![\"\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/Chana-Minc.jpg\")
*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 “Torra<\/strong>, de grat o per for\u00e7a<\/em>“, escriu avui David Mir\u00f3<\/strong> <\/a>a l’Ara,<\/strong><\/em> “ha decidit fer el pas que ning\u00fa esperava: omplir el buit deixat per Puigdemont<\/strong>” (…) Aix\u00f2 \u00e9s justament el que va fer el cap de setmana en dues direccions molt clares: anunciant una purga als Mossos<\/strong> per les c\u00e0rregues contra els CDR<\/strong> (direcci\u00f3 executiva) i posant com a exemple a seguir l\u2019anomenada via eslovena (direcci\u00f3 estrat\u00e8gica), cridant la poblaci\u00f3 a \u201cestar disposada a tot\u201d (…) “Sempre hi ha hagut un independentisme que ha considerat que era ingenu pensar que es pot assolir la secessi\u00f3 d\u2019Espanya sense pagar aquest preu. Per\u00f2 fins ara cap l\u00edder s\u2019havia atrevit ni tan sols a insinuar-ho en p\u00fablic.”<\/em><\/p>\n*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 “El cas \u00e9s que el pas endavant del president Torra<\/strong><\/em>“, segueix Mir\u00f3<\/strong>, “s\u2019ha saldat amb un sonor frac\u00e0s. El conseller d\u2019Interior, Miquel Buch<\/strong>, es va plantar diumenge davant Torra<\/strong> i li va deixar clar que no pensava fer cap canvi a la c\u00fapula dels Mossos<\/strong> per la pressi\u00f3 de la CUP<\/strong> i els CDR<\/strong>. I dilluns tant el portaveu de JxCat<\/strong>, com els del PDECat<\/strong> i, sobretot, ERC<\/strong> es van desmarcar de la via eslovena. El resultat de tot plegat \u00e9s una greu desautoritzaci\u00f3 de la figura del president, que apareix ara a ulls de tothom com a desprove\u00efda d\u2019autoritat i de capacitat de lideratge de l’independentisme<\/em>”<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Mir\u00f3<\/strong> atribueix l’espectacle a “la preponder\u00e0ncia del sector que considera que el 27-O va fracassar perqu\u00e8 la classe pol\u00edtica, personificada en el t\u00e0ndem Puigdemont<\/strong>–Junqueras<\/strong>, no es va atrevir a aplicar mesures de for\u00e7a per implementar la Rep\u00fablica (els mateixos que diuen que sense morts no hi ha independ\u00e8ncia).<\/em>” Aquest grup, diu Mir\u00f3<\/strong>, \u00e9s hegem\u00f2nic a Presid\u00e8ncia (“en concret al b\u00fanquer que s’ha constru\u00eft el mateix president Torra<\/strong> amb un petit equip de confian\u00e7a<\/em>“) i “al carrer, on la CUP<\/strong> i l’ANC<\/strong> actuen a trav\u00e8s dels CDR<\/strong>.<\/em>”<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Segons Mir\u00f3<\/strong>, la resta del m\u00f3n independentista (\u00d2mnium<\/strong>, ERC<\/strong>, sectors importants de JxCat<\/strong>, Crida<\/strong> i PDECat<\/strong>) “estan horroritzats<\/strong> davant la possibilitat que el carrer \u00e9s desbordi i acabi facilitant la feina als que criden per esborrar l’autogovern de forma indefinida.<\/em>” (La negreta \u00e9s meva).<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Torra<\/strong> ha sorpr\u00e8s. I aix\u00f2 que est\u00e0vem advertits pels seus escrits i per alguna performance<\/em> (va fer xerinola amb la familia a la seu del PSOE<\/strong>, en plena crisi de dimissi\u00f3 de Pedro S\u00e1nchez<\/strong>). Ara: quan una persona\u00a0 ocupa un c\u00e0rrec, tendim a esperar que la inexperi\u00e8ncia sigui un avantatge i ofereixi alguna sorpresa agradable. Ha estat al contrari,\u00a0 per desgr\u00e0cia.<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 De Torra<\/strong> es pot dir el que Gounod<\/strong> deia de Saint-Sa\u00ebns<\/strong>: “il manque d’inexp\u00e9rience<\/em><\/strong>“. Li manca inexperi\u00e8ncia i en canvi li sobra l’experi\u00e8ncia acumulada, una barreja\u00a0 de maniqueisme malfiat i interessat de convergent i d’activisme nacionalista de joc ras i\u00a0 patada al cap.<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 All\u00f2 que preocupa m\u00e9s del vaitot del “proc\u00e9s<\/em>” no \u00e9s la possible viol\u00e8ncia, que crec (toco fusta) que no s’aproparia ni de lluny a un nivell de “balcanitzaci\u00f3<\/em>” (ni tant sols a la “eslovena<\/em>“), sin\u00f3 les enormes hipoteques de futur que ja est\u00e0 deixant com a llegat. Els efectes sobre els afectes i les relacions, sobre la confian\u00e7a, sobre els sentiments de pertinen\u00e7a, sobre la unitat civil, sobre el futur de la llengua i de la cultura, etc.<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 En tots aquests terrenys, em temo que el preu a pagar ser\u00e0 alt\u00edssim i que un nou catalanisme trigar\u00e0 molt a enlairar-se, si \u00e9s que ho fa. Si segueix l’engany organitzat (o l’autoengany), fins tallar tota v\u00eda de retorn als consensos essencials, l’\u00fanic futur que s’albira \u00e9s de declivi i divisi\u00f3, de frustraci\u00f3 i r\u00e0bia de llarga durada. Pensar-hi produeix una certa desesperaci\u00f3, no sols de cara al futur. Tamb\u00e9 el passat s’enfosqueix.