{"id":19731,"date":"2019-01-24T17:23:57","date_gmt":"2019-01-24T15:23:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19731"},"modified":"2019-01-24T20:35:42","modified_gmt":"2019-01-24T18:35:42","slug":"raimon-obiols-sobre-feixisme-i-i-ii-mes-i-major-atencio-cleptomania-plagi-i-apropiacio-cultural","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-sobre-feixisme-i-i-ii-mes-i-major-atencio-cleptomania-plagi-i-apropiacio-cultural\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Sobre feixisme (I) i (II); m\u00e9s i major atenci\u00f3; cleptomania, plagi i “apropiaci\u00f3 cultural”"},"content":{"rendered":"

\"\"Sobre feixisme (I)<\/strong><\/h3>\n

Em van recomanar un llibre, que he comprat i\u00a0 he llegit (Rob Riemen, “Per combatre aquesta \u00e8poca<\/a><\/em>“<\/strong>). La seva tesi central la resum\u00ed l\u2019autor en una entrevista<\/a>: “Parlar de populisme \u00e9s la cosa m\u00e9s est\u00fapida que es pot fer, no vol dir res. Estem parlant de feixisme: en una nova forma, per\u00f2 feixisme. El que significa que sabem cap a on anir\u00e0 tot plegat<\/em>“.<\/p>\n

El llibre \u00e9s doncs un crit d’alerta contra el retorn del feixisme. S\u2019hi cita un cr\u00edtic cultural holand\u00e8s, Menno ter Braak<\/strong>, que va escriure en els anys 30<\/strong> coses l\u00facidament premonit\u00f2ries: la motivaci\u00f3 del feixisme era “el poder en el sentit m\u00e9s vulgar de la paraula<\/em>“, que “es concentra en estimular l’agressi\u00f3 i el ressentiment<\/em>“, i en el que “tot \u00e9s superf\u00edcie, sense res a sota; una doctrina de la pura ranc\u00fania, una recepta per l’odi, una entonaci\u00f3 de l’enveja, la estrid\u00e8ncia de la cal\u00famnia..<\/em>.” Escrit el 1937<\/strong> era agut, per\u00f2 ara es pot precisar m\u00e9s el diagn\u00f2stic i la ter\u00e0pia, i no s\u00e9 si Riemen<\/strong> aconsegueix anar gaire enll\u00e0, en aquest sentit. Un\u00a0 recurs\u00a0 del llibre, que cont\u00e9 veritat, \u00e9s la constataci\u00f3 que l”esperit europeu<\/em>” es perd, que la incultura i el nihilisme moral creixen arreu;\u00a0 per\u00f2 aix\u00f2 no ofereix punts de suport suficients pel futur. El gori-gori dels \u2019\u201cO tempora o mores<\/em>\u201d, “Cualquier tiempo pasado fue mejor<\/em>\u201d, \u201cEl m\u00f3n est\u00e0 ben girat<\/em>\u201d, etc. no mobilitza.<\/p>\n

El llibre descriu b\u00e9, amb nost\u00e0lgia, l’atmosfera dels vells hotels su\u00efssos de Sils Maria<\/strong>,\u00a0 on l’autor participa en debats sobre el futur d’Europa. Hi planen les ombres de Nietzsche<\/strong>, Proust<\/strong>, Mann<\/strong>, Celan<\/strong> i Adorno<\/strong>, i la m\u00fasica de Clara Haskil<\/strong> i Dinu Lipatti<\/strong>. Riemen<\/strong> narra aquests di\u00e0legs fent parlar arquetips, a la manera de Naphta<\/strong> i Settembrini<\/strong> a “La muntanya m\u00e0gica”<\/strong><\/em>. Escoltem aix\u00ed un fonamentalista cristi\u00e0 que enyora l’edat mitjana, un optimista vingut de Silicon Valley<\/strong> que enarbora l’entusiasme del progr\u00e9s tecnicocient\u00edfic, un intel\u00b7lectual vien\u00e8s que critica amargament la “veritat cient\u00edfica<\/em>” i una\u00a0 general p\u00e8rdua de referents;\u00a0 i finalment un vell deixeble de Jan Pato\u010dka<\/strong>, que fascina a l’autor i li permet arribar a una conclusi\u00f3. \u00c9s amb l’educaci\u00f3 i la cultura, ens diu, que es pot barrar el pas al feixisme, formant “ciutadans lliures i responsables<\/em>” capa\u00e7os de resistir el “renaixement del nacionalisme, la trivialitat de la tecnologia, la vulgaritat del comer\u00e7, i la estupidesa cultivada pels ‘media’ i les universitats<\/em>“; i per fer possible el “retorn d’Europa<\/em>”<\/p>\n

