{"id":1944,"date":"2010-05-05T12:07:17","date_gmt":"2010-05-05T10:07:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1944"},"modified":"2010-05-05T12:50:10","modified_gmt":"2010-05-05T10:50:10","slug":"jose-montilla-les-raons-de-catalunya-mereixen-ser-ateses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-montilla-les-raons-de-catalunya-mereixen-ser-ateses\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Montilla: Les raons de Catalunya mereixen ser ateses"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Defensar la llei i la voluntat de la ciutadania \u00e9s un deure b\u00e0sic de tota acci\u00f3 pol\u00edtica democr\u00e0tica. Ho \u00e9s, evidentment, per al president de Catalunya. Defensar l’Estatut de Catalunya \u00e9s defensar la llei. I \u00e9s, alhora, defensar la voluntat democr\u00e0tica de la ciutadania. Per defensar l’Estatut, com en el seu moment per aprovar-lo, necessitem intel.lig\u00e8ncia, convicci\u00f3 i determinaci\u00f3. \u00c9s a dir: voluntat pol\u00edtica, raons, unitat i aliances. Tot aix\u00f2 va quedar reflectit en l’editorial de la premsa catalana Per la dignitat de Catalunya<\/em>, massivament compartit per ajuntaments, sindicats, institucions econ\u00f2miques, socials i culturals, i la immensa majoria de les forces pol\u00edtiques de Catalunya.<\/p>\n

La resoluci\u00f3 aprovada pel Parlament de Catalunya la setmana passada i votada pel 85% dels parlamentaris catalans, aix\u00ed com les iniciatives pol\u00edtiques tamb\u00e9 aprovades pel Govern, s\u00f3n una bona prova de l’alt grau de consens que segueix suscitant la defensa de l’Estatut de Catalunya.<\/p>\n

La resoluci\u00f3 reitera el nostre convenciment de la plena constitucionalitat de l’Estatut i recorda la seva vig\u00e8ncia, legitimitat i l’obligaci\u00f3 de complir i desenvolupar; trasllada al Congr\u00e9s dels Diputats i al Senat la urgent i inexcusable necessitat de procedir, respectivament, a la designaci\u00f3 del magistrat per cobrir la vacant produ\u00efda per la defunci\u00f3 d’un dels membres del Tribunal Constitucional i a desbloquejar el procediment de designaci\u00f3 de quatre magistrats pendent des de fa m\u00e9s de dos anys; constata que despr\u00e9s de cinc intents fallits de dictar sent\u00e8ncia, el Tribunal Constitucional no est\u00e0 en condicions d’exercir les tasques que constitucionalment t\u00e9 assignades i acorda promoure totes les accions legals per tal d’aconseguir que el Tribunal Constitucional es declari incompetent, i proposa als grups parlamentaris catalans al Senat que impulsin una proposta de reforma de la Llei Org\u00e0nica del Tribunal Constitucional.<\/p>\n

La majoria del Parlament de Catalunya va votar aquesta proposta perqu\u00e8 ent\u00e9n que la seva obligaci\u00f3 permanent \u00e9s defensar l’autogovern i l’Estatut, una llei org\u00e0nica ratificada pel poble de Catalunya despr\u00e9s de ser negociat entre una delegaci\u00f3 del Parlament i les Comissions Constitucionals del Congr\u00e9s i del Senat i aprovada per majoria absoluta de les Corts Generals, seguint escrupolosament el mandat constitucional.<\/p>\n

No estem demanant ara que es canvi\u00efn les regles de joc, sin\u00f3 que es compleixin. No pretenem pressionar al Tribunal Constitucional i tampoc neguem la seva funci\u00f3, respectuosos com som de les institucions i l’Estat de Dret. El que assenyalem \u00e9s la severa anomalia en qu\u00e8 es troba el Tribunal, incomplet, amb quatre membres que van acabar el seu mandat fa m\u00e9s de dos anys i amb un membre recusat a trav\u00e9s d’una decisi\u00f3 controvertida.<\/p>\n

