![\"\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/capmany.jpg\")
*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Ramon Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong>, que li feia de x\u00f2fer amb la seva vespa en els anys de les funcions clandestines del\u00a0 Layret<\/em><\/strong>, l’anomenava \u201cla<\/strong> Marieta<\/strong><\/em>\u201d. No s\u00e9 si pensava en la de “Marieta<\/strong> de l’ull viu<\/em>” de la can\u00e7\u00f3. En tot cas,\u00a0 l’ull viu, la Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong> el tenia: una mirada sense por, intensa i inquisitiva, alegre i viva.<\/p>\n*\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Jos\u00e9 Agust\u00edn Goytisolo<\/strong>, parlant d’ella, va escriure: \u201cSu persona: una exageraci\u00f3n de vitalidad<\/em>\u201d. Era vital, intel\u00b7ligent, alegre, furiosa, culta, i molt comediant. Per\u00f2\u00a0sense dissimulacions;\u00a0 amb la veritat (la seva, \u00e9s clar) sempre per davant, fins a la impertin\u00e8ncia.\u00a0 La Capmany<\/strong> deia: “Jo posaria sempre com el s\u00edmptoma m\u00e9s clar de l’exercici de la llibertat precisament aix\u00f2: no haver de mentir<\/em>“. O b\u00e9:\u00a0 “La veritat necessita ser dita perqu\u00e8 si no es diu no existeix<\/em>.” No li feia por “el risc de les paraules<\/em>“.<\/p>\n *\u00a0<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Va contribuir molt\u00edssim a donar empenta (allegro con brio<\/em>) a la formaci\u00f3 del\u00a0 PSC<\/strong>. Quan s’hi apunt\u00e0,\u00a0 ho explic\u00e0 aix\u00ed: \u201cLa ra\u00f3 de la meva milita\u0300ncia al Partit dels Socialistes de Catalunya e\u0301s ben senzilla: No n’he trobat un altre de millor. A un partit pol\u00edtic\u00a0 jo no li demano que em subministri un dogma ni el parad\u00eds perdut.\u00a0 Jo, que so\u0301c de mena arrelada a la terra que trepitjo, no em fio dels partits que m’ofereixen dogmes, ni dels que em prometen me\u0301s del que se\u0301 que em poden donar”.<\/em><\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong> va viure el 6<\/strong> d’octubre de 1934<\/strong> als quinze anys i en va deixar escrit el seu record: “A la Rambla uns nois molt joves muntaven gu\u00e0rdia. La meva mare i jo sort\u00edrem al carrer per oferir-los un licor casol\u00e0, perqu\u00e8 la nit era molt freda<\/em>“.<\/p>\n *<\/strong> \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Era ratafia! (“el meu pare en feia cada any”<\/em>, escriu la Capmany<\/strong>, “amb les herbes que comprava a la fira de Sant Pon\u00e7”<\/em>).<\/p>\n *<\/strong> \u00a0\u00a0 “L’endem\u00e0<\/em>“,\u00a0 continua, “la consci\u00e8ncia de la derrota es feia evident; Catalunya, la p\u00e0tria de les derrotes, podia afegir-ne una m\u00e9s a la seva llista (…) Quelcom que havia costat tant d’esfor\u00e7 com era el projecte de la incipient Catalunya aut\u00f2noma, havia desaparegut<\/em>“.<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La p\u00e0tria de les derrotes! Algun dia trencarem aquest fat.<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La Maria Aur\u00e8lia<\/strong>, que havia estat alumna de l’Institut Escola de la Generalitat, va ser professora, en la sinistra postguerra, d’una escola que m’agrada anomenar el\u00a0 “segon Institut Escola<\/em>“: l’Isabel de Villena<\/strong>.<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Carme Serallonga<\/strong> i un grup d’ex professors que es\u00a0 trobaren literalment, el 1939<\/strong>,\u00a0 amb una m\u00e0 al davant i una altra al darrere,\u00a0 feren gestions per obrir un establiment privat.\u00a0 S’hi sumaren alguns pares d’alumnes, i un d’ells tingu\u00e9 la pensada d’adre\u00e7ar-se a Xavier de Salas<\/strong>, que havia retornat de Burgos a Barcelona amb les tropes de Franco<\/strong>.