![\"cooperative-mutual-fashio-004\"](\"http:\/\/bloc.causacomuna.cat\/wp-content\/uploads\/cooperative-mutual-fashio-004.jpg\" "\\"cooperative-mutual-fashio-004\\"")
Quan queda menys d’una setmana per les eleccions, els tres partits principals es preparen per fer un \u00faltim esfor\u00e7 per tractar de distingir-se l’un de l’altre en q\u00fcestions clau. Per\u00f2 hi ha un important \u00e0mbit pol\u00edtic on es troben sorprenentment en poc desacord: els laboristes, els conservadors i els liberals-dem\u00f2crates donen suport a una nova onada de treballadors de cooperatives.<\/p>\n
Independentment de qui guanyi el dijous, sembla cert que la Gran Bretanya s’enfronta a un canvi revolucionari en la forma en que els serveis locals es gestionen i s’ofereixen. El Partit Conservador ha fet de la mutualitzaci\u00f3 un pilar central de la seva estrat\u00e8gia electoral amb la promesa de “desencadenar una nova cultura de l’empresa del sector p\u00fablic<\/em>“. El seu manifest, titulat ‘Una invitaci\u00f3 a unir-se al govern de la Gran Bretanya’, cont\u00e9 propostes per a milions de treballadors del sector p\u00fablic per crear cooperatives i oferir els seus serveis de nou a l’estat. Un treballador de propietat de les cooperatives seria capa\u00e7 de decidir sobre les estructures de gesti\u00f3, innovar per reduir els costos i repartir els excedents financers entre el personal.<\/p>\n Els laboristes s\u00f3n igualment entusiastes sobre les cooperatives. El seu manifest posa l’\u00e8mfasi en la gent que desenvolupa els seus propis serveis, des de la salut i l’atenci\u00f3 social, fins els habitatges municipals i els centres d’assegurances. Els liberal-democr\u00e0tes anirien fins i tot m\u00e9s lluny al proposar presentar nous projectes de llei sobre mutualitats, cooperatives i empreses socials per adaptar-hi la llei, i encarregar-li la responsabilitat de les m\u00fatues a un ministre espec\u00edfic.<\/p>\n Per\u00f2 per qu\u00e8 el sobtat entusiasme per un model basat en les m\u00fatues – i els plans de treball?<\/p>\n Els cr\u00edtics han acusat els tres partits de la utilitzaci\u00f3 dels plans com una forma de reduir els costos del sector p\u00fablic, per\u00f2 els partidaris del moviment sostenen que, ara m\u00e9s que mai, el model de la m\u00fatua \u00e9s necessari per aconseguir un veritable canvi en les organitzacions i en la manera en que els serveis s’executen. La crisi del cr\u00e8dit, i en particular el comportament dels grans bancs, ha provocat aquest renovat inter\u00e8s per les empreses socials.<\/p>\n “En poques paraules, les cooperatives tornen a estar de moda<\/em>“, diu Ed Mayo<\/strong>, secretari general de l’\u00f2rgan de representaci\u00f3 de les Cooperatives del Regne Unit . “\u00c9s un moment molt bo per estar en el moviment cooperatiu. Les persones implicades han estat sempre apassionades amb el que fan a les seves organitzacions, per\u00f2 ara s’estan convertint en una alternativa real<\/em>“.<\/p>\n El moviment cooperatiu – en el qual els treballadors posseeixen i dirigeixen conjuntament el negoci- no \u00e9s nou, s’ha anat produ\u00eft d’una manera o d’una altra durant centenars d’anys.<\/p>\n Va ser al segle XIX quan el moviment realment va cr\u00e9ixer, per\u00f2 el model de cooperaci\u00f3 modern es va establir el 1844 per la Societat Rochdale<\/em> of Equitable Pioneers<\/em>.<\/p>\n A partir d’aqu\u00ed, el moviment va anar augmentant fins a la d\u00e8cada de 1980 quan les cooperatives van entrar en declivi, despr\u00e9s que el govern conservador retir\u00e9s el seu suport a l’ideal cooperatiu. Ara, l’\u00e8mfasi en el sector dels serveis p\u00fablics ha atret la vista dels pol\u00edtics.