{"id":19486,"date":"2018-10-31T09:45:57","date_gmt":"2018-10-31T07:45:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19486"},"modified":"2018-10-31T09:46:47","modified_gmt":"2018-10-31T07:46:47","slug":"jordi-font-tot-o-res","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-tot-o-res\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Tot o res"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-19491\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/tot-o-res.jpg\" alt=\"\" width=\"299\" height=\"169\" \/>La realitat sempre dista del somni. Per\u00f2 \u00e9s imprescindible saber arrapar-se a la realitat per transformar-la en la direcci\u00f3 del somni, en un proc\u00e9s gradual, amb etapes i sense final. No \u00e9s nou el fet que, mentre uns es proposen recollir els fruits, millors o pitjors, d\u2019una determinada etapa, per passar a la seg\u00fcent, en sorgeixin d\u2019altres que els titllin de tra\u00efdors i que es presentin com a garants del somni i propugnin el sacrifici cap a la \u201c<em>lluita final<\/em>\u201d. \u00c9s un cl\u00e0ssic en la hist\u00f2ria de les esquerres mundials. Tamb\u00e9 en la hist\u00f2ria del catalanisme i de totes les causes emancipadores.<\/p>\n<p>El moviment obrer en t\u00e9 una llarga experi\u00e8ncia acumulada. Sempre ha estat tan important encertar el moment d\u2019engegar una vaga com el moment d\u2019acabar-la. Per aix\u00f2, passats els anys, recordem amb admiraci\u00f3 la saviesa i el coratge de <strong>Salvador Segu\u00ed<\/strong>, <strong><i>El Noi del Sucre<\/i><\/strong>, quan va propugnar el final de l\u2019emblem\u00e0tica vaga de la <strong>Canadenca<\/strong>, a la pla\u00e7a de braus de Les Arenes, encarant-se als \u201c<em>valents<\/em>\u201d que l\u2019instaven a continuar fins al final. Va saber quin era el moment just en qu\u00e8 calia recollir els guanys, per m\u00e9s que no fossin tots els que desitjaven, nom\u00e9s els guanys que permetia la correlaci\u00f3 de forces real. Evitava aix\u00ed la tr\u00e0gica passa en fals, la passa que permet a l\u2019altre judoka fer-te girar contra terra i derrotar-te. Sempre, entre la vict\u00f2ria parcial i la \u201c<em>lluita final<\/em>\u201d amb derrota \u201c<em>gloriosa<\/em>\u201d, hi ha anat una passa, la passa que propugnen els pretesos \u201c<em>valents<\/em>\u201d i els que hi fan negoci, revestits de grans paraules.<\/p>\n<p><strong>Maci\u00e0<\/strong> va ser titllat de tra\u00efdor per alguns correligionaris \u201c<em>valents<\/em>\u201d quan es va avenir a canviar la \u201c<em>Rep\u00fablica Catalana dins de la Federaci\u00f3 Ib\u00e8rica<\/em>\u201d que acabava de proclamar per la Generalitat. A la transici\u00f3 democr\u00e0tica, quan tot estava nom\u00e9s embastat i s\u2019aguantava amb pinces, van apar\u00e8ixer els qui propugnaven, en el corresponent refer\u00e8ndum, el ref\u00fas de l\u2019Estatut pactat. Va ser aleshores quan <strong>Maria Aur\u00e8lia Capmany,<\/strong> de la qual enguany celebrem el centenari, va escriure all\u00f2 de: \u201c<em>El meu ideal \u00e9s l\u2019Edat d\u2019Or, tal com la descriu <strong>Virgili<\/strong>, aquella \u00e8poca en qu\u00e8 el llop i l\u2019anyell comparteixin pac\u00edficament la mateixa aigua i el m\u00f3n sigui ple de colors. Per\u00f2, com que l\u2019Edat d\u2019Or no se m\u2019ofereix a cap refer\u00e8ndum, de moment, votar\u00e9 l\u2019Estatut<\/em>.\u201d Davant del maximalisme que menystenia el progr\u00e9s limitat d\u2019avui en benefici d\u2019un futur llampant, pretesament proper, per\u00f2 m\u00e9s aviat remot, <strong>Maria Aur\u00e8lia<\/strong> afirmava: \u201c<em>M\u2019agrada m\u00e9s la felicitat ara que la dignitat per d\u2019aqu\u00ed a cent anys. Per aix\u00f2 m\u2019agrada la pol\u00edtica i respecto els pol\u00edtics que fan pactes<\/em>.\u201d Clar i net.<\/p>\n<p>Ara, tornem a ser-hi. De nou, treu el cap el \u201c<em>tot o res\u201d<\/em>. O, si es vol, el \u201c<em>caixa o faixa!