![\"\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/brossa.jpg\")
*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Es profanen les paraules i corre la saliva guerracivilista. Al Congr\u00e9s dels diputats, Pablo Casado<\/strong> acusa Pedro S\u00e1nchez<\/strong> de ser \u201cpart\u00edcipe y responsable del golpe de Estado que se est\u00e1 perpetrando en Espa\u00f1a<\/em>\u201d. S\u00e1nchez<\/strong> respon: \u201cRet\u00edrelo o usted y yo no tenemos nada de qu\u00e9 hablar. No insulte, no difame, no calumnie; haga oposici\u00f3n<\/em>\u201d. Joan Tard\u00e0<\/strong> s’hi apunta i adre\u00e7ant-se a Casado<\/strong> exclama: “Ustedes nos fusilarian; el se\u00f1or Rajoy<\/strong> no, nos meter\u00eda en la c\u00e1rcel; per\u00f2 usted nos fusilar\u00eda<\/em>“.<\/p>\n*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Despr\u00e9s, en els mitjans, Casado<\/strong> segueix parlant i tergiversa les seves pr\u00f2pies paraules:\u00a0 parla, no de “golpe de Estado<\/em>” sin\u00f3 de “golpe al Estado<\/em>“. No \u00e9s igual: les preposicions s\u2019han de cuidar. No vol dir el mateix un “golpe de Casado<\/strong><\/em>” que un “golpe a Casado<\/strong><\/em>“.<\/p>\n * \u00a0\u00a0 Em puc equivocar, per\u00f2 trobo que el nou l\u00edder del PP<\/strong> \u00e9s un fluix ( aix\u00f2 no el fa menys perill\u00f3s).\u00a0 Tenia ra\u00f3 Stendhal<\/strong> quan escrivia que en determinades circumst\u00e0ncies \u00e9s millor parlar poc. Comentant l’execuci\u00f3 del cardenal Carafa<\/strong>, va dir: \u201cLa cardinal montra une grandeur d\u2019\u00e2me sup\u00e9rieure \u00e0 celle de son fr\u00e8re, d\u2019autant qu\u2019il dit moins de paroles. Les paroles sont toujours une force que l\u2019on cherche\u201d<\/em>. (“El cardenal mostr\u00e0 una grandesa d’\u00e0nima superior a la del seu germ\u00e0, sobretot perqu\u00e8 digu\u00e9 menys paraules. Les paraules s\u00f3n sempre una for\u00e7a que busquem<\/em>“).<\/p>\n * \u00a0 A Catalunya en Com\u00fa Podem<\/strong> segueix el conflicte intern, opac, dif\u00edcil de seguir. El dilluns destitu\u00efren Marc Grau<\/strong> de coordinador del\u00a0 grup parlamentari, per \u201cmanca de confian\u00e7a<\/em>\u201d. Ahir la portaveu del grup, Elisenda Alamany<\/strong>, envi\u00e0 una carta a la direcci\u00f3 general de Relacions Institucionals de la Generalitat (de qui dep\u00e8n el contracte de Grau<\/strong>), atribuint a un \u201cmalent\u00e8s<\/em>\u201d el registre de l\u2019escrit de cessament de l\u2019assessor, \u201cque no compta amb la deguda autoritzaci\u00f3 ni la meva signatura<\/em>\u201d. Per\u00f2 despr\u00e9s, sis dels vuit membres del grup enviaren una altra carta ratificant el cessament. A EUiA<\/strong> tamb\u00e9 van\u00a0 mal dades.<\/p>\n * \u00a0\u00a0 L\u2019escissionisme cr\u00f2nic de les esquerres, \u00e9s clar, com una mena de malaltia heredit\u00e0ria!\u00a0 Interrogat sobre aquest fenomen, un vell dirigent comunista itali\u00e0, Emanuelle Macaluso, <\/strong>ha dit coses interessants. La primera \u00e9s que en la seva llarga vida pol\u00edtica (ara te 93<\/strong> anys!) no ha vist mai una escissi\u00f3 que tingu\u00e9s \u00e8xit. Per qu\u00e8 es produeixen, aleshores? Dues respostes de Macaluso<\/strong>: “Hi ha divisions i escissions quan l\u2019ambici\u00f3 personal, que \u00e9s leg\u00edtima en pol\u00edtica, preval sobre la necessitat de col\u00b7legialitat, quan triomfa el personalisme<\/em>“,\u00a0 i en segon lloc, \u201cencara avui l\u2019ADN<\/strong> an\u00e0rquic juga el seu paper<\/em>\u201d.<\/p>\n * \u00a0\u00a0 Altres hi afegirien m\u00e9s raons. Amb l’ullal m\u00e9s retor\u00e7at que Macaluso<\/strong> es podria fer refer\u00e8ncia a les necessitats urgents de la vida personal o familiar; o, amb m\u00e9s benevol\u00e8ncia, a la maduraci\u00f3 efectiva de noves conviccions. Hi deu haver de tot, i potser \u00e9s millor atenir-se a la for\u00e7a de les coses.<\/p>\n * \u00a0\u00a0 Em puc imaginar els comentaris f\u00e0cils dels qui\u00a0 observen amb \u00ednfules de superioritat les perip\u00e8cies dels Comuns<\/strong>: “S\u00f3n com criatures! ‘Pueri aeterni!