Potser te ra\u00f3, per\u00f2 no crec cedir a un particular esperit de cos si dic que cal evitar afegir-hi, com fa Riemen<\/strong>, una visi\u00f3 reduccionista i providencialista de la pol\u00edtica. “La pol\u00edtica, el m\u00f3n del poder<\/em>“, escriu, “mai defensaria l’esperit europeu. Al m\u00f3n del poder nom\u00e8s l’hi interessa el poder, el poder i la propietat. No la llibertat, no la just\u00edcia, no l’\u00e0nima europea. I mentre sigui aix\u00ed, la hist\u00f2ria no deixar\u00e0 de repetir-se en el continent. Un etern retorn de la massacre. Homes d’Estat com Masaryk<\/strong>, Roosevelt<\/strong> i Churchill<\/strong> s\u00f3n les grans excepcions. Per aix\u00f2 s\u00f3n homes d’Estat. Una estirp excepcional<\/em>“. I en una entrevista<\/a>: “M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un grapat d\u2019excepcions, tots els pol\u00edtics s\u00f3n uns analfabets culturals.”<\/em><\/p>\n

L’experi\u00e8ncia em diu que no hi ha en el m\u00f3n de la pol\u00edtica una ignor\u00e0ncia major a la d’altres \u00e0mbits, inclosos els de l’art, la literatura, la magistratura o l’acad\u00e8mia. Tamb\u00e9 em diu que els pol\u00edtics m\u00e9s cultes no s\u00f3n sempre els que m\u00e9s l’encerten. Puc equivocar-me.\u00a0 Per\u00f2 no m’equivoco si dic, amb el respecte degut als grans personatges,\u00a0 que no \u00e9s cap “estirp excepcional<\/em>” la que ens salv\u00e0 de Hitler<\/strong> i Mussolini<\/strong> (per\u00f2 no de Franco<\/strong>). F\u00f3u la pol\u00edtica, amb els seus terribles clarobscurs, i fou una multitud de gent de tots els horitzons, amb les seves mis\u00e8ries i il\u00b7lusions, els seus sacrificis i encerts, les seves conquestes.<\/p>\n

Si ho dic \u00e9s perqu\u00e8 nom\u00e9s la pol\u00edtica i la gent podrien salvar-nos de nou, si arrib\u00e9s el cas.<\/p>\n

