{"id":19525,"date":"2018-12-05T10:48:11","date_gmt":"2018-12-05T08:48:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19525"},"modified":"2018-12-05T10:48:11","modified_gmt":"2018-12-05T08:48:11","slug":"jordi-font-savonarola","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-savonarola\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Savonarola"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-19528\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/savonarola.jpg\" alt=\"\" width=\"275\" height=\"183\" \/>Estic llegint <i>Massa foc<\/i>, de <strong>Vicen\u00e7 Villatoro<\/strong>, acabat de sortir de la impremta, encara amb olor de tinta. Un excel\u00b7lent llibre sobre la Flor\u00e8ncia dels <strong>M\u00e8dici<\/strong>, en particular sobre el moment \u00e0lgid que va encarnar <strong>Lorenzo el Magn\u00edfic<\/strong>. A m\u00e9s d\u2019una brillant evocaci\u00f3 de l\u2019\u00e8poca i del lloc, el llibre cont\u00e9 una colla de di\u00e0legs espurnejants entre <strong>Maquiavel<\/strong> i <strong>Savonarola<\/strong> (ap\u00f2crifs). <strong>Maquiavel<\/strong>, l\u2019home modern, esc\u00e8ptic, cr\u00edtic amb la corrupci\u00f3 i admirador de les virtuts de l\u2019antiga Rep\u00fablica romana. I <strong>Savonarola<\/strong>, el frare irat, que agita el poble en nom de D\u00e9u i vol fer net encenent \u201c<em>la foguera de les vanitats<\/em>\u201d, al preu que sigui. \u201c<em>Jo vull la llibertat de Flor\u00e8ncia<\/em>\u201d, afirma. \u201c<em>Jo, a m\u00e9s, la llibertat dels florentins<\/em>\u201d, replica <strong>Maquiavel<\/strong>. \u00c9s el contrast sovint insalvable entre l\u2019abstracci\u00f3 ideol\u00f2gica i l\u2019inter\u00e8s de les persones concretes, aquesta divis\u00f2ria que sovint es fa abisme on s\u2019estimben tantes \u201c<em>pureses<\/em>\u201d, arrossegant-ho tot al seu darrere. Adverteix <strong>Maquiavel<\/strong>: \u201c<em>Es pot arribar a perdre la llibertat dels florentins en nom de la llibertat de Flor\u00e8ncia<\/em>.\u201d Mentre <strong>Savonarola<\/strong> proclama: \u201c<em>Prefereixo una Flor\u00e8ncia pobra i feble, per\u00f2 virtuosa i neta<\/em>.\u201d S\u2019hi torna, <strong>Maquiavel<\/strong>: \u201c<em>Prefereixo no haver de triar entre aquestes dues ciutats.<\/em>\u201d <strong>Savonarola<\/strong> no transigeix: \u201c<em>Sempre s\u2019ha de triar<\/em>.\u201d <strong>Maquiavel<\/strong> tria \u201c<em>una Flor\u00e8ncia tan rica i tan neta com sigui possible\u201d<\/em>.<\/p>\n<p>I \u00e9s que no hi ha virtuts absolutes, sin\u00f3 tendencials. \u00c9s important saber que els florentins no seran mai lliures, vull dir que no ho seran mai del tot. No seran lliures de la natura, per m\u00e9s que la dominin i la malmetin. No seran lliures dels respectius ADN, per m\u00e9s que en el futur els puguin modular. No seran lliures de n\u00e9ixer en un o altre estament social, amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies que se\u2019n deriven&#8230; I \u00e9s que la llibertat i la just\u00edcia no es realitzen plenament enlloc que no sigui al cel, si n\u2019hi ha. Els florentins podran tenir m\u00e9s llibertat i m\u00e9s just\u00edcia. O menys. Per\u00f2 mai no tindran tota la llibertat i tota la just\u00edcia. Les millors virtuts, quan es pretenen absolutes, manejades pel <strong>Savonarola<\/strong> corresponent, s\u00f3n el foc que crema els heretges, l\u2019anatema que estigmatitza els diferents, la duana de l\u2019autocr\u00e0cia il\u00b7luminada. Els <strong>Savonarola<\/strong> s\u00f3n impossibles d\u2019evitar. Broten en totes les causes. S\u2019hi fan, com els \u00e0cars al borrissol de sota el llit. I, si se\u2019ls dona prou joc, s\u2019ho emporten tot avall.