{"id":19714,"date":"2019-01-21T12:45:58","date_gmt":"2019-01-21T10:45:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19714"},"modified":"2019-01-28T21:40:48","modified_gmt":"2019-01-28T19:40:48","slug":"raimon-obiols-catalanisme-crisi-identitats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-catalanisme-crisi-identitats\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Catalanisme, crisi, identitats"},"content":{"rendered":"

\"\"Des de posicions antag\u00f2niques i confrontades, uns plantegen la independ\u00e8ncia i altres la liquidaci\u00f3 de l\u2019autogovern. Tenen, a m\u00e9s, un adversari com\u00fa: el catalanisme. El presenten com una \u201cbandiera de festa gi\u00e0 scorsa<\/em>\u00a8, per dir-ho amb paraules del poeta Salvatore Quasimodo<\/strong>: com la bandera d\u2019una festa que s\u2019ha acabat.<\/p>\n

A mi em sembla exactament el contrari. Estic segur que el catalanisme t\u00e9 una vida molt llarga per davant, justament pel fet que nosaltres, i les generacions que venen, ni veurem una Catalunya independent ni tampoc una Catalunya assimilada, submisa o sotmesa.<\/p>\n

En el joc de cadires musicals de la hist\u00f2ria, Catalunya rest\u00e0 sense Estat propi. Un \u201cPortugal mal r\u00e9ussi<\/em>\u201d, diuen que deia el general De Gaulle<\/strong>. Per\u00f2 s\u2019ha mantingut com una realitat nacional persistent i de llarga durada, amb els seus trets comuns de sentiments i sensibilitats, actituds,\u00a0 s\u00edmbols i imaginari,\u00a0 llengua i cultura, formes de vida, mentalitats individuals i col\u00b7lectives. Aquesta realitat ha mostrat tanta perman\u00e8ncia i\u00a0 resili\u00e8ncia al llarg dels segles,\u00a0 que hi ha motius m\u00e9s que fonamentats per creure que es projectar\u00e0 en el futur (i amb ella el catalanisme), siguin quines siguin les circumst\u00e0ncies,\u00a0 les correlacions de for\u00e7a, els canvis i les dificultats.<\/p>\n

Desapareixerem, vindran noves generacions i tant el\u00a0 fet viu de Catalunya com la q\u00fcesti\u00f3 de la seva relaci\u00f3 amb Espanya (\u201cNecessitat\u00a0 d\u2019uni\u00f3 i impossibilitat d\u2019amalgama<\/em>\u201d, deia Nicolau d\u2019Olwer<\/strong>) continuaran.\u00a0 Aix\u00f2, com en el passat i en el present, seguir\u00e0 generant energia i malestar, excel\u00b7l\u00e8ncia i frustraci\u00f3, iniciatives i mals de cap, projectes i esperances, aven\u00e7os i retrocessos, ocasions perdudes i objectius assolits. Partir d\u2019aquesta realitat, en pol\u00edtica, no significa conformisme o \u201cconllevancia<\/em>\u201d, sin\u00f3 realisme i responsabilitat. Perqu\u00e8 nom\u00e9s \u00e9s responsable la pol\u00edtica que te en compte les possibilitats concretes d\u2019all\u00f2 que es promet i les conseq\u00fc\u00e8ncies concretes d\u2019all\u00f2 que es fa.<\/p>\n

Expressant aquesta certesa en la vig\u00e8ncia futura del catalanisme no penso en ess\u00e8ncies eternes.\u00a0 Catalunya canviar\u00e0, per\u00f2 la seva canviant realitat seguir\u00e0 durant molt de temps;\u00a0 i amb ella persistiran una identitat i una causa comunes, pel simple fet, contundent i demostrat, que els catalans i les catalanes, encara que volgu\u00e9ssim, i \u00e9s clar que no ho volem, no podr\u00edem ser una altra cosa.<\/p>\n

Aix\u00f2 no implica pensar que tots el membres de la comunitat comparteixin uns sentiments d\u2019identitat un\u00e0nime i homog\u00e8nia.\u00a0 Ho desmenteixen totes les enquestes fetes a Catalunya en les darreres d\u00e8cades, i ho mostren tristament les esquerdes i confrontacions que han aparegut a Catalunya.<\/p>\n

Aquest pluralisme dels sentiments d\u2019identitat no sols no q\u00fcestiona els objectius de les esquerres catalanes de la Transici\u00f3 (\u201cSom i serem un sol poble<\/em>\u201d, \u201cLa llengua no ens dividir\u00e0<\/em>\u201d), sin\u00f3 que en refor\u00e7a la necessitat. Els qui avui posen en q\u00fcesti\u00f3 aquests objectius (reaccionant, suposo, al fet que l\u2019independentisme els invoca per minimitzar els efectes divisius dels seus errors monumentals), s\u2019haurien de demanar si preferirien una societat indefinidament escindida i confrontada per raons de llengua o de sentiments d\u2019identitat.<\/p>\n

Que a Catalunya vivim una crisi greu i in\u00e8dita \u00e9s evident. No haur\u00edem de separar-la de les que es viuen a Europa i al m\u00f3n. Arreu apareix una realitat que inquieta a tothom amb dos dits de front: guerres, terrorisme, migracions, precarietat laboral, desigualtats, incerteses, crisi de la pol\u00edtica.\u00a0 Molta gent, en aquest context, demana identitat, seguretat, promeses de futur…<\/p>\n