Sobre feixisme (II)<\/strong><\/h3>\n

Perqu\u00e8 cedir tan f\u00e0cilment a la temptaci\u00f3 de despotricar dels pol\u00edtics? Hi ha raons per fer-ho, evidentment, i fer-ho t\u00e9 per descomptat un \u00e8xit d’audi\u00e8ncia segur;\u00a0 per\u00f2 comporta un perill grav\u00edssim, del que alert\u00e0 Hannah Arendt<\/strong> en els seus darrers escrits: “Avui la pol\u00edtica consisteix realment en el prejudici envers la pol\u00edtica. Si volem parlar de pol\u00edtica en els nostres dies hem de partir dels prejudicis que tots nosaltres, si no som pol\u00edtics de professi\u00f3, nodrim enfront de la pol\u00edtica. Aquests prejudicis que ens s\u00f3n comuns representen al seu torn, en el sentit m\u00e9s ample del terme, un factor pol\u00edtic (…) El risc \u00e9s que la pol\u00edtica desaparegui de la fa\u00e7 de la terra. Per\u00f2 els prejudicis recorren el nostre temps, llancen el nen amb l’aigua bruta de la banyera i confonen la pol\u00edtica amb all\u00f2 que posaria fi a la pol\u00edtica, presentant aix\u00f2, que seria una cat\u00e0strofe, com si fos inherent a la naturalesa de les coses, i per tant inel\u00b7luctable<\/em>“.<\/p>\n

El m\u00f3n \u00e9s ple de contradiccions i paradoxes desconcertants. Tamb\u00e9 el m\u00f3n de la cr\u00edtica cultural. \u00c9s sorprenent que en una entrevista amb Riemen<\/strong> es llegeixi aix\u00f2<\/a>:<\/p>\n

P.:<\/strong> \u201dQuin \u00e9s el millor escriptor de qui hem sentit mai parlar?<\/em>” R: <\/strong>“Cristina Campo<\/strong>, escriptora italiana, 1923<\/strong> \u2013 1977<\/strong>. Va publicar un petit llibre de poemes; un llibre de correspond\u00e8ncia; un petit llibre d’assaigs. Els seus assaigs s\u00f3n com l’obra del pintor holand\u00e8s Vermeer<\/strong>: d’una bellesa serena, molt profunda. Cada simple paraula d’ella \u00e9s essencial. \u00c9s de lluny el m\u00e9s brillant assagista del segle XX<\/strong>“.<\/em><\/p>\n

Per un cr\u00edtic cultural que ha dedicat un llibre al risc de retorn del feixisme, aquest elogi tan taxatiu \u00e9s molt\u00a0 sorprenent i\u00a0 una mica desconcertant. A la Wikipedia<\/strong> en itali\u00e0<\/a> es pot llegir que Cristina Campo<\/strong>, “exc\u00e8ntrica, en la postguerra ‘a Flor\u00e8ncia es divertia lloant en veu alta Mussolini<\/strong>, per escandalitzar els vianants’, ha escrit la seva bi\u00f2grafa Cristina De Stefano<\/strong>“.<\/em><\/p>\n

Provocaci\u00f3, sens dubte (de Campo<\/strong> es deia que estava “contra tothom<\/em>“), per\u00f2 significativa. Seguint la recomanaci\u00f3 de Riemen<\/strong> he llegit el seu recull d’assaigs (“Gli imperdonabili<\/em><\/strong><\/a>“<\/em>). Hi he descobert, en efecte, una espl\u00e8ndida escriptora, erudita, apassionadament perfeccionista. Era, al mateix temps, una ultraconservadora que combat\u00e9 en primera l\u00ednia contra els canvis del Concili Vatic\u00e0 II i fou seguidora del m\u00e9s o menys cism\u00e0tic Cardenal Lef\u00e8bvre<\/strong><\/a>. Alguns diuen fins i tot que era a l’inrev\u00e8s, que era Lef\u00e8bvre<\/strong> qui seguia a Campo<\/strong>. L’escriptora s’havia convertit al catolicisme a trav\u00e8s – o a causa – de la lit\u00fargia, dels\u00a0 ritus, del gregori\u00e0; una passi\u00f3 que despr\u00e9s del Concili la port\u00e0 a assistir a les misses de l’esgl\u00e8sia bizantina. Considerava que la megafonia i les guitarres a les esgl\u00e8sies cat\u00f2liques post conciliars eren un crim, no sols est\u00e8tic, sin\u00f3 “contra Crist<\/strong><\/em>“.<\/p>\n

