{"id":19586,"date":"2018-12-29T15:25:03","date_gmt":"2018-12-29T13:25:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19586"},"modified":"2018-12-29T21:50:34","modified_gmt":"2018-12-29T19:50:34","slug":"raimon-obiols-on-hi-ha-perill-creix-tambe-el-que-salva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-on-hi-ha-perill-creix-tambe-el-que-salva\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: \u201dOn hi ha perill, creix tamb\u00e9 el que salva\u201d"},"content":{"rendered":"

\"\"1.<\/strong> La \u201cvella dama<\/em>\u201d (com designa L\u00f3pez Bulla<\/strong> a la correlaci\u00f3 de forces) fou determinant en el pas del franquisme a la democr\u00e0cia i ho fou tamb\u00e9 en el pacte constitucional. En els darrers anys s\u2019han aixecat veus dient que una i altra cosa, la Transici\u00f3 i la Constituci\u00f3 resultant, \u00abs\u2019haurien d\u2019haver fet d\u2019una altra manera<\/em>\u00bb. Els que pensen que es podria haver fet millor hi tenen tot el dret, i en abstracte tenen ra\u00f3. Si l\u2019afirmaci\u00f3 es fa en aquest sentit, hi coincideixo: hauria estat millor que el canvi es produ\u00eds d\u2019una manera m\u00e9s n\u00edtida. Sempre he cregut que s\u2019haurien evitat les servituds i contradiccions d\u2019aquella transici\u00f3 en clarobscur si la correlaci\u00f3 de forces en el conjunt de l\u2019Estat hagu\u00e9s estat m\u00e9s favorable als sectors unitaris de l\u2019oposici\u00f3 democr\u00e0tica i popular, com ho fou a Catalunya en el tardofranquisme i en els resultats electorals de juny de 1977<\/strong>.<\/p>\n

Altra cosa s\u00f3n \u00a0les caricatures interessades. La Transici\u00f3 i la Constituci\u00f3 no van ser el resultat d\u2019un designi previst i controlat des de dalt per uns pocs personatges clarividents, ni tampoc de les cessions d\u2019un pactisme\u00a0 entreguista. Van ser el fruit de dures lluites democr\u00e0tiques i populars en una determinada correlaci\u00f3 de forces.<\/p>\n

Dir que havia haver anat d\u2019una altra manera, \u00e9s sens dubte interessant. Per\u00f2 hi ha una pregunta que ho \u00e9s m\u00e9s: Com? En la mesura que aix\u00f2 no s\u2019explica, la valoraci\u00f3 cr\u00edtica \u00e9s una tautologia. Si fa quaranta anys hi hagu\u00e9s hagut m\u00e9s gent a favor d\u2019all\u00f2 que anomen\u00e0vem la \u201cruptura democr\u00e0tica<\/em>\u201d, m\u00e9s suport de les opinions p\u00fabliques, m\u00e9s intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva, els resultats haurien estat uns altres.<\/p>\n

\u00c9s millor atenir-se a la realitat dels fets.\u00a0 La transici\u00f3 a Espanya es f\u00e9u en una situaci\u00f3 en qu\u00e8 la dreta \u2013 que havia estat franquista – va mantenir un pes considerable, \u00a0no \u00fanicament en la vida econ\u00f2mica i social sin\u00f3 tamb\u00e9 en els aparells de l\u2019Estat, en especial en l\u2019ex\u00e8rcit i en el poder judicial. De les lli\u00e7ons a extreure d\u2019aquell per\u00edode, la principal, des del meu punt de vista, \u00e9s que en aquestes situacions cal mirar de tenir m\u00e9s for\u00e7a, amb m\u00e9s unitat i amb m\u00e9s aliances; que cal conv\u00e8ncer sectors m\u00e9s amples i decidits de les opinions p\u00fabliques.<\/p>\n

2.<\/strong> Celebrades les primeres eleccions democr\u00e0tiques de juny de 1977<\/strong>, l\u2019autogovern catal\u00e0 se situ\u00e0 en el marc de la Constituci\u00f3. Va ser la tercera temptativa d\u2019encaixar democr\u00e0ticament la pluralitat nacional a Espanya, despr\u00e9s de la Rep\u00fablica federal de 1873<\/strong> i de la Segona Rep\u00fablica de 1931<\/strong>. L\u2019opci\u00f3 catalana majorit\u00e0ria va ser favorable a un enfocament integrador de la realitat nacional catalana, a un desplegament creixent de l\u2019autogovern inscrit en la construcci\u00f3 de la democr\u00e0cia a Espanya i en el proc\u00e9s d\u2019unitat europea.<\/p>\n