<\/em>‘; o b\u00e9: “\u00e9s cosa d’aventurers i oportunistes<\/em>“. \u00a0 No haurien de precipitar el seu judici.\u00a0 A Puer aeternum<\/em><\/strong>, un text fascinant del psic\u00f2leg jungui\u00e0 James Hillman<\/strong>, es llegeix aquesta afirmaci\u00f3: \u201cNo \u00e9s possible captar l\u2019\u00e0nima del temps estudiant les not\u00edcies del diari<\/em>\u201d. El greu i important no s\u00f3n les picabaralles d’una o altra formaci\u00f3 pol\u00edtica sin\u00f3\u00a0 la seva repetici\u00f3 cr\u00f2nica\u00a0 en tots els espais de la pol\u00edtica i de la societat;\u00a0 \u00e9s a dir:\u00a0 l\u2019”\u00e0nima del temps”.<\/p>\n * \u00a0\u00a0 Primer va ser la ruptura de CiU; <\/strong>despr\u00e9s\u00a0 la\u00a0 d’UDC<\/strong>; despr\u00e9s la mort i\u00a0 resurrecci\u00f3 de CDC<\/strong> i\u00a0 PDeCat<\/strong>;\u00a0 despr\u00e9s la di\u00e0spora a can PSC<\/strong>.\u00a0Podr\u00edem seguir (ara veiem les divisions entre el\u00a0 PDeCat<\/strong> i la Crida<\/strong>).<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Per qu\u00e8 tanta fragmentaci\u00f3?\u00a0 Jo crec que entre diverses causes\u00a0 que es produeixen tamb\u00e9 en altres pa\u00efsos, a Catalunya hi ha dues grans explicacions espec\u00edfiques: l’arrel etnolig\u00fc\u00edstica de molts dels decantaments individuals i col\u00b7lectius que la crisi actual ha produ\u00eft,\u00a0 i el paper de divisi\u00f3 que\u00a0 ha jugat i juga aquesta imponent m\u00e0quina de poder\u00a0 que\u00a0 ha estat el qu\u00e8 hem denominat \u201cp<\/em>roc\u00e9s<\/em>\u201d i que a mi em sembla que no \u00e9s un proc\u00e9s.<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Malgrat les seves grandioses manifestacions, els seus ritus, f\u00f3rmules, organismes i s\u00edmbols;\u00a0 malgrat la torrentada d\u2019articles i la infinitat de promeses i\u00a0 paraules pronunciades, tal vegada el \u201cproc\u00e9s<\/em>\u201d ha estat una altra cosa.\u00a0 Hi ha hagut, evidentment,\u00a0 una seq\u00fc\u00e8ncia d’emocions col\u00b7lectives:\u00a0 primer\u00a0 una indignaci\u00f3, despr\u00e9s\u00a0 una\u00a0 il\u00b7lusi\u00f3\u00a0 (i la il\u00b7lusi\u00f3 crea depend\u00e8ncia: se’n necessiten dosis majors, cada vegada m\u00e9s sovint);\u00a0 i finalment,\u00a0 una dolorosa topada amb la dura realitat dels fets. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s un proc\u00e9s: no aboca a una sortida visible i viable. Aix\u00f2 \u00e9s, potser, un imponent espasme compulsiu en un cos que no es pot moure, que no pot avan\u00e7ar amb les receptes que se li han proposat.<\/p>\n Potser \u00e9s per aix\u00f2 que no sols hi ha divisions i escissions en el terreny pol\u00edtic, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la societat;\u00a0 i que qualsevol de nosaltres pot fer la\u00a0 llista dels amics contra els\u00a0 amics, dels germans contra els germans.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Saliva guerracivilista *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Es profanen les paraules i corre la saliva guerracivilista. Al Congr\u00e9s dels diputats, Pablo Casado acusa Pedro S\u00e1nchez de ser \u201cpart\u00edcipe y responsable del golpe de Estado que se est\u00e1 perpetrando en Espa\u00f1a\u201d. S\u00e1nchez respon: \u201cRet\u00edrelo o usted y yo no tenemos nada de qu\u00e9 hablar. No insulte, no difame, no calumnie; …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[219,177,24],"class_list":["post-19451","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general","tag-pablo-casado","tag-pedro-sanchez","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19451","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19451"}],"version-history":[{"count":32,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19451\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19485,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19451\/revisions\/19485"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19451"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19451"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19451"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Escissions<\/h3>\n
Germans contra germans<\/h3>\n