![\"\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/torra.jpg\")
L’art de l’impossible<\/h3>\nL’art de l’impossible<\/h3>\nCreure en la pol\u00edtica no com l’art del possible sin\u00f3 “de l’impossible, del meravell\u00f3s, del miracul\u00f3s<\/em>“. Aquesta \u00e9s l’autocr\u00edtica que es dedic\u00e0 el ministre feixista Giuseppe Bottai<\/strong> (que sempre he imaginat com una mena de Ridruejo<\/strong> itali\u00e0), en una carta de 1944<\/strong> al seu fill: “Vam optar per confiar nom\u00e9s en nosaltres mateixos; \u00e9s a dir en la nostra voluntat, que ens f\u00e9u veure com il\u00b7limitada la nostra pot\u00e8ncia creadora, m\u00e9s que la nostra consci\u00e8ncia que n’hauria mostrat els l\u00edmits… i menyspreant aquella f\u00f2rmula dels pares segons la qual la pol\u00edtica \u00e9s l’art del possible, vam actuar com si la pol\u00edtica fos l’art de l’impossible, del meravell\u00f3s, del miracul\u00f3s. D’ac\u00ed la tr\u00e0gica desproporci\u00f3 entre els objectius i les reals possibilitats, que ens han dut a aquest col\u00b7lapse espant\u00f3s<\/em>“. (Diari de Bottai<\/strong><\/em>, Rizzoli<\/strong> 1982<\/strong>). En vaig llegir fragments en un dels primers llibres pol\u00edtics que vaig tenir a les mans (El balc\u00f3n desierto<\/strong><\/em>, de Piero<\/strong> Saporiti <\/strong>, editat a Barcelona per Josep Jan\u00e9s<\/strong> el 1948<\/strong>), sobre la sessi\u00f3 del Gran Consell feixista de juliol de 1943<\/strong> on una majoria, en la que hi havia Bottai<\/strong>, veient com anava la guerra, destitu\u00ed Mussolin<\/strong>i.<\/p>\n Desconcertant Quim Torra<\/strong>. No he parlat mai amb ell, ni crec que ho faci mai, vist com van les coses.\u00a0 Els seus escrits de batalla van tenir un efecte devastador a Espanya i a Europa. En canvi, els qui l\u2019han tractat de prop el consideren\u00a0 una persona amable, afectuosa. \u00c9s com si tingu\u00e9s una mica de tot: \u00e9s una mica capellanesc, una mica trabucaire, una mica hereu escampa, una mica murri, una mica exaltat, una mica miny\u00f3 de muntanya, una mica gan\u00e0pia…<\/p>\n \u00c9s ecum\u00e8nic amb els que considera \u201cpatriotes<\/em>\u201d, de Camb\u00f3<\/strong> als germans Badia<\/strong>, per\u00f2 exclou la gent d\u2019esquerres del seu santoral: alguns, als llims o al purgatori; altres directament a l\u2019infern.<\/p>\n Des que ocupa el c\u00e0rrec de president vicari, ha visitat la Fira de la Gamba de Palam\u00f3s, l\u2019Aplec del Caragol de Lleida, la Patum de Berga, un taller de ratafia a Santa Coloma de Farners, la Fira del C\u00e0ntir d’Argentona; ha caminat de G\u00f2sol a Josa, on ha apr\u00e8s a segar amb la fal\u00e7 al puny i a treballar el v\u00edmet; ha evocat l\u2019esperit de la famosa batalla de Talamanca. Per\u00f2 L\u00f3pez Bulla<\/strong> l\u2019acus\u00e0, amb tota la ra\u00f3, de no haver trobat temps per assistir al funeral de Josep Fontana.<\/strong><\/p>\n Tot aix\u00f2 dibuixa un tipus sabut, perfectament previsible. Els darrers psicodrames del Parlament eren exactament els esperats.\u00a0 I aix\u00f2 no obstant, encara hi ha\u00a0 petits detalls que\u00a0 sorprenen. Per exemple, m’han dit que el\u00a0 President proclama la seva\u00a0 devoci\u00f3 per Llu\u00eds Nicolau d\u2019Olwer<\/strong> (s\u2019hi refereix com \u201cel meu secretari general<\/em>\u201d), per\u00f2 quan vol mostrar una certa familiaritat amb ell l\u2019anomena en els seus articles\u00a0 amb un castellanisme, \u201cdon Nicolau<\/strong><\/em>\u201d, d\u2019una manera inconscientment siciliana (don Corleone<\/strong>), i no don Llu\u00eds<\/strong> com en tot cas tocaria.<\/p>\n \u00c9s estranya aquesta devoci\u00f3. Com recordava fa poc Manuel Lucas<\/strong>, Nicolau d’Olwer<\/strong> \u201cva ser un dels tres ministres del Govern d’Espanya que van venir a Barcelona el 17 d’abril del 1931 a conv\u00e8ncer Francesc Maci\u00e0<\/strong> que renunci\u00e9s a la Rep\u00fablica catalana i accept\u00e9s la Generalitat i un Estatut d’autonomia<\/em>\u201d. Ara aquest paper el fa Meritxell Batet<\/strong>.<\/p>\n A Catalunya s’apropa el moment de les rectificacions, que no seran col\u00b7lectives: ens equivoquem en grup i corregim en solitari. El problema que es plantejar\u00e0 ser\u00e0 el d’una generaci\u00f3 fascinada pel miratge de l’independentisme, pel magma emotiu de l’identitarisme,\u00a0 l’excitaci\u00f3 \u00e8pica de les grans manifestacions,\u00a0 l’odi antag\u00f2nic estimulat pels\u00a0 nacionalismes,\u00a0 la simplificaci\u00f3 telegr\u00e0fica dels missatges, el maniqueisme\u00a0 primitiu i ofensiu de les xarxes. Ho han viscut com un panorama \u00fanic, sense altres referents, sense altra mem\u00f2ria. \u00c9s el medi natural on han fet les primeres passes, s’han polititzat, s’han constru\u00eft com a ciutadans. Per ells, una altra opci\u00f3 ser\u00e0 dif\u00edcil, desconcertant, potser traum\u00e0tica. No n’hi haur\u00e0 prou amb les lli\u00e7ons de la realitat,\u00a0 amb el progr\u00e9s dels\u00a0 nous projectes. En una societat esquerdada per motius de llengua i de sentiments d’identitat, amb una pol\u00edtica escindida entre ungits i excomunicats per un nacionalisme i per\u00a0 l’altre, ser\u00e0 vitalment indispensable el coratge de la conc\u00f2rdia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’art de l’impossible Creure en la pol\u00edtica no com l’art del possible sin\u00f3 “de l’impossible, del meravell\u00f3s, del miracul\u00f3s“. Aquesta \u00e9s l’autocr\u00edtica que es dedic\u00e0 el ministre feixista Giuseppe Bottai (que sempre he imaginat com una mena de Ridruejo itali\u00e0), en una carta de 1944 al seu fill: “Vam optar per confiar nom\u00e9s en nosaltres …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,1],"tags":[211],"class_list":["post-19392","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-general","tag-joaquim-torra"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19392","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19392"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19392\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19410,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19392\/revisions\/19410"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19392"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19392"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19392"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Una mica de Torra<\/h3>\n
Ungits i excomunicats<\/h3>\n