{"id":1948,"date":"2010-05-06T17:50:19","date_gmt":"2010-05-06T15:50:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1948"},"modified":"2010-05-06T17:52:05","modified_gmt":"2010-05-06T15:52:05","slug":"pierre-moscovici-la-tercera-via-o-els-limits-de-lambiguitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pierre-moscovici-la-tercera-via-o-els-limits-de-lambiguitat\/","title":{"rendered":"Pierre Moscovici: La tercera via, o els l\u00edmits de l’ambig\u00fcitat"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>L’arribada al poder de Tony Blair<\/strong> el 1997 va ser un esdeveniment important, passant p\u00e0gina als anys hyperconservadors de Margaret Thatcher<\/strong> i aplanant el cam\u00ed per a una “Europa vermella<\/em>“. L’esquerra europea es va girar cap a Gran Bretanya amb una barreja d’admiraci\u00f3, sospita i enveja. La “terceria via<\/em>“, combatuda per Lionel Jospin<\/strong>, es va situar al centre del debat, suscitant inspiracions i hostilitats.<\/p>\n

Tretze anys m\u00e9s tard, la contribuci\u00f3 de la “tercera via<\/em>” no \u00e9s insignificant. Tony Blair<\/strong>, i despr\u00e9s Gordon Brown<\/strong>, han fet una clara ruptura amb el thatcherisme, que havia dividit i empobrit la Gran Bretanya. Els seus anys en el c\u00e0rrec han estat marcats, abans de la crisi de 2008, per un fort creixement i creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3, i tamb\u00e9 per una recuperaci\u00f3 de l’acci\u00f3 p\u00fablica. La “tercera via<\/em>” ha obtingut resultats innegables.<\/p>\n

Des de 1997, s’han creat 800.000 llocs de treball del sector p\u00fablic, el nombre de nens pobres s’ha redu\u00eft en 500.000, el pressupost per a l’educaci\u00f3 gaireb\u00e9 s’ha duplicat, de manera que el Regne Unit ha passat de la 15a a la 8a posici\u00f3 dels pa\u00efsos de l’OCDE per la seva despesa en educaci\u00f3 com a percentatge del PIB.<\/p>\n

En mat\u00e8ria de salut, els recursos pressupostaris han augmentat significativament, encara que el sistema de salut p\u00fablica no \u00e9s encara satisfactori. No cal oblidar que Tony Blair<\/strong> ha impulsat una reforma de les institucions d’una amplitud in\u00e8dita, amb el proc\u00e9s de “devolution”, i per tant d’una veritable descentralitzaci\u00f3, la reforma de la Cambra dels Lords, les conseq\u00fc\u00e8ncies de la pau a Irlanda del Nord.<\/p>\n

Gordon Brown<\/strong>, per la seva banda, despr\u00e9s d’haver estat un ministre d’Hisenda amb talent, controlant finament l’economia del pa\u00eds, ha posat de manifest la capacitat de resposta durant la crisi amb un pla de rescat r\u00e0pid i massiu, i pragm\u00e0tic, m\u00e9s dels principis ideol\u00f2gics, sense dubtar a nacionalitzar els bancs.<\/p>\n

Tony Blair<\/strong>, finalment, ha estat el m\u00e9s europeu dels primers ministres brit\u00e0nics, tractant de construir un lideratge dins de la Uni\u00f3 Europea, fent-la avan\u00e7ar, per exemple, en l’\u00e0mbit de la defensa i les institucions.<\/p>\n

D’on ve, doncs, el sentiment trobat que deixa el blairisme, prorrogat sense entusiasme per Gordon Brown<\/strong>? La tercera via, en primer lloc, mai ha estat una filosofia econ\u00f2mica coherent, nom\u00e9s ha estat una h\u00e0bil addici\u00f3 de pol\u00edtiques keynesianes i neo-classiques, en nom d’una “triangulitzaci\u00f3” per privar a l’adversari de les seves forces prenent els seus arguments. No ha pogut, per\u00f2, per falta de claredat, treure totalment la Gran Bretanya de l’estancament thatcheri\u00e0.<\/p>\n

El govern laborista ha afavorit l’estalvi privat, individual o de negocis, per a finan\u00e7ar les pensions, el que refor\u00e7a les desigualtats. No ha reflotat les utilities – gas, aigua, electricitat – permetent als operadors privats castigar severament als usuaris.<\/p>\n

