{"id":1956,"date":"2010-05-12T17:32:12","date_gmt":"2010-05-12T15:32:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1956"},"modified":"2010-05-12T17:32:12","modified_gmt":"2010-05-12T15:32:12","slug":"anthony-giddens-revifada-i-caiguda-del-nou-laborisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/anthony-giddens-revifada-i-caiguda-del-nou-laborisme\/","title":{"rendered":"Anthony Giddens: Revifada i caiguda del nou laborisme"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El nou laborisme no va ser l’encunyaci\u00f3 d’un terme suc\u00f3s concebut per dissimular una buidor pol\u00edtica. Per contra, es va produir des del principi un diagn\u00f2stic convincent sobre per qu\u00e8 era necessari innovar en l’esquerra del centre pol\u00edtic juntament amb una n\u00edtida agenda pol\u00edtica. En l\u00ednies essencials, cal consignar el seg\u00fcent.<\/p>\n

Els valors de l’esquerra – la solidaritat, la reducci\u00f3 de les desigualtats, la protecci\u00f3 de la poblaci\u00f3 vulnerable, en uni\u00f3 d’una creen\u00e7a en el paper clau d’un govern actiu a favor de tal obstinaci\u00f3-van romandre intactes, per\u00f2 les pol\u00edtiques dissenyades per perseguir tals fins devien modificar radicalment en nom dels canvis profunds que es registraven en la societat en conjunt. Aquests canvis inclo\u00efen la intensificaci\u00f3 de la globalitzaci\u00f3, el desenvolupament d’una economia postindustrial o de serveis i, en una era de la informaci\u00f3, l’aparici\u00f3 d’una ciutadania m\u00e9s loqua\u00e7 i combativa, menys considerada i respectuosa cap als representants de l’autoritat que en altres \u00e8poques (proc\u00e9s notablement intensificat amb l’arribada d’internet).<\/p>\n

La majoria de les receptes pol\u00edtiques del Labour deriven d’aquesta an\u00e0lisi. L’era keynesiana de gesti\u00f3 de la demanda, associada a una guia estatal de l’empresa, havia acabat. S’havia de crear una relaci\u00f3 diferent del govern amb l’empresa, reconeixent el paper clau d’aquesta en la creaci\u00f3 de riquesa, aix\u00ed com els l\u00edmits del poder de l’Estat. Cap pa\u00eds, per gran i poder\u00f3s que fos, podia controlar aquest mercat.<\/p>\n

L’adveniment de l’economia de serveis, basada en el coneixement, se sumava a la minva de la classe treballadora, que al seu dia va ser el basti\u00f3 laborista. D’ara endavant, i per guanyar eleccions, un partit de centreesquerra havia d’arribar a un sector de l’electorat molt m\u00e9s ampli, incloent els que mai abans havien abra\u00e7at la causa del partit. El Labour ja no podia ser un partit basat en realitat i criteris de classe. I en Tony Blair<\/strong> – que no era en absolut un l\u00edder tribal es miri com es miri-el partit va semblar trobar un l\u00edder perfecte per ajudar a realitzar aquest objectiu.<\/p>\n

La prosperitat econ\u00f2mica, amb el mercat globalitzat de tel\u00f3 de fons, havia d’ocupar un lloc preferent – es va jutjar requisit d’una pol\u00edtica social efica\u00e7. Una economia cada vegada m\u00e9s pr\u00f2spera generaria, aix\u00ed, els recursos per finan\u00e7ar la inversi\u00f3 p\u00fablica sense necessitat d’augmentar impostos. El partit va intentar desprendre’s de la seva anterior predilecci\u00f3 per la pol\u00edtica d'”impost i despesa”. I la “prud\u00e8ncia” va esdevenir l’esl\u00f2gan de Gordon Brown<\/strong> com a primer ministre.<\/p>\n

Un altre tret important de la pol\u00edtica del nou laborisme va consistir en no permetre que cap dels temes en q\u00fcesti\u00f3 fossin vedat de propietat de la dreta pol\u00edtica; al contrari, es tractava d’intentar oferir solucions de centreesquerra. Aquesta posici\u00f3 es va convertir en el blanc dels atacs de les veus cr\u00edtiques preocupades per les implicacions en mat\u00e8ria de llibertats civils, per\u00f2 era vital per a la longevitat dels laboristes en el poder. Els socialdem\u00f2crates van caure del govern en molts altres pa\u00efsos pel seu frac\u00e0s a l’hora d’impulsar un punt de vista similar.<\/p>\n

