{"id":19610,"date":"2018-12-31T14:53:57","date_gmt":"2018-12-31T12:53:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19610"},"modified":"2018-12-31T15:01:01","modified_gmt":"2018-12-31T13:01:01","slug":"jordi-font-irene-balaguer-una-dona-de-missio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-irene-balaguer-una-dona-de-missio\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Irene Balaguer, una dona de missi\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-19618\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/irene-1.jpg\" alt=\"\" width=\"317\" height=\"176\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/irene-1.jpg 317w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/irene-1-300x167.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 317px) 100vw, 317px\" \/>Sempre hi ha estat. Sense parar. Sempre activa al servei de la causa de la inf\u00e0ncia i els seus drets, d\u2019una pedagogia emancipadora, d\u2019una ciutadania desvetllada, cr\u00edtica, solid\u00e0ria. indestriable de la <strong>Marta Mata<\/strong> i del grup de dones -amb algun home- que va donar vida a l\u2019<strong>Associaci\u00f3 de Mestres Rosa Sensa<\/strong>t i a la seva dilatada i fecunda traject\u00f2ria. Han estat nord i guia per a generacions senceres de mestres, sota el franquisme i en democr\u00e0cia, en la millor tradici\u00f3 de la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica catalana i europea. Han estat gent amb una missi\u00f3. Gent portadora, no tan sols d\u2019una cultura transformadora, sin\u00f3 d\u2019idees i d\u2019eines, de projectes apamats, per fer-la avan\u00e7ar en el terreny del concret.<\/p>\n<p>Van ser un dels corrents socials m\u00e9s robusts que van desembocar en la jove democr\u00e0cia de finals dels setanta. I van governar, no a la Generalitat, per\u00f2 s\u00ed a l\u2019Ajuntament de Barcelona, bressol de les precursores escoles municipals del primer ter\u00e7 del segle XX. I van tenir un paper ordenador determinant, a Catalunya i a Espanya, a l\u2019hora de legislar i de regular l\u2019escola p\u00fablica, cap a la qual van acomboiar el gran cabal innovador del <strong>CEPEC<\/strong> (Col\u00b7lectiu d\u2019Escoles per l\u2019Escola P\u00fablica Catalana).<\/p>\n<p>L\u2019<strong>Irene<\/strong> va ser sobretot la prescriptora i directora de les escoles bressol de Barcelona, de l\u2019educaci\u00f3 dels zero als tres anys com a servei p\u00fablic universal. Un cam\u00ed que, posteriorment, s\u2019encallaria i que encara resta pendent de completar. Es tracta, entre altres coses, de l\u2019edat en qu\u00e8 la persona t\u00e9 vius els reflexos que despr\u00e9s oblidar\u00e0, per tornar a aprendre\u2019ls posteriorment amb dificultat o per\u00a0 no aprendre\u2019ls mai m\u00e9s (nedar, grimpar&#8230;). Ens ho explicava, a l\u2019edifici d\u2019El Consulat, esdevingut \u201c<em>Centre 0-3 anys de Barcelona<\/em>\u201d, al pont de Vallcarca, una nonagen\u00e0ria <strong>Dolors Canals<\/strong>, que havia estat responsable de guarderies de Catalunya del <strong>1936<\/strong> al <strong>1939<\/strong> i que, posteriorment, havia tingut un paper pioner a les guarderies de New York. La <strong>Irene<\/strong> va incorporar la seva torxa. I la va passejat per mig m\u00f3n, encenent calius arreu per on passava: Catalunya, Espanya, Llatinoam\u00e8rica&#8230;; fent xarxa internacional.<\/p>\n<p>La seva missi\u00f3 pedag\u00f2gica va prendre cos i volada des de l\u2019ample camp del socialisme catal\u00e0, dels seus pressup\u00f2sits emancipadors i catalanistes. Sempre, aix\u00f2 s\u00ed, des de posicions d\u2019exig\u00e8ncia cr\u00edtica i de defensa dura del seu model pedag\u00f2gic. Tamb\u00e9 durant el govern d\u2019esquerres, davant del qual no va deixar de criticar all\u00f2 que considerava acomodacions tecnocr\u00e0tiques o concessions pol\u00edtiques excessives. Sempre va ser una socialista cr\u00edtica. Per\u00f2 mai no va estripar el carnet, aquest estrany esport nacional que ha proliferat durant els anys del denominat \u201c<em>proc\u00e9s<\/em>\u201d, fill de l\u2019extremisme de la dreta espanyola i de la pugna, dins del nacionalisme catal\u00e0, per l\u2019her\u00e8ncia pujoliana. La <strong>Irene<\/strong>, enmig del terrabastall resultant, va mantenir les seves posicions cr\u00edtiques, per\u00f2 sempre des de dins. S\u2019havia mogut en els ambients de <strong>Nou Cicle<\/strong> i, amb la crisi darrera, s\u2019havia implicat en el <strong>F\u00f2rum C\u00edvic<\/strong>. Per\u00f2, com bona part dels seus integrants, mai no havia abandonat la idea de preservar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un ample partit socialista, plural, prou gran per ser transformador i capa\u00e7 de continuar la seva funci\u00f3 de frontissa nacional, de coagulant de la unitat civil del poble de Catalunya.<\/p>\n<p>La <strong>Irene Balaguer<\/strong> ha estat una dona de conviccions i una dona cr\u00edtica, que no s\u2019ha deixat endur mai cap on bufava el vent. I amb una important obra feta. Per a alguns, en algun moment, pot haver resultat inc\u00f2moda, per\u00f2, per a molts m\u00e9s, ha estat i ser\u00e0 un referent s\u00f2lid, una pedra angular sobre la qual poder seguir construint.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Sempre hi ha estat. Sense parar. Sempre activa al servei de la causa de la inf\u00e0ncia i els seus drets, d\u2019una pedagogia emancipadora, d\u2019una ciutadania desvetllada, cr\u00edtica, solid\u00e0ria. indestriable de la Marta Mata i del grup de dones -amb algun home- que va donar vida a l\u2019Associaci\u00f3 de Mestres Rosa Sensat i a la seva &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,1],"tags":[],"class_list":["post-19610","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19610","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19610"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19610\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19619,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19610\/revisions\/19619"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19610"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19610"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19610"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}