{"id":19597,"date":"2018-12-29T22:16:34","date_gmt":"2018-12-29T20:16:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19597"},"modified":"2018-12-29T22:16:34","modified_gmt":"2018-12-29T20:16:34","slug":"ignasi-aragay-j-v-foix-i-lamor-critic-a-la-patria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ignasi-aragay-j-v-foix-i-lamor-critic-a-la-patria\/","title":{"rendered":"Ignasi Aragay: J.V. Foix i l\u2019amor (cr\u00edtic) a la p\u00e0tria"},"content":{"rendered":"<div class=\"content\">\n<div class=\"moz-reader-content line-height4 reader-show-element\">\n<div id=\"readability-page-1\" class=\"page\">\n<div>\n<div>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-19602\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/publicitat.jpg\" alt=\"\" width=\"259\" height=\"194\" \/>Escrit el <strong>1934<\/strong> per <strong>J.V. Foix<\/strong> al diari <strong><em>La Publicitat<\/em><\/strong> : \u201c<em>Quan el catalanisme, en les seves diverses figuracions pol\u00edtiques i socials, ha reclamat de cadascun dels seus adherents una reforma espiritual, una aproximaci\u00f3 moral al tipus de ciutad\u00e0 de la p\u00e0tria nova, <strong>ha reeixit i ha ven\u00e7ut<\/strong>. Quan, al contrari, ha ofert la p\u00e0tria als sequa\u00e7os, com un bot\u00ed f\u00e0cil d\u2019abastar,<strong> ha reculat i ha estat derrotat<\/strong>. All\u00e0 on l\u2019estoic ha cedit ha aparegut l\u2019org\u00edac<\/em>\u201d. Ho escrivia fa <strong>75<\/strong> anys, per\u00f2 podria semblar que parl\u00e9s exactament del nostre present, dels lla\u00e7os grocs d\u2019una banda i dels encaputxats de l\u2019altra. El mateix <strong>1934<\/strong>, <strong>Foix<\/strong>, que ja havia superat els <strong>40<\/strong> anys, diu que no ha cregut mai en \u201c<em>la joventut<\/em>\u201d i es queixa: \u201c<em>La joventut, insolent, creu que ha d\u2019\u00e9sser irrespectuosa, incauta, disbauxada, indisciplinada, i fins i tot impertinent<\/em>\u201d.<\/p>\n<p>Els fragments pertanyen al llibre <strong><em>Els lloms transparents<\/em><\/strong> (<strong>Ed. 62<\/strong>), un recull d\u2019articles del poeta quan exercia com a periodista, reunits per primer cop el <strong>1969<\/strong> i recuperats ara per la <strong>Fundaci\u00f3 J.V. Foix<\/strong>. S\u00f3n textos datats entre el <strong>1931<\/strong> i el <strong>1936<\/strong> al diari <strong><em> La Publicitat<\/em><\/strong>, del qual <strong>Foix<\/strong> era director literari. Redactats en calent a la mateixa redacci\u00f3, giren al voltant del paper dels escriptors en la societat, d\u2019\u00e8tica i pol\u00edtica i del catalanisme. El pr\u00f2leg li va fer <strong>Gabriel Ferrater<\/strong> per a l\u2019edici\u00f3 del <strong>1969<\/strong>: \u201c<em>El sentiment b\u00e0sic de <strong>Foix<\/strong> \u00e9s, podr\u00edem dir, que l\u2019individu \u00e9s un col\u00b7lectiu, i aix\u00f2 en dos sentits: d\u2019una banda, qualsevol experi\u00e8ncia d\u2019una persona \u00e9s sempre una experi\u00e8ncia de moltes altres, i d\u2019altra banda un home \u00e9s una mena d\u2019agrupament combinatori, un agregat d\u2019elements que es troben dispersos per molts altres homes. Una vegada em deia: \u00abSempre que escric jo, vull dir nosaltres \u00bb<\/em>\u201d.