{"id":1960,"date":"2010-05-13T12:56:42","date_gmt":"2010-05-13T10:56:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1960"},"modified":"2010-05-13T12:56:42","modified_gmt":"2010-05-13T10:56:42","slug":"jean-marie-colombani-europa-torna-a-caminar-unida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jean-marie-colombani-europa-torna-a-caminar-unida\/","title":{"rendered":"Jean-Marie Colombani: Europa torna a caminar unida"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Cal recon\u00e8ixer que, fins a aquesta nit del 9 al 10 de maig de 2010, era dif\u00edcil no dubtar, per no dir no deixar-se portar pel p\u00e0nic. En el cara a cara entre els mercats i Europa, i, m\u00e9s concretament, entre els mercats i la zona euro, aquesta \u00faltima semblava portar les de perdre. A partir del nou acord assolit a Brussel\u00b7les -resultant, al seu torn, de la reuni\u00f3 dels dirigents de la zona euro del passat 6 de maig- tenim bones raons per recuperar l’esperan\u00e7a. \u00c9s com si la crisi obligu\u00e9s als governs i a les nacions que semblaven voler allunyar-se d’ella a reprendre el cam\u00ed d’Europa i de la Uni\u00f3 Europea. <\/p>\n

En efecte, aquesta crisi ha tornat a portar al primer pla una q\u00fcesti\u00f3 central que els Governs havien descuidat o ocultat: la de l’aposta per la integraci\u00f3 o, al contrari, per la desintegraci\u00f3 europea. Iniciada a Gr\u00e8cia, aquesta crisi, que s’ha convertit en un veritable q\u00fcestionament del conjunt de la construcci\u00f3 monet\u00e0ria, feia de la “m\u00e0 invisible” dels mercats un veritable govern mundial arbitrari i absolutament esbiaixat que va acabar llan\u00e7ant seriosos dubtes sobre la superviv\u00e8ncia mateixa del euro. El fet que, dilluns, els mercats semblen haver reaccionat b\u00e9 demostra que aquesta vegada els dirigents europeus veuen, sin\u00f3 el final del t\u00fanel, com a m\u00ednim la perspectiva de controlar millor la situaci\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 entre la posada en marxa d’aquest “maxipla<\/em>” de defensa de la zona euro (m\u00e9s de 800.000 milions de garantia, \u00e9s a dir, m\u00e9s del necessari per cobrir els previsibles reemborsaments dels quatre pa\u00efsos m\u00e9s febles) i els primers signes de la crisi …, quant de temps perdut! I a quin preu hem pagat l’electoralisme a curt termini que ha guiat els passos tant de Gordon Brown<\/strong> com d’Angela Merkel<\/strong>!<\/p>\n

Gordon Brown<\/strong>? Nicolas Sarkozy<\/strong> i Angela Merkel<\/strong> li van demanar que actu\u00e9s contra els hedge founds <\/em>i don\u00e9s el seu aval a un pla coordinat destinat a frenar -fins i tot per vies coercitives- els moviments especulatius, almenys els que s’alimentaven dels falsos rumors. Al que l’encara primer ministre brit\u00e0nic va respondre que ell no podia fer res contra la City, excepte perdre les eleccions. Resultat: a base de no fer res, de totes maneres va perdre el suport de la City, que finalment va demanar el vot en contra.<\/p>\n

Angela Merkel<\/strong>? Ha mostrat un rostre dubitatiu i oportunista que no li coneix\u00edem. Tot i haver acceptat, al comen\u00e7ament del proc\u00e9s, sumar-se a l’afirmaci\u00f3 de solidaritat amb Gr\u00e8cia, despr\u00e9s, va fer marxa enrere i, m\u00e9s tard, va multiplicar les condicions, per, finalment, haver de sumar-se corre-cuita a un pla infinitament m\u00e9s cost\u00f3s del que hauria estat l’ajuda que Gr\u00e8cia necessitava inicialment. En el seu desc\u00e0rrec, \u00e9s cert, una doble constataci\u00f3: el sobiranisme no \u00e9s un producte exclusivament franc\u00e8s, tamb\u00e9 existeix a Alemanya, la nova coalici\u00f3 que la cancellera forma amb els liberals \u00e9s de fet paralitzant. Resultat: quan del que es tractava era de fer concessions al sobiranisme ambient per conservar la majoria al Bundesrat (l’assemblea que representa els L\u00e4nder<\/em>) i, per tant, conservar una majoria de dretes a Rin del Nord-Westf\u00e0lia, ella va esperar massa, i tamb\u00e9 va perdre les eleccions.<\/p>\n

