![\"\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/question2.jpg\")
I si s\u00ed?<\/h3>\nI si s\u00ed?<\/h3>\n*<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u201cI si s\u00ed?<\/em><\/strong>\u201d:\u00a0 quan comen\u00e7\u00e0 el mal anomenat \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d, aquesta pregunta se la va fer molta gent. Uns se la\u00a0 feren amb il\u00b7lusi\u00f3 – tantes eren les promeses que es feien demag\u00f2gicament,\u00a0 oferint una independ\u00e8ncia a la cantonada i pr\u00e0cticament de franc. Altres se la van fer per cautela biogr\u00e0fica (\u201c\u00c9s\u00a0 improbable per\u00f2, i si s\u00ed? No voldria que em titllessin\u00a0 despr\u00e9s de botifler!\u201d<\/em>). Altres es feren la pregunta per c\u00e0lcul,\u00a0 en dues versions:\u00a0 els uns, respectables i equivocats, es deien “demanem la independ\u00e8ncia\u00a0 i obtindrem el m\u00e0xim autogovern possible<\/em>“;\u00a0 els altres simplement pensaven: \u201cquina bicoca,<\/em> quants c\u00e0rrecs a repartir, quantes feines ben pagades, quants aplaudiments!<\/em>\u201d.<\/p>\n *<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 De tots ells, els \u00fanics que l’han encertat, de moment,\u00a0 han esta els darrers, \u00e9s a dir els aprofitats\u00a0 i els oportunistes, amb la seva inevitable rialleta de conill.<\/p>\n *<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Hauria estat\u00a0 necessari fer-se des del comen\u00e7ament la pregunta oposada: \u201cI si no?<\/em>\u201d<\/strong> Una mulitud il\u00b7lusionada s\u2019hauria estalviat disgustos i frustraci\u00f3. Els que van callar per un \u201ci <\/em> si s\u00ed?<\/em>\u201d, no tindrien ara recances retrospectives. Als aprofitats se’ls hi hauria acabat la bicoca. Catalunya estaria menys esquerdada i tindria un autogovern que ara mateix pr\u00e0cticament no t\u00e9. A Espanya no planarien les tremendes amenaces que nom\u00e9s els molt curts de vista no veuen a l’horitz\u00f3.<\/p>\n *<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Una possible hip\u00f2tesi de tall \u201cgramsci\u00e0<\/em>\u201d, que nom\u00e9s es formulable\u00a0 ir\u00f2nicament, permetria interpretar els or\u00edgens del mal anomenat \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d, m\u00e9s enll\u00e0 de les rucades a dues bandes dels\u00a0 \u00faltims anys.<\/p>\n *\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0 En el per\u00edode de la Transici\u00f3, els burgesos de Catalunya es mostraren ostensiblement incapa\u00e7os d’exercir una funci\u00f3 dirigent; per\u00f2 volien,\u00a0 \u00f2bviament, que els seus\u00a0 interessos seguissin essent dominants. Per aix\u00f2, malgrat que\u00a0 majorit\u00e0riament no eren nacionalistes, van acabar optant per la \u00fanica opci\u00f3 instrumental que trobaren a m\u00e0 i donaren suport al pujolisme, amb recan\u00e7a per\u00f2 plenament.<\/p>\n *\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0 Es podria dir que van fer com els nuclis burgesos italians que, febles i dispersos en el per\u00edode de la unitat nacional, van cedir la funci\u00f3 dominant al Piamonte<\/strong> i la seva monarquia, que exerciren, deia Gramsci<\/strong>, una funci\u00f3 substitutiva equiparable a la d\u2019un \u201cpartit<\/em>\u201d per b\u00e9 que nom\u00e9s capa\u00e7 de dominar, no de dirigir. Aix\u00ed, es podria dir que, en perspectiva hist\u00f2rica, la burgesia catalana no sols no va ser capa\u00e7 d’encap\u00e7alar un Piamonte<\/strong> espanyol, sin\u00f3 que acab\u00e0 cedint armes i bagatges a un Piamonte<\/strong> pujolista.