<\/p>\n<p>Aquest <em>jo<\/em> col\u00b7lectiu \u00e9s el que parla al llibre. Un llibre pol\u00edtic, per contribuir des del periodisme a la Catalunya nova republicana. Defensa, per exemple, els diaris que mantenen una posici\u00f3 liberal en el terreny de les idees, \u00e9s a dir, que \u201c<em>no defugen d\u2019incorporar a la llista de col\u00b7laboradors noms d\u2019escriptors que representen doctrines divergents<\/em>\u201d. I est\u00e0 en contra de les cap\u00e7aleres que es dediquen a difondre \u201c<em>an\u00e8cdotes<\/em>\u201d i \u201c<em>informacions sovint destinades a provocar la confusi\u00f3, a escalfar caps<\/em> \u201d. Qu\u00e8 pensaria avui <strong>Foix<\/strong> dels qui escalfen caps espanyols i caps catalans? Dels que nom\u00e9s s\u2019adrecen a les v\u00edsceres o la sentimentalitat? <strong><em> La Publicitat<\/em> <\/strong>era el diari segurament m\u00e9s ambici\u00f3s de l\u2019\u00e8poca, un diari de not\u00edcies i d\u2019idees, de debat seri\u00f3s, l\u2019\u00f2rgan del catalanisme intel\u00b7lectual promogut per <strong>Acci\u00f3 Catalana<\/strong>. Arriba a escriure: \u201c<em>No em sabria greu que assenyalessin la nostra generaci\u00f3 amb una frase equivalent a aquesta: \u00abEditava un diari perfecte\u00bb<\/em>\u201d. <strong>Foix<\/strong> creia fermament en l\u2019intel\u00b7lectual com a \u201c<em>home lliure<\/em>\u201d: \u201c<em>No hi ha intel\u00b7lig\u00e8ncia sense independ\u00e8ncia<\/em>\u201d.<\/p>\n<p>En aquests articles, a vegades signats i d\u2019altres no, perqu\u00e8 fan d\u2019editorial del diari, <strong>Foix<\/strong> defensa \u201c<em>un patriotisme alhora local i universal, profundament hum\u00e0<\/em>\u201d, i reivindica un pa\u00eds basat en \u201c<em>l\u2019obra ben feta<\/em>\u201d seguint l\u2019exemple de <strong>Prat de la Riba<\/strong>. El posen molt nervi\u00f3s els in\u00fatils radicals: \u201c<em>Entre els concurrents a una assemblea de catalans hi ha sempre un nombre destacat d\u2019aspirants a alcalde de barri que m\u00e9s d\u2019una vegada han estat a punt de fer perdre les causes m\u00e9s honorables&#8230;<\/em>\u201d Creu, en fi, que s\u2019ha d\u2019estimar el propi pa\u00eds, \u201c<em>per\u00f2 no contra els altres<\/em>\u201d. I que \u201c<em>per estimar la p\u00e0tria no cal mentir, ni odiar, ni preparar la guerra, ni elevar la naci\u00f3 a la categoria d\u2019un Tot metaf\u00edsic, ni confondre naci\u00f3 i Estat<\/em>\u201d. \u201c<em>Treballar per la p\u00e0tria \u00e9s fer-nos dignes que sigui estimada\u201d.<\/em><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/llegim.ara.cat\/opinio\/JV-Foix-amor-critic-patria_0_2151984798.html\">Ara<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Escrit el 1934 per J.V. Foix al diari La Publicitat : \u201cQuan el catalanisme, en les seves diverses figuracions pol\u00edtiques i socials, ha reclamat de cadascun dels seus adherents una reforma espiritual, una aproximaci\u00f3 moral al tipus de ciutad\u00e0 de la p\u00e0tria nova, ha reeixit i ha ven\u00e7ut. Quan, al contrari, ha ofert la p\u00e0tria &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18],"tags":[],"class_list":["post-19597","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19597","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19597"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19597\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19603,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19597\/revisions\/19603"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19597"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19597"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19597"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}