Aix\u00f2 m\u2019ha dut a demanar-me quelcom que Riemen<\/strong> no comenta en el seu llibre i que em sembla que no figura entre les 14<\/strong> caracter\u00edstiques que Umberto Eco<\/strong> atribu\u00ed al “feixisme etern<\/em><\/a>“. Tal vegada en la pulsi\u00f3 atractiva d’aquest hi ha un anhel de ritual i de sentit, de creen\u00e7a a trav\u00e9s del ritus. Un desig de seguretat, en el fons: poca cosa hi ha m\u00e9s previsible que un ritus, en principi immutable. D’ac\u00ed l’\u00e8mfasi\u00a0 que el feixisme don\u00e0,\u00a0com deia Stanley Payne<\/strong>:\u00a0 “a l’estructura est\u00e8tica dels m\u00edtings, als s\u00edmbols, a la lit\u00fargia pol\u00edtica, extremant els aspectes emocionals i m\u00edstics<\/em>” (el nazisme ho port\u00e0 al paroxisme).<\/p>\n

Considerar criminal el nazi-feixisme no ha d’impedir comprendre i explicar els motius no execrables pels quals molta gent desvalguda, exclosa, atemorida o angoixada es va sentir\u00a0 i pot tornar a sentir-se atreta pel feixisme o pels seus diversos cosins i cosines, les\u00a0 sectes i moviments pol\u00edtics i religiosos del nostre temps, de caire extremista i\/o violent.<\/p>\n

Caldrien conceptes i paraules que no fossin ni “populisme<\/em>” ni “feixisme<\/em>” per designar i mirar de comprendre millor els fen\u00f2mens sociopol\u00edtics i culturals qu\u00e8 s’estan (re)produint en el nostre pa\u00eds, a Europa i al m\u00f3n. De moment, potser “nacionalpopulisme<\/em>” fa el fet, per a designar el fenomen dominant entre un conjunt de processos que s\u00f3n, per\u00f2,\u00a0 diversos i complicats. En tot cas, cal evitar la simplificaci\u00f3 expeditiva del “blanco y en botella, leche<\/em>“,\u00a0 i tractar d\u2019esbrinar-los amb m\u00e9s i millor atenci\u00f3.<\/p>\n

M\u00e9s i millor atenci\u00f3<\/strong><\/h3>\n

En el llibre “Gli Imperdonabili<\/em><\/strong>\u201d de Cristina Campo <\/strong>s’hi llegeix el seg\u00fcent (amb excuses per la traducci\u00f3):<\/p>\n

\u00ab\u201dSouffrir pour quelque chose c\u2019est lui avoir accord\u00e9 une attention extr\u00e8me<\/em>.\u201d\u00a0 Ac\u00ed l’atenci\u00f3 assoleix potser la seva m\u00e9s pura forma, el seu nom m\u00e9s exacte; \u00e9s la responsabilitat, la capacitat de respondre per alguna cosa o alg\u00fa, que nodreix en igual mesura la poesia, l’entesa entre els \u00e9ssers, l\u2019oposici\u00f3 al mal. Perqu\u00e8 realment tot error hum\u00e0, po\u00e8tic, espiritual, no \u00e9s, en ess\u00e8ncia, si no desatenci\u00f3”.<\/em><\/p>\n

Tamb\u00e9 els errors pol\u00edtics s\u00f3n, en general, de desatenci\u00f3. Per rehabilitar el poder democr\u00e0tic, objectiu indispensable, vital, del nostre temps, hi ha una regla d’atenci\u00f3 elemental, discriminant i normativa, que es pot aplicar sempre, en tot moment i circumst\u00e0ncia. \u00c9s aquesta m\u00e0xima de Paul Ricoeur<\/strong>: “N’exerce pas le pouvoir sur autrui de fa\u00e7on telle que tu le laisses sans pouvoir sur toi<\/em>.” (“No exerceixis el poder sobre els altres de tal manera que els deixis sense poder sobre tu<\/em>“).\u00a0 En ella hi ha,\u00a0 em sembla, la clau m\u00e9s important de la lluita de la llibertat contra el feixisme i els seus cosins.<\/p>\n