Pot semblar que hi ha un llarg tros entre aquestes inquietuds i un altre tret del pensament del nou laborisme – la necessitat d’una pol\u00edtica exterior activa i vigorosa-, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. El Regne Unit no s’enfronta a amenaces palpables d’invasi\u00f3 provinents d’altres pa\u00efsos, per\u00f2 ha d’estar preparada per assumir un paper actiu en el m\u00f3n en conjunt. El intervencionisme \u00e9s una doctrina necess\u00e0ria quan la sobirania nacional ha perdut bona part del seu significat i on hi ha motius d’inquietud en el pla humanitari de dimensi\u00f3 universal que sobrepassen els interessos de rang local. El terrorisme transnacional, criatura de la globalitzaci\u00f3, esdev\u00e9 una amena\u00e7a m\u00e9s gran que les formes locals de terrorisme predominants en altres \u00e8poques.<\/p>\n

Fins a quin punt van ser fruct\u00edfers realment aquests accents i pol\u00edtiques? El Regne Unit va gaudir de deu anys de creixement econ\u00f2mic ininterromput, que no es pot desmer\u00e8ixer basant-se simplement en una bombolla immobili\u00e0ria i credit\u00edcia. Es va registrar aquest creixement juntament amb la introducci\u00f3 d’un salari m\u00ednim nacional. Es va invertir a gran escala en els serveis p\u00fablics i es van assolir reformes importants tant en la salut com en l’educaci\u00f3, siguin quins siguin els problemes i les limitacions de les pol\u00edtiques adoptades. Es va tallar la desigualtat econ\u00f2mica, si b\u00e9 no es va reduir de manera important. La situaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 pobra, per\u00f2, va millorar substancialment. La ‘devolution’ de poder a Esc\u00f2cia i Gal\u00b7les ha estat en bona part reeixida. Es va aplicar una legislaci\u00f3 segons la qual els alcaldes podrien ser elegits per sufragi.<\/p>\n

S’ha assolit el que sembla ser una veritable pau a Irlanda del Nord. Els \u00edndexs de delinq\u00fc\u00e8ncia han disminu\u00eft notablement al Regne Unit i el pa\u00eds ha realitzat un proc\u00e9s d’adaptaci\u00f3 m\u00e9s profit\u00f3s i positiu que la majoria de la resta de pa\u00efsos europeus a la creixent diversitat cultural.<\/p>\n

Tractant-se d’un partit considerat tan sovint com una formaci\u00f3 pol\u00edtica de punts de vista tancats i autoritaris, el cert \u00e9s que hi va haver alguns \u00e8xits en la direcci\u00f3 oposada. El Labour va subscriure el cap\u00edtol social de la UE, juntament amb la Convenci\u00f3 Europea sobre Drets Humans, va presentar una llei de Llibertat d’Informaci\u00f3 i va aprovar la uni\u00f3 civil de parelles gais. El Regne Unit \u00e9s una societat m\u00e9s progressista i tolerant del que era i les pol\u00edtiques laboristes van tenir un paper en aquest canvi. En pol\u00edtica exterior, l’ajuda va anar molt m\u00e9s enll\u00e0 del que governs tories<\/em> precedents havien gestionat. Les intervencions militars a B\u00f2snia i Kosovo – on Blair <\/strong>va tenir un paper clau per persuadir els nord-americans a contemplar el desplegament de forces terrestres-i a Sierra Leone es consideraven \u00e0mpliament un \u00e8xit. Tant de bo s’hagu\u00e9s aturat all\u00e0! Res ha perjudicat m\u00e9s la reputaci\u00f3 de Blair <\/strong>que la seva malaurada decisi\u00f3 de convertir-se en l’aliat principal de Bush <\/strong>a la invasi\u00f3 de l’Iraq, on la principal ra\u00f3 addu\u00efda per lliurar la guerra, la possessi\u00f3 per Saddam <\/strong>d’armes de destrucci\u00f3 massiva, es va demostrar que era inexistent.<\/p>\n

Es van cometre altres errors de gran abast. L’experiment amb el recurs d’unes relacions p\u00fabliques de fet molt esbiaixades o manipulades i la gesti\u00f3 dels mitjans durant els primers anys dels laboristes no van ser del tot encertades: va ajudar a crear la impressi\u00f3 que el partit tenia m\u00e9s a veure amb la seva manera d’actuar i presentar-se que amb el seu contingut pol\u00edtic. Blair<\/strong> no va tenir \u00e8xit a l’hora d’integrar estretament el Regne Unit en el si de la UE.<\/p>\n

Va ser encertat raonar que el Labour hauria de ser un partit proper al m\u00f3n empresarial i recon\u00e8ixer la import\u00e0ncia de la City per a l’economia. No obstant aix\u00f2, els l\u00edders del partit haurien d’haver deixat clar amb molta m\u00e9s fermesa de com ho van fer de recon\u00e8ixer les virtuts dels mercats \u00e9s molt diferent a postrar-se davant d’ells. El fonamentalisme de mercat hauria d’haver estat objecte d’una cr\u00edtica m\u00e9s expl\u00edcita i les seves limitacions haurien d’haver estat revelades sense embuts a la llum del dia.<\/p>\n