La situaci\u00f3 descrita impedeix objectivament que l’Alt Tribunal pugui desenvolupar amb plena normalitat institucional les seves funcions. El nostre deure \u00e9s reclamar que aquesta completa normalitat institucional sigui restaurada per aconseguir que, sigui quina sigui la decisi\u00f3 del Tribunal, pugui ser acceptada amb naturalitat, m\u00e9s enll\u00e0 del raonable dubte (no viable jur\u00eddicament amb l’actual LOTC) sobre si potser no hagu\u00e9s estat el milor sotmetre al control de constitucionalitat el desenvolupament del propi Estatut i no el seu text que, com no em cansar\u00e9 de subratllar, \u00e9s fruit d’un acord pol\u00edtic entre els que representen la sobirania popular que ha estat ratificat per la ciutadania a la qual ha de servir.<\/p>\n

Crec sincerament que no es tracta nom\u00e9s de la defensa de l’Estatut, sin\u00f3 de la defensa d’una interpretaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 en qu\u00e8 hi capiguem tots els que vam lluitar per ella, la vam defensar i la vam aprovar. Una Constituci\u00f3 que tamb\u00e9 pertany als catalans i ha d’emparar la nostra voluntat de m\u00e9s autogovern. Una Constituci\u00f3, la de 1978, fruit d’un gener\u00f3s acord per la democr\u00e0cia, per la llibertat i la conviv\u00e8ncia. Una Constituci\u00f3 que creava un espai de consens, d’entesa i d’obertura. Una Constituci\u00f3 que alguns pretenen segrestar a trav\u00e9s de la imposici\u00f3 d’una visi\u00f3 restrictiva i mesquina del seu t\u00edtol VIII que, pel seu car\u00e0cter obert, havia de ser completat pels Estatuts d’Autonomia que esdevenen aix\u00ed bloc de constitucionalitat. No crec que despr\u00e9s del proc\u00e9s que ha portat a la plena vig\u00e8ncia de l’Estatut per gaireb\u00e9 quatre anys s’hagi de retallar ara un text el qual no t\u00e9 una aplicaci\u00f3 directa, sin\u00f3 que dep\u00e8n d’un desenvolupament legislatiu i competencial que sempre est\u00e0 subjecte als criteris de constitucionalitat definits per l’Alt Tribunal. No exagero si crido l’atenci\u00f3 sobre el risc de causar un dany irreparable a Catalunya i a Espanya.<\/p>\n

El Partit Popular va justificar el seu recurs contra l’Estatut pel risc de ruptura que segons ells contenia. Gaireb\u00e9 quatre anys de plena i normal vig\u00e8ncia haurien ser suficient per desmuntar tan fals argument. Per un espuri inter\u00e8s partidista el PP va generar una alarma i un malestar que han anat caient pel seu propi pes. L’Estatut no nom\u00e9s no ha trencat Espanya, sin\u00f3 que ha suposat un important referent per a altres comunitats aut\u00f2nomes en la reforma dels seus propis Estatuts. Estatuts davant els quals no hi ha hagut ni confrontaci\u00f3, ni recels, ni recursos, i que han obtingut, aquests s\u00ed, el vot favorable del PP. L’Estatut, lluny de trencar Espanya, ha coadjuvat a renovar el pacte constitucional, i ha proporcionat m\u00e9s i millors instruments d’autogovern per a Catalunya i altres comunitats aut\u00f2nomes, i un sistema de finan\u00e7ament que ha beneficiat a tots.<\/p>\n