Heus aqu\u00ed doncs una gran lli\u00e7\u00f3 d’aquesta crisi: no serveix de res abandonar aqu\u00ed o all\u00e0 als petits c\u00e0lculs electorals. Quan un s’enfronta a fen\u00f2mens de tal gravetat, cal prendre les mesures necess\u00e0ries: i mala sort pels resultats de les eleccions. Segona lli\u00e7\u00f3: queda demostrat que, en mat\u00e8ria de construcci\u00f3 europea, i com sempre va sostenir Jacques Delors<\/strong>, l’immobilisme era, i \u00e9s, simplement impossible. L’immobilisme \u00e9s la marxa enrere i, posteriorment, l’amena\u00e7a de la desintegraci\u00f3 i la deconstrucci\u00f3.<\/p>\n

El “maxipla<\/em>“, \u00e9s fruit d’un comprom\u00eds francoalemany. Nicolas Sarkozy <\/strong>va anunciar, dijous a la nit, un mecanisme comunitari que presentava una doble avantatge: la de ser … comunitari (de facto, federal), i r\u00e0pid i flexible en la seva execuci\u00f3, ja que una majoria qualificada pot posar-lo en marxa. Al mateix temps, representa un pas molt clar cap al renaixement d’una perspectiva pol\u00edtica per a la Uni\u00f3 Europea. En un primer moment, nom\u00e9s els brit\u00e0nics van semblar posar objeccions argumentant que, en no estar a la zona euro, era impensable per a ells posar un c\u00e8ntim per a l’eventual salvament d’aquesta, despr\u00e9s, les coses es van complicar amb una nova marxa enrere d’Alemanya que, finalment, va aconseguir for\u00e7ar un retorn, en l’essencial, als procediments bilaterals. El fons, que, de fet, \u00e9s l’enunciat d’una garantia de m\u00e9s de 800.000 milions d’euros, es basar\u00e0, per l’essencial, en mecanismes bilaterals. Com els que s’han posat en marxa a favor de Gr\u00e8cia, que impliquen, com a contrapartida per part d’aquest pa\u00eds, un vigor\u00f3s esfor\u00e7 de sanejament dels comptes p\u00fablics, per\u00f2 que torna tamb\u00e9 a cada un dels pa\u00efsos membres de la zona euro i, especialment, a Alemanya, un dret de vet sobre la seva activaci\u00f3. Com a nota per a l’optimisme, cal retenir d’aquest comprom\u00eds que, malgrat tot, inclou un element comunitari. I, sobretot, que autoritza el Banc Central Europeu (BCE) a actuar per si mateix. El BCE podr\u00e0, com la reserva federal nord-americana, i com recomanava l’economista Muriel Roubini<\/strong>, comprar directament t\u00edtols emesos per tal o tal Estat de la zona euro i, de fet, crear la seva pr\u00f2pia moneda per comprar el deute dels Estats, si aix\u00f2 fos necessari.<\/p>\n

Hi ha un altre esdeveniment important que va fer possible aquest comprom\u00eds: la intervenci\u00f3 directa de … \u00a1Barack Obama! \u00a1Barack Obama<\/strong>! El poder de persuasi\u00f3 de Nicolas Sarkozy <\/strong>no va ser suficient per conv\u00e8ncer la cancellera. Van ser necess\u00e0ries dues converses telef\u00f2niques amb el president nord-americ\u00e0 perqu\u00e8 Angela Merkel <\/strong>es fes c\u00e0rrec justament de la situaci\u00f3 internacional i de la urg\u00e8ncia de deixar enrere les seves preocupacions electorals.<\/p>\n

\u00c9s una sort que els Estats Units hagi donat suport tot all\u00f2 que anava en el sentit de la consolidaci\u00f3 de la zona euro. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que una Europa en crisi podria retardar la sortida de la crisi en la que, al seu torn, est\u00e0 immers els Estats Units, com ho \u00e9s igualment que un euro massa feble podria alentir la recuperaci\u00f3 nord-americana.<\/p>\n