I llavors va fer la seva aparici\u00f3 la crisi financera global, que molt pocs havien previst, si \u00e9s que hi va haver ning\u00fa. Va semblar donar bruscament el cop de gr\u00e0cia al m\u00f3n que constitu\u00efa el tel\u00f3 de fons de l’impuls del nou laborisme.<\/p>\n

De la nit al dia, tot ha fet marxa enrere: el keynesianisme i la intervenci\u00f3 econ\u00f2mica governamental estan de tornada. No es tracta \u00fanicament de poder esfor\u00e7ar-nos per regular els mercats financers – que en el seu dia van semblar ser omnipotents-, \u00e9s que hem de posar obstinaci\u00f3 en aix\u00f2. A l’agenda actual figuren en lloc preferent les retallades dr\u00e0stiques de la despesa, el contrari de l’expansi\u00f3 de la inversi\u00f3 social sobre la qual el nou laborisme va edificar la seva pol\u00edtica; la prud\u00e8ncia fiscal ha cedit el lloc als cr\u00e8dits massius i l’enorme deute acumulat; forma part del gui\u00f3 l’aplicaci\u00f3 d’un impost sobre les transaccions financeres internacionals, descartada anteriorment per considerar-la una mesura mancada de realisme, al cap i a la fi, \u00e9s possible augmentar els impostos als rics. Els partits principals parlen d’un retorn a una vigorosa pol\u00edtica industrial i a una reactivaci\u00f3 de la producci\u00f3, la q\u00fcesti\u00f3 dels efectes del canvi clim\u00e0tic i altres riscos ambientals – als que per cert el Partit Laborista ha fet front escassament fins a temps recents- s’han incorporat de ple al nucli de les inquietuds pol\u00edtiques essencials, i la planificaci\u00f3, en veritable penombra durant anys, torna a figurar en l’agenda.<\/p>\n

El nou laborisme, com a tal, \u00e9s mort i probablement \u00e9s oport\u00fa que rebutgi el mateix terme. No obstant aix\u00f2, certes tend\u00e8ncies socials i econ\u00f2miques a les que hist\u00f2ricament ha respost segueixen vigents, a banda que aspectes importants del seu marc pol\u00edtic segueixen dotats de rellev\u00e0ncia. \u00c9s necessari, en qualsevol cas, procedir a un replantejament i impulsar un nou ventall de pol\u00edtiques.<\/p>\n

El problema clau i fonamental, en el cas del Labour fora del poder, residir\u00e0 a minimitzar les baralles i disputes internes que afecten avui dia a tantes formacions pol\u00edtiques, sobretot en l’\u00e0mbit de l’esquerra, despr\u00e9s d’una derrota electoral. La reconstrucci\u00f3 ideol\u00f2gica podria exercir, en aquest punt, un paper essencial i decisiu. El punt de partida hauria de consistir a redefinir el paper de l’esfera p\u00fablica. Els blairistes<\/em>, es podria dir, es van inclinar cap al mercat en major mesura que els brownistes<\/em>, m\u00e9s propensos a ressaltar el paper de l’Estat. No obstant aix\u00f2, cal diferenciar l’esfera p\u00fablica respecte tant dels mercats com de l’Estat i pot constituir una base i suport per reconstruir les dues realitats. De fet es va detectar un tempteig en aquesta direcci\u00f3 en els intents dels laboristes, despr\u00e9s de la crisi financera, de reintroduir la idea pr\u00f2pia d’una societat mutualista en el debat pol\u00edtic. Aquests esfor\u00e7os en bona part de primera hora del laborisme haurien de ser potenciats i aplicats en la tasca de construir una forma de capitalisme responsable, juntament amb un enfocament complex i altament desenvolupat en les mat\u00e8ries relatives a la sostenibilitat.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El nou laborisme no va ser l’encunyaci\u00f3 d’un terme suc\u00f3s concebut per dissimular una buidor pol\u00edtica. Per contra, es va produir des del principi un diagn\u00f2stic convincent sobre per qu\u00e8 era necessari innovar en l’esquerra del centre pol\u00edtic juntament amb una n\u00edtida agenda pol\u00edtica. En l\u00ednies essencials, cal consignar el seg\u00fcent. Els valors de l’esquerra …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49],"tags":[],"class_list":["post-1956","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mon"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1956","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1956"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1956\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1959,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1956\/revisions\/1959"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1956"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1956"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1956"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}