La sent\u00e8ncia m\u00e9s important en els 30 anys de vida del Tribunal i que afectar\u00e0 per primera vegada a una llei org\u00e0nica ratificada pels ciutadans, el nostre Estatut, no ha de ser dictada en una situaci\u00f3 tan an\u00f2mala com l’anteriorment descrita. Alguns demanen que es deixi treballar amb serenitat al Tribunal. Per\u00f2 \u00e9s que precisament aquest Tribunal \u00e9s dif\u00edcil que pugui treballar amb la deguda i necess\u00e0ria serenitat. La seva imparcialitat est\u00e0 seriosament q\u00fcestionada. I dif\u00edcilment les seves decisions sobre un tema tan delicat, si es prenen en condicions tan prec\u00e0ries, no seran q\u00fcestionades.<\/p>\n

No hi ha sent\u00e8ncia que pugui jutjar els sentiments dels ciutadans de Catalunya ni la seva voluntat, encara majorit\u00e0ria, de desenvolupar el seu autogovern en el marc d’una Espanya constitucional. No hi ha tampoc Tribunal que pugui fer seva la Constituci\u00f3 amputant les possibilitats d’interpretar el seu esperit i la lletra, els seus \u00e8xits, la seva ambici\u00f3, la seva riquesa i fins i tot els models de conviv\u00e8ncia, socials, culturals i ling\u00fc\u00edstics, que ha fet possible fins avui. \u00c9s aquesta Constituci\u00f3, en la seva lectura m\u00e9s rica i oberta, la que cal preservar precisament perqu\u00e8 ens ha ofert els millors anys de conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica i progr\u00e9s econ\u00f2mic i social.<\/p>\n

Catalunya demana a les forces pol\u00edtiques i totes les institucions espanyoles una reflexi\u00f3 d’urg\u00e8ncia en un moment crucial. Ho demanen el Parlament de Catalunya i el president de la Generalitat en nom de la ciutadania. I ho faig personalment tamb\u00e9, per profund sentit de responsabilitat institucional, com a m\u00e0xim representant de l’Estat a Catalunya.<\/p>\n

El que est\u00e0 en crisi no \u00e9s el prestigi d’una instituci\u00f3. Est\u00e0 en risc el sentit i l’abast del pacte constitucional, si aquells que diuen defensar la Constituci\u00f3 utilitzen de forma mesquina el seu text per subvertir el seu esperit, si aquells que l’haurien d’interpretar esdevenen tercera cambra legislativa i actuen com a \u00e0rbitres parcials, i tamb\u00e9 si aquells que l’haurien de reivindicar, es repleguen conformats i passius davant tal desprop\u00f2sit. Que ning\u00fa s’equivoqui: Catalunya \u00e9s gent i terra d’ordre. Per\u00f2 d’ordre democr\u00e0tic. Catalunya ha parlat i Espanya no pot fer com si plogu\u00e9s i callar. Hi ha massa en joc.<\/p>\n

Deia al principi que necessitar\u00edem raons. Les tenim, m\u00e9s que mai. Tamb\u00e9 for\u00e7a, determinaci\u00f3 i intel\u00b7lig\u00e8ncia, que demostrarem en tot moment. I aliances. Sense elles, les raons poden acabar en frustraci\u00f3 i la for\u00e7a en ruptura. Catalunya busca aliats per\u00f2 no nom\u00e9s per si mateixa, per als seus drets i les seves leg\u00edtimes aspiracions, sin\u00f3 per a l’Espanya plural i federal, l’\u00fanica possible en democr\u00e0cia com a marc de conviv\u00e8ncia de pobles diferents que volen compartir un projecte com\u00fa.<\/p>\n

(Traducci\u00f3 no oficial)<\/em><\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Defensar la llei i la voluntat de la ciutadania \u00e9s un deure b\u00e0sic de tota acci\u00f3 pol\u00edtica democr\u00e0tica. Ho \u00e9s, evidentment, per al president de Catalunya. Defensar l’Estatut de Catalunya \u00e9s defensar la llei. I \u00e9s, alhora, defensar la voluntat democr\u00e0tica de la ciutadania. Per defensar l’Estatut, com en el seu moment per aprovar-lo, necessitem …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-1944","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1944","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1944"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1944\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1947,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1944\/revisions\/1947"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1944"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1944"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1944"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}