la seva confer\u00e8ncia de “quina pol\u00edtica s’ha de practicar<\/em>“, de “quins continguts s’han de donar<\/em>” a l’actuaci\u00f3 pol\u00edtica, sin\u00f3 que ho feu sobre qu\u00e8 \u00e9s i qu\u00e8 pot significar la pol\u00edtica com a professi\u00f3 i vocaci\u00f3. Per aix\u00f2 el text, que es considera una de les\u00a0 grans contribucions a la teoria pol\u00edtica moderna, mant\u00e9 una actualitat total. “Sembla talment<\/em>“, ha escrit Roberto Esposito<\/strong>, “com si ens parl\u00e9s a nosaltres. De nosaltres”.<\/em><\/p>\n

Al final d\u2019aquella confer\u00e8ncia del 28<\/strong> de gener de 1918<\/strong>, Weber<\/strong> empla\u00e7\u00e0 a la seva audi\u00e8ncia estudiantil a retrobar-se “a deu anys vista<\/em>“. Els seus pron\u00f2stics no eren optimistes, i prengueren la forma d\u2019un advertiment \u201cconseq\u00fcencialista<\/em>\u201d:<\/p>\n

“Em veig obligat a t\u00e8mer que llavors, per tota una colla de motius, ja far\u00e0 molt temps que haur\u00e0 arribat el moment de la reacci\u00f3. De tot all\u00f2 que segurament molts de vosaltres desitgeu i espereu – i jo tamb\u00e9, francament – poca cosa s’haur\u00e0 acomplert<\/em>“.<\/p>\n

La reacci\u00f3 es produ\u00ed amb escreix, primer amb la desfeta de la revoluci\u00f3 espartaquista; i despr\u00e9s amb l’arribada al poder del nazisme. No ho van arribar a veure ni Eisner<\/strong>, assassinat als carrers de Munic el febrer de 1919<\/strong>, ni Weber<\/strong>, que mor\u00ed el juny de 1920<\/strong>, probablement per la gran pand\u00e8mia de grip espanyola que caus\u00e0 desenes de milions de v\u00edctimes entre 1918<\/strong> i 1920<\/strong>, en un m\u00f3n encara sense antibi\u00f2tics.<\/p>\n

Brussel\u00b7les, 28 de gener de 2019<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui fa cent anys, dia per dia, que Max Weber pronunci\u00e0 a Munic la confer\u00e8ncia titulada “Pol\u00edtica com a professi\u00f3“. O vocaci\u00f3, perqu\u00e8 Politik als Beruf\u00a0 te aquestes dues possibles traduccions; de fet, el traductor del text al catal\u00e0, Guillem Calaforra, opt\u00e0 amb encert pel t\u00edtol “La pol\u00edtica com a professi\u00f3 i vocaci\u00f3” (“La ci\u00e8ncia …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,32,1],"tags":[],"class_list":["post-19760","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-politica","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19760","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19760"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19760\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19779,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19760\/revisions\/19779"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19760"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19760"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19760"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}