La Constituci\u00f3 proclam\u00e0 la unitat d\u2019Espanya, per\u00f2 reconegu\u00e9 les \u00abnacionalitats i regions<\/em>\u00bb; en garant\u00ed el dret a l\u2019autogovern, per\u00f2 no el car\u00e0cter d\u2019unitats sobiranes; proclam\u00e0 la separaci\u00f3 de compet\u00e8ncies i de poders legislatius, per\u00f2 de manera imprecisa; no s\u2019organitz\u00e0 la seva participaci\u00f3 en les decisions d\u2019\u00e0mbit general; s\u2019evit\u00e0 el reconeixement de drets hist\u00f2rics amb l\u2019excepci\u00f3 dels concerts basc i navarr\u00e8s; i no s\u2019admet\u00e9 el federalisme fiscal.<\/p>\n

En els primers anys v\u00e8iem possible una interpretaci\u00f3 oberta i din\u00e0mica de la Constituci\u00f3, que l\u2019an\u00e9s desenvolupant federalment, en termes plurinacionals, pluriling\u00fc\u00edstics, pluriculturals. El vot massiu de Catalunya a la Constituci\u00f3 s\u2019ha d\u2019interpretar en aquesta clau. S\u2019an\u00e0 imposant, en canvi, una mena de coexist\u00e8ncia passiva, freda i resignada, en qu\u00e8 les ambival\u00e8ncies constitucionals foren interpretades de manera m\u00e9s oberta o restrictiva en funci\u00f3 de les conjuntures o dels governs de torn. No es produ\u00efren processos culturals i pol\u00edtics significatius de \u00abfederalisme c\u00e0lid<\/em>\u00bb (el terme \u00e9s d\u2019Ernest Lluch<\/strong>), per avan\u00e7ar en el coneixement i el reconeixement rec\u00edprocs, en l\u2019assumpci\u00f3 de canvis en els aspectes simb\u00f2lics i emocionals de la pluralitat nacional de l\u2019Estat, ni en els continguts educatius o en el di\u00e0leg i les relacions entre les lleng\u00fces.<\/p>\n

Les din\u00e0miques que es van anar imposant van ser la generalitzaci\u00f3 del proc\u00e9s auton\u00f2mic (l\u2019Estat de les autonomies, el \u00abcaf\u00e9 para todos\u00bb), aix\u00ed com un lent i progressiu reviscolament del nacionalisme espanyol, que es va anar deslliurant, \u00a0amb els anys, \u00a0de la hipoteca franquista. \u00a0Aquesta in\u00e8rcia no sols ha perdurat fins avui, sin\u00f3 que s\u2019ha\u00a0 exacerbat molt, en bona part com a reacci\u00f3 al \u201cproc\u00e9s\u201d catal\u00e0.<\/p>\n

La generalitzaci\u00f3 auton\u00f2mica a partir de la Constituci\u00f3 fou una estrat\u00e8gia per contrapesar i limitar l\u2019afirmaci\u00f3 de les realitats nacionals catalana i basca. De fet, l\u2019Estat de les autonomies es desenvolup\u00e0 b\u00e0sicament\u00a0 en funci\u00f3 d\u2019una for\u00e7a motriu que fou Catalunya amb la seva Generalitat recuperada. Es tractava, a la vegada, de controlar i pal\u00b7liar aquella for\u00e7a i d\u2019utilitzar-la com un motor per una reforma regionalitzadora d\u2019Espanya.<\/p>\n

3.\u00a0<\/strong> Per\u00f2 no es pot menystenir el fet que l\u2019Estat de les autonomies responia tamb\u00e9 a una realitat espanyola complexa, diversa i plena d\u2019indeterminacions. Si s\u2019utilitz\u00e0 en la Constituci\u00f3 la f\u00f3rmula de \u00abnacionalitats i regions\u00bb fou perqu\u00e8 era dif\u00edcil anar m\u00e9s enll\u00e0 en la concreci\u00f3, no sols a causa de la correlaci\u00f3 de forces en el consens constitucional, sin\u00f3 per la realitat, plena de complicacions i matisos d\u2019un Estat heterogeni, amb graus diversos i entrella\u00e7ats d\u2019identitats col\u00b7lectives. Havien de ser Catalunya, Euskadi i Gal\u00edcia reconegudes espec\u00edficament com les tres nacionalitats diferenciades? Per\u00f2, per qu\u00e8 no Navarra, o el Pa\u00eds Valenci\u00e0 o els Pa\u00efsos Catalans? O Andalusia?<\/p>\n