Cleptomania, plagi i “apropiaci\u00f3 cultural”
\n<\/strong><\/h3>\n

* \u00a0\u00a0 L\u2019editora Maria Bohigas<\/strong> assist\u00ed a la representaci\u00f3 a Girona de l\u2019obra In Memoriam<\/em><\/strong>, de qu\u00e8 Llu\u00eds Pasqual<\/strong> era autor i director, i hi va recon\u00e8ixer llargs fragments d\u2019un relat escrit per Francesc Grau Viader<\/strong>,\u00a0\u201dDues l\u00ednies terriblement paral\u00b7leles<\/strong><\/em>\u201d, publicat el 1978<\/strong> i reeditat per Club Editor<\/strong><\/a> el 2009<\/strong>. \u201cVaig tenir el gran disgust<\/em>\u201d, coment\u00e0 Bohigas<\/strong>, \u201cde no veure citat enlloc el nom dels soldats que havien posat paraules a la seva experi\u00e8ncia i gr\u00e0cies a qui Llu\u00eds Pasqual<\/strong> havia pogut recrear aquell episodi cruent de la Guerra Civil<\/em>\u201d (l\u2019obra, deia Pasqual<\/strong>,\u00a0 havia nascut “del desig de fer un homenatge a aquestes criatures, anomenats de la quinta del biber\u00f3, per una ra\u00f3 molt personal i molt \u00edntima<\/em>\u201d).<\/p>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Ho va escriure Bohigas<\/strong> en una carta<\/a> al jurat del premi Atl\u00e0ntida<\/strong> del Gremi d\u2019Editors, que s\u2019atorg\u00e0 enguany a Llu\u00eds Pasqual<\/strong> (de qui d\u2019altra banda Bohigas<\/strong> diu, amb galania i tota la ra\u00f3, que \u201cse\u2019l linxa<\/strong><\/em>\u201d, en refer\u00e8ncia a les repel\u00b7lents circumst\u00e0ncies que causaren la seva dimissi\u00f3 del Teatre<\/strong> Lliure<\/strong>).<\/p>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 En defensa pr\u00f2pia, Pasqual<\/strong> podria invocar il\u00b7lustr\u00edssims precedents que practicaren amb desimboltura tota mena d’adaptacions, transposicions, imitacions i par\u00f2dies, que queien sovint en all\u00f2 que avui denominem copy\/paste<\/em>. Moli\u00e8re<\/strong>, sense anar m\u00e9s lluny, feu un ample i liberal us de Plaute<\/strong>, de la commedia dell\u2019arte<\/em> o d\u2019obres espanyoles del seu temps. (Maria Bohigas<\/strong> \u00e9s el viu retrat, en femen\u00ed, d’un dels seus avis,\u00a0 Pere Bohigas<\/strong>, fil\u00f2leg erudit i\u00a0 bon amic d\u2019un altre savi, Mar\u00e7al Olivar<\/strong>, traductor de Plaute<\/strong> al catal\u00e0).<\/p>\n