<\/p>\n Mayo<\/strong> afirma que \u00e9s ir\u00f2nic que l’atenci\u00f3 se centri en el sector p\u00fablic, quan \u00e9s la ind\u00fastria privada qui ha fracassat tan estrepitosament en els darrers temps. No obstant aix\u00f2, reconeix que el canvi \u00e9s necessari en el sector, perqu\u00e8, diu, que els successius governs han fracassat en aconseguir el suport de la gent a l’hora d’implementar canvis.<\/p>\n Mayo<\/strong> diu: “Si ara poden trobar la manera de combinar un sentiment de servei, per\u00f2 tamb\u00e9 de crear un espai que permeti al personal ser propietari de les seves pr\u00f2pies solucions tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia alguna cosa bona. Si nom\u00e9s es fa com una excusa per a reduir els costos, no funcionar\u00e0<\/em>“.<\/p>\n Alguns Consells ja han comen\u00e7at a executar algunes de les seves activitats i serveis utilitzant el model cooperatiu. El Consell de Lambeth, al sud de Londres, n’\u00e9s un exemple, executa diverses activitats i serveis sobre aquestes l\u00ednies. En l’habitatge, per exemple, els inquilins gestionen l’organitzaci\u00f3 de les seves pr\u00f2pies finques amb el finan\u00e7ament del Consell.<\/p>\n Erica Ballmann<\/strong>, cap de l’oficina del l\u00edder del Consell de Lambeth, diu: “Estem interessats en com ens involucrem amb la comunitat, i m\u00e9s quan es tracta de la prestaci\u00f3 de serveis. Tenim organitzacions mutualistes molt fortes en el municipi, i en volem crear moltes m\u00e9s. Aix\u00f2 est\u00e0 en contrast amb l’enfocament que l’Ajuntament de Barnet fa servir amb easyJet, per exemple<\/em>“.<\/p>\n L’any passat, Barnet va aprovar l’anomenada “easyCouncil model<\/em>“, quan va anunciar que els residents haurien de pagar una quantitat extra per poder saltar-se la cua d’alguns serveis locals, com ara la planificaci\u00f3.<\/p>\n En el seu moment, va dir que la mesura, coneguda oficialment com les propostes de Future Shape<\/em>, seria part de la seva “implacable millora de l’efici\u00e8ncia<\/em>“, i va ser dissenyada per portar la flexibilitat del sector privat i l’elecci\u00f3 en la prestaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics.<\/p>\n Ballmann<\/strong> diu que hi ha zones on el Consell de Lambeth no ser\u00e0 capa\u00e7 d’utilitzar el model de cooperaci\u00f3, com ara en els pagaments de les prestacions i de la planificaci\u00f3, per\u00f2 que el Consell est\u00e0 creant una comissi\u00f3 per supervisar l’expansi\u00f3 del model de m\u00fatua all\u00e0 on sigui possible.<\/p>\n “Independentment de qui estigui en el govern hi haur\u00e0 una reducci\u00f3 de la despesa p\u00fablica i hem estat planejant aix\u00f2 durant algun temps<\/em>“, afegeix Ballmann<\/strong>. “Volem construir els models de m\u00fatua del municipi i desenvolupar-los<\/em>“.<\/p>\n No es tracta nom\u00e9s de consells sin\u00f3 tamb\u00e9 de persones que treballen amb \u00e8xit l’adopci\u00f3 del model cooperatiu.<\/p>\n Fa un any, Guy Turnbull<\/strong> i Walter Young<\/strong> es van convertir en pioners en el seu camp, despr\u00e9s d’haver constitu\u00eft al Regne Unit l’\u00fanic lloc de treball social de cooperaci\u00f3. Ambd\u00f3s tenien experi\u00e8ncia en l’\u00e0mbit de l’atenci\u00f3 social i havien fundat amb anterioritat diverses cooperatives, aix\u00ed es van adonar que hi havia una gran demanda de substitucions en treballs socials, i que no hi havia cap ag\u00e8ncia m\u00fatua que les prest\u00e9s. Aix\u00ed van fundar la Social Work Co-operative<\/em> que subministra personal especialitzat per a substitucions a les ag\u00e8ncies amb serveis per infants.