S\u2019establiren aquelles f\u00f3rmules d\u2019indeterminaci\u00f3 no sols perqu\u00e8 als governs de la UCD<\/strong> els interessava acotar i frenar les realitats catalana i basca, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 la pr\u00f2pia realitat de la resta de l\u2019Estat era complexa, indeterminada. Aix\u00f2 ha marcat els trets positius i negatius de l\u2019Estat de les Autonomies, que Pierre Vilar<\/strong> definia com \u201cun artifici m\u00e9s que un edifici<\/em>\u201d, \u00a0i que \u2013 deia\u00a0 – \u00a0no podia ser conf\u00f3s amb l\u2019 \u201dEspanya de les nacions<\/em>\u201d, el \u201csomni dels vells federalistes<\/em>\u201d.<\/p>\n

Pel que fa al reconeixement i desenvolupament del car\u00e0cter plurinacional, pluriling\u00fc\u00edstic i pluricultural, un factor negatiu ha estat que ben pocs a Espanya, en el m\u00f3n de la pol\u00edtica i de la cultura, han anat gaire m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una acceptaci\u00f3 m\u00e9s o menys reticent de la pauta constitucional; alguns pensant que el temps resoldria les \u00abtensions territorials\u00bb; altres suportant-les amb resignaci\u00f3 i actituds m\u00e9s o menys educades; \u00a0altres – sobretot en els darrers temps – aprofitant-les a fons, mitjan\u00e7ant els prejudicis i confrontacions d\u2019identitats, com a rendible i irresponsable arma electoral.<\/p>\n

A Espanya pocs han apostat pel \u00abfederalisme c\u00e0lid<\/em>\u00bb o pel \u00abconstitucionalisme \u00fatil<\/em>\u00bb, per usar les f\u00f3rmules d\u2019Ernest Lluch<\/strong> o de Miguel Herrero<\/strong>, tractant de desenvolupar l\u2019utillatge constitucional disponible per avan\u00e7ar, culturalment i pol\u00edticament, en l\u2019encaix respectu\u00f3s (fraternal, si fos possible!) \u00a0entre les nacions de l\u2019Estat. La cosa \u00e9s desesperant, \u00a0perqu\u00e8 ve de molt lluny i perqu\u00e8 avui s\u2019ha tornat a enverinar dram\u00e0ticament, amb la sortida de l\u2019armari d\u2019una dreta espanyola agressiva que, \u00a0en el present per\u00edode de crispacions, constitueix dues ( o tres) forces pol\u00edtiques que \u00a0competeixen b\u00e0sicament en aquest terreny.<\/p>\n

4.<\/strong> Les responsabilitats d\u2019haver arribat a aquesta situaci\u00f3 estan ben repartides. Seria injust atribuir-les primordialment als \u201cdefectes de construcci\u00f3<\/em>\u201d de la Constituci\u00f3 del 78<\/strong>. Crec que sobretot cal tenir presents diversos factors, dels quals en destacaria dos: una cr\u00f2nica feblesa de les elits pol\u00edtiques espanyoles i catalanes (a Portugal, sense anar m\u00e9s lluny, han tingut m\u00e9s consist\u00e8ncia); \u00a0i, en els darrers anys, l\u2019absoluta imprevisi\u00f3 dels dirigents independentistes catalans ignorant que en pol\u00edtica enfrontar-se a adversaris m\u00e9s forts que disposen de lleis i regles a favor \u00e9s d\u2019una irresponsable temeritat.<\/p>\n

La suma d\u2019aquests factors fa possible interpretar la situaci\u00f3 present – amb presons injustes i judicis pendents dels dirigents independentistes marcant-ho tot – ,\u00a0 com un per\u00edode en el que la llei \u00e9s sotmesa brutalment \u00a0a la llei del m\u00e9s fort. S\u00f3n dues coses diferents, \u00a0antag\u00f2niques. S\u2019inscriuen per\u00f2, no sols en una crisi espanyola, sin\u00f3 en una tend\u00e8ncia global cap als nacionalpopulismes autoritaris, en un context de desconfian\u00e7a i inseguretat dels pobles i de \u00a0\u201cdesintermediaci\u00f3<\/em>\u201d creixent de les societats. No \u00e9s estrany que molts girin la vista a les crisis europees dels anys 20<\/strong> i 30<\/strong> del segle passat. La hist\u00f2ria no \u00e9s repeteix, per\u00f2 a vegades genera resson\u00e0ncies.<\/p>\n