Per b\u00e9 que les acusacions de plagi no hi eren infreq\u00fcents, en temps de Moli\u00e8re<\/strong> ni se\u2019ls hi\u00a0 passava pel cap la necessitat de mencionar les fonts; per\u00f2 Bohigas<\/strong> t\u00e9 ra\u00f3 en seva carta: avui els exercicis de cleptomania,\u00a0 que segueixen essent leg\u00edtims en les arts, ha d\u2019anar acompanyats, quan son literals, de les refer\u00e8ncies necess\u00e0ries.<\/p>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Una cosa \u00e9s cleptomania i una altra \u00e9s plagi; per b\u00e9 que la frontera, f\u00e0cil d\u2019establir en el camp acad\u00e8mic (sobretot en els CV<\/strong> dels pol\u00edtics), no ho \u00e9s gens en el camp de l\u2019art.<\/p>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Un cas recent de brillant cleptomania art\u00edstica \u00e9s el d’Alexis Michalik<\/strong> i la seva obra\u00a0 “Edmond<\/strong><\/em>“, que ha tingut un gran \u00e8xit als teatres de Fran\u00e7a i ara s’ha adaptat al cinema. No sols juga\u00a0 Michalik<\/strong> amb liberalitat\u00a0 les cartes del personatge, Edmond Rostand<\/strong> i\u00a0 del seu “Cyrano de Bergerac<\/strong><\/em>“, sin\u00f3 que va m\u00e9s enll\u00e0 i\u00a0 posa en escena, com a la recerca d’un conjur encomanad\u00eds, l’\u00e8xit fabul\u00f3s de la pe\u00e7a. El “Cyrano<\/strong><\/em>” fou estrenat el 27<\/strong> de desembre de 1897<\/strong>, amb 40<\/strong> pujades i baixades del tel\u00f3, fins que es cansaren i el deixaren aixecat; i amb els actors portats en triomf pels carrers de Paris. Ara diuen que l’ “Edmond<\/strong><\/em>” (m\u00e9s de 700<\/strong> representacions a Paris, 250<\/strong> “en province<\/em>“)\u00a0 l’han vist m\u00e9s de 700.000<\/strong> persones. Clept\u00f2man, prestidigitador i esgrimista teatral de talent, Michalik<\/strong> ha manllevat, sense plagi, el succ\u00e9s triomfal de l’immens “Cyrano<\/strong><\/em>“.<\/p>\n

*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Ara proliferen fins a extrems rid\u00edculs els litigis sobre casos d\u2019 \u201capropiaci\u00f3 cultural<\/em>\u201d. El 2015<\/strong>, un museu de Boston<\/strong> va haver de clausurar una exposici\u00f3 sobre el kimono japon\u00e8s despr\u00e9s d’unes manifestacions acusant-la de “racisme<\/em>” i d’\u201dapropiaci\u00f3 cultural<\/em>\u201d. La discussi\u00f3 sobre aquest concepte \u00e9s inacabable, com succeeix quan tothom t\u00e9 la seva part de ra\u00f3. Pels uns, l’us d\u2019elements d\u2019una cultura per part de membres d\u2019una altra cultura “dominant<\/em>” \u00e9s una forma d\u2019opressi\u00f3 i expoli. Altres responen pol\u00e8micament, com la novel\u00b7lista nord-americana Lionel Shriver<\/strong> que, acusada de \u201cracisme<\/em>\u201d per la seva descripci\u00f3 de personatges hispans i afroamericans, va aixecar\u00a0 polseguera reivindicant el dret a ser, en el seu ofici, \u201cvoyeurista, clept\u00f2mana i presumptuosa<\/em>\u201d i afegint que, amb una aplicaci\u00f3 extrema del concepte d'”apropiaci\u00f3 cultural<\/em>” no tindr\u00edem ni \u201cMadame Bovary<\/em><\/strong>\u201d ni \u201cAnna Kar\u00e8nina<\/strong>\u201d.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/h3>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sobre feixisme (I) Em van recomanar un llibre, que he comprat i\u00a0 he llegit (Rob Riemen, “Per combatre aquesta \u00e8poca“). La seva tesi central la resum\u00ed l\u2019autor en una entrevista: “Parlar de populisme \u00e9s la cosa m\u00e9s est\u00fapida que es pot fer, no vol dir res. Estem parlant de feixisme: en una nova forma, per\u00f2 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,32,1],"tags":[224,24,25],"class_list":["post-19731","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-politica","category-general","tag-feixisme","tag-raimon-obiols","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19731","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19731"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19731\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19759,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19731\/revisions\/19759"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19731"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19731"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19731"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}