<\/p>\n *\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0 S\u2019establ\u00ed aix\u00ed a Catalunya, el 1980<\/strong>, un \u201cequilibri de comprom\u00eds<\/em><\/strong>\u201d entre burgesos catalans, Estat espanyol i pujolisme, que dur\u00e0 tres decennis. Durant aquest llarg per\u00edode, el pujolisme exerc\u00ed una funci\u00f3 de domini per\u00f2 no d\u2019hegemonia (li era disputada sobretot per les esquerres dels nuclis urbans). Des de la Generalitat, el pujolisme va desenvolupar una prolongada \u201cguerra de posicions<\/em><\/strong>\u201d, fent avan\u00e7ar els seus peons en les institucions, en el territori (m\u00f3n rural vs. m\u00f3n urb\u00e0), en els vells i nous mitjans de comunicaci\u00f3, a l’escola, en el camp intel\u00b7lectual i en el m\u00f3n dels negocis. Les esquerres, amb la implosi\u00f3 del PSUC<\/strong> i l’afebliment del PSC<\/strong> (abans i despr\u00e9s del cant del cigne maragalli\u00e0<\/em>) anaren cedint terreny.<\/p>\n *<\/strong> \u00a0\u00a0 Fins que arrib\u00e0 el moment que el domini pujolista va caure en la il\u00b7lusi\u00f3 de l’hegemonia, quan pel pas del temps, els esc\u00e0ndols, la crisi i els avatars pol\u00edtics s’anaren trencant els \u201cequilibris de comprom\u00eds<\/strong><\/em>\u201d, primer amb l\u2019Estat espanyol\u00a0 i despr\u00e9s amb els suports burgesos tradicionals. Per\u00f2 essent el pujolisme una for\u00e7a ersatz<\/em>, substitutiva, no reeix\u00ed a exercir un paper nacionalment dirigent.\u00a0 A m\u00e9s, aquest intent de pas a l’hegemonia (cercant conjuntures \u201cplebiscit\u00e0ries<\/em><\/strong>\u201d) va fracassar tamb\u00e9\u00a0 per errors\u00a0 estrepitosos d’avaluaci\u00f3 i exercici pol\u00edtic. Sobretot, perqu\u00e8 ignor\u00e0 el pluralisme dels sentiments d\u2019identitat, ling\u00fc\u00edstics, de cultura i d\u2019opini\u00f3 pol\u00edtica de la societat catalana, i perqu\u00e8 minusvalor\u00e0 totalment la\u00a0 for\u00e7a de reacci\u00f3 de l’Estat i de la societat a Espanya.<\/p>\n *\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0 La nostra hist\u00f2ria dels \u00faltims quaranta anys seria doncs, en terminologia gramsciana<\/em>, un petit cas de \u201crevoluci\u00f3 passiva<\/strong><\/em>\u201d no reeixida, que ha arribat a un punt cr\u00edtic\u00a0 d\u2019impasse <\/em>sense que cap for\u00e7a pol\u00edtico-social pugui exercir una funci\u00f3 ni dirigent ni dominant. Per aix\u00f2 s’ha entrat en l’anomia ca\u00f2tica de les crides al “protagonisme de la gent<\/em><\/strong>“.\u00a0 Per aix\u00f2, anomenar proc\u00e9s al \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d \u00e9s contradictori, una mena d’ox\u00edmoron: es tracta d’un cul-de-sac. La perspectiva que apareix a la vista sembla una prolongada guerra de desgast, esperem que incruenta, per\u00f2 amb una llarga llista de v\u00edctimes en tots els fronts.<\/p>\n *<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 (Aquestes hip\u00f2tesis,\u00a0 fruit d’una mirada consternada, estan formulades en broma (\u201cmacabre fun<\/em>\u201d. humor macabre), per\u00f2 no em semblen del tot improcedents).<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" I si s\u00ed? *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u201cI si s\u00ed?\u201d:\u00a0 quan comen\u00e7\u00e0 el mal anomenat \u201cproc\u00e9s\u201d, aquesta pregunta se la va fer molta gent. Uns se la\u00a0 feren amb il\u00b7lusi\u00f3 – tantes eren les promeses que es feien demag\u00f2gicament,\u00a0 oferint una independ\u00e8ncia a la cantonada i pr\u00e0cticament de franc. Altres se la van fer per cautela biogr\u00e0fica (\u201c\u00c9s\u00a0 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-19551","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19551","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19551"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19551\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19571,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19551\/revisions\/19571"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19551"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19551"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19551"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}I si no?<\/h3>\n
El Piamonte del Piamonte<\/strong><\/h3>\n
Equilibris i ruptures de comprom\u00eds<\/strong><\/h3>\n