{"id":19444,"date":"2018-10-21T13:03:27","date_gmt":"2018-10-21T11:03:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=19444"},"modified":"2018-10-21T13:09:28","modified_gmt":"2018-10-21T11:09:28","slug":"milagros-perez-oliva-la-politica-aquesta-trituradora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/milagros-perez-oliva-la-politica-aquesta-trituradora\/","title":{"rendered":"Milagros P\u00e9rez Oliva: La pol\u00edtica, aquesta trituradora"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n

\"\"Cent anys hauria complert el 3 d\u2019agost passat Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong>, la dona que va dir que mai seria prou vella ni prou covarda com per no tornar a comen\u00e7ar un altre cop amb les mans buides. Intel\u00b7lectual prol\u00edfica i polifac\u00e8tica, la personalitat volc\u00e0nica de Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong> \u00e9s recordada en el centenari del seu naixement com un exemple d’intel\u00b7lectual compromesa.<\/p>\n

El 1983<\/strong>, quan ja era una instituci\u00f3 en si mateixa i es trobava en la c\u00faspide de la seva projecci\u00f3 com a escriptora i com a activista cultural, Pasqual Maragall<\/strong> la va conv\u00e8ncer perqu\u00e8 l\u2019acompany\u00e9s en la llista del PSC<\/strong> per a l\u2019Ajuntament de Barcelona. Ell tenia 42<\/strong> anys i ella 64<\/strong>. Aix\u00ed com era l’escriptora, gelosa de la seva llibertat i sempre reticent als enquadraments, va oferir una mica de resist\u00e8ncia per\u00f2 va acabar acceptant. A Maragall<\/strong>, no podia negar-li res. El seu no era, no obstant aix\u00f2, un gest estrany. En aquests anys, a m\u00e9s dels activistes del moviment obrer, ve\u00efnal i estudiantil, la pol\u00edtica es va nodrir d’intel\u00b7lectuals i professionals de gran prestigi, com Oriol Bohigas<\/strong> o Marta Mata<\/strong>. I bona part de la transformaci\u00f3 que va viure Barcelona, Catalunya i Espanya en les primeres d\u00e8cades de democr\u00e0cia va venir de l’aportaci\u00f3 decisiva d’aquest tipus de personalitats.<\/p>\n

La pol\u00edtica mai ha estat un cam\u00ed f\u00e0cil, \u00e9s cert, per\u00f2 qu\u00e8 ha passat perqu\u00e8 ara ens trobem en el paradigma contrari? Si alg\u00fa de prestigi \u00e9s cridat per assumir un c\u00e0rrec p\u00fablic, el m\u00e9s normal \u00e9s que surti corrents. La pol\u00edtica s’ha convertit en una trituradora i pocs s\u00f3n els que accepten enrolar-se en una aventura de final incert, que els fa perdre oportunitats professionals i que pot posar en risc el prestigi acumulat. La lluita partidista s’ha tornat despietada, amb atacs que no sempre es basen en la veritat. I l’escrutini p\u00fablic \u00e9s tan intens i tan invasiu que a les dificultats de governar i l’exig\u00e8ncia d’una dedicaci\u00f3 intensa, s’afegeix ara una gran tensi\u00f3 emocional. En aquestes condicions, cal tenir molta vocaci\u00f3 de servei p\u00fablic per enrolar-se en la pol\u00edtica.<\/p>\n

En el cas de les dones s’hi afegeixen, a m\u00e9s a m\u00e9s, factors espec\u00edfics que fan la c\u00e0rrega encara m\u00e9s pesada. Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong> va ser una de les que va obrir cam\u00ed. No era f\u00e0cil. En el primer consistori de Barcelona nom\u00e9s hi havia tres regidores. Quan ella va ser triada, el 1983<\/strong>, eren cinc i quan va morir, el 1991<\/strong>, amb prou feines set. Va caldre esperar fins a les municipals del 1999<\/strong> perqu\u00e8 pugessin a 14<\/strong>. Ara s\u00f3n 18<\/strong> sobre un total de 41<\/strong> i l’alcaldia est\u00e0 en mans d’una dona. S’ha progressat, certament, per\u00f2 la viv\u00e8ncia que tenen les dones que ara exerceixen responsabilitats en la pol\u00edtica municipal \u00e9s molt diferent de la que transmetia Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong>. Ho vam poder veure en un debat d’homenatge a l’escriptora que va reunir dues de les regidores que la van acompanyar en aquells primers mandats, Francesca Masgoret<\/strong> i Eul\u00e0lia Vintr<\/strong>\u00f3 i dos de l’actual consistori, Laura P\u00e9rez<\/strong> i Laia Ortiz<\/strong>.<\/p>\n

La Maria Aur\u00e8lia<\/strong> era una feminista sense complexos que fumava puros, amb freq\u00fc\u00e8ncia feia broma sobre la seva condici\u00f3 de \u201cdona<\/em> p\u00fablica<\/em>\u201d i participava en les avantguardes culturals sense deixar d’escriure. Exhibia una energia infinita, per\u00f2, sobretot, no tenia fills. Podia dedicar a la pol\u00edtica el temps que volgu\u00e9s sense cap culpabilitat. Llavors no hi havia tel\u00e8fons m\u00f2bils i quan es tancava a escriure, ning\u00fa la pertorbava.<\/p>\n

\u00c9s cert que la conjuntura de pert\u00e0nyer a un grup molt redu\u00eft fa que les dones que ara porten el pes de l’acci\u00f3 de govern a Barcelona tinguin una c\u00e0rrega excepcional de responsabilitat, per\u00f2 la idea que la pol\u00edtica t\u00e9 un cost personal m\u00e9s elevat per a les dones que s\u2019hi dediquen \u00e9s una experi\u00e8ncia compartida en diferents institucions i diferents conjuntures.<\/p>\n

A difer\u00e8ncia de les pioneres, les dones que ara participen en pol\u00edtica no volen renunciar a ser mares i desitgen viure una vida familiar satisfact\u00f2ria. A molts ajuntaments, tamb\u00e9 el de Barcelona, s’han fet esfor\u00e7os per canviar horaris i establir normes de conciliaci\u00f3, per exemple que cap reuni\u00f3 acabi m\u00e9s tard de les 20.30<\/strong>. S’han implantat serveis de cust\u00f2dia, per\u00f2 el que necessiten les dones amb c\u00e0rrecs pol\u00edtics no \u00e9s un lloc on poder deixar els fills mentre estan reunides o assisteixen a un acte institucional, sin\u00f3 acotar la vida p\u00fablica i alliberar temps per a la privada.<\/p>\n

L’\u00fanica manera que les dones puguin participar-hi sense culpabilitat ni patiment \u00e9s canviar els temps de la pol\u00edtica, cosa que al seu torn requereix canviar els temps de la ciutat, des de la feina al comer\u00e7.<\/p>\n

https:\/\/cat.elpais.com\/cat\/2018\/10\/20\/opinion\/1540052935_959610.html<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cent anys hauria complert el 3 d\u2019agost passat Maria Aur\u00e8lia Capmany, la dona que va dir que mai seria prou vella ni prou covarda com per no tornar a comen\u00e7ar un altre cop amb les mans buides. Intel\u00b7lectual prol\u00edfica i polifac\u00e8tica, la personalitat volc\u00e0nica de Maria Aur\u00e8lia Capmany \u00e9s recordada en el centenari del seu …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-19444","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19444","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19444"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19444\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19449,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19444\/revisions\/19449"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19444"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19444"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19444"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}