{"id":19724,"date":"2019-01-21T19:49:13","date_gmt":"2019-01-21T17:49:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19724"},"modified":"2019-01-21T19:49:13","modified_gmt":"2019-01-21T17:49:13","slug":"joan-esculies-els-componedors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-esculies-els-componedors\/","title":{"rendered":"Joan Esculies: Els componedors"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-19728\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/selves.jpg\" alt=\"\" width=\"160\" height=\"160\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/selves.jpg 160w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/selves-150x150.jpg 150w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/selves-50x50.jpg 50w\" sizes=\"auto, (max-width: 160px) 100vw, 160px\" \/>A finals del juny del <strong>1935<\/strong>, amb la sent\u00e8ncia recent de <strong>30<\/strong> anys de pres\u00f3 per a <strong>Llu\u00eds Companys<\/strong> pels esdeveniments de l\u2019octubre anterior, als diaris vinculats a Esquerra Republicana, per\u00f2 no nom\u00e9s, van apar\u00e8ixer nombrosos articles glossant la figura de <strong>Joan Selves Carner<\/strong> amb motiu del primer aniversari de la seva mort. El manres\u00e0 tenia amb prou feines <strong>35<\/strong> anys quan va morir. Era el conseller de Governaci\u00f3 de la Generalitat i un dels pol\u00edtics catalans m\u00e9s prometedors dels anys trenta.<\/p>\n<p>Les glosses compartien una idea central: si al jove advocat no se l\u2019hagu\u00e9s endut una peritonitis sobtada, els desafortunats fets d\u2019octubre del <strong>1934<\/strong> no haurien tingut lloc. Ell els hauria evitat. No \u00fanicament perqu\u00e8 la seva cartera va passar a ocupar-la <strong>Josep<\/strong> <strong>Denc\u00e0s<\/strong>, dirigent de l\u2019ala m\u00e9s nacionalista i independentista d\u2019<strong>ERC<\/strong>, sin\u00f3 perqu\u00e8 era una de les frontisses \u2014en aquell moment potser amb <strong>Joan Lluh\u00ed Vallesc\u00e0<\/strong> la m\u00e9s important\u2014 entre el govern aut\u00f2nom i el de la Rep\u00fablica, per\u00f2 sobretot entre el catalanisme d\u2019Esquerra i el republicanisme aza\u00f1ista.<\/p>\n<p>Des del <strong>1931<\/strong> fins a la seva mort, com a diputat a les Corts i al Parlament, com a conseller o governador general de Catalunya, va ser l\u2019art\u00edfex del trasp\u00e0s dels serveis d\u2019ordre p\u00fablic a la Generalitat. Fill d\u2019una fam\u00edlia acomodada, <strong>Selves<\/strong> havia estudiat Dret a la Universitat de Madrid. <strong>Companys<\/strong> va dir d\u2019ell que era \u201c<em>un dels homes amb m\u00e9s capacitat i sentit de govern<\/em>\u201d. <strong>Manuel Aza\u00f1a<\/strong> va arribar a pensar en ell per ocupar el ministeri de Governaci\u00f3.<\/p>\n<p>Al costat d\u2019altres llauners de la pol\u00edtica va bregar amb una situaci\u00f3 molt dif\u00edcil i va saber conjugar les expectatives d\u2019uns i les retic\u00e8ncies d\u2019altres. El lament en el primer aniversari de la seva mort no era tan sols un plor al que s\u2019hauria pogut esdevenir i no va ser sin\u00f3 el reconeixement a l\u2019important paper jugat fins aleshores.<\/p>\n<p>Molts anys despr\u00e9s un altre llicenciat en Dret, malagueny, inspector de Treball a Barcelona des de finals dels seixanta i professor de dret laboral a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, es va arremangar i va participar des de la <strong>Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya<\/strong> en la imbricaci\u00f3 del socialisme catalanista amb el <strong>PSOE<\/strong>. <strong>Eduardo Mart\u00edn Toval<\/strong>, per a alguns <em>l\u2019home de Guerra a Catalunya<\/em>, com a diputat i portaveu a les Corts i al Parlament va intervenir, per citar nom\u00e9s un parell d\u2019exemples, en l\u2019elaboraci\u00f3 de la Constituci\u00f3 i en la comissi\u00f3 redactora de l\u2019Estatut catal\u00e0 del <strong>1979<\/strong>.