En l’ordre econ\u00f2mic i social, deixa un balan\u00e7 en forma de pegats: ha resp\u00f2s a les urg\u00e8ncies socials nascudes durant els anys de la Thatcher<\/strong>, per\u00f2 no ha pogut, o no ha volgut, re-orientar una pol\u00edtica ancorada en una l\u00f2gica ultraliberal, ni evitar l’augment de les desigualtats i la pobresa.<\/p>\n

Per altra banda, el comprom\u00eds europeu de Tony Blair<\/strong> no ha estat suficient per permetre a Gran Bretanya a unir-se a l’euro i als acords de Schengen, o oposar-se a la “xec<\/em>” del Regne Unit: amb el temps es va mantenir bastant plat\u00f2nic. No va fer res, sin\u00f3 el contrari, per impulsar una Europa econ\u00f2mica i social m\u00e9s forta: la seva proximitat mostrada amb Jos\u00e9 Maria Aznar<\/strong> no \u00e9s casual.<\/p>\n

Finalment, com oblidar “la taca<\/em>” – parafrasejant el t\u00edtol de la bella novel\u2022la de Philip Roth<\/strong> – que entelar\u00e0 sempre el blairisme: l’alineament amb els EUA neo-conservadors de George Bush<\/strong>, Dick Cheney<\/strong> i Donald Rumsfeld<\/strong> en el cas de l’Iraq, les mentides sobre les armes de destrucci\u00f3 massiva, el “cisma<\/em>” europeu per contribuir a la debilitaci\u00f3 de la Uni\u00f3 en el m\u00f3n?<\/p>\n

Charles P\u00e9guy<\/strong> va dir que tot comen\u00e7a en la m\u00edstica i acaba en la pol\u00edtica. La tercera via, una barreja de pragmatisme i idealisme, de messianisme i moralisme, acaba en un ambient crepuscular, tenyit de mercantilisme i cinisme.<\/p>\n

Qu\u00e8 podem aprendre d’aquesta experi\u00e8ncia per al dia d’avui a l’esquerra, sobretot a Fran\u00e7a? No tot \u00e9s llen\u00e7ar lluny, molt lluny, el blairisme, comen\u00e7ant pel m\u00e8tode pol\u00edtic. L’\u00e8xit prolongat del Nou Laborisme ha pres la qualitat dels homes que l’han dissenyat – Anthony Giddens<\/strong>, el te\u00f2ric, Peter Mandelson<\/strong>, el “Pr\u00edncep de les Tenebres”, Alastair Campbell<\/strong>, el “spin doctor” (expert en comunicacions), Gordon Brown<\/strong>, el guardi\u00e0 del temple, i per descomptat, Tony Blair<\/strong>, l’encarnaci\u00f3 – liderant una profunda renovaci\u00f3 del partit, l\u00facida sobre les fortaleses i debilitats de l’esquerra, conscient de les necessitats del pa\u00eds i les circumst\u00e0ncies.<\/p>\n

Deixem, per\u00f2, els perills de la hiper-comunicaci\u00f3 i de la deriva no saludable del “spin” (efecte), quan es converteix en manipulaci\u00f3. Hi ha tamb\u00e9, per a nosaltres, un missatge b\u00e0sic. L’esquerra s’ha d’enfrontar al major repte de la tercera via, que no va tenir en compte: rehabilitar l’individu tot proporcionant-li protecci\u00f3, responsabilitzar sense aclaparar, donant-li les claus per viure i tenir \u00e8xit en la vida, tot garantint la solidaritat a aquells que estan en crisi.<\/p>\n

S’ha d’oferir a Fran\u00e7a una ambici\u00f3 cre\u00efble, una veritable transformaci\u00f3 econ\u00f2mica, ambiental, social, sense perdre de vista les dificultats de la tasca que li espera a la recuperaci\u00f3, si torna al poder. En poques paraules, ha d’advocar tant per un canvi com per dir la veritat. Recordem, a la llum dels ensenyaments de la tercera via, que si no es deixa l’ambig\u00fcitat pel que fa als seus costos, \u00e9s molt preferible no entrar-hi.<\/p>\n

Le Monde<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’arribada al poder de Tony Blair el 1997 va ser un esdeveniment important, passant p\u00e0gina als anys hyperconservadors de Margaret Thatcher i aplanant el cam\u00ed per a una “Europa vermella“. L’esquerra europea es va girar cap a Gran Bretanya amb una barreja d’admiraci\u00f3, sospita i enveja. La “terceria via“, combatuda per Lionel Jospin, es va …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,16,1],"tags":[],"class_list":["post-1948","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1948","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1948"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1948\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1951,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1948\/revisions\/1951"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1948"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1948"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1948"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}