A Europa, la manipulaci\u00f3 d\u2019aquesta\u00a0 inquietud est\u00e0 produint pol\u00edtiques sobiranistes, nacionalistes, identit\u00e0ries, que prenen un car\u00e0cter d\u2019impostura, mitjan\u00e7ant la manipulaci\u00f3 de les emocions, l\u2019explotaci\u00f3 de les pors, la mistificaci\u00f3 de la hist\u00f2ria, la simplificaci\u00f3 maniquea dels problemes del present i l\u2019oferta de falses promeses de futur.\u00a0 S\u2019estan creant i manipulant guetos mentals, excitant les actituds de reacci\u00f3 contra els altres, els estrangers, els diferents, presentats com enemics.<\/p>\n

Quan aquests discursos tendeixen a interpretar i canviar la identitat dels altres, es produeixen reaccions i conflictes fulminants. Les pol\u00edtiques de fabricaci\u00f3 i aprofitament de confrontacions d\u2019identitats s\u00f3n potencialment tan catastr\u00f2fiques, han produ\u00eft al llarg de la hist\u00f2ria tants enganys i trag\u00e8dies, que cal\u00a0 avui, a Catalunya, a Espanya i a Europa,\u00a0 el rebuig radical d\u2019aquestes pol\u00edtiques d\u2019excitaci\u00f3 d\u2019identitats confrontades.<\/p>\n

Tota pol\u00edtica democr\u00e0tica responsable ha de respectar les identitats personals i col\u00b7lectives com una cosa sagrada.\u00a0 A Catalunya, aix\u00f2 implica recuperar i refor\u00e7ar els sentiments de pertinen\u00e7a comuna de tots els ciutadans i ciutadanes, hagin nascut on hagin nascut i tinguin la llengua materna que tinguin; garantir la unitat civil del poble de Catalunya, la seva consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva, la seva voluntat democr\u00e0tica comuna.<\/p>\n

A Catalunya s\u2019apropa un moment de rectificacions, que no seran col\u00b7lectives: ens equivoquem en grup i corregim en solitari. Un repte que es plantejar\u00e0 ser\u00e0 el d\u2019una generaci\u00f3 fascinada pel miratge de l\u2019independentisme, pel magma emotiu de l\u2019identitarisme,\u00a0 l\u2019excitaci\u00f3 \u00e8pica de les grans manifestacions,\u00a0 l\u2019odi antag\u00f2nic estimulat pels\u00a0 nacionalismes,\u00a0 la simplificaci\u00f3 telegr\u00e0fica dels missatges, el maniqueisme\u00a0 primitiu i ofensiu de les xarxes. Ho han viscut com un panorama \u00fanic, sense altres referents, sense altra mem\u00f2ria. \u00c9s el medi natural on han fet les primeres passes, s\u2019han polititzat, s\u2019han constru\u00eft com a ciutadans. Per ells, una altra opci\u00f3 ser\u00e0 dif\u00edcil, desconcertant, potser traum\u00e0tica.<\/p>\n

No n\u2019hi haur\u00e0 prou amb les lli\u00e7ons de la realitat,\u00a0 amb el progr\u00e9s de\u00a0 nous projectes del catalanisme. En una societat esquerdada per motius de llengua i de sentiments d\u2019identitat, amb una pol\u00edtica escindida entre ungits i excomunicats per un nacionalisme i per\u00a0 l\u2019altre, ser\u00e0 vitalment indispensable el coratge de la conc\u00f2rdia.<\/p>\n

El repte que es planteja al catalanisme, en aquesta crisi, \u00e9s la \u201cm\u00e0 esquerra<\/em>\u201d d\u2019una pol\u00edtica tena\u00e7 i intel\u00b7ligent, que mantingui ferms els objectius d\u2019unitat civil, cohesi\u00f3 i excel\u00b7l\u00e8ncia a Catalunya;\u00a0 i d\u2019 aliances i negociacions externes, a Espanya i a Europa. Nom\u00e9s aix\u00ed es podran superar les divisions i confrontacions in\u00fatils i les batalles perdudes.<\/p>\n

Brussel\u00b7les, 17 d\u2019octubre de 2018<\/p>\n

(Contribuci\u00f3 al llibre col\u00b7lectiu Catalanisme, 80 mirades<\/a>, ED)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des de posicions antag\u00f2niques i confrontades, uns plantegen la independ\u00e8ncia i altres la liquidaci\u00f3 de l\u2019autogovern. Tenen, a m\u00e9s, un adversari com\u00fa: el catalanisme. El presenten com una \u201cbandiera de festa gi\u00e0 scorsa\u00a8, per dir-ho amb paraules del poeta Salvatore Quasimodo: com la bandera d\u2019una festa que s\u2019ha acabat. A mi em sembla exactament el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,16,1],"tags":[8,187,24],"class_list":["post-19714","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-europa","category-general","tag-catalunya","tag-politica-catalana","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19714","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19714"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19714\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19723,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19714\/revisions\/19723"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19714"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19714"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19714"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}