<\/em>\u201d de <strong>Joan Prim<\/strong>, que, davant d\u2019una avinentesa guerrera decisiva, provocat per alg\u00fa que li atribu\u00efa \u00e0nsies d\u2019obtenir la faixa de general, va etzibar-li aquesta sent\u00e8ncia extrema, venint a significar que, efectivament, l\u2019opci\u00f3 era entre la caixa de morts i la faixa de general. Fa pensar en les recents paraules d\u2019un destacat ide\u00f2leg de la \u201c<strong><em>Crida<\/em><\/strong>\u201d puigdemoniana: \u201c<em>De moment, a totes les independ\u00e8ncies del m\u00f3n, hi ha hagut morts. Si decideixes que no en vols, doncs trigues m\u00e9s.<\/em>\u201d Una afirmaci\u00f3 de molt mal auguri si hem de combinar-la amb el fam\u00f3s \u201c<em>Tenim pressa<\/em>\u201d. Potser \u00e9s que all\u00f2 de \u201c<em>fer un <strong>Maid\u00e1n<\/strong><\/em>\u201d continua en el cap dels nostres maximalistes?, i que regeix, per a ells, encara, l\u2019axioma de \u201c<em>Com pitjor, millor<\/em>\u201d, propi de tots els esventats del planeta? I, si no, quina \u00e9s la \u201c<em>lluita final<\/em>\u201d que s\u2019afiguren en els seus somiejos? Temo que, igual que va passar la tardor del <strong>2017<\/strong>, ning\u00fa no sap ben b\u00e9 de qu\u00e8 parla i que, en el fons, tot \u00e9s fum. A benefici de qui? Com ha dit <strong>Raimon Obiols,<\/strong> \u201cel <em>proc\u00e9s<\/em>\u201d \u2013no el de la gent, sin\u00f3 el de dalt\u2013 sovint sembla que no ho \u00e9s, perqu\u00e8 no cursa en cap direcci\u00f3 concreta, m\u00e9s aviat sembla una \u201c<em>imponent m\u00e0quina de poder<\/em>\u201d, amb una inusitada for\u00e7a destructiva, tant de les formacions alienes com de les pr\u00f2pies. I \u00e9s que, quan les coses es tiben molt i la societat es polaritza, salten totes les costures.<\/p>\n<p>Les promeses i les il\u00b7lusions de mig pa\u00eds han estat immenses aquests darrers anys. Per aix\u00f2, ara, quan alguns proposen un enraonat canvi d\u2019etapa, \u00e9s molt forta tamb\u00e9 la pulsi\u00f3 \u201c<em>maximalista<\/em>\u201d que s\u2019hi oposa. El problema m\u00e9s greu tanmateix \u00e9s si, darrere seu, n\u2019hi ha d\u2019altres que estan calculant quants r\u00e8dits poden extreure encara de l\u2019esmentada i infernal \u201c<em>m\u00e0quina<\/em>\u201d. Els fets, per\u00f2, s\u00f3n tossuts i tothom sap que no hi ha Edat d\u2019Or ni Arc\u00e0dia ni \u00cdtaca, i que \u00e9s hora de girar full. El moment pol\u00edtic espanyol hi empeny especialment. Cal decidir-se per negociar amb el govern <strong>S\u00e1nchez<\/strong> \u2013amb les esquerres espanyoles i el <strong>PNB<\/strong>\u2013 o b\u00e9 per entomar el govern <strong>Casado-Rivera<\/strong> o <strong>Rivera-Casado<\/strong>. Aquesta \u00e9s, avui per avui, la realitat. I, com a pa\u00eds, no ens conv\u00e9 gens ignorar-la.<\/p>\n<p><span style=\"text-decoration: underline;\">El Punt Avui<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La realitat sempre dista del somni. Per\u00f2 \u00e9s imprescindible saber arrapar-se a la realitat per transformar-la en la direcci\u00f3 del somni, en un proc\u00e9s gradual, amb etapes i sense final. No \u00e9s nou el fet que, mentre uns es proposen recollir els fruits, millors o pitjors, d\u2019una determinada etapa, per passar a la seg\u00fcent, en &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[220,24],"class_list":["post-19486","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-maria-aurelia-capmany","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19486","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19486"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19486\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19492,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19486\/revisions\/19492"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19486"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19486"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19486"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}