<\/p>\n<p>Al Parador de Sau, a m\u00e9s de negociar, per les nits organitzava les partides de cartes. \u201c<em>L\u2019Estatut cal aconseguir-lo a Madrid sobre la base d\u2019una for\u00e7a col\u00b7lectiva, un\u00e0nime, de totes les forces pol\u00edtiques catalanes. Aquest \u00e9s un tema sobre el qual no es pot jugar<\/em>\u201d, va manifestar quan perillava la seva aprovaci\u00f3. A penes un any despr\u00e9s, el 20 de mar\u00e7 del <strong>1980<\/strong> va apar\u00e8ixer al costat de <strong>Joan Revent\u00f3s<\/strong> per donar compte del desastre socialista i el triomf inesperat de <strong>Pujol<\/strong>.<\/p>\n<p>El mes de maig passat vam parlar en una terrassa de la pla\u00e7a Rovira de Gr\u00e0cia. Ell amb el seu caf\u00e8 i el paquet de cigars. Va fer un mat\u00ed una mica vent\u00f3s, per\u00f2 magn\u00edfic. Va parlar de l\u2019<strong>Ernest<\/strong>, amb qui havia compartit moltes batalles. \u201c<em><strong>Lluch<\/strong> havia trepitjat massa ous, per aix\u00f2 no va tenir una segona etapa ministerial<\/em>\u201d. Va parlar de <strong>Josep Tarradellas<\/strong>. \u201c<em>Li vam proposar anar a la nostra llista electoral el 1980 sabent que diria que no. Interessava que pass\u00e9s a la hist\u00f2ria<\/em>\u201d.<\/p>\n<p>Conversant amb ell es prenia r\u00e0pidament consci\u00e8ncia que havia estat a la sala de m\u00e0quines, que all\u00f2 que parlava ho havia viscut, que ning\u00fa l\u2019hi havia dit. Va morir la setmana passada als <strong>76<\/strong> anys per\u00f2 encara tenia molt per explicar. A penes una setmana despr\u00e9s de la nostra conversa vaig escriure en aquest mateix espai (<em>Elits desconnectades<\/em>) que ens trob\u00e0vem encallats enmig d\u2019enlloc perqu\u00e8 les nostres elits, Barcelona-Madrid, es desconeixen. No hem avan\u00e7at gaire des de llavors.<\/p>\n<p>Al juny del <strong>1934<\/strong> la mort de Selves va limitar en gran mesura l\u2019acostament pol\u00edtic entre els governs i a l\u2019octubre va passar el que va passar. En la Transici\u00f3, per fortuna, <strong>Mart\u00edn Toval<\/strong> i d\u2019altres ben disposats com ell es van posar la granota de feina i, de vegades amb maniobres alambinades, van empalmar moltes canonades i van segellar vies d\u2019aigua. A un servidor, potser perqu\u00e8 el fred porta nost\u00e0lgia, li sembla que entre tanta bandera, xarxa social, insult i proposta absurda, necessitem un grapat de componedors com ells, amb un peu aqu\u00ed i un altre all\u00e0.<\/p>\n<p>Figures que hi s\u00f3n, per\u00f2 a les que no sempre se les veu, i encara menys recorda, per\u00f2 que solucionen, que pacten, que inspeccionen el terreny, que l\u2019aplanen, que tradueixen gests i filosofies perqu\u00e8, al final, els desacords es converteixin en acords. I, tot seguit, els seus l\u00edders s\u2019alcin amb la signatura, amb la foto, amb el moment de gl\u00f2ria, mentre ells passen ja a una altra q\u00fcesti\u00f3, per desencallar un altre greuge. Per, en definitiva, fer pol\u00edtica.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/cat.elpais.com\/cat\/2019\/01\/20\/opinion\/1548006089_186193.html\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A finals del juny del 1935, amb la sent\u00e8ncia recent de 30 anys de pres\u00f3 per a Llu\u00eds Companys pels esdeveniments de l\u2019octubre anterior, als diaris vinculats a Esquerra Republicana, per\u00f2 no nom\u00e9s, van apar\u00e8ixer nombrosos articles glossant la figura de Joan Selves Carner amb motiu del primer aniversari de la seva mort. El manres\u00e0 &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15],"tags":[],"class_list":["post-19724","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19724","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19724"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19724\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19729,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19724\/revisions\/19729"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19724"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19724"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19724"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}