<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Tot sembla molt ca\u00f2tic, conf\u00fas i impredictible. “L’ins\u00f2lit del present i la obscuritat del futur<\/em><\/strong>” deia Walter Benjamin<\/strong>.<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Hi ha un conte jueu, que recoll\u00ed Walter Benjamin<\/strong> en un dels seus escrits, que haurien de llegir els processistes que somiaven una independ\u00e8ncia de franc. En un poble hassidim<\/em>, acabat el s\u00e0bat, els ve\u00efns es reuneixen en una fonda miserable. Tots s\u00f3n coneguts menys un captaire esparracat i arrupit a la vora del foc. La conversa gira sobre qu\u00e8 triarien si els fos concedit un desig. L’un diu que demanaria diners, l’altre una bona esposa, el tercer un nou banc de fuster, i aix\u00ed successivament. Quan tots han parlat nom\u00e9s queda el captaire, que a contracor resp\u00f2n: “Jo seria un rei molt potent i regnaria en un pa\u00eds vast\u00edssim, seria de nit i, mentre dormia en el meu palau, l’enemic passaria la frontera sense resist\u00e8ncia, enva\u00efria el pa\u00eds i, abans que es fes de dia, uns cavallers serien a les portes del castell i jo, desvetllat per la por i sense temps de vestir-me, cobert amb uns parracs fugiria per valls i muntanyes, perseguit sense treva, de nit i de dia, fins que finalment arribaria aqu\u00ed,\u00a0sa i estalvi, i seuria en aquest banc prop del foc, entre vosaltres. Aix\u00f2 \u00e9s el que desitjaria<\/em>“.<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 A Roma, un gest criminal. Han desaparegut les “plaques de la mem\u00f2ria<\/em>” que s’havien posat el 2012<\/strong> davant del domicili de les families Di Castro<\/strong> i Di Consiglio<\/strong>, deportades i exterminades a Auschwitz<\/strong> el 1943 – 1944.<\/strong> Aquestes plaques de la mem\u00f2ria s\u00f3n una iniciativa de l\u2019artista alemany Gunter Demnig: <\/strong>unes llambordes cobertes\u00a0 amb una placa\u00a0 de llaut\u00f3, de 10 x 10 cent\u00edmetres, amb el\u00a0 nom i el dest\u00ed de les v\u00edctimes de la Shoah<\/em> i dels camps nazis, incrustades a la vorera, davant de les cases on van viure i d\u2019on partiren cap als camps.\u00a0 D’aquestes plaques, alg\u00fa n’ha dit “l\u00e0pides sense tomba<\/em>“. N’hi ha desenes de milers, a unes 1.800<\/strong> localitats europees (una vintena, catalanes<\/a>).<\/p>\n * \u00a0\u00a0 A cinquanta metre d’on visc, on escric aquestes ratlles, a Brussel\u00b7les,\u00a0 n’hi ha una que diu aix\u00ed:<\/p>\n Ici habitait Chana Minc \/ <\/em>N\u00e9e 1908 Pologne\/ <\/em>Arr\u00eat\u00e9e 29.5.1942 \/ <\/em>D\u00e9tenue Drancy\/ <\/em>D\u00e9port\u00e9e Auschwitz\/\u00a0\u00a0\u00a0 <\/em>Assassin\u00e9e 20.9.1942 <\/em>\u00a0<\/strong><\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Ara a Internet es troba gaireb\u00e9 tot. Fa anys vaig voler esbrinar qui havia sigut Chana Minc<\/strong>. Poca cosa vaig trobar: va n\u00e9ixer a Sandomierz<\/strong>, una petita ciutat a l\u2019est de Pol\u00f2nia i va ser treballadora del t\u00e8xtil, concretament debanadora. Poca cosa, excepte aquestes paraules de la seva filla, H\u00e9l\u00e8ne Descamps<\/strong>, nascuda Minc<\/strong> i adoptada per una fam\u00edlia belga: “Evidentment \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil girar p\u00e0gina. Per\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s perill\u00f3s<\/em>.”<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Proc\u00e9s dins del proc\u00e9s *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 “Torra, de grat o per for\u00e7a“, escriu avui David Mir\u00f3 a l’Ara, “ha decidit fer el pas que ning\u00fa esperava: omplir el buit deixat per Puigdemont” (…) Aix\u00f2 \u00e9s justament el que va fer el cap de setmana en dues direccions molt clares: anunciant una purga als Mossos per les …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,49,1],"tags":[],"class_list":["post-19531","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19531","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19531"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19531\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19550,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19531\/revisions\/19550"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19531"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19531"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19531"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Manca d’inexperi\u00e8ncia<\/h3>\n
Hipoteques<\/h3>\n
Un conte de Walter Benjamin<\/h3>\n
Plaques de la mem\u00f2ria<\/h3>\n