En aquesta situaci\u00f3 cal integrar tamb\u00e9 dos hipoteques. La primera \u00e9s la hipoteca brit\u00e0nica. L’esdeveniment ha estat relegat a un segon pla, per\u00f2 podria arribar a repercutir en la situaci\u00f3 europea. Els brit\u00e0nics han votat, per\u00f2 s’han abstingut d’escollir, ja que els conservadors no han guanyat i els laboristes i els liberals han perdut. Ara b\u00e9, si els conservadors governen en solitari, o si, coalitzats amb els liberals, imposen els seus punts de vista en mat\u00e8ria de pol\u00edtica exterior, les nostres dificultats estan lluny d’haver quedat enrere. Doncs el programa de David Cameron<\/strong> \u00e9s ni m\u00e9s ni menys que donar els primers passos per a la sortida progressiva de la UE mitjan\u00e7ant el q\u00fcestionament dels tractats existents i la multiplicaci\u00f3 de l’opting out<\/em> de tot el que el Regne Unit considera molest a Europa, especialment en mat\u00e8ria social. Si \u00e9s aix\u00ed, ens veur\u00edem confrontats a l’esclat d’una crisi dins de la crisi. Per al Regne Unit, seria a m\u00e9s un contrasentit estrat\u00e8gic. I, tamb\u00e9 en aquest cas, s’ha de mirar cap als Estats Units. Recentment, Barack Obama <\/strong>notificava sense ambig\u00fcitat a Gordon Brown <\/strong>que la seva visi\u00f3 del m\u00f3n ja no podia basar-se en una “relaci\u00f3 privilegiada<\/em>” amb el Regne Unit. En altres paraules: Estats Units considera que el Regne Unit s’ha de convertir en un element del conjunt europeu, com ho s\u00f3n Alemanya i Fran\u00e7a. \u00bfI seria aquest el moment que escollissin els conservadors per allunyar-se d’Europa?<\/p>\n

L’altra hip\u00f2tesi \u00e9s, per descomptat, la de l’opini\u00f3 p\u00fablica. Ho hav\u00edem oblidat massa aviat: la crisi financera i banc\u00e0ria, de la qual encara no n’hem sortit, desencadenada per la fallida del sistema nord-americ\u00e0 de subprimes <\/em>i la del banc Lehmann Brothers, va estar a punt d’arrossegar-ho tot. A penes vam tenir temps de oblidar quan ja est\u00e0vem de nou confrontats a un terratr\u00e8mol que, aquesta vegada, posava en dubte la credibilitat de cert nombre d’Estats europeus. Com \u00e9s sabut, en moments aix\u00ed, ressorgeix la temptaci\u00f3 populista, esperonada pel seguici de mesures d’austeritat que, inevitablement,\u00a0v\u00e9nen de la m\u00e0. D’altra banda, el populisme \u00e9s la versi\u00f3 soft<\/em> d’unes reaccions molt m\u00e9s dures i radicals que poden sobrevenir aqu\u00ed i all\u00e0 i estendre’s a continuaci\u00f3 a tot el continent europeu. Per tant, la pedagogia i la solidaritat per part dels diferents responsables -i, en bona l\u00f2gica, dels l\u00edders de les diferents forces d’oposici\u00f3- s\u00f3n m\u00e9s urgents que mai. A\u00fan no hemos llegado a eso. Encara no hem arribat a aix\u00f2. Pero no est\u00e1 prohibido tener esperanzas. Per\u00f2 no est\u00e0 prohibit tenir esperances.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cal recon\u00e8ixer que, fins a aquesta nit del 9 al 10 de maig de 2010, era dif\u00edcil no dubtar, per no dir no deixar-se portar pel p\u00e0nic. En el cara a cara entre els mercats i Europa, i, m\u00e9s concretament, entre els mercats i la zona euro, aquesta \u00faltima semblava portar les de perdre. A …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[],"class_list":["post-1960","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1960","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1960"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1960\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1962,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1960\/revisions\/1962"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1960"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1960"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1960"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}