5.<\/strong> \u201dOn hi ha perill, creix tamb\u00e9 el que salva<\/em>\u201d, diu un poema de H\u00f6lderlin<\/strong>. Aquesta citaci\u00f3 \u00e9s usada a vegades pels qui criden a l\u2019optimisme de la voluntat en moments de pessimisme de la intel\u00b7lig\u00e8ncia. No \u00e9s un vers falsament consolatori: cont\u00e9 un fons de veritat dial\u00e8ctica. No \u00e9s possible fer previsions sobre com es produiran les transformacions pol\u00edtiques del futur. D\u2019una banda, una recentralitzaci\u00f3 de l\u2019Estat buidant de compet\u00e8ncies les comunitats aut\u00f2nomes, com voldria el nacionalisme espanyol, \u00a0\u00e9s dif\u00edcil de realitzar: comptaria amb grans resist\u00e8ncies pol\u00edtiques, institucionals, administratives. De l\u2019altra, deixar les coses com estan \u00e9s una font permanent de conflictes que, en el contenci\u00f3s Catalunya-Espanya, han arribat a un punt de gravetat perillosa per a tothom. Pot esdevenir una confrontaci\u00f3 sense sortida, sense guanyadors, nom\u00e9s amb perdedors.<\/p>\n

Aquest perill inquieta. Pot fer obrir els ulls, pot fer pensar i parlar, pot bastir aliances. El concepte de plurinacionalitat, per exemple, ha fet el seu cam\u00ed i \u00e9s m\u00e9s assumit, sobretot entre les noves generacions. Com ha assenyalat Enric Juliana<\/strong> en un llibre de converses amb Pablo Iglesias<\/strong> (\u201cNudo Espa\u00f1a<\/strong><\/em>\u201d), la plurinacionalitat \u201cpot acabar guanyant la batalla del nou relat espanyol. El 1978<\/strong> no era possible. Ara s\u00ed<\/em>\u201d.<\/p>\n

Comparo aquesta citaci\u00f3 d\u2019un bon observador de la vida pol\u00edtica espanyola amb el comentari que, set dies abans de ser assassinat per ETA<\/strong>,\u00a0 Ernest Lluch<\/strong> li feu a Borja de Riquer<\/strong>, dient-li perqu\u00e8 havia renunciat a presentar a Madrid el llibre \u201cDerechos hist\u00f3ricos y constitucionalismo \u00fati<\/strong><\/em>l\u201d que havia preparat amb Herrero de Mi\u00f1\u00f3n<\/strong>: \u201cA Madrid no hi ha caliu per presentar aquest llibre<\/em>.\u201d Tal vegada quelcom est\u00e0 canviant. No ho haur\u00edem de desaprofitar.<\/p>\n

Avui som en una mena de cul-de-sac, i aquests s\u00f3n sempre perillosos. La gent ho intueix: no \u00e9s estrany que creixi el suport de les opinions p\u00fabliques a una reforma de la Constituci\u00f3 del 78<\/strong>. Pels nous enfocaments que seran necessaris, la mem\u00f2ria\u00a0 de la Transici\u00f3 i de la Constituci\u00f3 pot ser \u00fatil. No es tracta de \u00a0mimetitzar res, perqu\u00e8 han passat quatre d\u00e8cades i les circumst\u00e0ncies s\u00f3n molt diferents. Per\u00f2 em sembla que convindria recuperar dues caracter\u00edstiques b\u00e0siques d\u2019aquell per\u00edode: la voluntat d\u2019entesa i la mediaci\u00f3 transaccional com a m\u00e8tode. De cara a les necess\u00e0ries transformacions que vindran em sembla que s\u00f3n criteris indispensables si volem avan\u00e7ar i no retrocedir.<\/p>\n

A “40 anys de Constituci\u00f3: una revisi\u00f3 cr\u00edtica<\/em>“, Nous Horitzons<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1. La \u201cvella dama\u201d (com designa L\u00f3pez Bulla a la correlaci\u00f3 de forces) fou determinant en el pas del franquisme a la democr\u00e0cia i ho fou tamb\u00e9 en el pacte constitucional. En els darrers anys s\u2019han aixecat veus dient que una i altra cosa, la Transici\u00f3 i la Constituci\u00f3 resultant, \u00abs\u2019haurien d\u2019haver fet d\u2019una altra …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15],"tags":[24],"class_list":["post-19586","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19586","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19586"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19586\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19596,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19586\/revisions\/19596"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19586"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19586"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19586"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}