<\/p>\n “Quan parl\u00e0vem amb treballadors substituts, com a part de la nostra investigaci\u00f3, ens van explicar que un dels seus principals problemes era la possibilitat de continuar amb el seu desenvolupament professional, ja que no s\u00f3n part d’una autoritat local que els d\u00f3na que la formaci\u00f3<\/em>“, diu Turnbull<\/strong>. “Tamb\u00e9 van explicar que sovint se sentien a\u00efllats pel fet que no eren membres d’una organitzaci\u00f3 m\u00e9s gran<\/em>“.<\/p>\n Turnbull<\/strong> i Young<\/strong> organitzen trobades mensuals per oferir programes regulars de formaci\u00f3 i altres tipus de suport. El seu model de m\u00fatua ja ha demostrat ser popular. Tenen 30 treballadors socials plenament compromesos (havent passat pel Criminal Records Bureau<\/em> i altres controls), 15 en projecte i uns altres 55 que estan interessats en inscriure’s.<\/p>\n Tamb\u00e9 han generat un gran inter\u00e8s per tot el pa\u00eds – nom\u00e9s operen al nord-est – i estan considerant el model de franqu\u00edcia.<\/p>\n “En aquest moment tenim al voltant de set o vuit ofertes de feina en un dia i no tenim prou membres per cobrir-les<\/em>“, diu Turnbull<\/strong>.<\/p>\n Un altre dels atractius de l’empresa \u00e9s l’oportunitat pels membres d’obtenir uns dividends cada vegada que agafen una feina a trav\u00e9s de la Social Work Co-operative<\/em>.<\/p>\n Turnbull<\/strong> afirma: “L’atractiu principal \u00e9s el fet que som capa\u00e7os de satisfer la demanda de serveis de treball social d’una manera \u00e8tica. Els treballadors socials s\u00f3n, en general, persones que tenen molta cura i l’\u00e8tica de la cooperativa s’ajusta a aquesta manera de pensar<\/em>“.<\/p>\n Alts i baixos<\/strong><\/p>\n Si b\u00e9 hi ha moltes coses que agraden sobre les empreses cooperatives socials que arriben al cor dels problemes comunitaris, aix\u00f2 no implica que no sorgeixin problemes a l’hora de comen\u00e7ar les seves activitats i aconseguir que s’executin sense problemes.<\/p>\n Turnbull<\/strong> diu que l’acc\u00e9s al finan\u00e7ament de capital per a la creaci\u00f3 d’una cooperativa pot ser dif\u00edcil. Cita el cas de Casa<\/em>, una cooperativa d’atenci\u00f3 a domicili que \u00e9s propietat dels empleats de l’empresa social, i en la que hi <\/strong>est\u00e0 implicat, est\u00e0 buscant comprar prove\u00efdors privats i convertir-los en propietat dels empleats per accelerar el creixement de l’organitzaci\u00f3. “Per\u00f2 estem lluitant per assegurar el creixement estrat\u00e8gic del finan\u00e7ament<\/em>“, diu.<\/p>\n Ed Mayo<\/strong> est\u00e0 d’acord que poden haver-hi problemes en la posada en marxa. “Les cooperatives tendeixen a tenir m\u00e9s dificultats per comen\u00e7ar la seva activitat que una empresa tradicional<\/em>“.<\/p>\n “Passar temps en un inici pensant en q\u00fcestions com ara l’afiliaci\u00f3 i l’\u00fas de la teva identitat com una cooperativa en la planificaci\u00f3 empresarial et pot fer perdre temps, encara que es poden pagar dividends en la l\u00ednia<\/em>“.<\/p>\n Trobar gerents amb l’equilibri correcte entre l’habilitat empresarial, amb valors \u00e8tics i les habilitats t\u00e8cniques tamb\u00e9 pot ser un repte, diu Turnbull<\/strong>. Mayo<\/strong> afegeix que les q\u00fcestions d’un altre empleat per sota de la l\u00ednia poden ser m\u00e9s dif\u00edcils d’abordar que sota un model de negoci convencional.<\/p>\n Mayo<\/strong> afegeix: “Si hi ha una cosa que els treballadors de les cooperatives aprenen \u00e9s la import\u00e0ncia del comportament de la gent. Quan les relacions del personal s\u00f3n un assumpte de contracte, es pot rec\u00f3rrer a la llei d’ocupaci\u00f3 quan les coses van malament. Quan les relacions entre el personal s\u00f3n sobre afiliaci\u00f3, llavors cal assegurar que l’esperit i no nom\u00e9s la lletra de la conducta cooperativa es compleix<\/em>“.<\/p>\n