<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Carme Serrallonga<\/strong>, en una entrevista que li f\u00e9u l’Espin\u00e0s,\u00a0<\/strong> explic\u00e0 la visita que van fer a Xavier de Salas,<\/strong>\u00a0 per llogar-li (per 100<\/strong> pessetes al mes),\u00a0 una torre que tenia buida al carrer Emancipaci\u00f3 del barri de la Bonanova,\u00a0 on van comen\u00e7ar l’escola. \u201cEns va rebre vestit de falangista<\/em>\u201d, recordava la Serrallonga<\/strong>, \u201ci encara sembla que el veig assegut en un angle de la taula amb unes botes negres enxarolades. Era un noi alt que feia molt efecte, molt elegant, de la “sociedad” de Barcelona, i aixi\u0301 ens va rebre, engronxant una cama, i em va dir: “Oye Carmeta<\/strong>, todo esto del catala\u0301n se acabo\u0301,<\/em> \u00bfeh?<\/em>“.<\/p>\n *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Xavier de Salas i Bosch<\/strong>! Devia comen\u00e7ar a la Lliga i va acabar a Falange. Max Aub<\/strong>, que n’ era amic en els anys 20 i 30, el va ajudar a fugir de Val\u00e8ncia (acab\u00e0 a Burgos). Ho justificava: “Nada tuve ni tengo contra Ledesma Ramos<\/strong>, Gim\u00e9nez Caballero<\/strong>, Luys Santamarina<\/strong> o Xavier de Salas<\/strong> \u2013 hablo de mis amigos \u2013 camisas viejas: fueron fieles. Ahora bien, una vez m\u00e1s, frente a los que se endosaron el uniforme contrario en vista de los resultados, hablar\u00eda y no acabar\u00eda<\/em>\u201d.<\/p>\n *<\/strong>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 A Campo cerrado<\/strong><\/em> (escrit el 1939<\/strong> i publicat el 1943<\/strong>) Aub<\/strong> retrata\u00a0 Xavier<\/strong> de Salas<\/strong>: “D\u00edcese entendido en vinos y en viandas, y no pasa de aficionado, como en todo. Ll\u00e1mase Bosch<\/strong>, de Bosch<\/strong>; tiene en mucho la part\u00edcula: Jorge de Bosch<\/strong>, distinguido, lo que se llama distinguido, como dicen las t\u00edas con sobrinas en edad de merecerlo; buena raya en el buen pantal\u00f3n, le\u00eddo y mejor relacionado con los Se\u00f1ores de Barcelona; muy dado a la juerga sorda y muy capaz, por un chisme, de vender a un amigo. Era hombre precioso para Falange, recog\u00eda el aire de la Lliga y de los Carlistas y se lo daba \u2013 gratis, eso s\u00ed \u2013 a Salomar<\/strong>, que sent\u00eda debilidad por la her\u00e1ldica y las part\u00edculas<\/em>\u201d.\u00a0 Salomar<\/strong> \u00e9s, a la novel\u00b7la, el transsumpte de Luys Santa Marina<\/strong>, probablement el darrer barcelon\u00ed que va guardar la camisa blava al calaix.<\/p>\n (Aquesta informaci\u00f3 i d’altres ben interessants, a “Max Aub y Xavier de Salas esgrimen la pluma en un duelo a primera\u00a0tinta<\/em><\/strong>“, en el blog negritasycursivas.wordpress.com<\/strong>).<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Maria Aur\u00e8lia *\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Ramon Fern\u00e1ndez Jurado, que li feia de x\u00f2fer amb la seva vespa en els anys de les funcions clandestines del\u00a0 Layret, l’anomenava \u201cla Marieta\u201d. No s\u00e9 si pensava en la de “Marieta de l’ull viu” de la can\u00e7\u00f3. En tot cas,\u00a0 l’ull viu, la Maria Aur\u00e8lia Capmany el tenia: una mirada sense …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,1],"tags":[],"class_list":["post-19411","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19411","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19411"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19411\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19431,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19411\/revisions\/19431"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19411"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19411"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19411"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}La ratafia i el 6 d’octubre<\/h3>\n
El “segon Institut Escola”<\/h3>\n