<\/p>\n<p>Han aparegut en tots els escenaris de canvi, sempre que la voluntat creixent de millora es debat entre la consci\u00e8ncia del l\u00edmit i la febre d\u2019absolut, entre la progressi\u00f3 raonable i el trencament ca\u00efnita. Ha succe\u00eft amb la fe religiosa, amb la revoluci\u00f3 democr\u00e0tica, amb la revoluci\u00f3 social, amb la formaci\u00f3 de les nacions, amb les emancipacions nacionals&#8230; Sempre, <strong>Savonarola<\/strong> ataca de nou. I tracta de cavalcar sobre les frustracions i les esperances del moment. Nota una frisan\u00e7a que li desperta la voracitat. Salta a la gropa de la noble cavalcadura. Li clava els esperons, s\u2019hi dre\u00e7a imperatiu, fueteja a tort i a dret. Llan\u00e7a proclames en nom del poble i de la santedat. Atia la gent a encendre fogueres, reals o simb\u00f2liques. En nom de Flor\u00e8ncia i contra bona part dels florentins, titllats de tra\u00efdors: aquells que se li oposen o que, simplement, no combreguen amb ell, perqu\u00e8 s\u00f3n diferents o perqu\u00e8 no concorden amb la veritat oficial. En nom d\u2019aquesta, tot \u00e9s leg\u00edtim: mentir, suplantar, apropiar-se del com\u00fa&#8230; anatematitzar o menystenir tants florentins com calgui. Passa a Flor\u00e8ncia, a l\u2019Espanya uninacional i a la Catalunya irredempta.<\/p>\n<p><strong>Maria Aur\u00e8lia Capmany,<\/strong> patriota catalana de la primera hora, fugia dels <strong>Savonarola<\/strong> com gata escaldada o b\u00e9 els plantava cara, enfurismada, fossin catalans, espanyols o xinesos. La seva concepci\u00f3 era tota una altra: \u201c<em>Conec, de la meva ciutat, all\u00f2 que m\u2019\u00e9s entenedor i la s\u00e9 prou gran, prou ca\u00f2tica, per saber que existeix als ant\u00edpodes de la meva experi\u00e8ncia.<\/em>\u201d Sabia que els florentins venien de camins molt diversos, amb viv\u00e8ncies, idees i sentiments diferents. I que tots mereixien igual respecte. No tan sols: sabia que nom\u00e9s un consens b\u00e0sic entre la immensa majoria garantiria la vida en com\u00fa i, doncs, la continu\u00eftat de Flor\u00e8ncia. Com m\u2019agradaria poder sentir avui la seva veu clara, quan els Savonarola campen de nou al seu aire, a Flor\u00e8ncia, a Catalunya i a Espanya.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/opinio\/article\/1514770-savonarola.html\">elpuntavui.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Estic llegint Massa foc, de Vicen\u00e7 Villatoro, acabat de sortir de la impremta, encara amb olor de tinta. Un excel\u00b7lent llibre sobre la Flor\u00e8ncia dels M\u00e8dici, en particular sobre el moment \u00e0lgid que va encarnar Lorenzo el Magn\u00edfic. A m\u00e9s d\u2019una brillant evocaci\u00f3 de l\u2019\u00e8poca i del lloc, el llibre cont\u00e9 una colla de di\u00e0legs &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,1],"tags":[],"class_list":["post-19525","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19525","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19525"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19525\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19529,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19525\/revisions\/19529"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19525"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19525"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19525"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}